Quan la medicina no ens té en compte

Les alteracions en la menstruació que pateixen moltes dones vacunades contra la Covid-19 posen de manifest la manca de perspectiva de gènere en la medicina


La Marta, de 23 anys, es va posar la segona vacuna de Pfizer contra la Covid-19 el 31 de juliol, poc abans de marxar de vacances. I així estava, gaudint d’uns dies al poble, quan es va adonar que, tot i tenir tots els dolors i símptomes de la regla, aquesta no li baixava. Quan, al cap d’uns dies, li va venir, no li va durar ni dos dies. “Llavors sí que em vaig començar a preocupar, perquè en general em dura entre cinc i set dies, i això no era normal”, explica. A més, com que fa servir la copa menstrual, va poder comprovar fàcilment que no només li havia durat poc, sinó que havia sigut molt fluixa, cosa encara més estranya. Al cap de poc, però, la regla li va tornar a baixar, i aquesta vegada ho va fer durant deu dies. 

Com que arribats a aquest punt la Marta ja estava preocupada —i bastant cansada— de la situació, va decidir comentar-ho amb unes amigues. “Em vaig adonar que a la majoria de les que ens havien posat la segona dosi de la Pfizer se’ns havia alterat la regla”, explica la Marta, que assegura que, a més, totes elles havien tingut una forta reacció a la segona vacuna, amb febres i dolors aguts. 

Ni la Marta ni les seves amigues són, però, les úniques a qui se’ls ha alterat la regla després de posar-se la vacuna contra la Covid. De fet, va ser també parlant amb les seves amigues, tot i que en aquest cas a través d’un grup de WhatsApp, que Laura Baena es va adonar que la menstruació irregular que havia patit després de la vacunació no era un cas aïllat. Baena, doctora en Infermeria a la Universitat de Granada, va constatar com moltes de les seves companyes matrones explicaven històries similars a la de la Marta, tant personals com de pacients. “Vaig veure que era força comú, tot i que no hi havia res de literatura científica al respecte”, va explicar en una entrevista a El Independiente. I afegia: “A més, em vaig preocupar perquè moltes de les que s’havien animat a dir-ho als seus metges havien estat gairebé titllades de boges”. 

Dades de més de 1.600 dones vacunades en edat fèrtil demostren que al voltant de sis de cada deu d’elles han patit alteracions en la menstruació

Va ser així com Baena va decidir posar en marxa un estudi per tal de confirmar el que moltes dones ja deien: que la vacuna contra la Covid-19 pot alterar la menstruació. La investigació, que rep el nom de Projecte Eva, s’ha dividit en dues parts. Per una banda, a través d’una enquesta retrospectiva, s’han recopilat dades de més de 1.600 dones vacunades en edat fèrtil i s’ha pogut demostrar que al voltant de sis de cada deu d’elles han patit alteracions en la menstruació. Per l’altra banda, i en col·laboració amb l’Hospital Clínic de Granada, s’està fent un seguiment a 150 dones abans, durant i després de la pauta de vacunació per tal de veure si hi ha canvis en la regla, i quan es produeixen. Amb aquestes dades esperen poder analitzar el fenomen i les seves causes, que de moment es desconeixen. 

L’empresa Womanizer, especialitzada en productes per al plaer femení, també va voler aportar llum a la qüestió i va dur a terme una breu enquesta amb el seu panell de provadores internacional, les MasturbaTeam. Les 552 participants van ser persones que menstruen i que ja havien rebut una o dues dosis de la vacuna, i el resultat és força semblant a les conclusions del Projecte Eva: una de cada cinc dones va confirmar que la vacuna havia alterat el seu cicle menstrual. El 31% va assegurar que la seva regla havia estat més intensa, un 29% que havien patit dolors més forts que habitualment, i per al 22% l’inici de la menstruació es va endarrerir uns quants dies. 

Manca de perspectiva de gènere en medicina

Baena reivindica que hi ha una manca de perspectiva de gènere en els estudis científics i, en concret, en aquells relacionats amb la menstruació. Així mateix ho considera Lluïsa Garcia-Esteve, psiquiatra a l’Hospital Clínic, feminista i instauradora de dos programes d’atenció a la salut mental de les dones: atenció a les dones agredides sexualment i la unitat de salut mental perinatal. “Tot el que gira entorn la funció reproductiva, tot allò que té a veure amb el cicle menstrual, ha estat sempre menystingut i negligit per la medicina”, afirma Garcia-Esteve, que assegura que la medicina sempre s’ha interessat a analitzar l’organisme masculí, obviant que és diferent del femení. “L’acadèmia i tot el que és el model que es va traspassant, les directrius, és un model androcèntric”, assegura, i el fet que fins al 2018 no hi hagués cap dona catedràtica d'obstetrícia i ginecologia a l’Estat espanyol —tot i ser un àmbit que, òbviament, afecta les dones— n’és un clar exemple. 

Així, la falta de perspectiva de gènere en la medicina ens ha portat a conseqüències terribles per a les dones, com la minimització de les afeccions exclusivament femenines o la generalització dels símptomes masculins com si fossin universals. “Per exemple, la depressió postpart afecta a un 10% de les dones de tot el món”, explica Garcia-Esteve, “però, tot i ser un percentatge altíssim, gairebé no s’ha estudiat”. “Imagina’t que hi hagués alguna cosa que afectés un 10% dels homes… De debò creus que no s’hauria estudiat en profunditat?”, pregunta. I la resposta és tan òbvia que ni la materialitza en paraules. 

“Imagina’t que hi hagués alguna cosa que afectés un 10% dels homes… De debò creus que no s’hauria estudiat en profunditat?”, pregunta Lluïsa Garcia-Esteve

“El mateix ha passat amb la fatiga post-Covid”, afirma la psiquiatra, que assegura que no va ser fins que va començar a afectar a alguns homes que els metges no es van començar a creure a les dones que anaven a la consulta a queixar-se de la constant fatiga que sentien després d’haver patit la Covid-19. “Si la ciència no posa la dona en el centre, acabem dient moltes bestieses i mites —que si són els nervis, que ets una exagerada, que són les hormones— i tot amb un to despectiu”, diu Garcia-Esteve, que creu que l’hormona s’hauria de respectar tant com la testosterona. I és que, si encara permetem que els homes excusin les seves actituds masclistes amb el típic “els homes són així, és la testosterona”, potser que comencem a acceptar que la regla i les hormones existeixen, que són part de l’organisme femení, i que condicionen molts moments vitals de les dones. 

Així mateix, “si estudiem les malalties que afecten prioritàriament als homes, els factors de risc que coneixem també estan enfocats als homes” apunta la psiquiatra. Per exemple, la idea que cal anar molt amb compte amb el colesterol com a factor de risc per a l’infart està molt estesa. Però, de fet, per a les dones en edat reproductiva el colesterol no és de màxima importància, ja que no comença a afectar fins a la menopausa. “En canvi, el ferro sí que és important, ja que en perdem cada mes i és un factor de risc per anèmies”, explica Garcia-Esteve. 

La depressió postpart afecta a un 10% de les dones de tot el món, però gairebé no s’ha estudiat | Sydney Sims (Unsplash)

De la mateixa manera, mentre que molta gent sabria identificar els símptomes d’un atac de cor entre els homes, poques persones són conscients que els senyals d’alerta en les dones són diferents. De fet, ja fa anys que professionals de la salut alerten de la perillositat d’aquesta situació, que ha portat al fet que la mortalitat en dones que pateixen infarts sigui substancialment superior que en homes. 

“La valoració que es fa de l’expressió del patiment de les dones és molt diferent de la que es fa dels homes”

“La valoració que es fa de l’expressió del patiment de les dones és molt diferent de la que es fa dels homes”, assegura Garcia-Esteve, “i això fa que tinguem un coneixement científic molt feble en moltes àrees que afecten les dones”. A més, la resposta als tractaments també és diferent en la majoria dels casos: tant els tractaments com les dosis són diferents per a homes i dones. “Aquesta manca d’interès de la ciència per la salut de les dones resulta en què no es pugui donar una resposta sanitària adequada al patiment de les dones”, diu la psiquiatra, que afegeix: “Això és molt greu, la ciència s’ha de posar les piles”. 

Dones i depressió: motius i mites

Segons la doctora Carme Valls, metgessa especialista en endocrinologia i autora del llibre Dones invisibles per a la medicina, el fet que a les dones se’ls administri el 85% dels psicofàrmacs que es venen a les farmàcies de l’Estat espanyol no vol dir que les dones tinguin més episodis depressius o d’ansietat, sinó que a moltes se’ls dóna per tal de no haver d’indagar més en les causes del seu malestar. És el cas, per exemple, de la fibromiàlgia o la fatiga crònica, malalties que afecten molt més a les dones que als homes i el tractament de les quals encara ara consisteix en ansiolítics i antidepressius. 

Tot i que Garcia-Esteve admet que els estudis confirmen que les dones tenen una prevalença de depressió doble que els homes, assegura que les raons darrere d’aquestes dades són diverses: “Ens hauríem de fixar més en els motius, en per què hi ha més episodis de depressió entre dones que entre homes”. Per una banda, explica la psiquiatra, hi ha tot un component biològic que té un paper molt important: la reproducció. I és que “el cost emocional i afectiu de la maternitat suposa un patiment psíquic per a moltes dones”, afirma. 

“Compaginar rols —rol de cuidadora, de treballadora de la llar, de treballadora remunerada— té un cost emocional molt alt”, explica Garcia-Esteve

Una altra raó és, segons Garcia-Esteve, una qüestió de rols: “Compaginar rols —rol de cuidadora, de treballadora de la llar, de treballadora remunerada— té un cost emocional molt alt”. I tota aquesta càrrega, sumada a un cicle menstrual que afecta l’organisme femení de diverses maneres (regla, embaràs, postpart, menopausa), “es converteix en una factura emocional que moltes vegades es transforma en un episodi depressiu o d’ansietat”. Per últim, la psiquiatra menciona una tercera raó, tot i que hi creu menys: que les dones freqüenten més els serveis sanitaris i expressen més el patiment que els homes, fet que podria comportar un cert biaix en les dades. 

“El que està clar”, conclou Garcia-Esteve, “és que cal que ens posem les piles per avançar en els coneixements que tenim sobre l’organisme femení”. I, per fer-ho, és imprescindible incloure la perspectiva de gènere en tots els àmbits de la medicina, començant pel disseny de les enquestes epidemiològiques per conèixer la salut de la població. Perquè, com diu la psiquiatra, si no incloem factors com “quan va ser l’últim part”, “quants fills tens”, “pateixes violència de gènere” o “tens persones dependents a càrrec teu” —factors que suposen un especial risc per a les dones—, estem obviant molts dels motius pels quals les dones emmalalteixen.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article