Lleida prem l’accelerador cap una escola diversa

Redacció

Amb el suport de  

Tot va començar amb un avís. El Síndic de Greuges va advertir que Lleida, tot i que no tenia un índex de segregació escolar disparat, sí que arrossegava algunes dades que impedien que l’alumnat es repartís a les aules de forma equitativa. A partir de llavors, La Paeria ha elaborat una diagnosi detallada que li ha permès prémer l’accelerador cap a una escola més diversa. Des de la consolidació del grup de segregació del Consell Escolar Municipal, fins a un nou mapa detallat per zones, passant per campanyes de promoció de l’escola de proximitat, el suport a les famílies durant el període matriculació o la detecció precoç de l’alumnat amb necessitats especials. El consistori, amb la complicitat del Departament d’Educació, ha engegat una bateria de propostes i mesures perquè les aules siguin més plurals. 

Però quines eren les dades que preocupaven al Síndic de Greuges i que van fer saltar les alarmes? Lleida tenia, el curs 2018-2019, un índex de segregació —o de dissimilitud d’alumnat estranger, que és el nom tècnic que rep aquesta dada— del 0,49 als centres d’infantil i primària i del 0,28 a secundària. Mentre que la mitjana catalana pel mateix curs era de 0,44 a la primària i del 0,35 a secundària. Les xifres, admet la responsable d’Educació i Infància de La Paeria, Meritxell Morera, eren “preocupants per a les primeres etapes educatives, però millors que la mitjana a la secundària”. Així i tot, l’evolució de les dades demostrava una tendència a la baixa.

Quatre de cada deu alumnes desafavorits de la primària haurien de canviar de centre per garantir l’equitat

Tanmateix, això implica que quatre de cada deu alumnes de primària amb un perfil socioeconòmic més desafavorit —l’anomenat alumnat amb necessitats educatives especials (NEE)— haurien de canviar de centre per garantir l’equitat a les aules. En el cas de la secundària, la xifra és de 2,4 alumnes de cada deu. “Arriba un moment en què hi ha la voluntat de lluitar contra la segregació, del Departament i l’Ajuntament, i en què, alhora, tenim un bon escenari. Cal tenir en compte, però, que els canvis en la segregació no són d’un dia per l’altre, és un procés lent que requereix paciència”, alerta Morera.  

La sobreoferta, una causa de la segregació

Les causes que disparen els índex de segregació són diversos, però d’entrada n’hi ha un que els experts apunten que és clau: la sobreoferta, és a dir, el nombre de places que queden vacants un cop s’ha fet la matriculació. Les escoles on hi queden més places buides són les que les famílies no han escollit durant la preinscripció, i que arrosseguen, per un motiu o altre, un estigma. Són aquestes places vacants les que s’assignen als alumnes que s’inscriuen amb el curs ja començat, el que s’anomena matrícula viva, i que tenen majoritàriament necessitats educatives especials o són d’origen estranger. 

En el cas de Lleida, en acabar el curs passat, hi havia 733 places vacants a infantil i primària, el que representava un 4,96% d’un total de 14.790. Aquestes vacants es concentraven, sobretot, en centres d’alta complexitat del nucli històric de la ciutat, i en centres concertats dels barris més al sud, als quals s’hi ha d’arribar per força en transport privat, els anomenats centres transportats. En concret, en el curs de P3, aquestes vacants s’incrementaven fins arribar al 7,72% (117 de les 1.515), i nou escoles concentraven el 73% de les vacants (86). Moltes d’aquestes places es trobaven en els centres transportats.

Així les dades, els experts alertaven a l’informe que en els propers cursos aquesta sobreoferta de places a P3 es podia, fins i tot, triplicar. El cap de la secció de planificació educativa de l’Ajuntament de Lleida, Jaume Mor, també alerta com el mapa escolar incideix negativament en l’equitat educativa. “Aproximadament el 20% dels grups de P3 es troben en escoles transportades i l’altre 20% en centres d’alta complexitat”, reflexiona.

Les diferències entre centres i barris 

De fet, l’administració detalla en la seva diagnosi que hi havia diferències rellevants entre centres públics i concertats, i entre barris. A la ciutat, hi ha 42 centres educatius, 12 dels quals són escoles concertades, i dels 30 restants, 13 són centres d’alta complexitat. Així, l’alumnat més desafavorit es concentra en un 72% en centres de titularitat pública, i quasi un 50% en centres d’alta complexitat. Alhora, en el sector concertat, només cinc centres, tots ells del nucli històric de la ciutat, acullen el 71% dels alumnes NEE. 

“Es donava una distribució desigual per tipologies de centres, però també per zones”, amplia la tècnica d’Educació del consistori, Laura Marín. De fet, la majoria de barris es trobaven al voltant de la mitjana, excepte en dues zones. El centre històric, altra vegada, era el que clarament reunia més alumnat desafavorit, un 22,5% del total; i els barris del sud de la ciutat, també altra vegada, es trobaven a l’altre extrem de la balança, ja que només n’acollien el 5%. Malgrat això, es donava la paradoxa que en aquelles zones on hi havia més alumnat amb necessitats especials, la distribució entre els centres era més equitativa; mentre que en els barris de la zona sud, els índex de segregació per centres pujaven.

En altres indicadors de segregació, com la distribució de les beques menjador o el de l’alumnat que no coneix la llengua catalana, el consistori també detectava falles. Així, per exemple, el 86% de les beques menjador es demanen en centres de titularitat pública, i quasi un 60% en centres d’alta complexitat. Pel que fa a l’alumnat nouvingut, els centres públics d’alta complexitat acullen el 25% dels 208 alumnes que han sol·licitat matricular-s’hi, els centres públics un 4% de les 524 sol·licituds i els centres concertats només l’1,7% de les 447 sol·licituds.

Polítiques compartides, solucions de llarg recorregut

Amb les dades sobre la taula, La Paeria i el Departament d’Educació han decidit, finalment, definir una estratègia que passa, d’entrada, per redissenyar el mapa de zones educatives. Amb el mapa ja actualitzat, ara treballen per reactivar el grup de segregació del Consell Escolar Municipal, ens explica Marin. En ell, hi volen treballar amb la conselleria, els sindicats, la resta de partits polítics i els representants dels centres educatius. “Ara que tenim la diagnosi feta, volem treballar l’acollida de l'alumnat també amb les AMPA i amb els centres que imparteixen activitats extraescolars, perquè als conservatoris, als clubs esportius o als centres culturals també hi ha segregació. Sabem que l’educació no només es dona a l’aula”, resumeix la tècnica. 

“La millor escola sempre és la del teu barri, i no s’hi val deixar-se endur pels comentaris sense conèixer bé què s’hi fa, al centre”

Però més enllà de l’organització interna de les administracions, Lleida ja ha començat aquest curs, i malgrat la pandèmia, a impulsar mesures que són clau per anar reduint les diferències. De la que en parla primer la coordinadora, Meritxell Morera, és la de les portes obertes virtuals, una campanya que han anomenat La millor escola, la del teu barri. Com que enguany moltes famílies no han pogut visitar els centres educatius presencialment abans de fer la preinscripció, a La Paeria se li va acudir una idea per trencar prejudicis amb els centres que, habitualment, no desperten interès. A la web de la regidoria, s’hi poden veure vídeos que són presentacions breus de cadascuna de les escoles, on els professors o els directors o els tutors expliquen els projectes pedagògics del seu centre. No és fins al final que els usuaris saben de quina escola es tracta i, per tant, s’obliga a les famílies a conèixer els centres amb la mirada neta.

“La millor escola sempre és la del teu barri, i no s’hi val deixar-se endur pels comentaris sense conèixer bé què s’hi fa, al centre. Sovint pensem que, a la nostra ciutat, hi ha l’escola de tota la vida, la més innovadora i la que acull els joves d’origen estranger. Quan les famílies fan la primera visita al centre, sovint es fixen en els noms de l’alumnat que hi ha sobre els penjadors i, al final, a algú sempre se li escapa el comentari ‘Jo no soc racista, però... no vull que el meu fill sigui l’únic que no és estranger’. Això no és bo. Hem de treballar contra aquesta idea de base, que és molt comuna. Les escoles bombolla no són bones, perquè no preparen els nostres fills per entendre les bondats de la diversitat cultural”, s’il·lusiona en explicar-ho Morera, que és mestra de professió.

Detectar els casos de més vulnerabilitat

A més, també han decidit aquest curs acompanyar molt més les famílies en la seva tria. Per això, han organitzat reunions a les escoles bressol entre les famílies i les direccions dels centres. La tècnica, Laura Marin, adverteix que, a través de l’assessorament que fan a l’Oficina Municipal d’Escolarització (OME), un lloc d’encontre amb els pares i les mares per resoldre tots els dubtes de la matriculació i fer un seguiment de l’escolarització dels infants, van detectar que algunes famílies, sobretot quan es tracta de casos de matrícula viva, no rebien la informació adequada per part de les escoles de les quotes que havien de pagar. A l’altra banda, també troben centres que tenen bones iniciatives per a l’acollida, com un banc de llibres i uniformes que ofereixen de l’alumnat que s’incorpora a meitat de curs.

“Ens vénen famílies que volen renunciar a la plaça perquè els fan sentir pobres. És un primer acte de violència que hem d’aturar”

“Passa cada dia. En la primera trobada, aquestes famílies et diuen que elles han demanat una plaça pública i se’ls ha assignat una de concertada. I se’ls ha d’explicar que el preu és igualment públic, i que altra mena de quotes de la concertada són voluntàries. Ens vénen famílies demanant de renunciar a la plaça perquè els han fet sentir pobres. Sembla una tonteria, però és un primer acte de violència institucional que hem de treballar i aturar”, assenyala Marin. Per això, l’OME és un espai de trobada setmanal on les famílies reben assessorament psicopedagògic, i en el punt per a l’equitat educativa hi ha un tècnic de l’oficina i un professional de serveis socials de la ciutat. 

“Ens trobàvem que potser venien a l’oficina a principis de febrer i fins a finals de mes encara no s’havia fet efectiva la matrícula”, explica Marin, i detalla que, ara, aquest assessorament combinat permet accelerar tot el procés d’escolarització i assegura una entrada a l’atenció primària de serveis socials de la família que es troba en una situació socioeconòmica vulnerable. A més, enguany s’han adonat que calia impulsar tallers d’alfabetització digital, perquè moltes famílies no tenen les eines per fer la preinscripció en línia. La bretxa digital, apunten les expertes, és també un motiu de segregació. 

I, finalment, a La Paeria també eren conscients que a les direccions del centre i als tècnics dels serveis socials els hi falten eines per atendre alguns casos de desigualtat entre l’alumnat. Per això, el consitori prepara una formació en matèria de segregació per tal que la ciutat hi lluiti en contra des del principi d’incumbència i des de la corresponsabilitat. Els professionals de l’educació, reconeixen, són la porta d’entrada de milers d’alumnes i és on cristal·litzen, al capdavall, totes les accions polítiques contra la segregació que tot just ara comencen a prendre forma. “Treballem el canvi de mirada, posem-ho fàcil. Què és important? Que totes les administracions anem en la mateixa direcció. Això ja ho hem aconseguit i hi ha reaccions, i són bones. No veurem el resultat demà o passat demà, però hem començat”, conclou Morera.