[FOTOGALERIA] La solidaritat que nodreix vides

Les associacions veïnals s’han convertit durant el confinament i la desescalada en l’únic recurs per proveir-se de menjar per a moltes famílies

La fam i la pobresa s’han agreujat i perduraran durant i després de la pandèmia. Per fer-hi front, les veïnes de l’Esquerra de l’Eixample, a Barcelona, van impulsar entre el 13 d’abril i el 7 d’agost la seva xarxa d’aliments, com ho han fet tantes altres arreu del territori. El teixit veïnal ha estat, durant mesos, l’únic recurs per a moltes famílies davant les dificultats de l’administració per gestionar les ajudes, denuncien els voluntaris. La Maria Fossas, la Roseta Roura o l’Annabel Jové són algunes de les veus que, dos mesos i mig després de l’últim servei de la seva xarxa, ens apropen la feina feta i el futur, si n’hi ha, del teixit comunitari que han creat. Al ‘Social.cat’ vam acompanyar aquestes voluntàries durant una setmana en el procés que fan els aliments, des que la xarxa els rep fins que els entreguen a les famílies. 

La Xarxa d’Aliments va néixer dins el si de la Xarxa de Suport Mutu de l’Esquerra Eixample, sota el lema EEnscuidem. Aquesta xarxa de suport mutu procura donar recursos a famílies en temes tant diversos com l’habitatge, cures a persones necessitades, assessorament laboral i sanitari, distribució de menjar, etc. El sever cop econòmic de la pandèmia va provocar la necessitat d’una resposta més contundent per protegir les famílies vulnerables del barri, i, en aquest context, va sorgir la Xarxa d’Aliments, que ha ajudat a 127 famílies, prop de mig miler de persones. 

El cop econòmic de la pandèmia ha provocat la necessitat d’una resposta més contundent per protegir les famílies

La Maria Fossas, coordinadora del torn de voluntàries, explica que “la xarxa estava formada per quatre comissions: la de proveïdores, que s’encarregava de buscar subministradors de menjar; la de protocol sanitari, que elaborava i controlava el seguiment de les normes sanitàries; la de distribució i organització voluntàries, que organitzava els torns de voluntàries a través de Whatsapp; i la de coordinació i logística, que contactava amb famílies i amb altres xarxes d’aliments”. Malgrat l’esforç intens que els veïns han fet durant els mesos més durs de la pandèmia, actualment la Xarxa d’Aliments ja no funciona, tot i que les voluntàries se segueixen organitzant per donar suport a les famílies d’altres maneres. 

A través d’un àudio de Whatsapp, Fossas ens enumera les principals fonts de donació d’aliments:  “El Banc d’Aliments a través d’Espigoladores —cooperativa sense ànim de lucre que s’encarrega de recollir excedent de producció agrícola i de Mercabarna—, la Fundació Áurea, Nutrició sense Fronteres, els mercats de pagès i el veïnat, en general”. Tot i que, per a Fossas, el Banc dels Aliments és una de les proveïdores principals, és també “una fundació finançada per bancs com La Caixa per fer rentat d’imatge” i que alhora “col·labora amb grans supermercats”.

Aquest fet li crea “contradicció”, ens explica, perquè “va en detriment d’altres punts de consum que ofereixen un model de consum més econòmic i sostenible”. Malgrat la manca d’ajuts dels supermercats, tant ella com la Roseta Roura, voluntària a la comissió de proveïdores, creuen que cal posar en valor la col·laboració del Banc dels Aliments amb les petites botigues i forns de barri, que han ajudat directament a sostenir les 127 famílies de la seva xarxa. 

En Pere i l’Oriol carreguen lots de pasta i llegums de la seu del Banc dels Aliments a la furgoneta del Roger, que en distribueix el carregament. La comissió de proveïdores recollia, assíduament, els aliments en aquesta seu de la Zona Franca de Barcelona. | Daniel Silva
El Roger descarrega aliments amb l’ajuda de les voluntàries del Casal Popular Lina Òdena. La seva furgoneta, autoanomenada “zebra” per les ratlles de la part del darrere i les cortines interiors, té capacitat per carregar més de 1.000 quilos d’aliments. | Daniel Silva
El torn d’organització de lots a la Lina estava format per la Maria, el Toni, el Jordi i la Clara. La Maria Fossas, a l’esquerra de la imatge, és la coordinadora del torn de voluntàries | Daniel Silva

Els dos principals espais de què disposaven les voluntàries eren dos punts amb nom de milicianes antifeixistes: l’Espai Lola Anglada i el Casal Popular Lina Òdena. L’Espai Lola Anglada se situa al carrer de Rocafort cantonada amb el de Còrsega, amb els Jardins de Montserrat enfront. És un espai amb molta vida, amb un parc infantil i una zona per a gossos just en sortir de la parada de metro d’Entença. Anteriorment, la Lola era una biblioteca i avui dia és el lloc de reunió de diverses associacions del barri, com l’Esplai Boix o el Casal de Joves Queix. La Lina Ódena, per altra banda, és un casal popular ocupat i autogestionat al carrer de Mallorca, on s’hi organitzen tallers, espais de trobada per a entitats, cursos d'idiomes, xerrades, entre altres. L’altre punt de trobada era el mercat de pagès del districte, on la Roseta Roura, cada dissabte, recollia producte fresc i donacions econòmiques, que després invertia en petits comerços del barri segons les necessitats.

Als voluntaris els sorprèn que la subsistència de tantes persones depengui tan directament d’ells, i no de l’administració

Entre la Lola i la Lina, les voluntàries realitzaven les tres parts del procés: recollida, organització dels lots i distribució a les famílies. Els dies de més activitat, però, eren els d’organització de lots i distribució. L’organització de lots consistia a repartir el màxim d’aliments possibles en els lots de les famílies. L’endemà al matí, es feia la distribució, perquè, si hi havia aliments frescos, estiguessin el menor temps possible fora de la nevera. D’aquesta manera, els lots anaven arribant a les famílies, que subsistirien, amb aquella cistella de menjar, almenys dues setmanes. 

Els voluntaris expliquen que els sorprenia que la subsistència de tantes famílies depengués tan directament de la feina que feien a la Xarxa d’Aliments i alguns adverteixen que, en els pics més importants de la pandèmia, algunes oficines de serveis socials estaven tan col·lapsades que els treballadors socials derivaven famílies a aquestes xarxes de suport veïnal. “És molt incongruent el comportament de serveis socials, que és qui realment hauria de donar resposta a aquesta alarma”, afirma l’Albert, voluntari del torn de recollida, que reprova la gestió del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies i dels “pocs esforços que la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona hi dediquen”. “Les institucions ens deriven l’atenció de persones necessitades”, es queixa. “La tasca que nosaltres fem hauria de fer-la l’administració”, comenta també la Mariona Valls, coordinadora com la Maria Fossas, que, tot i estar “molt orgullosa” amb la feina realitzada, creu que estan proporcionant un servei que no els pertocaria. Considera que les institucions “es desentenen en veure que ja hi ha col·lectius que realitzen aquesta tasca”, tal com explica l’Albert. 

La Lina es localitza a escassos metres del Mercat del Ninot i va tornar a néixer l’1 de gener d’aquest any, després d’un procés judicial que va provocar l’expulsió del primer espai que havien ocupat, propietat d’un gran banc i en desús des de feia tres anys. | Daniel Silva 
Una voluntària, amb guants i mascareta, ordena els aliments prèvia desinfecció, seguint els protocols de la comissió sanitària de la Xarxa. Els aliments donats eren desinfectats, classificats en l’estoc segons pes, tipus d’aliment i públic dirigit (adult o infant), i havien d’estar 48 hores aïllats abans de poder entregar-los a les famílies. | Daniel Silva
A la cruïlla dels carrers de Consell de Cent, Viladomat i Comte Borrell, en girar la cantonada de l’Espai Germanetes, se celebra cada dissabte el mercat de pagès de l’Esquerra de l’Eixample. La Xarxa d’Aliments va facilitar una taula per aquelles persones que volguessin donar comestibles frescos i col·laborar en la seva causa. | Daniel Silva

Malgrat les queixes a les administracions, Fossas considera una “fita a nivell organitzatiu i col·laboratiu veïnal” la tasca duta a terme durant els mesos de vida de la Xarxa. Aquest orgull de la Maria Fossas i la Mariona Valls rau en l’escassa història associativa del barri, “un barri elitista on a la gent li costa molt socialitzar”, segons la Roseta Roura. Per a l’Annabel Jové, voluntària també, la “poca articulació del barri” ha sigut un problema amb què les veïnes constantment s’han topat, però considera que la “feina que s’ha fet es pot aprofitar” per tirar endavant nous projectes, ara que la Xarxa d’Aliments ja no està activa. 

A les reunions de valoració de la Xarxa, tal com manifesta Jové des de l’altre costat del telèfon, algunes voluntàries van criticar el seu funcionament com “una transacció d’aliments sense aportar cap possibilitat per sortir d’allà de cara al futur”. És per això que van arribar a la conclusió que no volien perpetuar aquesta cadena, ja que aquesta no era la seva vocació. “Les famílies ja no ens demanaven aliments, sinó feina, així que algunes voluntàries de la Xarxa vam començar a fer un acompanyament cap a serveis socials i la SAIER (Servei d’Atenció a Immigrants, Emigrants i Refugiats)”, expressa Jové. D’aquest acompanyament ha sorgit com a embrió la Xarxa de Treball —tot i que, com diu l’Annabel entre rialles, no estan encara del tot convençudes amb el nom. 

“Ja no ens demanaven aliments, sinó feina", explica la voluntària Annabel Jové, motiu pel qual han redirigit l’ajuda

De moment, explica Jové, aquesta Xarxa de Treball s’organitza en tres eixos. El primer és el desenvolupament econòmic del barri, amb el qual les voluntàries volen ajudar a les famílies a agafar més presència en el barri, que el percebin com a seu. Per això, tenen projectes amb els espais del barri com l’Espai Germanetes, l’Ateneu Popular, la Lina Ódena o la Lola Anglada —a ulls de l’Annabel, “els seus horts comunitaris poden ser un bon lloc de socialització”. En segon terme, i seguint el fil econòmic de la qüestió, es volen reduir les despeses de les famílies. Fruit d’aquesta nova socialització, la Xarxa vol promoure un sistema d’intercanvi, tant material —reciclar i reutilitzar roba, com ja es fa a la Lola Anglada, com personal per seguir fent créixer la Xarxa. En darrer lloc, es tracta d’evitar la solitud de les famílies a través de l’acompanyament en aquest temps de transició cap a una feina i, poder així, apoderar-les. 

Malgrat el final de la Xarxa d’Aliments, les veïnes no volen desaprofitar el teixit associatiu creat a l’inici de la pandèmia i pretenen reproduir-lo en altres formes de col·lectivisme que segueixi cristal·litzant el suport desinteressat entre elles. La Xarxa d’Aliments ha sigut, doncs, el punt de partida sobre el qual emmirallar-se en les lluites veïnals futures del barri de l’Esquerra de l’Eixample de Barcelona.

La Myrtha és una dona en situació econòmica vulnerable que va ser assistida per la Xarxa. Agraïda pel suport rebut, va fer-se voluntària i col·laborava en la distribució de lots a famílies, de la qual ella s’enduia un cada dues setmanes. Un 11% dels adults que rebien ajuda van esdevenir voluntàries. | Daniel Silva
497 persones van beneficiar-se de la tasca de la Xarxa. D’entre elles, un 23% eren infants. Les dones suposaven el 70% i els homes, el 30%. La vulnerabilitat, com tants altres àmbits de la societat, fa més profunda la desigualtat de gènere. | Daniel Silva
Particulars i empreses podien col·laborar de forma directa o indirecta. La caixa de resistència també servia, com explicava la Roseta Roura, perquè la comissió de proveïdores financés petites botigues del barri que retornaven l’ajuda mútua. Un cop tancat el projecte de la Xarxa, romanen a la caixa 1451,87 euros per a futurs projectes. | Daniel Silva

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article