La roba de disseny que respecta la diversitat funcional

La marca de moda inclusiva Free Form Style confecciona peces que afavoreixen l’autonomia de les persones amb discapacitat

La roba està feta amb una mirada molt homogeneïtzant, molt estàndard. Tothom s'ha d'encabir en aquelles formes que dictamina el mercat. Això pot semblar una contradicció quan entres en una gran botiga en la qual es pot remenar entre milers de peces de roba d'infinites formes, colors i mides, però serà molt difícil que una persona amb cadira de rodes, per exemple, pugui trobar un pantaló que sigui senzill de posar, i li faciliti la seva autonomia personal. Per molt que remeni i remeni, una persona a qui li manca un braç o una cama, tampoc no localitzarà una peça de roba que tingui en compte la seva discapacitat. Malgrat aquesta oferta inabastable, les persones amb mobilitat reduïda o discapacitat física tenen molt difícil gaudir de quelcom tan bàsic com vestir-se com vulguin.

Però ara una marca de roba vol trencar aquesta barrera, una de tantes amb les quals ha de conviure el col·lectiu de les persones amb diversitat funcional. Es tracta de Free Form Style, una marca que dissenya roba pensada perquè les persones amb discapacitat puguin vestir-se a la moda, i amb peces fàcils de posar i que fomentin la seva autonomia personal.

Per què, pot una persona que està en cadira de rodes posar-se tota sola uns pantalons convencionals? Es capaç una persona que pateix una atròfia a les mans pujar-se'n la cremallera de la jaqueta? La resposta era no, fins que la Carolina Asensio va pensar que ja n'hi havia prou. La seva experiència personal va ser el punt de partida d'aquest projecte innovador en la forma i en el fons. El germà d'Asensio va patir fa sis anys un ictus, una de les seqüeles del qual va ser que l'home, que tenia 49 anys en aquell moment, va quedar-se sense mobilitat a les camnes, per la qual cosa ha de desplaçar-se en una cadira de rodes.

Pantalons amb obertura lateral, samarrates que es tanquen amb velcros... Així s’adapta la roba a les persones amb discapacitat

Temps després, Asensio va adonar-se que malgrat que el seu germà abans es vestia amb cura i a la moda, ara portava sempre un xandall. I no perquè ell volgués: aquesta era la seva única opció de posar-se quelcom còmode. “Vaig començar a buscar alternatives, i el que trobava era roba molt enfocada a gent gran, i molt avorrida i lletja”, reconeix Carolina Asensio.

Tot i que ella no en tenia ni idea de moda ni de costura —es dedicava a la informàtica—, la dona comença a donar-li voltes a fer quelcom per trencar aquest nou obstacle al qual es veia abocat el seu germà. I per què no crear una marca que dissenyi roba bonica, a la moda i pràctica per a les persones amb diversitat funcional? Explica la idea a la seva cosina Marina Vergés, que es dedica al periodisme de moda, a qui li encaixa la iniciativa, i juntes s'embarquen en el projecte. Després d'un any formant-se al ‘Reimagine Textil’, un programa del Tecnocampus de Mataró per capacitar persones que volen engegar una empresa de moda, neix Free Form Style, un concepte pioner a Catalunya. “Hi ha algunes empreses que fan roba per a persones amb discapacitat, però no fan moda”, puntualitzen les fundadores.

Les fundadores de Free Form Style debaten quina cremallera va millor a un pantaló mentre la cosidora acaba una faldilla | Silvia Rodríguez 

Però, què implica que la roba sigui pràctica per a les persones amb discapacitat? Per exemple, les dessuadores tenen cremalleres a les mànigues per facilitar que les persones amb algun tipus d'atròfia a les mans puguin encabir-les: és complicat si la goma dels punys és molt estreta, com passa habitualment. Les samarretes i els pantalons s'obren amb velcros, per procurar que una persona amb mobilitat reduïda pugui vestir-se des del llit; les faldilles i les capes tenen cremalleres especials de fàcil obertura... Tot pensat per facilitar l'autonomia del col·lectiu, però també la de les persones que els ajuden, si el grau de discapacitat és alt.

Un altre element que també van tenir en compte són els teixits amb els quals confeccionen les peces, ja que molta de la roba destinada al col·lectiu està feta amb poliamides, un tipus de teixit “que els hi poden provocar úlceres per pressió”, adverteix Asensio. “Aquest és un dels grans problemes de les persones amb mobilitat reduïda, perquè per la seva mala circulació, a la pell li afecta molt el teixit que utilitzis. Per això a Free Form Syle fem servir teles sostenibles, 100% cotó”, explica la creadora, mostrant al Social.cat tota la varietat de peces que tenen en el taller de la marca, ubicat a Mataró. De moment no existeix una botiga física de la marca i cal comprar en línia, però en el futur els hi agradaria obrir un espai. “Que tinguin un punt al qual puguin venir a triar i remenar, com ens agrada a tots quan anem de compres”, assenyala Vergés.

Adaptar-se a les necessitats dels clients

Part del secret de la marca és que les peces de roba estan fetes amb les opinions i les demandes dels clients, adaptades a les seves necessitats. “Ells i elles són les nostres muses, perquè ens diuen què necessiten, és una roba feta molt a mida, i tant de bo el projecte pugui créixer per ampliar-ho molt més, i arribar a més persones amb altres diversitats”, reflexiona Marina Vergés, que escriu sobre moda a revistes com Mens Health o el Magazine de La Vanguardia, des de fa més de 20 anys . “Ens expliquen, per exemple, que els pantalons han de tenir més tela en la part de dalt, per si han de portar bolquers, o que tinguin cremalleres als costats per si han de sondar-se”.

En el món de la moda, hi ha una manca total de representació de les persones amb diversistat funcional

Això mateix fa l'Eulàlia Pedrola, clienta habitual i model de Free Form Style. Aquesta jove de 24 anys porta, des dels 18 anys, una pròtesi ortopèdica a una cama, ja que li van haver d'amputar un peu a causa d'una malaltia minoritària. La noia imagina millores en les peces de roba i les trasllada a les modistes. “Fa poc vaig adonar-me que per estar còmoda a casa, amb roba d'esport, havia de treure'm el pantaló si volia treure'm la pròtesi. Ara, elles m'han fet un pantaló amb una cremallera lateral i així ja no cal que em despulli, estiro la cremallera i ja està”, exemplifica Pedrola. “Comparat amb els problemes d'altres persones, potser és una ximpleria, però a mi em facilita molt la vida”, reconeix.

Per a ella, la roba és un element cabdal que pot influir en l'autoestima de qualsevol persona. “La roba és un element distintiu, i si no pots posar-te el que t'agrada a causa de la teva discapacitat, la pilota es fa encara més gran”, admet. En aquest sentit, Pedrola creu que hi ha un imaginari social que reprodueix uns estereotips sobre les persones amb diversitat funcional. “Ningú s'imagina a un noi o una noia joves, que fan la seva vida. La gent pensa en persones grans, i no ens veuen com a part activa de la societat”, opina.

“En el meu cas concret no crec que pateixi discriminació pel que fa a la roba, però en altres companys amb altres diversitats funcionals sí. És un gran impediment que una persona, pel fet d'estar en cadira de rodes, no pugui portar els texans que estan de moda en aquell moment. És una forma de diferenciar a aquella persona, i això no hauria de passar”, sosté la jove, que treballa com a tècnica d'igualtat en un ajuntament.

Carolina Asensio (esquerra) i Marina Vergés (dreta) mostren un dels seus dissenys en el seu taller de Mataró | Silvia Rodríguez 

Sense representació en el món de la moda 

De fet, Pedrola va més enllà. Segons la jove, hi ha una manca total de representació del col·lectiu en el món de la moda. “És tot molt estàndard, sempre amb cossos normatius, quasi perfectes. Costa moltíssim veure diversitat en una passarel·la, en els anuncis, en un catàleg, a les botigues”, exposa la jove.

Ella ha viscut l'experiència de ser model per fer els catàlegs de Free Form Style. “Ha estat una vivència molt bona... Aquest projecte ens dona l'oportunitat de què persones com jo puguem veure'ns reflectides en un anunci, perquè mai ens veus enlloc, no tenim representativitat més enllà d'alguns esportistes amb discapacitat”, admet Pedrola.

Concideixen Asensio i Vergés. Abans que esclatés la pandèmia, Free Form Style ja havia participat en un parell de passarel·les de moda en fires d'ortopèdia. Per què allà i no a la 080? Aquest és el gran què... “La idea de futur és aquesta, desfilar en qualsevol fira de moda, no en una específica per al col·lectiu”, apunta Vergés. “I que hi hagi moltes més firmes com la nostra, o que les grans es decideixin a fer-ne col·leccions diverses”, reivindica Asensio, qui somnia amb uns grans magatzems totalment adaptats i pensats per a les persones amb discapacitat. “Pensa en una llibreria. Tot de passadissos estrets, impossibles per anar en cadira de rodes”, diu, ampliant la visió d'una problemàtica que és infinita, com infinites són les diversitats que el col·lectiu representa i que la societat i els mercats mai contemplen. “Posem més barreres nosaltres i la societat que les seves pròpies limitacions”, conclouen les modistes.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article