El nou ‘carpe diem’ dels joves

En el context pandèmic actual, el col·lectiu reclama polítiques públiques que tinguin en compte les seves necessitats

Les alternatives de futur es despleguen davant dels joves com un catàleg raquític d'opcions. Davant el “No future”, que cantaven els britànics Sex Pistols, els joves podrien tirar de lema i fer seu el de ‘carpe diem’ per aprofitar una mica el present. Però és un present marcat per una crisi sanitària, social i econòmica sense precedents. Decebuts amb la manca d’opcions. Frustrats amb un dia a dia que ha fet fallida. Emprenyats perquè ningú ha comptat amb ells en la gestió d’aquesta pandèmia. “Protestem contra un sistema que oprimeix, que dificulta la vida de les persones”, assegura Alaaddine Azzouzi Rahmouni, periodista i activista antiracista català.

Les restriccions imposades per la Covid-19 fan que els espais s’hagin de tancar i els neguits no es puguin compartir. L’educadora social, Marta Rodríguez, treballa al Centre d’Informació Juvenil de Mataró i assegura que els joves que atén “necessiten un suport, pràcticament continu, per canalitzar les emocions i per tolerar les frustracions”. A més, Rodríguez també considera “vital” que els joves “tinguin un espai de seguretat on es puguin expressar lliurement sense que els hi tallem el rotllo”.

Però amb quins indrets compten els joves en temps de pandèmia? “En l'àmbit social, primer cal garantir que els drets fonamentals romanen intactes i després cal revisar amb quins espais compten els joves per trobar-se, compartir i construir les seves identitats individuals i col·lectives”, explica Liliana Arroyo, doctora en Sociologia i especialista en innovació social digital.

La guspira que ha encès el foc els darrers mesos ha estat l'empresonament del raper Pablo Hásel. Els joves s’han llençat al carrer. Les crítiques, també. Azzouzi considera injust parlar només de contenidors cremats els dies dels aldarulls: “I la repressió policial? Entre la primera i la segona nit de protestes, a part que van buidar un ull a una noia, es van llençar més de 400 projectils de foam, amb tot el perill que genera això”, exclama a través de l’àudio de WhatsApp.

“És fonamental que reivindiquem els nostres drets, ara més que mai. Estem enfadats, però actius”, diu el president del CNJC

Segons Arroyo, d’entrada, s’ha de repensar “l'adultocentrisme” que impera totes les preses de decisions. “Als joves els interessa la política, però sobretot la política de base, aquella en què es poden implicar, aquella que és la militància del dia a dia. El seu compromís amb les causes climàtiques, desigualtats de gènere i demés es poden traduir en decidir consumir d'aquesta marca enlloc de l'altra, o fins i tot deixar feines que no s'ajusten amb els seus ideals”.

Precisament, al Consell Nacional de Juventut de Catalunya (CNJC), que aglutina un centenar d'entitats juvenils, ja fa temps que s’organitzen per tal d’aconseguir que totes les polítiques públiques tinguin una perspectiva jove. “Demanem que situin les necessitats i les demandes de les persones joves al centre”, assegura el president del CNJC, Guillermo Chirino. “M’has preguntat que com estem les joves? —s’exclama per telèfon—. Doncs estem malament”. Amb tot, Chirino es mostra ferm i convençut que ara més que mai s'han de continuar mobilitzant. “És fonamental que reivindiquem els nostres drets perquè la situació és complicada. Estem enfadats, però actius”, assegura.

Protegir espais per compartir

Àudios, videotrucades, correus electrònics... Són la generació digital, però, després d’un any de pandèmia, reconeixen estar cansats de tanta pantalla. “Quan et passes sis hores al dia escoltant la veu dels profes a a través dels auriculars, es fa molt pesat i és molt depriment. Estar sol davant de la pantalla és dur i difícil”, explica Mar Bermúdez, estudiant del doble grau de Periodisme i Ciències Polítiques de la Universitat Pompeu Fabra.

El cansament que comporta la vida digital s’accentua perquè no hi ha cap més opció. “Si no podem sortir de festa, viatjar o fer barbacoes, per a nosaltres és important. És l’edat en què toca fer-ho i ens ho estem perdent. I sembla que ho hàgim de dir amb la boca petita”, s’enfada. Les activitats que descriu Bermúdez han quedat anul·lades, però, a poc a poc, van obrint alguns indrets de trobada juvenil, com l’emblemàtic espai Jove La Fontana, situat al barri de Gràcia de Barcelona.

Arribem al centre un dilluns a primera hora de la tarda per parlar amb els responsables de l’espai. Prop de 72.000 joves d’entre 12 i 25 anys van passar per aquí al llarg del 2019. El 2020 aquesta xifra ha baixat fins a 18.079. “Aquí venen a buscar assessorament sobre tràmits, habitatge, feina, formació, acompanyament emocional, espais de socialització i lleure alternatius, suport a la creació artística i cultural, preus accessibles...”, explica el director de l’equipament, David Villar Vicente.

Prop de 72.000 joves d’entre 12 i 25 anys van passar per l’espai jove La Fontana el 2019. El 2020 la xifra ha baixat fins a 18.079

L’edifici, de tres plantes, acull diferents equipaments i recursos: sales d’assaig, assessorament i atenció juvenil, com el servei Aquí Escoltem, que compta amb un psicòleg que atén els joves, i que té una llarga llista d’espera. “Encara que només hi hagi un recurs que es diu Aquí Escoltem, en realitat, tots els serveis d’aquest equipament tenen el mateix objectiu: escoltar els joves, fer-los costat”, reconeix Villar.

Sales amples, colors vius a les parets, mobiliari acollidor. Tot sembla a punt per als joves, però, malauradament, en aquests moments no hi poden circular lliurement. “A La Fontana treballem per fomentar la participació de les joves a l’espai i per a què s'ho sentin seu. Al cap i a la fi, nosaltres hi som per elles i per a ells”, assegura Maria Badia, coordinadora del centre. Badia és conscient de les dificultats inherents en l’edat i es mostra crítica. “La societat cataloga els joves, quan convé, com a adults i quan convé, com a infants. Ara més que mai necessiten trobar-se i experimentar amb iguals”, assevera.

Actualment, i a causa de la pandèmia, l’espai s’ha reconvertit i s’ha adaptat a les necessitats vigents. Ara s’hi fan classes. Els alumnes de l’Institut Vila de Gràcia hi van, per exemple. “Per a nosaltres és molt important fer xarxa amb els altres equipaments de la ciutat, però també amb les entitats del Districte de Gràcia, especialment les juvenils. Ens interessa poder entrar a les aules i treballar en xarxa amb els instituts ja que això ens ajuda a arribar a les joves, conèixer les seves necessitats i poder-los oferir un ventall d'activitats i suports més acurades”, assenyala Villar. L’aforament de La Fontana està reduït, els horaris també, però les portes continuen obertes per atendre les necessitats dels joves.

Trobada del Consell Nacional de Joventut de Catalunya | CNJC

El risc de la desafecció escolar

“La pandèmia m’ha canviat la vida, sobretot en els estudis. Estic cursant segon de batxillerat, és un any molt dur i no podem fer les classes com m’agradaria i no ens poden preparar bé perquè fem moltes classes telemàtiques”, explica Judit Barberà. Acaba d’estrenar la majoria d’edat i estudia l’últim curs de batxillerat a l’Institut Gabriel i Ferrater de Reus. Es prepara per entrar a la universitat, vol estudiar Educació Infantil i es troba en un context que no l’ajuda. Bermúdez corrobora aquesta limitació, i considera que s’han de proporcionar eines als docents perquè puguin fer les classes en línia. “Posar plataformes a l'abast de les universitats perquè els professors puguin fer les classes el millor possible”.

“Esperem unes taxes d’abandonament escolar molt altes d’aquí a un parell d’anys”, vaticina Sheila González

L’educació en temps de Covid-19 s’ha transformat en un seguit d’interaccions virtuals, a les quals no tothom té el mateix accés. L’anomenada bretxa digital s’ha fet palesa des de l’inici del confinament. Segons Sheila González, sociòloga investigadora a la Universitat Autònoma de Barcelona, l’educació telemàtica tindrà una conseqüència molt clara: la desafecció escolar. “Ja hem començat a patir els costos d'aquesta crisi. Ho veiem en els joves, sobretot, els nois, que tenen més dificultat per seguir les classes telemàtiques”.

González explica que un pilar bàsic que manté els adolescents i joves lligats als estudis és l’entorn escolar i tot això ha trontollat. “La relació amb els companys, la socialització... Aquest ritme s’ha trencat. Els programes contra l’absentisme en sortiran perjudicats”. Poc optimista es mostra aquesta investigadora: “Esperem unes taxes d’abandonament escolar molt altes d’aquí a un parell d'anys. En els màsters ja ho estem veient en l’actualitat. I a graus, ara ho veurem”, assenyala.

Com reparar danys emocionals?

Encara que els joves no es trobin dins dels grups de risc de la Covid-19, sí que és un dels col·lectius més vulnerables a l’hora de rebre l’impacte de la pandèmia sobre la seva salut mental. Així ho demostren les dades: pràcticament la meitat de la població jove ha patit algun símptoma d’ansietat, depressió o estrès posttraumàtic.

“El perfil més vulnerable són sobretot noies. Veure com la socialització queda truncada per unes mesures excepcionals de distanciament físic i reducció dels cercles, en un moment en què la relació amb els iguals és crítica, es reflecteix en manca de confiança i debilitació del sentiment de pertinença”, destaca Arroyo, que reconeix que això afecta “en l’àmbit individual en termes de salut mental, però també a la salut social que es mesura en termes de cohesió i confiança".

Els experts afirmen que caldrà molt acompanyament psicològic per reparar aquests danys. “A l’Estat espanyol la salut mental no és una prioritat i això tindrà efectes”, assevera González, que, a la vegada, reconeix que els joves renuncien a molts aspectes. “Els acusem d’insolidaris i no som conscients de totes les renúncies que estan fent”.

“Tenim poca confiança en els nostres joves i ells tenen la sensació que els hi prohibim tot”, assegura la sociòloga

I com es reparen els danys? “Hem de donar opcions d’oci als joves i confiar en ells. Tenim poca confiança en els nostres joves i ells tenen la sensació que els hi prohibim tot. I en pandèmia encara més”, assenyala González.

A l’entitat Obertament consideren que el fet de banalitzar les preocupacions juvenils suposa deixar aquestes persones sense un espai per expressar els seus malestars i demanar ajuda sense por al rebuig, en un moment en el qual és tan necessari. Ja fa temps que l’entitat treballa amb l’objectiu de promoure i aconseguir el benestar emocional de les persones. “Estar tot el dia tancada a casa em va provocar molt malestar. A vegades tinc ansietat i surto al carrer a caminar fins que no puc més”, afirma Yasmine Natale, de 22 anys i activista de l'entitat. A Obertament, consideren el sistema educatiu com a agent socialitzador bàsic i fonamental per la població jove. Per això destaquen la importància de construir unes aules “lliures d’estigma i discriminació en salut mental”.

Per la seva banda, les entitats dedicades al lleure juvenil també són claus per al benestar físic i emocional dels joves,  per això han celebrat la represa de les activitats. “L’educació en el lleure m’ha ensenyat altres maneres de veure les coses. Vaig a l’Esplai Albada des que soc ben petita. Durant el confinament els monitors s’ho van currar molt, fent esplai telemàtic i fent-nos sentir units. M’encanta!”, exclama Barberà.

Els experts afirmen que caldrà molt acompanyament psicològic per reparar el malestar psicològic dels joves | Edwin Andrade (Unsplash)

Joves aturats o joves explotats

El malestar laboral ve de lluny, les dades fan feredat: la taxa d'atur juvenil (joves fins a 25 anys) es va situar a Catalunya en un 33.97% durant el 2020, set punts per sobre de la dada que es registrava a finals de 2019, segons les dades de l’Enquesta de Població Activa (EPA) publicades per l’Institut Nacional d’Estadística (INE) a finals de febrer.

La insatisfacció dels joves davant la manca d’oportunitats laborals circula per les xarxes. “Qualsevol article que parli de joves i no aprofundeixi en les condicions materials i en les raons estructurals del malestar en la feina és un enorme despropòsit”, tuitava, fa uns dies, la periodista i escriptora especialitzada en temes socials amb perspectiva de classe i gènere, Ana Pacheco, de 29 anys.

“Sé que no trobaré feina i m’hauré de conformar amb qualsevol cosa. No aspiro a gaire”, diu l’estudiant Mireia Expósito

Mireia Expósito, de 22 anys, està a punt d’acabar la carrera de periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona i assegura que les seves expectatives són “bastant baixes”. “Sé perfectament que no trobaré feina i m’hauré de conformar amb qualsevol cosa. No aspiro a gaire, la veritat”, admet. Expósito reconeix que sent frustració davant aquesta situació. “Sempre hem tingut feines temporals, ens han explotat, feines mal pagades. Tot això, amb la pandèmia s’ha agreujat”, es lamenta.

Chirino insisteix a fer incidència política per situar les necessitats dels joves en el centre del debat. “Quan fem arribar les nostres reivindicacions al poder legislatiu, executiu o a la societat en general, moltes vegades ens pregunten que què volem fer exactament. Al final no estem demanant la lluna, l’única cosa que volem és tenir una estabilitat social i econòmica. L'única cosa que volem és viure una vida plena, una vida digna”, desgrana.

Paral·lelament, la falta d’opcions laborals fa que l’emancipació d’aquests joves no arribi o arribi tard. L’edat mitjana d’emancipació dels joves és de 29 anys. A Suècia ja s’han emancipat, en canvi, el 17,5%. És a dir, un suec s’emancipa 11 anys abans que un jove de l’Estat espanyol. Els Punts i les Oficines Joves de la Xarxa Nacional d'Emancipació Juvenil reflexen aquestes xifres, ja que han registrat un total de 324.578 consultes durant el 2020.

“Que el futur és negre? Sí, però hi és”

La situació és complicada, però els joves estan lluny de tirar la tovallola. Al CNJC entenen que és important teixir aliances amb les entitats per aconseguir millores. “Volem ser partícips de la realitat social. Si tenim un problema, no ens afecta només a les joves. En canvi, l’estructura del sistema ha fet creure que sí. Per això és important visibilitzar que hem d’estar juntes per reivindicar els nostres drets”, explica Chirino.

Azzouzzi li dona la raó: “Ningú no canvia la seva situació esperant a què la solució vingui del cel. Per això lluitarem pel transport públic de qualitat, taxes universitàries baixes, ajudes als serveis de salut mental, lloguers dignes, salaris dignes, poder compaginar vida professional i personal. En fi, una sèrie de mesures que crec que són bàsiques, però que no estan cobertes”, etziba.

Per Bermúdez no tot són males notícies, finalment ha aconseguit unes pràctiques que li encanten i ha fet nous amics a través de la seva veïna, amb qui va fer amistat durant el confinament. “Que el futur és negre? Sí, però hi és. També som la generació del canvi. Som la generació digital, feminista, ecologista, de canvi, al cap i a la fi. Som la generació de la innovació. Estic segura que, amb la nostra empenta, podrem aconseguir un espai en aquest futur. Sigui quin sigui”, defensa.

“Ningú no canvia la seva situació esperant que la solució vingui del cel”, etziba el periodista Alaaddine Azzouzzi

Alguns ja fan plans per quan la situació millori. “Quan s’acabi tot plegat vull fer moltes coses: veure a la meva família, ajuntar-nos i celebrar tot el que no hem pogut. També faré una macrofesta amb tots els meus amics. I sobretot, viatjaré per tot arreu”, diu, amb entusiasme, Barberà.

“Sempre repetim als joves que són el futur, que estudiïn pensant en aquest futur. Ara mateix, però, és molt negre”, assegura Rodríguez, que també veu necessari començar a pensar en l’aquí i l’ara. “Hem de cuidar-los i pensar en el present. Com a educadors, que estem amb ells en espais íntims, hem dir-los: ‘Tranquils, que us entenem i estem amb vosaltres. No tingueu por, que el futur ja el construirem entre tots’“. I així, amb suport i confiança, és com ells poden aprofitar el moment. Aquest és el nou carpe diem dels joves.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article