Cap a una universitat més capacitada per a la inclusió

L’aposta per una atenció personalitzada ha permès a la Universitat de Girona erigir-se en un referent de la inclusió de l’alumnat amb discapacitats


Amb el suport de  

Garantir l’accés universal als estudis superiors és un dels grans reptes de les universitats avui en dia. Per a aconseguir-ho, la Universitat de Girona (UdG) ha decidit apostar per una atenció personalitzada que ha fet que en només tretze anys s’hagi augmentat en més de 150 persones el nombre d’alumnes amb alguna discapacitat que s’han matriculat a un grau, postgrau o màster. La pandèmia ha suposat un repte, però des de la Unitat de Compromís Social segueixen treballant per passar d’una universitat adaptada a una amb inclusió plena. 

“Si això que passa a la universitat passés a la resta de la societat, el món seria molt diferent”, assegura l’Isaac Padrós, estudiant de segon curs de Ciències Polítiques i de l'Administració a la UdG i president de Multicapacitats, una entitat formada per prop de 200 estudiants i exalumnes de la universitat, que treballa per a la inclusió de les persones amb diverses discapacitats. Padrós té 42 anys, però fa set va perdre la visió arran d'un accident de trànsit que li va provocar una lesió cerebral que també l'afecta el sentit auditiu, el tacte, l'equilibri i la marxa.

“Si això que passa a la universitat passés a la resta de la societat, el món seria molt diferent”, diu Isaac Padrós

Tot i això, fa cinc anys Padrós va decidir començar a estudiar un grau a la UdG, un fet que ha sigut possible només gràcies a l'esforç que fa el servei d'inclusió de la Unitat de Compromís Social del centre, que s’encarrega d’entrevistar a tot l’alumnat amb alguna mena de discapacitat per analitzar les seves necessitats i posar en marxa les adaptacions s’han de dur a terme. “L'entrevista que vam tenir el primer dia abans de fer la preinscripció a la UdG va ser, per mi, un punt d'inflexió. El petit miracle de la docència universitària comença aquell dia. Sense aquesta anàlisi personalitzada res seria possible”, recorda.

L'encarregada de fer aquestes entrevistes és la Montse Castro, tècnica d'inclusió de la unitat. Castro fa tretze anys que hi treballa al centre i ha vist com curs rere curs el nombre d'alumnes amb discapacitat que es matriculen a la universitat ha anat creixent: de quinze persones el 2008 fins a prop de 160 aquest darrer curs. Al servei que ella dirigeix no només atenen a persones amb discapacitats físiques, psíquiques o sensorials, sinó també tota mena de persones amb necessitats educatives especials, com dislèxies o dèficits d'atenció, que suposen la meitat de l'alumnat amb discapacitats que hi ha a la UdG.

A banda de fer les adaptacions necessàries perquè els campus siguin accessibles a tot l'alumnat o d'adequar les infraestructures perquè les persones amb discapacitats puguin seguir les classes amb normalitat, el servei d'inclusió s'encarrega també de traslladar al professorat les necessitats específiques de cada alumne, d'aconseguir els recursos per posar assistents personals als estudiants que ho necessitin i d'establir els protocols d'avaluació i seguiment de les assignatures per a les persones amb necessitats especials d'aprenentatge, entre altres.

El nombre de persones amb alguna discapacitat que es matriculen a la UdG han passat de sis el 2008 fins a prop de 160 en el darrer curs

La vicerectora de Territori i Compromís Social de la UdG, Sílvia Llach Carles, afirma que, tot i trobar-se “en un context de crisi”, han aconseguit tirar endavant diversos programes molt innovadors per garantir que la universitat estigui oberta a tota mena d'estudiants. Un d'aquests projectes és l'assignatura d'Expertesa i transformació social, que s'ha dissenyat específicament des del grau d'Educació Social per posar en contacte a alumnes del grau amb persones que són usuàries de serveis socials de Girona. 

Una altra iniciativa, per exemple, va ser la creació durant el curs 2019-2020 d'un diplomat subvencionat amb fons europeus gestionats per la Fundació ONCE i dirigit a estudiants amb discapacitat intel·lectual superior al 30%, els quals compartien espai i assignatures amb estudiants de la Facultat d'Educació i Psicologia. Aconseguir fer aquesta mena de projectes híbrids, que fan que els estudiants amb alguna mena de discapacitat tinguin una vida universitària plena juntament amb els altres estudiants del grau, són un dels principals objectius de la Unitat de Compromís Social.

Tot i que el diplomat va comptar amb una primera edició exitosa, en la qual set alumnes amb alguna discapacitat intel·lectual van completar els 30 crèdits del programa, el projecte es va haver d’aturar aquest darrer curs a causa de la Covid-19. “Tenir una persona amb discapacitat intel·lectual al davant d'una pantalla i que no pogués venir per tenir aquesta experiència no era el que perseguia el programa. Evidentment la pandèmia no ens ha ajudat”, assenyala la vicerectora de Territori i Compromís Social. 

Isaac Padrós és estudiant de Ciències Polítiques i de l'Administració i president de Multicapacitats | Multicapacitats

Atendre l’alumnat a través de les pantalles

La pandèmia ha suposat un repte afegit per a la ja difícil tasca d'aconseguir una inclusió plena de tot l'alumnat amb una discapacitat. El servei d'inclusió no només va haver de resoldre les dificultats tecnològiques de l'alumnat durant els primers mesos de l'estat d'alarma, sinó que també va haver de demanar al professorat tota una sèrie d'adaptacions necessàries perquè els estudiants amb problemes de visió o d'oïda poguessin seguir les classes en línia sense problemes.

Tot i que la implantació generalitzada de les classes virtuals va beneficiar a una part de l'alumnat amb discapacitat, com poden ser aquells i aquelles amb problemes de mobilitat, el no poder sortir de casa i no relacionar-se amb la resta d'alumnes va suposar un greuge per a una altra part d'aquest col·lectiu, assenyala Castro. 

“Sovint els alumnes universitaris amb discapacitat hem de treballar el doble per la nostra condició”,  afirma Isaac Padrós

“Sovint els alumnes universitaris amb discapacitat hem de treballar el doble per la nostra condició i dificultat afegida per obtenir uns resultats semblants als dels companys”, destaca Padrós, que afegeix que això es va agreujar encara més amb la pandèmia. No només per la manca d'interacció social amb la resta de companys, sinó també per la necessitat que els professors fessin un esforç extra per adaptar les classes virtuals a les necessitats de l'alumnat amb discapacitats, per exemple descrivint amb veu el que es veia a la pantalla.

Tot i aquestes dificultats, però, Padrós apunta que des del servei d'inclusió han rebut “un suport extra” i s'ha fet un seguiment més al detall de l'alumnat amb més necessitats educatives. “Si volem fer aquest ensenyament en línia, cal tenir present constantment que no tots els estudiants aprenem i estudiem de la mateixa manera, i això no és fàcil. El professorat i les treballadores en general han fet un canvi de mentalitat i es nota”, subratlla el president de Multicapacitats.

Avançar cap a una inclusió plena

El principal repte de cara al curs vinent, segons la tècnica d'inclusió de la UdG, serà atendre els casos de persones amb trastorns mentals que estan aflorant entre l'alumnat. “L'últim semestre he atès peticions que arribaven des del professorat d'estudiants amb problemes d'angoixa o fòbies socials, totes elles aparegudes al voltant de la pandèmia. És una realitat que haurem de treballar”, afirma Castro.

Per fer front a aquestes situacions, el servei d’inclusió vol enfortir encara més el treball col·laboratiu que ja fan amb entitats de les diverses comarques gironines, amb les quals han creat grups d’ajuda mútua per als estudiants amb diversos trastorns mentals. 

Per altra banda, des de Multicapacitats apunten que per a aquests estudiants amb fòbies socials aparegudes arran de la pandèmia seria de molta ajuda que la universitat implementi el format de “classes mixtes”, és a dir, que qui prefereixi seguir les classes des de casa pugui fer-ho també, sense que això impliqui una pérdua de la qualitat d’ensenyament. 

“La discapacitat no està en la persona, sinó en com la discapacitem des de la societat”,  assenyala Montse Castro 

A llarg termini, la Unitat de Compromís Social té l’objectiu d’avançar cap a una inclusió plena de l’alumnat. Per a aconseguir-ho, Castro explica que volen engegar un nou pla d’inclusió, en el qual es tingui en compte sobretot el disseny universal per a fer realment inclusiva la universitat. “Ara el que fem són adaptacions i això no és inclusió”, afirma. 

Des de la UdG ja han fet alguns passos en aquesta direcció. Per exemple, el darrer any s'han fet diverses auditories d'accessibilitat als campus de Montilivi i al del Barri Vell. Segons Padrós, aquesta mena d'estudis permetran dissenyar facultats des de zero i amb la consciència que poden tenir alumnes amb qualsevol mena de discapacitat. “La discapacitat no està en la persona, sinó en com la discapacitem des de la societat”, conclou la tècnica d'inclusió de la UdG, Montse Castro.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article