Barcelona guanya 22 pisos turístics per a habitatge social

Redacció

Amb el suport de  

A Barcelona hi ha unes 800 famílies que estan allotjades en pensions perquè no poden pagar un lloguer a preu de mercat, i estan en llista d’espera per a accedir a pisos d’emergència social. D’altra banda, tot i que podria semblar impensable fa només un any, a Barcelona hi ha 9.000 llicències d’apartaments turístics, i a hores d’ara, la majoria d’aquests immobles resten buits a causa de la pandèmia de la Covid-19.

Per acabar amb aquesta dinàmica il·lògica de «famílies sense casa i cases sense gent», tal com va resumir Laura Pérez, regidora de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI, l’Ajuntament ha presentat aquesta setmana un acord amb propietaris de pisos turístics que cediran temporalment els seus habitatges al consistori per allotjar a les famílies vulnerables que romanen a pensions. En aquest sentit, davant del nou estat d’alarma i del toc de queda nocturn, l’Ajuntament reclama al sector dels apartaments turístics una “intervenció decidida” en el programa de captació de pisos, com a mesura per reactivar el sector i donar solució a les persones que pateixen emergència habitacional.

De moment, l’Ajuntament de Barcelona ha signat contractes per a 22 habitatges en total, en els quals viuran una vuitantena de persones de forma temporal, i a l’espera d’aconseguir un habitatge social definitiu. Aquests pisos provenen d’un total de cinc propietaris, dos dels quals han aportat edificis sencers que sumen 16 pisos i la resta corresponen a habitatges en propietats horitzontals. Els propietaris dels habitatges turístics han signat un contracte de lloguer amb l’Ajuntament, pel qual percebran rendes d’entre 700 i 1.200 euros mensuals en funció de les característiques de l’habitatge i del temps que el tinguin a disposició dels serveis municipal, que està previst que tingui una durada d’entre 12 mesos i tres anys.

L’Ajuntament es farà càrrec també de l’acompanyament de les famílies a través d’una entitat del tercer sector que serà alhora l’encarregada de fer un seguiment i l’atenció continuada d’aquestes famílies i de les seves necessitats al llarg de la durada del contracte de lloguer.

Pel que fa a la ubicació dels edificis, un d’ells, amb deu pisos cedits, està situat al barri del Camp de l’Arpa del Clot, al districte de Sant Martí. L’altre edifici, que disposa de sis habitatges, està al barri del Poble-sec, a Sants-Montjuïc. La resta dels apartaments turístics cedits es troben en sis blocs de pisos diferents, en propietats horitzontals dels barris del Clot, la Vila de Gràcia, la Salut, la Sagrada Família i a Hostafrancs.

Segons ha apuntat Laura Pérez, aquests són els primers resultats d’un programa en el qual treballa l’Ajuntament des de fa mesos per dotar d’un ús social els apartaments turístics i que emula iniciatives similars que s’estan duent a terme a ciutats com Toronto i París. “Tot i que les xifres són insuficients, ho celebrem, perquè és un motor per inspirar altres propietaris i operadors”, ha assenyalat la regidora, aprofitant per fer una crida per ampliar el programa “per donar sortida al màxim de famílies possible”.

Segons Pérez, aquest és un “programa guanyador”, ja que totes les parts en surten beneficiades. “Els propietaris tenen pisos moblats i buits, sense que els donin beneficis. Estan patint pèrdues i no saben quan es podrà recuperar l’activitat i d’altra banda hi ha molta necessitat de pisos socials, així que trobar acords com aquests beneficia les dues parts”, sosté Pérez.

Les famílies que estan allotjades en pensions “milloraran la seva qualitat de vida”, ha apuntat la regidora, ja que viure de viure en una pensió a viure en un pis hi ha un canvi “substancial” en la vida d’aquestes persones, les quals guanyen “autonomia i independència”.

Gerard Capó, gerent de l’Institut Municipal de l'Habitatge i Rehabilitació de Barcelona, reconeix que aquest programa busca arribar a “equilibris” entre les necessitats socials detectades per l’Ajuntament i les del sector dels promotors turístics. Capó valora com un primer pas aquest acord i ha avançat que s’estan gestionant més acords. “És la porta d’obertura perquè altres operadors coneguin el programa i vulguin participar-hi”, ha dit.

Crida per aturar l’emergència habitacional

D’altra banda, el consistori ha fet una crida al Govern espanyol per ampliar la moratòria de la prohibició de desnonar a les famílies més vulnerables, recordant que, tot i que estan prohibits els desnonaments que tenen a veure amb situacions derivades de la pandèmia, durant aquesta setmana hi havia ordre d’execució de desnonament (per situacions prèvies a la Covid-19), a 80 habitatges de la ciutat, amb 200 persones afectades. “Esperem evitar molts d’ells però alguns no es poden aturar, agreujant el problema de l’habitatge”, ha lamentat Pérez.

Així mateix, la regidora ha reclamat a la Generalitat que “assumeixi la seva responsabilitat” pel que fa a les 500 famílies que esperen un habitatge social a la mesa d’emergència, ja que, segons ha indicat, deu més de 1.400 pisos.