L’escola rural: el motor dels pobles

Les Zones Escolars Rurals parteixen de les vivències i de la realitat dels pobles perquè els nens i nenes tinguin una estima al territori

Com és anar a una escola amb pocs alumnes i compartir aula amb nens i nenes de diferents edats? És difícil d’imaginar-s’ho, sobretot a les grans poblacions on les ràtios per aula són elevades i, en temps de pandèmia, ha comportat dificultats per establir els grups bombolla. Això és el que succeeix a les escoles rurals. Situades en aquelles localitats on el nombre d’habitants és reduït i l’escola és la clau principal i motor del poble. L’Escola El Tallat de Sant Martí de Maldà i l’Escola de Ciutadilla en són dos exemples de micropobles situats a l’Urgell (Lleida).

Les Zones Escolars Rurals (ZER) són institucions escolars públiques formades per l’agrupació de centres d’educació infantil i primària i ofereixen ensenyament en zones on la demografia escolar és baixa. En aquest cas, l’Escola El Tallat forma part de la ZER Riu Corb i l’Escola de Ciutadilla de la ZER Guicivervi. Cada ZER agrupa un nombre d’escoles i té el mateix projecte educatiu per a tots els centres que la integren. A l’Escola El Tallat de Sant Martí de Maldà tenen el passadís amb decoració xinesa. Cada escola que forma part de la ZER és un continent i a ells els hi ha tocat l'Àsia. 

Tenir 19 alumnes en una escola és inimaginable a la ciutat. Però la realitat dels pobles és molt diferent. Això, és el que passa a Ciutadilla

Tenir 19 alumnes en una escola és inimaginable a la ciutat. Però la realitat dels pobles és molt diferent. Això, és el que passa a Ciutadilla. “Tenim dues classes. A la classe dels petits hi ha P3, P4, P5 i 1r de primària i a la classe dels grans hi ha 2n, 3r, 4t, 5è i 6è de primària, però aquest any no tenim ningú de P5, de 3r i 4t de primària”, exposa Irene Berengué, directora de l’Escola de Ciutadilla. En canvi, a Sant Martí de Maldà tenen una cinquantena d’alumnes, dels quals 30 són del poble i una vintena de fora. “Als pobles hi està venint gent i això a l’escola es nota”, expressa Judith Pelegrí, directora de l’Escola El Tallat. En aquest centre P3, P4 i P5 estan en una sola aula i la resta ordenats cíclicament. “El màxim nombre d’alumnes que tenim en un grup són 15, és un luxe”, afegeix Pelegrí. 

Tenir aquestes ràtios és un luxe, però també ocasiona problemes. La falta de recursos n’és el principal. “Els professors especialistes els hem de compartir amb la resta de centres que integra la ZER, per tant, no anem tan sobrats de plantilla”, lamenta Pelegrí. Que hi hagi poc alumnat fa que les aportacions no siguin tan riques i no hi hagi una gran varietat. De la mateixa manera que a vegades dificulta fer alguna activitat perquè s’ha d’arribar a un mínim d’alumnes. Però aquestes ràtios en temps de pandèmia s’agraeixen i no comporten problemes. “Vam haver de decidir si seríem un grup bombolla o dos i com que fem moltes coses junts vam decidir ser un únic grup”, expressa Berengué. 

Que hi hagi poc alumnat fa que les aportacions no siguin tan riques i no hi hagi una gran varietat | Laia Farré Corbella

Adaptar-se al sistema educatiu 

Les assignatures que fan en aquestes dues escoles són les mateixes que en un altre centre escolar. Hi ha alguna diferència, per exemple a Ciutadilla tenen àmbit lingüístic, on català i castellà ho fan tot junt i plàstica ho cursen en anglès. En aquesta escola també fan robòtica i una activitat anomenada El Reporter, on cada nen i nena elabora un reportatge i després l’exposa davant tot el poble, tot i que amb la pandèmia ara només pot anar-hi un familiar. 

L’observació directa és un mecanisme d’avaluació que s’utilitza en aquests centres. “Cada setmana m’apunto els avanços o endarreriments dels alumnes i la setmana següent m’ho torno a mirar. Ho veus ràpidament perquè tens poquets alumnes i és més fàcil detectar un problema”, dicta Berengué. A l’Escola El Tallat també utilitzen rúbriques d’avaluació. “Estan pactades amb els alumnes i ells mateixos veuen si estan assolint els objectius que s’han marcat”, declara Pelegrí. “A vegades també fem coavaluació, on s’avaluen entre ells amb respecte, perquè si t’ho diu un company, fas més cas que si t’ho diu un adult”, afegeix. 

“La manera d’ensenyar que apliquem no és una dificultat, al contrari, pensem que l’institut hauria d’aprendre d’aquestes maneres i intentar-les posar a la pràctica”

Però com s’adapten els alumnes de cara a l’ESO? Tot i que els exàmens no sigui el tipus d’avaluació més important, també existeixen a les escoles rurals. “Com que el sistema educatiu està muntat d’aquesta manera, el que no podem fer és que els nens no estiguin adaptats”, expressa la directora de l’Escola El Tallat. A l’Escola de Ciutadilla quan els alumnes de 6è de primària fan les competències bàsiques, els de 5è també les fan. “No són oficials, però nosaltres ja tenim una guia i l’any que ve quan els hi toca fer-les ja estan preparats”, exposa Irene Berengué. 

Quan els alumnes arriben a l’institut ja estan preparats i tenen clar el canvi que els hi suposa. “Nosaltres intentem parlar amb direcció dels instituts per si poden ficar els alumnes junts, almenys el primer any i que no se sentin sols”, diu Berengué. A l’escola rural hi ha un canvi fort cap a l’ESO, perquè tots són com una família i les activitats són molt vivencials. “Fem coordinació i traspàs d’informació amb l’institut, però els nens s'adapten perfectament i tenen bons resultats educatius”, diu Judith Pelegrí. “La manera d’ensenyar que apliquem no és una dificultat, al contrari, pensem que l’institut hauria d’aprendre d’aquestes maneres i intentar-les posar a la pràctica”, afegeix.

“Cada any ens centrem en un aspecte diferent d’aquest indret i els nens aprenen molt del seu entorn” | Laia Farré Corbella

Establir vincles socials i descobrir el territori 

L’Oriol Nadal és un jove de 21 anys que viu a Vallbona de les Monges. Ell va anar a l’Escola El Tallat de Sant Martí de Maldà des de P3 fins a 6è de primària. “La veritat és que no ho canviaria per res. Sí que és cert que no hi ha gaire ambient a la classe i que som pocs, però tots estàvem ben avinguts. Ets flexible i t’acostumes a tot”, declara Nadal. Compartir aula amb alumnes de diferents edats és molt enriquidor. “Som una gran família. Els grans protegeixen els petits i els petits aprenen moltíssim dels grans”, manifesta Berengué. 

A les escoles rurals es treballa molt l’arrelament dels infants amb les amistats i amb el poble. Constantment parteixen de les vivències i de la realitat dels pobles per treballar a l’aula. Això fa que els nens tinguin una estima i un arrelament al territori. A l’Escola El Tallat fan un projecte anomenat Descobrim la Vall del Corb, que els permet conèixer el territori. “Cada any ens centrem en un aspecte diferent d’aquest indret i els nens aprenen molt del seu entorn. Ho fem d’una manera vivencial perquè sortim de l’escola i anem a veure les coses, parlem amb la gent del poble i les famílies hi participen molt activament”, exposa Pelegrí.

A les escoles rurals es treballa molt l’arrelament dels infants. Constantment parteixen de la realitat dels pobles per treballar a l’aula

“Un dels punts forts de l’escola rural és que les famílies són molt properes i ajuden molt al desenvolupament de la vida escolar”, expressa la directora de l’Escola El Tallat. Ara amb la pandèmia s’han hagut de trencar les activitats que permetien l’entrada de familiars al centre, però si no se’n feien moltes. Exposicions orals, tallers, conferències, la castanyada, en són algunes. La relació entre l’escola i la família és molt propera. “Ens comuniquem via WhatsApp amb els pares dels nens. Si estàs fent una activitat i veus que s’ho estan passant bé, els hi envies la foto al moment”, dicta Berengué.

“El vincle és més familiar i estret que en una ciutat. Tenen molt en compte si tens un problema o si t’han d’atendre per qualsevol circumstància”, expressa Nadal. Que hi hagi poc alumnat fa més fàcil detectar un conflicte. “Al matí quan entren ja veus si estan bé o no”, declara de forma convincent la directora de l’Escola de Ciutadilla. En aquests centres coneixen molt bé els alumnes i veuen tota la seva trajectòria i evolució d’ençà que són petits fins que acaben Primària. “Veus com a P3 agafen el llapis i anys més tard escriuen narracions. En una escola gran això no ho veus”, afegeix Irene Berengué. 

Tot i això, l’escola perfecta no existeix i la falta de recursos és evident. A més a més, a Ciutadilla tenen un problema a l’hora de matricular els alumnes, perquè aquests han de viure al poble. Això dificulta que nous nens i nenes puguin accedir a aquesta escola. “No vull que es matriculin cada any deu nens perquè perdria l’encant, però sí tres o quatre perquè dona vida”, lamenta Berengué. “L’escola perfecta és aquella que no para mai, participativa, construïda entre tots i que hi ha molt bona entesa entre la comunitat educativa. Una escola innovadora, però que també tingui en compte els valors, el tema emocional i que parteixi de l’entorn”, declara Judith Pelegrí.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article