Mobilitzar pisos buits per ampliar el parc d’habitatge públic

Dels 7.352 pisos buits que hi ha a Manresa, el 73% està en mans de persones petit tenidores

Amb el suport de  

Mobilitzar el parc d'habitatge buit per tal d'aconseguir més pisos socials, sigui amb acords amb grans tenidors o a través d'ajudes i mesures adreçades a petits tenidors, és un dels grans reptes que s'ha fixat l'Ajuntament de Manresa en matèria d'habitatge.

“La política d'habitatge és una política complexa”, assegura el regidor d'Habitatge de Manresa, Jamaa Mbarki El Bachir, “ja que les competències reals no les tenim els municipis, sinó l'Estat espanyol i la Generalitat”. Així i tot, des de l'Ajuntament han decidit ser “imaginatius” i no esperar que “l'Estat faci alguna cosa” per buscar solucions a l’emergència habitacional que hi ha “no només a Manresa, sinó a tot el país”, explica el regidor.

L'alcalde de la ciutat, Marc Aloy Guàrdia, assegura que han detectat dos grans problemes. Per una banda, existeix una manca d'habitatge de lloguer social per a aquelles persones amb un alt grau de vulnerabilitat, aquelles que no tenen recursos econòmics per fer front al lloguer o que estan en una situació de desnonament i que necessiten pis ràpid, que ja estigui construït i en bones condicions per viure-hi immediatament. I, per l'altra, una necessitat d'habitatge social, assequible, per a aquelles persones que tenen un nivell baix d'ingressos i no es poden permetre anar al mercat lliure. Per tal d'aconseguir ampliar el parc d'habitatge assequible estan treballant en diverses línies. “La gran dificultat de tenir habitatge nou és el cost econòmic, al qual nosaltres no hi podem fer front. Però el que sí que tenim és sòl, que hem de mobilitzar”, explica l'alcalde. “Així, hem de teixir aliances i complicitats amb altres agents perquè puguin fer la inversió a canvi de gestionar aquells habitatges durant un període de temps”, assegura.

“La gran dificultat de tenir habitatge nou és el cost econòmic, al qual nosaltres no hi podem fer front. Però el que sí que tenim és sòl, que hem de mobilitzar”, diu l'alcalde

En aquest sentit, una de les primeres mesures que va fer l'Ajuntament va ser treure un concurs i arribar a un acord amb una cooperativa d'habitatge perquè construeixi 18 pisos en una finca municipal. D'aquests, 11 seran de protecció oficial. Per altra banda, estan treballant en un conveni amb l’Incasòl, així com intentant activar altres parcel·les municipals amb habitatge de protecció oficial. “Nosaltres no tenim capacitat per invertir en la construcció d'aquests habitatges, però sí que podem arribar a acords amb tercers perquè construeixin i gestionin aquests habitatges”, explica Aloy Guàrdia. I afegeix: “El que no podem fer és estar parats. Si no tenim recursos econòmics que ens permetin construir nosaltres directament, hem d'activar parcel·les municipals”. Ara, per exemple, una constructora privada està construint 99 habitatges, dels quals 30 seran de protecció oficial.

Ajudes a persones petit tenidores

A través d'una anàlisi de la situació habitacional a la ciutat duta a terme durant els últims anys, l'Ajuntament ha pogut separar dos grans blocs de treball per tal d'ampliar el parc d'habitatge públic. I és que dels 7.352 habitatges sense empadronament registrats el gener de 2021, un 73% està en mans de persones petit tenidores, entesos com aquelles persones físiques que són propietàries d'entre un i quinze habitatges. És a dir, que “la idea que són les caixes i els bancs qui tenen tota la propietat és errònia”, assegura l'alcalde de Manresa. Per això, segons apunta Aloy Guàrdia, no només s’ha d’arribar a acords amb gran tenidors sinó que també cal “ajudar als petits tenidors i incentivar-los perquè posin la seva propietat com a lloguer social”, afirma.

Així, l'Ajuntament ha aprovat una modificació de les ordenances per tal no només d'ampliar el parc d'habitatge públic, sinó també per ajudar les persones petit tenidores en el procés. Cal tenir molt present, diu l'alcalde, que es tracta d'una problemàtica molt complicada, amb dues cares. Per una banda, és possible que hi hagi un habitatge que està en mans d'una propietària, que molt sovint sol ser una persona gran amb pocs recursos econòmics, que sobreviu gràcies al petit lloguer d'aquell pis que l'ajuda a completar la pensió de jubilació. “Si a aquesta persona li ocupen l'habitatge, o els llogaters no poden fer front al lloguer, tenim un problema doble: ajudar a la família que viu en aquell pis i ajudar a la propietària”, explica Aloy Guàrdia. D'aquesta manera, una de les mesures que ha acordat l'Ajuntament és atorgar subvencions per compensar a les propietàries amb un import de lloguer social en cas que hi hagi un impagament o una ocupació.

Així, durant el temps en què està en marxa el procés judicial i fins que la Secretaria de l’Agenda Urbana i Territori de la Generalitat o l'Agència d'Habitatge de Catalunya aconsegueixin trobar una solució per a la persona o família desnonada, la persona propietària rebrà una compensació econòmica per la “funció social” que està desenvolupant, assenyala el regidor d'Habitatge.

Dels 7.352 habitatges sense empadronament registrats el gener de 2021 a Manresa, un 73% està en mans de persones petit tenidores

Altres mesures per incentivar els petits tenidors passen per bonificar el 100% de l'IBI d'aquelles persones que participin amb programes de lloguer social de l'Ajuntament, així com per ampliar la cobertura de lloguer de la Generalitat de sis a nou mesos. A més, si la propietat que cedeixen els pisos a l'empresa municipal per a lloguer social necessita ser rehabilitat, l'Ajuntament avançarà el lloguer d'un any per tal que la persona propietària pugui fer les reformes necessàries. Amb això, explica el regidor, “solucionem un problema d'habitatge que tenim a la ciutat de persones demandants, i dignifiquem la ciutat”. I és que cal tenir present que dels més de 7.000 pisos buits que hi ha a Manresa, no tots són habitables, ja que, segons admet Jamaa Mbarki El Bachir “és un parc molt envellit que necessita d'una rehabilitació molt profunda o un enderrocament”.

Acords amb grans tenidors

Pel que fa a les negociacions amb grans tenidors, des de l’Ajuntament apunten que de moment estan donant “bons resultats”, sobretot amb la Sareb, amb qui s’ha signat un conveni perquè cedeixi 40 dels pisos que té a la ciutat. A més, es tracta d'un conveni obert, de manera que quan aquests 40 pisos ja siguin gestionats i habitats, podran ampliar la quantitat. Aquest acord suposa un increment del 60% de l’habitatge municipal, amb 107 pisos.

Per altra banda, a través d'estratègies de tempteig i retracte, l'Ajuntament està treballant per ampliar el parc d'habitatge municipal comprant propietats dels bancs. A més, han adquirit vuit habitatges d’un edifici del carrer del Cos que, tot i ser força petits, oferiran una solució per a casos d’emergència social: “Si una família ha tingut un problema avui i és necessari recol·locar-la provisionalment mentre busquen una solució definitiva, podran fer servir aquell pis”, explia Mbarki El Bachir. Amb aquesta adquisició, l’Ajuntament triplica els pisos destinats a l’emergència social, passant de quatre a dotze.

Manca de recursos i competències

Tant l'alcalde de Manresa com el regidor posen èmfasi en la manca de recursos econòmics i de competències que tenen els municipis. “Les polítiques d'habitatge són una altra pota de l'Estat del Benestar, i hem destinat mots recursos a sanitat, educació o serveis socials, però molt pocs a desenvolupar polítiques d'habitatge”, es queixa Aloy Guàrdia, que assegura que “l'Estat i la Generalitat s'han de posar les piles”.

“Tot i no tenir ni els recursos econòmics ni les competències, aquesta problemàtica ens acaba espetegant als municipis, perquè som l'administració més propera al ciutadà i qui veu la problemàtica del dia a dia”, lamenta l’alcalde. Per tant, assegura, cal fer els “esforços necessaris” per poder donar-hi resposta, malgrat que sense les competències ni els recursos necessaris, els municipis han de “fer anar la imaginació” i avançar “molt més lents” del que voldríen, conclou Aloy Guàrdia.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article