Innovació i reflexió per a una millor acollida

Redacció

Amb el suport de  

Els moviments migratoris són un fenomen que es transforma constantment, que mai s'atura i al qual s'involucren diversos àmbits de la vida: la llei, les desigualtats socials, l'economia i fins i tot les ideologies o la religió. Per aquest motiu, la Universitat de Girona (UdG) ha creat el Màster Universitari en Moviments Migratoris en el segle XXI, un programa d'estudis interdisciplinari, amb professorat de camps tan diversos com el dret o la filosofia, per donar eines teòriques i pràctiques a les persones que treballen en l'acollida de població migrada a l'administració, el tercer sector o el sector privat, així com per a aquelles que es vulguin dedicar a la investigació d'aquest fenomen tan complex.

“Necessitem gent innovadora, que tingui capacitats de generar noves pràctiques al territori”

La deportació d'infants migrats sols a la frontera sud de la península Ibèrica, la qüestionada gestió de la Unió Europea en la rebuda dels sol·licitants d'asil, la desigualtat social i econòmica a la qual es veuen abocades les persones migrades a conseqüència de normatives com la Llei d'Estrangeria... és evident que alguna cosa està fallant actualment en els sistemes d'acollida, no només de Catalunya i l'Estat espanyol, sinó també a la Unió Europea. Els reptes que suposen les migracions al segle XXI fan necessària la recerca de noves estratègies per permetre el respecte dels drets de totes aquelles persones que busquen un millor futur fora dels seus països. “Necessitem gent innovadora, que conegui altres realitats i que tingui capacitats de generar noves pràctiques al territori”, assenyala l'Òscar Prieto, professor agregat de Sociologia en el Departament de Pedagogia de la UdG i també coordinador del Màster en Moviments Migratoris en el segle XXI, que aquest any enceta el seu primer curs.

Com explica Prieto, la idea de crear aquest màster va sorgir quan es va detectar la necessitat per part dels professionals que treballen en l'acollida de les persones migrades de tenir més espais de reflexió conjunta, on també puguin adquirir coneixements sobre les causes de les migracions que arriben a Catalunya. “Els professionals veuen que al seu dia a dia es plantegen si el que estan fent realment influeix en l'acollida de la població migrada”, afirma el coordinador del màster, que afegeix que, entre altres objectius, el màster vol formar persones que estiguin en rols decisius dins de les estructures d'acollida i que puguin generar alternatives a les eines d'acollida que ja existeixen.

El màster aborda els moviments migratoris amb una perspectiva interdisciplinària

Per aquest motiu, el programa d'estudis s'ha plantejat de forma interdisciplinària, amb professorat provinent de camps com la sociologia, la pedagogia, la ciència política, el dret públic o la filosofia; ja que no es busca abordar els moviments migratoris des d'una òptica tradicional ni des de disciplines concretes, sinó que el que es vol és reflexionar al voltant d'aquest tema amb tota la seva complexitat, tenint en compte no només les causes globals de la migració i els marcs jurídics que la regulen, sinó també realitats molt concretes, com poden ser les persones LGTBIQ+ que busquen asil a altres països o la realitat de les joves i infants que migren sols.

Buscar noves vies per acollir

Un altre dels objectius del màster és ajudar a les professionals del sector a promoure processos d'inclusió de la població migrada i fomentar la seva cohesió social. Tot i que les normatives que regulen la migració, com pot ser la llei d'estrangeria, són molt restrictives, Prieto assegura que dins d'aquests marcs legislatius hi ha possibilitats d'acció, però que això depèn del fet que hi hagi professionals amb coneixements, que no reprodueixin les desigualtats i que puguin afavorir processos més humans d'acollida.

“Moltes persones que arriben a aquest país es troben en situacions socials molt vulnerables, amb dificultats per accedir a un sistema d'asil i de refugi molt bàsic i molt deficitari. Cal innovar en aquest camp per trobar vies que puguin ajudar les persones a construir millor les seves biografies. No només cal canviar la llei d'estrangeria, també cal innovar”, apunta el coordinador del màster.

En aquest sentit, una part important del programa d'estudis del màster són les pràctiques, que tot i no ser obligatòries són imprescindibles per a aquelles persones que vulguin seguir un itinerari professionalitzador. Prieto destaca que per les pràctiques es dissenya tot un pla molt personalitzat, en el qual es parla primer amb l'estudiant per detectar quines són les seves motivacions o en quin camp de les migracions els hi agradaria treballar i a partir d'aquesta primera entrevista es pacta amb institucions, entitats o empreses perquè puguin fer les pràctiques a un espai on puguin desenvolupar millor aquests coneixements.

Un espai de reflexió acadèmica

A banda dels coneixements pràctics que es volen aportar per a aquelles persones que treballen en el sector de l'acollida de persones migrades, el màster vol ser també un espai de reflexió acadèmica i de formació pròpia per a aquelles professionals que es vulguin dedicar a la docència o la investigació. Aquestes persones podran escollir, en lloc de fer les pràctiques, fer el doble de crèdits d'assignatures optatives, que van des d'assignatures relacionades amb les vies legals per accedir i viure a l'Estat espanyol fins a mòduls específics per a l'estudi de la genealogia del racisme i la discriminació o el sistema de protecció de les persones immigrades.

A més, el curs arrencarà amb una conferència titulada “Canvi d’època en les migracions”, a càrrec de la sociòloga neerlandesa Saskia Sassen, que a més de ser professora de la Universitat de Columbia (Estats Units) també és una científica social amb una àmplia trajectòria en l'àmbit de les migracions, la sociologia urbana i la globalització, havent publicat llibres molt reconeguts com són 'Expulsiones' (2015), 'Inmigrantes y ciudadanos' (2013) o 'Territorio, autoridad y derechos' (2010), entre d'altres. La sessió inaugural del màster es podrà seguir virtualment l’1 d’octubre a partir de les 17.30 hores, amb inscripció prèvia.

La sociòloga Saskia Sassen serà l'encarregada de fer la classe inaugural del màster

A partir d'aquesta xerrada introductòria es donarà el tret de sortida a un curs que estarà dividit en quatre mòduls principals. El primer, destinat a estudiar 'el què' dels moviments migratoris, és a dir a aprofundir en els conceptes bàsics de la globalització, la història de la mobilitat al Mediterrani i els drets i la ciutadania de la immigració, entre altres. El segon mòdul, en canvi, se centrarà a estudiar les causes (econòmiques i geopolítiques) de les migracions, així com tot el marc jurídic internacional i europeu.

Finalment, el tercer i el quart mòdul es destinaran a estudiar com són els models d'acollida a Catalunya i a la Unió Europea i a seminaris específics sobre tècniques d'investigació o experiències concretes d'activisme social i acollida. En aquest últim, per exemple, es comptarà amb la participació d'Òscar Camps, de l'ONG Proactiva Open Arms, amb qui es debatrà sobre com la política migratòria de la UE afecta els moviments migratoris en el Mediterrani.

“Un dels avantatges de la UdG és que tenim professionals acadèmics amb molta experiència en els seus àmbits de coneixement i que a més estan implicades en institucions o entitats, però des de diversos departaments. Això és una riquesa, perquè tenim bon professorat que està treballant directament en el camp i que alhora ho fa des de diverses disciplines. L’aposta d’aquest màster és abordar els moviments migratoris des d’aquesta òptica”, subratlla el director del màster, Òscar Prieto.