Enfortir les entitats també és combatre la pandèmia

La Diputació de Lleida invertirà el 2021 dos milions d’euros a ajudar les organitzacions que treballen amb col·lectius en risc

Amb el suport de  

Les comarques lleidatanes van ser, en la segona onada de la pandèmia, les més afectades pels efectes de la Covid-19 i per les restriccions que es van imposar per mantenir-la a ratlla. D’aquella experiència, però, n’han après una bona lliçó. La Diputació de Lleida ha arribat a la conclusió que la millor manera de superar la pandèmia és reforçant les entitats que treballen de prop. Per això, aquest 2021 s’invertiran dos milions d’euros només a donar suport a les organitzacions que treballen amb col·lectius vulnerables. “D’aquesta crisi n’hem après que no podem permetre que els més dèbils en surtin més debilitats encara, i en aquesta política estem compromeses”, expliquen a l’ens.

Al costat de l’administració, les entitats del territori, com Salut Mental Lleida, Càritas Diocesana Lleida, la Federació Allem o el Grup Alba, comparteixen que enfortir les entitats també és combatre la pandèmia. “Les entitats hem servit de dic de contenció per als recursos sanitaris”, apunta Marta Burgell, coordinadora de Salut Mental Lleida. I Maria Jose Rosell, secretària general de Càritas Lleida, afegeix que “s’han incrementat les necessitats bàsiques per la pèrdua de treball, i també les dificultats per fer front al pagament dels subministraments, l’habitatge i les despeses quotidianes...”.

La Diputació de Lleida destinarà 747.000 euros al pla de teleassistència i urgència social

A Allem, que agrupen les 17 entitats que acompanyen les persones amb discapacitat a la demarcació, també admeten que la primera onada va ser “molta dura, per la manca de materials de protecció i les dificultats per abordar una crisi sense precedents” i que, durant la segona onada, molts serveis han seguit tancats, el que ha empitjorat la salut mental i física de les persones que atenen i de les seves famílies.

Per això, la Diputació de Lleida destinarà 747.000 euros al pla de teleassistència i urgència social a través dels consells comarcals i la Paeria de Lleida per arribar a tota aquella població, sobretot gent gran i persones amb discapacitat, que necessiten més ajuda per afrontar la pandèmia. A l’Àrea d’Igualtat s’hi suma una novetat i és una partida de 200.000 euros destinada exclusivament a ajudar als ajuntaments a impulsar polítiques d’habitatge. A més, aquesta ajuda se suma a la inversió que també 200.000 euros que ja fa la Diputació a través de l’Àrea de Salut per ajudar a les famílies amb problemes habitacionals.

Un voluntari d’una entitat vinculada a Càritas Lleida reparteix productes higiènics a col·lectius vulnerables | Càritas Lleida

L’acció social, el dic de contenció

I és que la gestió de la pandèmia tots aquests mesos, efectivament, no ha estat fàcil per a les entitats que acompanyen les persones a Lleida. Tanmateix, han sabut organitzar-se a ritme frenètic. L’acció social ha estat el dic de contenció del sistema sanitari i de milers de famílies. Però això ha posat en evidència una contradicció a l’hora d’afrontar la pandèmia: què és més important, la salut física o la salut mental? “S’ha produït un conflicte de drets entre la protecció de la salut i la necessitat de reprendre la vida, també de les persones amb discapacitat, i igualment per a la resta de la ciutadania”, apunten a Allem.

“S’ha produït un conflicte de drets entre la protecció de la salut i la necessitat de reprendre la vida”

El cert és que la majoria d’organitzacions ha augmentat els acompanyaments, però paradoxalment ha hagut de tancar els espais físics de trobada. Les entitats lleidatanes de salut mental, agrupades a Salut Mental Catalunya, per exemple, han augmentat el 65% les atencions respecte el mateix període de l’any passat. “Vam entendre ràpidament la necessitat de readaptar els nostres serveis, per seguretat i per poder continuar acompanyant”, explica Burgell, que detalla que les entitats s’han adaptat al teletreball i han acompanyat per videoconferència. “En els casos més urgents i vulnerables, l’equip d’educadors i psicòlegs va continuar realitzant seguiments presencials”, explica. De fet, segons les dades de la federació, el 65% de les atencions s’ha fet en línia i la resta, presencials.

També a la federació Allem recorden que dels primers mesos de pandèmia no oblidaran mai les reunions telemàtiques amb les direccions de les entitats i les persones responsables dels serveis, “per la intensitat emocional i la duresa d’algunes situacions viscudes”, quan es van haver d’organitzar a correcuïta per evitar els contagis. “La col·laboració estreta entre les conselleries de Salut i Afers Socials ha estat imprescindible i no sempre ha estat fàcil, però agraïm molt l’esforç que s’ha fet per part dels professionals dels dos departaments, i molt especialment dels treballadors sanitaris, que ens van assessorar en la prevenció del contagi i en les mesures de protecció”, explica Assumpta Fortuny, coordinadora d’Allem.

D’un dia per l’altre, els serveis d’atenció diürna per a persones amb discapacitat i les escoles d’educació especial van haver de tancar, i tots els serveis d’habitatge es van convertir en serveis 24 hores. A més, es van reorganitzar els grups de treball i cinc dels 11 centres especials de treball (CET) associats a Allem van haver de fer ERTO i han patit davallades d’ingressos importants. Tot i que molts serveis que s’oferien a través dels CET —que a Lleida donen feina a 650 persones amb discapacitat— van aturar tota activitat, altres com la neteja o la bugaderia, en canvi, sí que es van intensificar.

Les entitats han augmentat les atencions, però paradoxalment han hagut de tancar els espais físics de trobada

“Va ser una situació molt difícil per part de les famílies amb infants i joves amb problemes de conducta, que d’un dia per l’altre van deixar de tenir els serveis assistencials diürns i van haver de contenir la situació a casa. A l’entitat es van buscar alternatives en línia a l’inici i després acompanyaments d’un a un per poder donar una mica de respir a les famílies i atendre a les persones. Vam haver de buscar i inventar les fórmules segures per poder-ho fer bé gràcies també al compromís dels professionals”, recorda Maite Trepat, gerent del Grup Alba, entitat federació a Allem.

De fet, la normativa inicial de protecció de la salut als serveis d’habitatges estava enfocada a protegir la gent gran que viu en residències, i no contemplava l’especificitat de la discapacitat. La denúncia d’aquesta situació per part del sector ha fet que la normativa de prevenció de la Covid-19 vigent tingui més en compte la realitat de les persones amb discapacitat. En aquest sentit, Trepat comenta que, al principi, justament per aquest motiu, es van donar vulneracions de drets en “persones que no podien sortir per anar a treballar o per gaudir d’una sortida quan la resta de la població ja ho estava fent”. “Cal tenir en compte que a les nostres llars hi viuen persones joves, actives i completament autònomes”, argumenta.

L’espai de l’associació ADDA, entitat membre d’Allem, a Vielha | Federació Allem

La xarxa comunitària respon

I, malgrat tot, les persones que rebien l’ajuda i les professionals o les voluntàries no cedien. “Les persones que atenem han mostrat un alt nivell de resiliència”, s’enorgulleix Burgell, que relata que la majoria de demandes de salut mental han estat sobretot per angoixa i estrès. El 65% de peticions d’atenció provenien de dones. Tanmateix, la coordinadora de Salut Mental Catalunya es mostra preocupada pel fet que gairebé la meitat de les peticions (47%) han estat de col·lectius en situació de vulnerabilitat. A més, Burgell alerta que el 37% de les persones ateses no tenia accés a internet. “Els nostres serveis han augmentat i es preveu que la xifra vagi en augment els propers mesos. Cal cuidar la salut mental, el benestar emocional, i cal demanar ajuda als experts”, defensa.

En un sentit similar s’expressa Maria Jose Rosell, secretària general de Càritas Lleida, que detalla com les persones voluntàries, que són les que teixeixen la xarxa de l’entitat al territori, moltes d’elles gent gran, han hagut d’afrontar “les dificultats en els desplaçaments”, però no només. “Les voluntàries han viscut situacions doloroses, amb pèrdues personals, i situacions sanitàries crítiques que en alguns casos han desencadenat posicions de vulnerabilitat social”, es lamenta Rosell. Per evitar riscos, les persones voluntàries que eren dins els grups a protegir han intervingut al seu mateix municipi telefònicament i, quan ha estat possible, ho han fet els tècnics de l’entitat presencialment.

“Les voluntàries han tingut dificultats en els desplaçament i han viscut situacions doloroses, amb pèrdues personals”

En concret, Càritas Lleida ha treballat en tres línies diferents: acompanyant les persones voluntàries, oferint eines a altres serveis, com ara fent compres i repartiment de materials sanitaris, i promovent espais d’acompanyament i suport emocional. Com també explica Burgell, a l’entitat que treballa contra la pobresa també han notat un augment en les persones que acompanyen i asseguren que han doblat les ajudes.

A més, en els serveis d’acollida i aliments han constatat, segons Rosell, que s’hi ha sumat un perfil nou al col·lectiu de màxima vulnerabilitat: persones que no havien hagut de fer servir mai els seus serveis, però que arran de la pandèmia, han tingut necessitats socials urgents. Tanmateix, en un context tan complex, no tot són males notícies i Rosell explica que a Càritas Lleida s’han adonat que “la xarxa comunitària respon”.

“Cal tenir cura dels professionals de suport. Els professionals dels serveis socials porten molts mesos amb molta tensió. Hem viscut situacions puntuals de manca de professionals en alguns serveis d’habitatge. Gairebé durant un any, i possiblement un any i mig, hem estat convivint amb la pandèmia i és duríssim per als professionals de serveis socials d’atenció directa. Per aquest motiu, es fan necessaris espais de suport psicològic i emocional. Tant a Federació Allem com a les entitats associades s’estan creant, amb molt esforç, aquests espais, amb la col·laboració de professionals externs”, reforça Fortuny.

Una actuació de màgia a Montgai (Lleida), que han pogut gaudir alguns joves amb discapacitat que atén Allem | Allem

El 2021: arribar més lluny i amb més recursos

És una evidència. Amb el 2021 acabat de començar, les entitats lleidatanes s’adonen que necessitaran molt més suport per part de les administracions. “El que cal és dotar de més recursos la xarxa de salut mental comunitària, no tan sols l’àmbit purament sanitari. Necessitem que les administracions entenguin la salut mental com una prioritat i hi hagi una inversió real”, reclama Burgell. “La pandèmia, tant els tancaments i les restriccions de llibertats, provoquen que les persones pateixin moments d’aïllament social que ens preocupen”, observa Rosell, de Càritas Lleida, que també aposta per crear nous espais d’acompanyament i suport emocional.

“Hem de seguir treballant amb confiança i, alhora, millorar els processos burocràtics que endarrereixen les ajudes”

Al mateix temps, Burgell recorda que si augmenten les persones que necessiten atenció i acompanyament, també hauran d’augmentar els equips de professionals. En aquest sentit, Salut Mental Lleida valora l’esforç de la Diputació de Lleida, gràcies a la qual mantenen en funcionament el suport a la xarxa de tota la demarcació. “Hem de seguir treballant amb aquesta confiança i, alhora, millorar els processos burocràtics que moltes vegades endarrereixen l’arribada de recursos imprescindibles per a les persones que ho necessiten”, apunta la coordinadora de Salut Mental Lleida. Alhora, recorda que la Generalitat hauria de tenir una mirada més àmplia a tot el territori.

A més, la secretària general de Càritas Lleida alerta que, de fet, les entitats necessiten més recursos de l’administració, però que també serà primordial que hi hagi ajudes directes a les persones. Així, Rosell afirma que hi haurà un increment de les necessitats bàsiques en alimentació i habitatge, a les quals s’haurà de donar resposta, i també caldrà fomentar la inserció laboral de les persones. En concret, Càritas Lleida apunta que les ajudes de l’administració han d’anar encaminades a promoure l’habitatge protegit, per a les famílies autòctones, però també per als temporers, que no poden seguir vivint en assentaments improvisats durant la recollida de la fruita. Càritas considera, en aquest sentit, que les accions que ha emprès la Diputació de Lleida són un exemple “destacable” a seguir, perquè han impactat directament i en plena pandèmia en persones que realment estaven en situació de precarietat.

A més, consideren que la implicació de la Diputació de Lleida en el projecte de temporers, on Càritas ha col·laborat de forma directa, ha permès acostar posicions i mirades en les diferents administracions. El fet que la Diputació de Lleida actuï directament al territori fa que sigui una administració “més àgil”, però, ara, a Càritas li demanen que s’acompanyi de la mateixa implicació econòmica.

L’acte de presentació del manifest  per reclamar més recursos i atenció a la salut mental | Salut Mental Catalunya

Un model d’atenció que s’ha posat en qüestió

A Allem també recorden que la pandèmia “ha posat en qüestió un determinat model de residències”. Per això, les entitats associades han signat el manifest Llars per viure, per impulsar la transformació dels serveis socials residencials, per a la gent gran, però també per a les persones amb discapacitat. Ara, esperen que el projecte tingui prou bona rebuda per forçar a les administracions a repensar els sistema de serveis socials que hi ha a Catalunya. Així mateix, reclamen un pla prioritari de vacunació de les persones amb discapacitat en els serveis residencials, però també als d’atenció diürna i als CET.

A Allem també recorden que la pandèmia “ha posat en qüestió un determinat model de residències”

“Tampoc volem que tornin a faltar equips de protecció i sí que en puguem assumir la despesa, amb finançament públic com a serveis públics que som”, demanen a Allem. Com Salut Mental Catalunya i Càritas, també s’adonen que necessitaran més professionals i exigeixen un finançament públic extraordinari per assumir els efectes econòmics que està tenint la pandèmia. “Per poder atendre les persones i les seves famílies ens faran falta més recursos per adaptar nous espais i els que tenim, i per oferir nous serveis adaptats, des de serveis més individualitzats que donin resposta a necessitats concretes a serveis de transport”, apunta Trepat, del Grup Alba.

Alhora, a Allem avisen que els canvis en els serveis d’atenció diürna fan que calguin nous espais on desenvolupar activitats i que cal abordar solucions que responguin al territori, que abasta zones urbanes, però també moltes zones rurals. En aquest sentit, apunten que hi ha bons exemples de col·laboració de propietaris particulars i administracions locals a Verdú, Agramunt o Guissona, però no és la norma general en tots els territoris. Com manifesta la gerent de la Fundació ILERSIS a Lleida, Teresa Benet, s’està prestant serveis “en espais provisionals, sense condicions adequades, passant fred”. A més, Benet critica que tenen una part del CET en una carpa improvisada que els ha cedit la Diputació i que els calen més places d’habitatge a les residències, que “estan plenes”. “El neguit de les famílies és molt gran”, alerten a la fundació.

A Allem agraeixen els esforços de la Diputació de Lleida en aquest sentit: “Ajuden, i molt”, reconeixen, alhora que valoren la proximitat de l’administració. Tanmateix, consideren les ajudes encara insuficients degut a l’impacte tan gran que està tenint la pandèmia i reclamen més col·laboració amb els consells comarcals i municipis. Les administracions lleidatanes, però, sembla que han après la lliçó que ens deixa aquesta pandèmia global.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article