No només busco llibres

Les llibreries cooperatives de barri s’han topat amb la necessitat de crear xarxa per sobreviure a la pandèmia, que ha trastocat les activitats que oferien


Les llibreries de barri són el darrer bastió de lluita contra el consumisme desbocat i el capitalisme més ferotge. Un espai acollidor i proper on l’experiència va més enllà d’una transacció purament econòmica, i en què la riquesa recau en la passió compartida per la literatura, tant d’adults com d’infants. Un nou model de llibreries, les cooperatives, pretén agafar el relleu de les tradicionals llibreries de barri i cerca establir un teixit social per tal de poder sobreviure a la pandèmia i enfortir vincles tant amb altres llibreries com amb la comunitat veïnal.

“Vam començar amb molt d'avantatge”, comenta Carlota Freixenet, una de les tres sòcies fundadores de La Carbonera. Situada al ben mig del carrer de Blai, al barri del Poble-Sec de Barcelona, La Carbonera és una llibreria cooperativa que des dels seus inicis va crear expectatives pel que no era més que pel que seria, ja que “el fet que qualsevol negoci obri i no sigui un bar, generava almenys el benefici del dubte”, continua Freixenet. Les tres sòcies tenien clar des del principi que el seu local “havia de ser en un espai en què es pogués treballar a escala comunitària”, i per tirar endavant el seu projecte, només necessitaven un barri on hi manquessin llibreries cooperatives, ja que “molts barris tenen llibreries de barri, però no cooperatives”, puntualitza Freixenet. I quin millor barri que aquell a on hi resideixen des de fa uns anys.

“Un projecte cultural a seques no funciona. En canvi, un projecte on hi ha el llibre com protagonista ja genera un eix”

Dins el mateix Poble-Sec i a escassos 200 metres de La Carbonera s’hi troba La Raposa, al carrer de Tapioles, un bar-llibreria que s’especialitza en feminisme, transfeminisme, antiespecisme i literatura infantil amb perspectiva de gènere. “El projecte neix de l'absoluta necessitat de tres persones, tres persones bolleras del barri de Poble-Sec que no trobàvem un lloc on les nostres lluites i les coses que ens removien estiguessin juntes”, manifesta Nat Solar, una de les tres sòcies de la cooperativa i l’encarregada de la llibreria. D’una necessitat personal també neix Sendak, com defineix la sòcia fundadora Núria Cárcamo, que el desembre del 2017 va emprendre aquest projecte al carrer de Còrsega, situat entre els barris de Gràcia, Dreta de l’Eixample i Sagrada Família.

Tant la Núria com l’Aitor, l’altre soci fundador de Sendak, volien fer un gir a les respectives carreres professionals. Per això Núria Cárcamo declara que el fet de ser tots dos pares entre el 2014 i el 2015 va fer que contactessin de nou amb la literatura infantil i juvenil, l’especialitat de la casa. Cárcamo és llicenciada en Periodisme a la UAB i, quan va decidir llançar-se de cap en aquest projecte, va decidir estudiar el postgrau de Llibreria de la UB impulsat pel Gremi de Llibreters, estudis que li van aportar “unes bases per començar amb l’ofici”, detalla la llibretera, que va realitzar les pràctiques del postgrau a la llibreria Pebre Negre.

“Que maca”, comenta afectuosament Maite Cusó, sòcia fundadora de la llibreria Pebre Negre, quan recorda a la Núria Cárcamo. L’any 2014, tant la Maite Cusó com la Maite Sánchez van iniciar aquesta cooperativa al Clot amb l’objectiu de “construir un projecte de barri”, comenta Cusó. “Un projecte cultural a seques no funciona. En canvi, un projecte cultural on hi ha el llibre com protagonista ja generava un eix”, especifica Cusó, que exposa que “a la Maite (Sánchez) li agrada molt la cuina” i, com a ella, no la convencia únicament aquesta branca i van afegir la literatura infantil i juvenil com a altra branca de l’arbre. Darrerament aquest arbre ha agafat més forma i li ha sorgit una nova branca: els còmics i les novel·les gràfiques.

Cooperativa La Rocaguinarda, al barri del Guinardó | Daniel Silva

Dos projectes diferents 

Al barri del Guinardó i de La Verneda i La Pau hi ha dos projectes que també tenen el llibre com a nucli de les seves activitats. “La Rocaguinarda va néixer fa 42 anys —explica Ariadna Aparicio, una de les 500 sòcies de l’entitat i voluntària a la llibreria del carrer de Xiprer— amb l’objectiu d’impulsar la cultura catalana”. Aquesta cooperativa pivota sobre dos eixos: la difusió cultural a través de la llibreria i les seves activitats i la cooperativa de consum, “a causa de la necessitat d’un consum responsable i ecològic”, comenta Aparicio. 

La mateixa passió pels llibres guia el projecte de l’Associació Llibres Lliures des de l’any 2013, del qual la Carmen Rodríguez n'és tresorera i una de les nou voluntàries. “L’objectiu és oferir llibres reutilitzats a un euro, com a donatiu, perquè l’associació pugui pagar les despeses del local”, detalla Rodríguez. Amb to afable i tranquil, Rodríguez exposa que la seva associació proposa una oferta cultural. “Aquí s’enduen clàssics en bon estat que són una ganga que a llibreries de segona mà costen 15 euros”, argumenta. La tresorera, veïna també del districte de Sant Martí, explica que cada nou curs escolar fan una llista dels llibres que la Generalitat demana a estudiants d’ESO i Batxillerat i faciliten “una prestatgeria perquè joves, pares i mares s’estalviïn uns diners i comprin llibres de lectura obligatòria a un sol euro”.

“Aquí s’enduen clàssics en bon estat que són una ganga que a llibreries de segona mà costen 15 euros”

Confinament: (nou) replantejament del model de negoci

L’estat d’alarma i el confinament van colpejar fortament la cultura, i les llibreries de barri, una part del sector que sol sobreviure gràcies al dia a dia i a grans jornades com Sant Jordi o Nadal, es van trobar en una situació crítica. Per aquest motiu, i com aquest any el 23 d’abril va caure en ple confinament, algunes cooperatives del llibre van llançar la campanya Sempre és 23, “per visibilitzar les llibreries més enllà del dia de Sant Jordi”, amb la idea que les llibreries segueixen obertes “els 364 dies de l’any restants”. “Allò que cerquem —descriu Cárcamo, de Sendak— és una altra manera d'enfocar el sector del llibre”.

Per a la Carlota Freixenet, de La Carbonera i membre també de la campanya, l’objectiu és “plantejar com volem comprar i conscienciar l’entorn per consumir d’una manera diferent”. La llibreria Pebre Negre és cofundadora de Sempre és 23 i gràcies a la campanya han creat “teixit” entre les llibreries i s’han impulsat accions els dies 23 de cada mes per visibilitzar-se, com la distribució de vals que serveixen per a totes les llibreries cooperatives i veure, així, “la lògica de cooperació i no de competició”. Cusó explica que a Sempre és 23 també van donar suport a la campanya Box Out de l’ABA, l’associació de llibreries independents americanes, en contra d’Amazon.

Entrada de la llibreria Pebre Negre, amb cartells contra Amazon | Daniel Silva

Amazon, l’enemic insaciable

“Box Out consistia a defensar el model local, ja que entenem que els llibres es compren a les llibreries. Nosaltres també defensem això, perquè ens hem acostumat a viure d'una manera que, si no és ja i ara, ens agafa un cobriment”, critica Cárcamo. Nat Solar, de La Raposa, titlla l'aparició de pàgines com Amazon com a “perjudicials per al món del llibre” i Aparicio, de la Rocaguinarda, opina que no poden deixar aquest univers “en mans de les grans companyies, sobretot Amazon, perquè si no es moriran els barris”.

Libelista és un projecte que neix el 2012 a través del Gremi de Llibreters de Catalunya per ser una eina útil per a les llibreries independents. Laia Benet, responsable de comandes de Libelista, detalla que fan enviaments i això va “molt bé” a les llibreries perquè els costos es redueixen. “Libelista ha ajudat a crear un teixit, ja que ens encarreguem de posar-les en contacte entre si”, exposa. Des de l'altra banda del telèfon, Benet manifesta que les llibreries són “conscients dels grans monstres” que tenen al davant i que el problema del llibre és que es mouen “en marges petitíssims i és molt difícil sobreviure” si no s’ajunten.

“No podem deixar l’univers del llibre en mans de grans companyies com Amazon, perquè si no es moriran els barris”

Si queréis ser Amazon no vais por buen camino”. Aquest comentari d’un client que Benet denota la falta d’informació amb què Libelista a vegades es topa. “Però tot i ser una feina molt cansada —prossegueix Benet— creiem que hem de fer aquesta pedagogia”. Segons Benet, empreses com Amazon “afecten moltíssim, perquè la gent s’ha acostumat a tenir les coses en dos minuts i barates i no respecten la cadena del llibre i, si això no es respecta, hi ha algú que no menja”. Freixenet, de La Carbonera, creu que no s’ha de competir amb Amazon “per un tema de concepció del producte”, però sí que han de donar “alternatives” en segons quins espais, com va fer Llibreries Obertes.

Comprats a l’abril, recollits al juny

“Llibreries Obertes va néixer pel Sant Jordi confinat, ja es va acabar”, comenta Aparicio, de la Rocaguinarda. La voluntària agraeix a Òmnium Cultural el projecte i calcula que van facturar entre un 30 o 40% del que habitualment fan un 23 d’abril. “La gent va pagar i esperar a agafar els llibres quan vam reobrir i a la desescalada. Sobretot al juny vam notar un increment de les vendes”, explica. La Raposa també va sumar-s’hi perquè van trobar “important participar de totes les activitats”, comenta Nat Solar.

Benet, de Libelista, opina que “com més canals de venda tinguin les llibreries, millor”. La responsable de comandes de Libelista explica que van créixer molt durant el confinament i que “la desescalada va ser una bogeria”. Des del seu origen el 2017, La Carbonera va col·laborar amb Libelista per a la seva botiga en línia i durant el confinament van adherir-se també a Llibreries Obertes per permetre comprar en línia als lectors, ja que “van ser dues alternatives totalment complementàries”, detalla Freixenet. Actualment, La Carbonera està engegant la seva pròpia botiga en línia per gestionar elles mateixes les comandes dels clients.

“Amb la pandèmia hem tingut un paper actiu. Podíem frenar els contagis fent que la gent compri, però vingui a recollir després”

#SantJordiEtsTu, un Sant Jordi diferent

“#SantJordiEtsTu va ser una iniciativa puntual per visibilitzar com veiem el Sant Jordi en temps de pandèmia”, descriu Cárcamo, de Sendak. Pebre Negre també va adherir-se a la campanya i Cusó s'enorgulleix d'haver-se “fet fortes per no tenir pressa”. “Hi ha una pandèmia i tenim un paper actiu. Si podem frenar la línia de contagi fent que la gent compri, però vingui a recollir després, doncs endavant”, exposa. La llibretera recorda que “algunes editorials es van enfadar”, perquè creien que estaven “perdent oportunitats”, però que elles creuen que “han guanyat fidelitat”. Aquesta fidelitat que Cusó comenta es va veure recompensada al mes de maig, en què van treballar “més de l'habitual” i van recuperar el Sant Jordi “indirectament”.

Aquesta desavinença entre algunes llibreries i editorials va agafar enmig de la controvèrsia a Libelista i la seva funció de repartiment de comandes. Laia Benet explica que van deixar que “cada una decidís si volia fer enviaments o no, i ha haver-hi llibreries que van decantar-se per fer les recollides un cop obrissin i altres que preferien fer els enviaments”. La Carbonera també va participar al #SantJordiEtsTu i Freixenet valora positivament que “la gent s'hagi acostumat a tenir més paciència amb les compres i a fer comandes”.

Una de les llibreteres de La Carbonera, al mostrador de la botiga | Daniel Silva

El confinament no les atura

“Al confinament vam intentar posar en marxa activitats virtuals per seguir mantenint el caliu amb la comunitat, com gimcanes a través del Google Tour que tenim a la llibreria”, exposa Cárcamo, que des de casa va continuar amb els contes per Telegram, que consistia en “cada dia llegir un relat, un conte o uns poemes”. “No només nens i nenes ens escoltaven”, remarca. No van faltar, tampoc, les recomanacions de llibre. A La Carbonera van seguir amb La Carbonera Recomana, en què les llibreteres estaven cada setmana una hora en directe a YouTube i Instagram recomanant llibres sota demanda. “Era una matada, però molt guai”, comenta entre riures Freixenet, que també va reactivar els clubs de lectura cada 15 dies per mitjà de llibres d’Ebook a Libelista o clàssics que tothom té a casa.

“Durant el confinament vam enviar butlletins setmanals i vam programar activitats virtuals”

Abans del confinament, a la Rocaguinarda enviaven cada mes un butlletí als socis i no socis amb les activitats que realitzaven. “Durant el confinament vam enviar butlletins setmanals i vam programar activitats virtuals. Teníem un cinefòrum cada dissabte, un taller d’història quinzenal, un taller per conèixer fotografia, xerrades sobre art... Alguna gent tenia dificultats per connectar-se perquè moltes sòcies són persones grans i malauradament els clubs de lectura i el cercle ideològic es van quedar aturats”, es lamenta Aparicio. El cercle ideològic eren unes xerrades sobre filosofia i política que tenien molts assistents entre el veïnat del Guinardó.

Connexions amb altres entitats del barri

“El teixit cultural s'ha de donar suport els uns als altres i fer-lo créixer, i la biblioteca, per exemple, s'ha adaptat molt bé a les realitats del barri: ha augmentat la literatura LGTBI i també sobre migració i racisme. Amb les diferents llibreries, centres cívics, escoles i biblioteca ens hem donat suport i ens hem enriquit juntes”, explica Nat Solar, de La Raposa. El Poble-Sec, cent anys enrere l'epicentre de la ciutat, és avui dia un barri ple de diversitat cultural, social i sexual, en què hi mancaven espais que acollissin aquestes necessitats. Per això, La Raposa esdevé “un espai on les persones bolleres poden estar-s’hi sense ser jutjades, que tampoc és tan habitual”, descriu Solar. Les altres diversitats “estan també ben acollides”, perquè hi va gent de totes les edats, “com veïnes del barri a teixir”, exemplifica la llibretera.

“Amb les diferents llibreries, centres cívics, escoles i biblioteca ens hem donat suport i ens hem enriquit juntes”

La Carbonera, arrelada al mateix barri, també col·labora amb diverses entitats com els dos Centres Cívics, La Base, l'Assemblea Feminista, o el Sindicat de Barri, entre altres. “Cada any participàvem en la Festa Major i muntàvem un cercallibres per les escoles del barri a Sant Jordi, de manera gratuïta”, exposa Freixenet. La col·laboració amb les escoles és un punt comú de les llibreries cooperatives: la Sendak també col·labora amb escoles, instituts del barri, i les biblioteques de SAFA i Vila de Gràcia i la Pebre Negre assessoren escoles. Elles tenen el cas de tres escoles de Manresa que, a causa de la seva branca de literatura infantil i juvenil, baixen, preparen la comanda i se'n tornen amb la tria feta.

“La cooperativa va ser l’impulsora dels Horts a Blai Armengol i estem vinculats al centre cívic, el casal del barri o al casal de joves Girapells. Durant el confinament, entre les diferents entitats també vam crear un Grup de Suport Mutu per ajudar-nos entre veïnes”, explica Aparicio, des de la llibreria al Guinardó. Durant tres anys, la Generalitat els va subvencionar un projecte de cooperativisme a les escoles, sobretot a FP, els quals ascendien a 25 tallers l’any. “Nosaltres volíem fer difusió del model cooperatiu, ja que estar amb contacte amb el món educatiu és el nostre ADN”. conclou Aparicio.

La llibreria Sendak, dedicada al públic infantil i juvenil | Daniel Silva

El llibre, l’excusa per apropar el barri

“El llibre no és només vendre'l, hi ha tot un món al seu voltant i cuidar-lo és molt xulo”, apunta Cusó, des del Clot, que té molt clar que la seva llibreria “busca construir teixit social i aportar un valor afegit al barri, per tal de fer barri”, tal com exposen al seu web. Així ho van fer amb el còmic, van atendre la demanda de la gent i van decidir “acollir-los”, diu Cusó. A la Pebre Negre també imparteixen clubs de lectura, tallers i contacontes gràcies a la sala d'estar i l'obrador. “Que els nens i nenes del barri vinguin —opina la llibretera— els farà més conscients de l'espai per gaudir-lo”.

“L’objectiu és portar la cultura al carrer i reivindicar-la malgrat les dificultats i les queixes, perquè el barri és de totes”

“El principal objectiu és portar la cultura al carrer i reivindicar-la malgrat les dificultats i les queixes, perquè el barri és de totes”, relata Solar, del Poble-Sec. Freixenet comparteix la idea de la seva veïna i vol que la seva llibreria sigui “un espai de cultura comunitària” perquè no viuen “exclusivament” de vendre llibres. “Els tallers o els clubs de lectura ajuden econòmicament, però també enforteixen vincles”, aclareix la llibretera. Altres activitats que celebren són el Ruda Fem Fest, un festival de lletres en femení tant d'assaig feminista com de llibres escrits per dones o persones socialitzades dones, o la Festa Potter, en què realitzen un joc de rol sobre Harry Potter que congrega molta gent de diferents barris.

A la Sendak tenien clar des del principi que volien ser més que una botiga, que volien ser “un actiu cultural”, per això van engegar clubs de lectura, tallers i contacontes, també a partir de les demandes dels clients, explica Núria Cárcamo. La llibretera creu que són mediadores entre allò que es publica i la comunitat, i per això han celebrat jornades com La Panxa del Bou, “un festival dedicat a l'oralitat per apropar el barri a la nostra tradició oral i també la d'altres pobles i cultures”. “L'any passat vam ocupar tota la plaça oferint espectacles, activitats al carrer i tallers de manera gratuïta”, descriu Cárcamo. “Són activitats —puntualitza la llibretera —que fem per amor a l'art, perquè és una activitat pensada des de i pel barri”.

Tot des de i cap a la comunitat

“La primera comanda de literatura infantil i juvenil —explica Freixenet— la vaig fer amb els nanos que jugaven a futbol davant el local i se'ls colava la pilota a dins, ja que vam estar unes setmanes sense porta. Un dia em vaig asseure amb ells i em van indicar quins llibres havia de demanar. Tot plegat va ser bastant comunitari”. A Sendak, les sensacions són similars, tal com descriu Cárcamo: “És bonic perquè els nens et veuen pel carrer, et reconeixen i et saluden. No ets únicament la llibretera, ets la Núria”.

“És bonic perquè pel carrer et reconeixen i et saluden. No ets únicament la llibretera, ets la Núria”

“Heu vingut a millorar el barri, no sé què hagués fet sense vosaltres”, diu una àvia que s'apropa sovint a la Pebre Negre. “Aquest retorn ens dona la vida. A vegades ens sembla que no siguem únicament un comerç. Creiem que la nostra llibreria és part de la identitat del barri del Clot”, valora Cusó. Ella considera que les aportacions són recíproques i creu que la seva llibreria és un punt de trobada on coneixen “les 30 penes de tothom”. “Tenim sort que el Clot és un barri molt organitzat i des del nostre espai fem d'altaveu i difusió de totes les iniciatives i, per part nostra, en totes les accions que fem va implícita aquesta direcció cap al barri”, conclou Cusó.

Nat Solar, de La Raposa, nota actualment, amb la pandèmia un buit, perquè elles no es nodreixen “de la cultura”, sinó que reben “molt de les persones que donen xerrades o tallers”, i aquesta gent, a la vegada, “també necessita expressar-se”. Benet, de Libelista, opina igual que Solar i considera que “la cultura és imprescindible per a l’ànima”.

Per què cooperativisme?

—Perdoneu, sou vosaltres la llibreria cooperativa?

—Sí.

—Oi que sou dues dones de tres?

—Sí.

Val, doncs, mira, volia fer una comanda de llibres per Nadal.

“150 euros va gastar-se”, explica Maite Cusó. Aquesta clienta havia buscat com a criteri que fos una llibreria de barri, cooperativa, on hi hagués dones... “El que potser ha canviat és que la gent et fa la declaració política sobre per què ens compren i crec que la gent és més conscient sobre a qui donen suport”, exposa la llibretera del Clot.

“És molt important qualsevol model cooperatiu perquè és un contrapunt al sistema capitalista”, valora Aparicio, que considera que “la feina és per viure i no per enriquir-se”. En la mateixa línia argumental es mou Cárcamo, que se sent “molt a gust amb els valors cooperatius” i considera que les llibreries cooperatives són “una defensa del llibre, però també una defensa d'un model de ciutat o comerç de barri”. Solar creu que “en una cooperativa la gent sap que els llibres van cap a una economia més feminista, més social i solidària, ja que té una base diferent”. Benet, que a Libelista treballa amb algunes cooperatives, les percep com “molt actives i amb interès per explicar-se”.

“És molt important qualsevol model cooperatiu perquè és un contrapunt al sistema capitalista”

Freixenet opina que la clau de les cooperatives és que fan pedagogia, sobretot a “aquella gent que no està dins del microclima de les llibreries cooperatives i s’hi interessa, troba un espai on aprendre què és una cooperativa, per què són importants i apropar un discurs que costa molt de fer en altres bandes”. Per a Cusó, una cooperativa “consisteix a fer visible la teva ideologia i estendre-la”. “Compartir la teva manera de viure agrada a la gent perquè compren a un lloc en què no exploten als treballadors, que són horitzontals, que es replantegen la forma de distribuir i comprar...”, descriu la llibretera.

El cooperativisme ha dotat el sector llibreter d’uns valors que s’estan perdent a causa de la celeritat i la cerca de beneficis de grans empreses com Amazon. Nedant a contracorrent i patint l’ostracisme durant dies com el nàufrag de Gabriel García Márquez, les llibreries de barri volen sobreviure i crear xarxes amb la comunitat perquè, tot i viure del seu negoci, elles tampoc busquen només llibres.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article