Els veïns ja no viuen d’esquenes al riu

L’AMB inverteix 8,4 milions d’euros en el PSG a consolidar, entre d'altres, el valor ecològic, cultural i social dels rius Llobregat i Besòs fins al 2023


Amb el suport de  

Al bell mig d’una artèria de carreteres, entre polígons industrials i un bon tram de camps de conreu, el riu Llobregat s’obre pas per l’àrea metropolitana i travessa fins a 14 municipis abans de desembocar al mar. Malgrat el teixit industrial i urbà, de mica en mica els veïns estan recuperant l’espai fluvial. Als matins i a les tardes, els avis i les àvies fan caminades vora el riu, els joves corren d’un municipi a l’altre, s’hi fan excursions en bicicleta i, fins i tot, alguna ruta per conèixer la fauna i flora local. Tota aquesta activitat és possible perquè l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) hi ha invertit esforços i dotacions durant més d’una dècada, i en seguirà invertint. 

El resultat del darrer Programa d’actuacions de millora del paisatge natural i urbà (PSG), del període 2016-2019, la ciutadania ja l’ha començat a gaudir i, ara, l’AMB hi invertirà de nou i fins al 2023, tal com va aprovar el Consell Metropolità el darrer 24 de novembre. “Al PSG per al nou període hi hem fet algunes modificacions i l’acabem d’aprovar, juntament amb un programa completament nou, que és el Pla de sostenibilitat ambiental (PSA). El PSA està dotat amb 110 milions d’euros, i té dos eixos, el de mobilitat urbana sostenible i el de transició ecològica i energètica. Al PSG s’hi destinen 8,4 milions d’euros”, explica Martín Gullón, coordinador d’innovació i infraestructures de l’AMB.

“L’AMB vol millorar tota la infraestructura verda, que els darrers anys s’ha convertit en un espai de lleure”

Pel que fa al PSG, l’objectiu de l’AMB és invertir en els espais fluvials metropolitans, ja sigui el Parc Fluvial del Llobregat o el Parc Fluvial del Besòs, per recuperar zones degradades i integrar infraestructures, com els eixos viaris, energètics i de serveis, en el paisatge urbà. Al capdavall, es tracta de consolidar, recuperar i millorar tota la infraestructura verda metropolitana, que els darrers anys s’ha anat convertint en un espai social i de lleure per una bona part de la ciutadania i que, durant la pandèmia, encara ha incrementat la seva importància. 

Els projectes, que tot just ara els municipis podran tornar a presentar per a aquesta nova convocatòria i que en la seva majoria estan cofinançats, parcialment, pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER), són un exemple de gestió supramunicipial, de què l’AMB és pionera. D’aquesta manera, els ajuntaments presenten propostes de millora i l’AMB les estudia i selecciona les millors basant-se en criteris d’interès metropolità o plurimunicipal. Un cop seleccionats els projectes, l’AMB finança la meitat del cost i l’ajuntament aporta l’altra meitat. Posteriorment, l’AMB redacta els projectes executius i s’encarrega de l’execució de les obres.

Un corredor travessa el riu Llobregat per un gual inundable | Adrià Goula (AMB)

Paisatge urbà i natural es retroalimenten

“Hem de deixar de pensar que els paisatges natural i urbà són dues realitats separades, sinó que es retroalimenten. La primera vegada que passes per un polígon o per un túnel potser et fa respecte, però ara que hem assenyalat els camins, que els hem il·luminat, per fer-los visibles i accessibles, és més fàcil que els veïns en facin ús”, explica Jose Alonso, tècnic d’infraestructures de l’AMB, mentre ens mostra les rehabilitacions que s’han fet al tram del riu Llobregat que passa per Sant Andreu de la Barca, el polígon del qual és tan gran com el mateix municipi. 

“Hem de deixar de pensar que els paisatges natural i urbà són dues realitats separades”

A no més d’un quilòmetre d’aquest polígon s’hi troba el Parc Fluvial, que té fins a quatre recorreguts diferents adaptats a diferents públics. Per arribar-hi, el camí s’insinua amb troncs, cartells, senyals, fonts i il·luminació. En pocs metres, el paisatge de l’excursió fa una transició fins arribar a l’espai fluvial, on hi ha un passeig ample de terra que ressegueix la llera i on s’hi han habilitat zones d’esbarjo i d’observació del riu. Al costat, l’eix viari segueix en plena ebullició. La integració de paisatge urbà i natural és total. 

Els camins que duen al mar

Possiblement, a banda de la millora de camins, la cara més visible d’aquestes inversions són els guals que travessen el riu Llobregat, i que permeten connectar diferents municipis, com el darrer que s’ha inaugurat, el juliol del 2019, entre Molins de Rei, Sant Feliu de Llobregat i Sant Vicenç dels Horts, amb un pressupost de 642.258,89 euros. Es tracta d’una plataforma transitable de quatre metres que uneix les dues ribes, per on poden creuar tant vianants com bicicletes, sense necessitat d’usar les carreteres.

“Els guals són inundables per aguantar les crescudes del riu, que es produeixen un parell o tres de cops l’any. A més, al voltant del riu, també hem reservat zones de vegetació densa on les aus i altres espècies poden criar, amb murs i basses que potencien la vegetació de ribera i incrementen la biodiversitat”, detalla Yessica Ramajo, arquitecta i tècnica d’infraestructures de l’AMB, que explica com, amb la pandèmia, la ciutadania ha deixat de viure “d’esquenes al riu” i ha convertit l’espai en un lloc de trobada. 

“Amb la pandèmia, la ciutadania ha usat l’espai fluvial com un lloc de trobada”

La millora del riu, a banda dels guals, també inclou la rehabilitació dels camins interurbans, la connexió amb els municipis, la reforestació de la zona amb criteris de sostenibilitat, la cura d’espècies protegides, entre altres. Albert Puigdellívol, enginyer de camins i també tècnic de l’AMB, ens explica que, al gual que hi ha entre Sant Vicenç dels Horts, Sant Feliu de Llobregat i Molins de Rei, s’ha aprofitat una zona salina per plantar-hi vegetació que ho pugui aprofitar i que, com que el sòl no és molt sòlid a causa de l’erosió, han construït una cuneta verda en ambdós marges, que recull l’aigua. “Hi hem plantat el freixe de fulla petita o el tamariu”, ens diu mentre passeja pel camí de terra. 

Amb l’adequació d’aquests tres quilòmetres i mig de camí, que ha costat 321.556,70 euros i ha estat cofinançada per l’AMB i l’Ajuntament de Molins de Rei, es dona continuïtat a la primera fase executada del camí del riu Llobregat, que ara és més ample, amb espais de descans i zones d’ombra separades del camí principal. Aquest camí pacificat suma més de 30 quilòmetres a cada banda al llarg del riu Llobregat i dona un espai natural a 3,2 milions de ciutadans. A banda de la recuperació natural de l’espai, l’AMB també visibilitza l’economia del Parc Agrari, que és tot un estil de vida que equilibra l’economia local, els productes de quilòmetre zero i l’ús social. 

De gran valor ecològic, cultural i social

Al capdavall, es tracta, en tots dos casos, tant del riu Llobregat com del riu Besòs, de reconèixer el valor ecològic, cultural i social d’uns espais singulars i acabar de consolidar tots dos trams metropolitans. Pel que fa al Parc Fluvial del Besòs s’ha convertit en el principal espai de cohesió i d’esbarjo de la població dels municipis de l’entorn (Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs, Montcada i Reixac) i, en menor mesura, dels districtes de Sant Martí, Sant Andreu i Nou Barris de Barcelona i la ciutat de Badalona. Pel que fa al Corredor del Llobregat, els darrers deu anys, ja s’hi han fet projectes de recuperació fluvial per valor de més de 30 milions d’euros. Totes aquestes millores són de gran importància perquè els veïns recuperin un espai que els pertany.

El gual del riu Llobregat al tram de Molins de Rei, amb el camí i la carretera de fons | Adrià Goula (AMB)

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article