Construir colze a colze habitatge públic a Barcelona

L’Ajuntament tanca un conveni amb promotores socials i cooperatives per agilitzar la construcció de 1.000 habitatges protegits

Amb el suport de  

La pandèmia ha posat en evidència, un cop més, que els municipis catalans encara tenen molt per innovar en màteria d’habitatge protegit si volen estar a l’altura dels seus homònims europeus. En aquest context, Barcelona està decidida a ser-ne capdavantera. Per això, el consistori ha tancat un conveni sense precedents amb promotores socials i cooperatives per agilitzar la construcció de 1.000 nous habitatges protegits, 419 dels quals s’aprovaran, segons el termini previst, a finals d’any, i s’acabaran de construir el 2024.

“L’objectiu d’habitatge a Barcelona és ambiciós i la necessitat és apressant”, ha asenyalat la regidora d’habitatge de l’Ajuntament de Barcelona, Lucia Martín, que s’ha felicitat de l’acord, una nova fórmula per garantir el dret a l’habitatge i enfortir el teixit comunitari i social en un sector que, sovint, “ha estat en mans de l’especulació”. Així, el conveni es fixa com a objectiu aixecar i rehabilitar 1.000 pisos durant els propers anys en solars o habitatges municipals, on hi podran viure al voltant de 3.000 persones. Del total d’habitatges, el 40% serà de cessió d’ús i el 60% de lloguer. A més, es preveu que les plantes baixes puguin ser ocupades per equipaments municipals.

Del total d’habitatges, el 40% serà de cessió d’ús i el 60% de lloguer. Les plantes baixes seran ocupades per equipaments

Per a l’impuls del conveni, s’ha treballat “colze a colze”, ha explicat la regidora, amb les entitats més representatives del sector i amb una llarga experiència en la gestió d’habitatge social. Així, participen en la iniciativa l’Associació de Gestors d’Habitatge Social (GHS), com a entitat paraigua que engloba el sector de fundacions i cooperatives i de promotors públics; la Xarxa d’Economia Social i Solidària (XES), la Federació de Cooperatives d’Habitatge i la Coordinadora de Fundacions d’Habitatge Social, Cohabitac.

Aquest acord, lluny de les lògiques especulatives, se suma a les mesures que ja impulsa l’Ajuntament per ampliar el seu parc d’habitatge públic, un dels reptes més ambiciosos que té per endavant l’alcaldessa d’Ada Colau. “L’Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona (IMHAB) és qui lidera la iniciativa de construcció a tot l’Estat espanyol. Des del 2015 fins a l’actualitat, estem treballant en un paquet total de 73 promocions, que donaran lloc a prop de 8.000 pisos, que donaran espai per viure a 20.000 persones. El pressupost municipals per a això és inèdit, més de 700 milions”, ha argumentat Martín. Així, durant el primer trimestre de 2021, Barcelona arribarà a màxims històrics de promocions en construcció, fins a més de 2.500 pisos simultàniament.

A més de la promoció directa de l’IMHAB, l’Ajuntament persegueix l’agilització de la construcció d’habitatge assequible, amb nous mètodes constructius, com la industrialització, i la promoció delegada, amb aliances amb ens privats. Així, durant els darrers anys s’han aixecat promocions amb promotors sense ànim de lucre o lucre limitat, s’ha impulsat la creació de l’empresa mixta Habitatge Metròpolis Barcelona amb l’AMB i s’han engegat deu projectes de cooperatives d’habitatges en cessió d’ús.

La primera pedra de la Balma, un projecte de cohabitatge que actualment està en construcció | Ajuntament de Barcelona

Un treball compartit

“I malgrat l’esforç sense precedent, per multiplicar per deu o per vint el parc d’habitatge públic, no podem fer-ho soles com a administració”, ha afegit la regidora, que ha posat d’exemple Viena o Berlín, dues ciutat on el consistori ha buscat l’ajuda del sector privat sense ànim de lucre per impulsar un habitatge a preus assequibles. D’aquesta manera, ha explicat Martín, el conveni estableix dues seccions, una per cohabitatge i l’altra per lloguer, per tal de rebre els projectes i proposar-los a una comissió integrada per l’Ajuntament i GHS, que serà l’encarregada de validar-los. Els membres designats per GHS en aquesta comissió no podran ser part interessada en l’adjudicació, i l’assignació de solar o edifici final es farà sempre per part de l’Ajuntament.

“Per multiplicar per deu o per vint el parc d’habitatge públic, no podem fer-ho soles com a administració”

La taula que valorarà els projectes de cooperatives en cessió d’ús o cohabitatge estarà integrada per la XES i la Federació de Cooperatives d’Habitatge, en representació del sector cooperatiu. D’altra banda, la taula que ha de seleccionar els projectes de lloguer estarà formada per fundacions representades per Cohabitac, així com la Federació de Cooperatives d’Habitatge. L’objectiu d’aquests darrers projectes és impulsar el lloguer de règim cooperatiu, una experiència amb un llarg recorregut al nord d’Europa i Amèrica, que és una combinació de lloguer tradicional, en el sentit que els cooperativistes no han d’aportar una quota inicial i paguen un lloguer, i la cessió d’ús, ja que alhora són una part activa de les decisions des del primer moment.

Així, les propostes que elegeixin aquestes taules hauran de complir criteris socials, tal com ha explicat Javier Martínez, portaveu de GHS. Martínez ha explicat que es valorarà la “celerirat i industrialització” en la tramitació, construcció i rehabilitació dels habitatges. També es tindrà en compte la capacitat tècnica i ecònomica de la promotora i es garantirà que els preus de lloguer o les quotes de cessió s’adequen a preus protegits. A més, les taules també vigilaran que els projectes no quedin en mans d’uns pocs promotors i que s’impulsin criteris de millora energètica que respectin el medi ambient.

Una construcció més àgil

De fet, tal com ha explicat la portaveu de Cohabitac, Carme Trilla, l’avantatge que siguin les promotores socials o cooperatives les que s’encarreguin de definir l’ús del solar o l’habitatge municipal, que no perdrà mai la seva titularitat pública, permet “una major agilitat en la producció d’aquests habitatges”, perquè, en tenir assignats d’entrada uns solars o habitatges municipals sobre els quals treballar, no hauran de competir en concursos i presentar projectes en va. “S’agilitza el procés, perquè la licitació és directa”, ha sentenciat Trilla.

Les promotores sense ànim de lucre tenen el coneixement i la proximitat amb les persones usuàries

A més, les promotores sense ànim de lucre tenen el coneixement i la proximitat amb les persones que seran usuàries d’aquests habitatges i, per tant, a l’hora de dissenyar els pisos, es poden ajustar més fàcilment a les seves necessitats. Trilla, això sí, li ha demanat a l’Ajuntament que no només agilitzi la licitació, sinó que també ajudi les entitats i cooperatives en tota la tramitació posterior, com ara les llicències d’obra o la materialització dels projectes, perquè la “necessitat és imperiosa i el context obliga”.

Tal com ha explicat la regidora, l’objectiu és començar, ja aquest desembre, amb la signatura de cessió de deu solars i tres edificis municipals a rehabilitar. També es comprometen dos solars més, pendents de gestions urbanístiques a desenvolupar durant els pròxims mesos. En total, doncs, la signatura del conveni va acompanyada de 12 solars i tres edificis per promoure 419 pisos, que es distribueixen entre els districtes de Ciutat Vella (71 pisos), Sants-Montjuïc (137 pisos), Sarrià-Sant Gervasi (79 pisos), Gràcia (62 pisos) i Sant Martí (70 pisos).

Una promoció d’habitatges públics a Les Glòries, a Barcelona | Ajuntament de Barcelona

Habitar la diversitat

El coneixement sobre el terreny de les promotores socials i cooperatives és especialment important perquè, tal com ha explicat la regidora Lucia Martín, el consistori no només vol construir habitatge públic de forma més àgil, sinó que també busca que els projectes residencials acullin col·lectius, com són la gent gran, les persones amb discapacitat o les famílies vulnerables. Es pretén, al capdavall, fomentar un model de cohabitatge, on hi hagi espais compartits i s’involucrari la comunitat de veïns en el dia a dia.

En el cas de les promocions de lloguer, les persones que en siguin adjudicatàries les establirà l’Ajuntament a través dels canals habituals d’adjudicació d’habitatge públic, i es garantiran reserves del 30% per a joves i del 5% per a persones amb discapacitat. En el cas de les promocions de cohabitatge, tal i com marca la llei, la cooperativa marcarà les persones que en formaran part sempre i quan estiguin inscrites al Registre de Sol·licitants.

Alguns projectes de cohabitatge acolliran gent gran, persones amb discapacitat o famílies vulnerables

Aquesta política d’habitatge no només conforma un impuls publico-privat social al parc d’habitatge protegit, sinó que també és un impuls a un teixit econòmic en creixement. En tres anys, a Barcelona el ritme de creació de cooperatives ha augmentat un 250%, tal com ha reconegut el president de la Federació de Cooperatives d’Habitatge, Jordi Gálvez, que ha assegurat que al llarg de la seva trajectòria, les cooperatives han creat més de 30.000 habitatges arreu de Catalunya en diferents modalidats.

“El món cooperatiu sempre s’ha basat en la cohesió del territori”, ha recalcat Gálvez. Amb l’impuls de l’economia social i solidària s’impulsa, segons l’Ajuntament, un teixit divers a Barcelona amb “una gran capacitat de resiliència en la conservació de la ocupació en moments de crisi i que contribueix especialment a construir un model econòmic més sostenible i equitatiu”. Formen part d’aquest sector cooperatiu 4.500 organitzacions i empreses, que creen 60.000 llocs de treball. El passat mes de juny, de fet, l’Ajuntament va anunciar un paquet de mesures amb col·laboració d’entitats de finances ètiques i cooperatives per valor de 75, milions d’euros.

Cap a un operador social d’habitatge protegit

Aquest conveni, a més, vol posar la primera pedra d’un futur operador social similar als Community land trust d’Estats Units i països del nord d’Europa, on administració, promotors socials i comunitats de veïns es constitueixen en promotors i gestors del parc protegit. Amb aquest objectiu, el conveni recull la voluntat d’estudiar la constitució d’un operador social d’habitatge i preveu que les entitats socials en un cop amortitzats els crèdits hi destinin el 50% dels seus beneficis.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article