Projecte Rossinyol, una mentoria per aprendre a volar

El programa de mentoria de la Universitat de Girona teixeix confiances entre estudiants universitaris i adolescents d’origen estranger d’escoles i instituts

Amb el suport de  

Potenciar la llengua catalana, fomentar la coneixença i sentiment de pertinença de la ciutat i orientar i enfocar les expectatives i aspiracions educatives dels alumnes. Aquests són els tres principals objectius en els quals es basa el Projecte Rossinyol, un programa de mentoria de la Universitat de Girona que té per finalitat establir vincles i teixir confiances entre estudiants universitaris i adolescents d’origen estranger d’escoles i instituts. Enguany, a més, s’hi ha sumat un nou repte, que ha estat fer créixer una relació entre mentors i mentorats durant el confinament, en plena pandèmia. Vídeotrucades, missatges per Whatsapp i converses per Instagram han suplit durant alguns mesos l’intercanvi presencial. 

“El programa va sorgir d’un projecte europeu en el qual va participar la Universitat de Girona, i és originari de 1997 a l’Universitat de Malmö i es va impulsar a Girona el 2005. Des d’aleshores, unes 1.500 parelles hi han participat, i això només de la comarca de Girona. A principis del 2000, diverses universitats europees van veure que aquesta idea d’implicar a les universitats i les institucions en l’acollida de les persones d’origen estranger era molt interessant i que s’havia de replicar a altres contextos”, explica Óscar Prieto, coordinador del projecte. “D’aquí va sorgir la prova pilot el 2005 a Olot i després es va expandir a diverses localitats de Girona, després Barcelona, Tarragona i altres llocs de l’Estats espanyol”.

El projecte, que es va impulsar a Girona el 2005, ha rebut el reconeixement de la Comissió Europea per promoure la inclusió

Ja fa uns anys, el projecte va rebre el reconeixement de la Comissió Europea, que el va valorar com un dels programes que caldria impulsar més decididament a escala local per promoure la inclusió de la població nouvinguda. “Les institucions, tant en l’àmbit local com europeu, valoren de manera molt positiva la recerca que hem fet, ja que demostra que hi ha resultats respecte a aquest tipus de mentoria i també en el foment de relacions interculturals”, indica Prieto. De fet, destaca que els nois i noies mentorats “quan aprenen i utilitzen més el català és quan comparteixen activitats amb altres parelles, quan fan activitats conjuntes, que quan es troben mentor i alumne mentorat sols”.

 

El procés de conèixer-se: com funciona?

Alguns dels estudiants universitaris que han fet de mentor i poden confirmar-ho són en Raül Gámez i la Núria Mestres. En Raül, per exemple, explica que el fet d’acompanyar un jove es va convertir en una experiència “irrepetible”, “molt positiva”. Com ells, cada any hi ha 130 mentors que participen del projecte, la majoria provinents de graus com Pedagogia, Educació Social o Treball Social. Les places, segons els organitzadors del programa, queden sovint cobertes donat que es reben centenars de sol·licituds any rere any. 

En Raül explica que el fet d’acompanyar un jove es va convertir en una experiència “irrepetible”, “molt positiva”

“Aquest any vam rebre prop de 400 sol·licituds”, revela Prieto, que dona importància a l’ús d’un filtre a l’hora de seleccionar els 130 mentors que formaran part del programa de mentoria, en el que destaquen dos factors essencials com són la disponibilitat de temps i la motivació de la persona interessada. “Que un alumne universitari no tingui cap tipus d’experiència participant en un projecte com aquest no significa que sigui un problema mentre hi siguin els altres factors, que sí que són essencials”, assegura.

Per una altre costat, hi ha els enllaços territorials, que són aquelles persones del territori encarregades d’organitzar i trobar els alumnes de primària i secundària. Els enllaços territorials tenen la funció de mantenir contacte directe amb els centres i les famílies, per tal de trobar el perfil adequat d’alumne que pot participar en el programa i rebre la companyia d’un mentor.

“Nosaltres facilitem un quadre amb totes les característiques de quin és el mentorat ideal per fer-ne la selecció, perquè ens podem trobar amb el cas que hi hagi alumnes que no necessitin participar en el programa”, explica Óscar Prieto. “Prioritzem perfils que tinguin un mínim de competències lingüístiques perquè puguin connectar i comunicar-se bé amb el mentor, que siguin nouvinguts al territori i casos de monoparentalitat”, resumeix. D’aquesta manera, un cop obtinguts els perfils dels potencials participants al Projecte Rossinyol, s’analitzen els perfils que poden encaixar millor entre ells.

Un dels grups del Projecte Rossinyol, de Santa Coloma de Farners, en l’inici de la mentoria | David Rueda (Ajuntament de Santa Coloma de Farners)

Un intercanvi per créixer

Un cop s’han format les parelles, i després d’una trobada col·lectiva per cada municipi que hi participa —que aquest any s’ha hagut de replantejar per la pandèmia de covid-19—, comença un intercanvi cultural i lingüístic que motiva canvis en les dues bandes de la parella. Així ho explica la Núria, que assenyala que la seva experiència com a mentora de la Salma li va permetre posar en pràctica el que havia après durant la carrera, però, a més, també va fer que la Salma es plantegés el seu futur professional. 

“La Salma té moltes amigues, parla força bé el català, perquè va néixer aquí i, per tant, en el meu cas doncs no vaig haver d’ajudar-la en grans coses. Potser on més vaig influir en ella va ser en les expectatives educatives o professionals, perquè ella no tenia massa clar què fer o com encarar el seu futur, i va ser el que més vam treballar” explica. 

“On més vaig influir en la Salma va ser en les seves expectatives educatives o professionals”, explica la Núria

Però en què consisteix l’intercanvi? Quines activitats fan plegades les parelles? “Sortides a museus, sortides al cinema o a altres llocs on ell no havia estat mai, com per exemple Blanes… També acompanyar el jove a buscar informació per algun grau acadèmic”, detalla el Raül. Prieto explica que el mentor ha de complir amb tres hores d’acompanyament a la setmana —tot i que sovint les parelles s’animen a fer-ne més— i que són lliures per escollir quines activitats fan amb la parella assignada. A més, si fos el cas que les parelles no congeniessin, aleshores l’organització del projecte es compromet a buscar una altra parella.

La Núria i la Salma recorden excursions molt similars a les del Raül. “Vam fer moltes activitats per la Bisbal, per crear i fomentar aquest sentiment de pertinença, visitant museus d’allà. També vam fer activitats que tinguessin poca despesa econòmica i que fossin a l’aire lliure, també fèiem aquestes activitats amb altres parelles que eren de la Bisbal. Sí que veritat que a vegades anàvem a fer activitats més lúdiques, com anar al cinema o al parc d’atraccions, o també vam anar al Museu Dalí. A vegades ens ajuntàvem amb altres parelles per poder-nos conèixer millor”, diu la Núria. 

“També ens estem trobant que estudiants universitaris d’origen estranger que accedeixen a la universitat participen en el programa com a mentors. No tenim dades de quants mentorats han accedit a la universitat, però aquesta visibilitat de l’alumnat d’origen estranger ajuda a tenir un cert reconeixement”, recalca Prieto. Del que se tracta, en definitiva, és de convertir l’experiència de la mentoria en un espai de convivència i cohesió, on ambdós membres de la parella s’enriqueixen mútuament.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article