Educació especial: quan l’escola garanteix la igualtat d’oportunitats

Més de 230 alumnes assisteixen als tres centres d’educació especial que la Diputació de Tarragona va crear a Reus, Tortosa i Tarragona per donar resposta als infants amb diverses capacitats

Amb el suport de  

L'escola és un dels pilars més essencials per construir una societat on la igualtat d'oportunitats sigui una realitat i una possibilitat per a tots els infants. Tots, sense distinció, tenen com a dret fonamental rebre una educació que els prepari per construir-se en futurs ciutadans que gaudeixin de llibertat i autonomia.

Donar resposta a aquest dret i garantir que els infants amb diverses capacitats de la demarcació de Tarragona tinguin accés a una educació de qualitat són les màximes dels tres centres d'educació especial de la Diputació de Tarragona —el Sant Rafael, ubicat a Tarragona; l'Alba, a Reus; i el Sant Jordi, a Tortosa—, als quals assisteixen 230 alumnes entre els 3 i els 21 anys, i que tenen en la seva majoria discapacitat intel·lectual. Per atendre'ls, els tres centres sumen un total de 116 professionals entre mestres, logopedes, psicòlegs, psicomotricistes, fisioterapeutes i treballadores socials.

Un dels objectius de les escoles d’educació especial és que l’alumnat aconsegueixi la major autonomia personal possible

Un dels principals objectius d'aquestes escoles, integrades a la xarxa d'escoles públiques de la Generalitat, és que l'alumnat aconsegueixi la major autonomia personal possible: des que són petits, fins quan ja tenen una edat adulta, es treballa a través d'hàbits i rutines per tal que els infants puguin menjar, desplaçar-se, mantenir la higiene, però també es promou l'autonomia social. “Treballem habilitats per aconseguir que l'alumnat tingui una vida tan normalitzada com sigui possible, i fomentar la seva autonomia personal és bàsic per aconseguir-ho”, assegura Mar Sendra, directora de l'Escola Sant Rafael de Tarragona, el més antic, amb 55 anys, i també el més gran dels tres centres d'educació especial de la Diputació de Tarragona, amb 121 alumnes, 15 classes de diferents cicles, i un claustre de 58 persones.

Les famílies també juguen un paper molt important, en aquest sentit. “Es treballa molt amb les famílies la necessitat de fomentar l’autonomia dels infants”, admet Sendra, qui reconeix que sovint, per por, alguns progenitors tendeixen a sobreprotegir aquests infants. “Intentem trencar el sostre de vidre que de vegades posen sense voler als seus fills, perquè vegin que són capaçós de fer moltes més coses de les que elles es pensen”, admet la directora de l’Escola Sant Rafael, que també ha treballat en les escoles de Reus i Tortosa. 

Inclusió, inclusió i més inclusió

Aquestes setmanes, l'aprovació de la nova llei educativa, la Lomloe, més coneguda com a ‘llei Celaá’, ha posat en primera línia de debat la funció de les escoles d’educació especial. La nova normativa aposta per garantir la inclusió dels infants amb diverses capacitats en les escoles ordinàries, i que els d’educació especial siguin els centres de referència per formar i assistir als docents. En aquest sentit, Jordi Cartanyà, diputat delegat de Centres d'Ensenyament de la Diputació de Tarragona ho té clar. “Hem de treballar per una societat normalitzada, i tots els infants que puguin estar en una aula de l'escola ordinària, han de poder disposar dels docents suficients per acompanyar-los. Per tenir una societat inclusiva i on tots ens acceptem tal com som, hem de conviure-hi”, sosté el diputat. “Que millor que en el procés educatiu, en la teva mateixa classe, tinguis companys amb capacitats diverses, que els puguis conèixer de prop perquè acceptem la discapacitat no com un greuge sinó com una normalitat”, diu. “Si no, no tindrem mai una societat inclusiva, on tothom tingui les mateixes oportunitats d'oci, vida, relació i treball”, agrega.

Cartanyà creu que els infants sense discapacitat podrien també empatitzar molt més amb la diversitat si convisquessin de prop amb ella. “No hem de tancar el diferent sinó normalitzar-lo. Hem de poder ensenyar a tots els infants la necessitat de fer voreres accessibles, que els comerços tinguin accessos adaptats, que els passos de vianants puguin fer so per assenyalar a les persones cegues que poden passar... Si comparteixes amb els teus companys les seves dificultats en el dia a dia, les interioritzes i normalitzes. Forma part de l'educació”, assevera.

Amb la nova llei educativa els centres d’educació especial es convertiran en centres proveïdors de recursos

Per Mar Sendra, és cabdal que tots aquells alumnes que puguin ser atesos a l'escola ordinària hi siguin allà. “Tenim la voluntat, l'actitud i la creença que això és el millor, però hem de tenir els recursos i els mitjans”, admet la directora. “Als centres d'educació especial quedarien els infants que per la seva afectació només poden ser atesos aquí, però nosaltres ens convertirem en centres proveïdors de recursos, tal com també esmenta el Decret d'Inclusió de Catalunya. Nosaltres som els especialistes, assessorarem i ajudarem als centres ordinaris en la inclusió de l'alumnat amb necessitats especials”, assenyala Sendra.

Però per quan, la inclusió real de l'alumnat amb diverses capacitats? Per Sendra, serà “un procés on tothom ha d'empènyer”, els centres d'educació especial però també els ordinaris. “L'escola ordinària i la mateixa societat s'ha de preparar i formar, i ha d'acceptar la diferència per poder atendre als alumnes sense discapacitat juntament amb aquests”, opina la directora. “Però sobretot, necessitarà recursos”, afirma rotundament.

Des d’aquests centres fa anys que es treballa en aquesta direcció. Participen en totes les activitas i propostes que fa la comunitat educativa; surten al carrer, es visibilitzen, i malgrat que la Covid-19 ha canviat molt les seves rutines, tenen molt clar quin és el camí a seguir per aconseguir la inclusió social real d’aquesta canalla. “Nosaltres portem tota la vida parlant d’intregració i insclusió, ara és feina de l’ordinària i de les seves famílies acollir aquests infants”, reconeix Sendra.

L’esport és un àmbit fonamental per garantir la inclusió de l’alumant. En la imatge, partit de rugby dels infants de l’escola Sant Jordi | Diputació de Tarragona

La inserció laboral, element cabdal

Però mentre tota aquesta nova realitat es conforma, cal abordar el present, amb la mirada en el futur d’aquests infants que tenen necessitats especials. Als centres de la Diputació de Tarragona, on es realitzen de forma adaptada els cicles d'Infantil, Primària i Secundària, Mar Sendra considera que l'oferta “estrella” de les escoles són els diversos itineraris que es fan un cop els alumnes acaben l'ESO i que tenen com a finalitat que els joves aconsegueixin una formació que els permeti trobar una feina remunerada amb la qual assolir també una autonomia econòmica. Per això, se'ls ofereix diferents oportunitats, que es triaran tenint en compte les diferents competències i capacitats de cada alumne.

La finalitat última dels centres d’educació especial és aconseguir la inserció laboral de l’alumnat

Per un costat, els joves poden triar un programa de transició a la vida adulta. Està pensat per aquells alumnes que no tenen unes competències manipulatives molt desenvolupades per fer itineraris més específics, i es treballa sobretot l'autonomia personal. També poden optar per un programa de transició a la vida laboral, similar a l'anterior, però per alumnat amb més habilitats manipulatives, i on s'incideix més en les habilitats laborals. Ambdós són itineraris enfocats a formar l'alumnat per a treballar en Centres Especials de Treball.

D'altra banda, poden cursar els Programes de Formació i Inserció (PFI), en els quals l'alumnat aprèn una professió concreta. Depenent dels interessos dels joves i de les seves capacitats poden triar entre fusteria, hoteleria, electricitat, enquadernació, jardineria i construcció. En aquest programa, que dura dos anys, més del 50% del temps lectiu és manipulatiu.

Un altre puntal d'aquest itinerari són les pràctiques que realitzen en comerços, tallers, grans superfícies o administracions de la zona, amb les quals les escoles fan convenis. “Tot i que no sempre és possible, la finalitat última dels nostres centres és aconseguir la inserció laboral de l’alumnat i que en comptes d'anar a un centre especial de treball puguin fer feines en empreses ordinàries”, remarca la directora de l'Escola Sant Rafael.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article