Innovació per a uns serveis socials més propers i eficients

Redacció

Amb el suport de  

Innovar és fer les coses de manera diferent, mirar els problemes des d’altres angles i buscar noves solucions. Així, quan parlem d’innovació social ens referim a l’aplicació de nous enfocaments pràctics i sostenibles per tal d’aconseguir canvis socials positius, sobretot en els col·lectius amb més necessitats. “Els recursos són limitats”, diu Julio Calvo, director de l’Oficina tècnica d’innovació social de l’Àrea de Drets Socials de l’Ajuntament de Barcelona, “però, més enllà d’això, hem d’intentar maximitzar l’impacte que tenen les nostres accions sobre la societat”.

Malgrat les limitacions competencials i pressupostàries pròpies d’una administració municipal, l’Ajuntament de Barcelona aposta des de fa temps per la innovació social com a estratègia per trobar noves solucions a problemes preexistents i reptes emergents arran de la pandèmia de la Covid-19. I és que, si bé és cert que els esforços han de ser ara dobles per fer front a la crisi sanitària, social i econòmica actual, “les crisis tenen un impacte puntual i agreugen algunes circumstàncies”, però “el problema són qüestions més estructurals de la pròpia societat que tenen permanència en el temps”, explica el director de l’Oficina tècnica d’innovació social de l’Àrea de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI del Consistori. És a dir, que el fet que Barcelona sigui una ciutat molt envellida no té res a veure amb la crisi actual, sinó que és una situació que fa temps que ens afecta. Així, cal trobar “noves maneres de donar resposta a aquestes necessitats socials i poder tenir en compte els col·lectius més vulnerables”, apunta.

En aquest sentit, el passat 22 de febrer l’Ajuntament de Barcelona va aprovar una Mesura de govern d’Innovació Social, un document que inclou gairebé 40 projectes que formen part d’una nova generació de polítiques públiques adreçades a la ciutadania, dotades amb un mínim de 13,5 milions d’euros i que es desenvoluparan durant els pròxims tres anys. A través de la incorporació d’eines digitals i d’intel·ligència artificial, i amb l’objectiu de millorar les respostes als problemes socials i facilitar l’accés de la ciutadania als serveis socials municipals, la mesura prioritza un conjunt de projectes innovadors articulant-los en tres blocs estratègics: un primer bloc que engloba els projectes adreçats a garantir els drets bàsics i l’empoderament de la ciutadania; un segon que reuneix els projectes que defineixen la concepció d’un nou model social de ciutat basat en les cures i l’autoprovisió de serveis bàsics en comunitat; i un tercer i últim bloc de projectes de transformació digital dins de les àrees socials de l’Ajuntament, amb l’objectiu de millorar l’atenció a la ciutadania. I és que, “igual que hem incorporat la tecnologia en la nostra vida, cal aplicar la tecnologia com a palanca de millora en la transformació de l’acció social per arribar a totes les persones”, afirma Calvo.

“Cal aplicar la tecnologia com a palanca de millora en la transformació de l’acció social per arribar a totes les persones”, afirma Julio Calvo

Drets bàsics i empoderament ciutadà

Un dels principals projectes del primer bloc és el simulador web ‘Les meves ajudes‘, una eina perquè qualsevol persona pugui conèixer quines són les prestacions a les quals té dret en funció de la seva situació. I és que, tot i que són moltes les ajudes que s’ofereixen a la ciutadania per fer front a diverses necessitats, es donen des de diferents administracions, i moltes vegades falta una visió global de totes les ajudes a les quals pot accedir segons la seva situació, explica Marta Juan Serra, coordinadora de projectes d’anàlisi i estratègia de la direcció d’innovació social de l’Àrea de Drets Socials. Així, el portal funciona de manera molt intuïtiva a partir d’un senzill qüestionari previ que la persona interessada ha de respondre per tal de conèixer de manera entenedora a quines ajudes municipals, autonòmiques i estatals té dret. “Volem que sigui una eina perquè les persones, i sobretot a les que se’ls fa més dur anar als serveis socials, puguin valorar i entendre quins ajuts poden tenir”, afegeix la coordinadora, conscient que moltes persones van perdre la feina i els ingressos arran de la pandèmia i que ara hi ha més gent que mai que necessita accedir a ajudes.

També per tal de garantir l’accés efectiu als serveis socials de totes les persones que hi tenen dret s’ha posat en marxa la prova pilot d’una Oficina Virtual d’Atenció Social (OVAC), que començarà pel nou centre de vida comunitària de Trinitat Vella. L’objectiu d’aquest projecte és “millorar el canal de comunicació entre l’administració i la ciutadania per tal d’accelerar i reduir tots els processos”, explica Julio Calvo. Així, l’oficina virtual tindrà tota la tecnologia necessària —ordinador amb pantalla gran, impressora, escàner...— que es requereix per fer els tràmits més “simples”, i estarà inicialment interconnectada amb el centre de serveis socials Franja Besòs, les oficines que donen servei a Trinitat Vella de l’Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona (IMHAB), els Punts d’Assessorament Energètic (PAE), l’Oficina de Prestacions Socials i Econòmiques (OPSE) i el Servei d’Atenció, Recuperació i Acollida (SARA) per a dones que han patit violència masclista, entre d’altres.

Nou model social de ciutat: ”Cuidem-nos en comunitat”

La pandèmia també ha posat en evidència la crisi de cures que ja patia la nostra societat. S’ha vist més clarament que mai que les dones assumeixen la gran majoria de les tasques de cures, tant a la llar com en institucions —com per exemple les residències— i que ho fan en condicions d’extrema precarietat i, en alguns casos, sense els drets laborals mínims exigibles. És per això que l’Ajuntament de Barcelona està impulsant projectes per definir la concepció d’un nou model social basat en les cures en comunitat.

El projecte VilaVeïna pretén afavorir una organització dels serveis i de les iniciatives de cures més coordinada, propera i comunitària

En aquest sentit, el projecte VilaVeïna posa la vida de les persones al centre i pretén afavorir una organització dels serveis i de les iniciatives de cures més coordinada, propera i comunitària. Aquest projecte implica, entre d’altres, el replantejament i reorganització del Servei d’Atenció Domiciliària (SAD) de manera que es delimiten uns territoris petits per fer possible una atenció veritablement de proximitat. A cada territori hi hauria un equip d’entre deu i quinze treballadores que es coordinen per atendre les persones usuàries del SAD d’aquella zona. “Amb el model anterior es perdia temps de trasllat i es perdia la visió del que està passant en un territori, assenyala Marta Juan. A més, el fet de treballar en equip permet que les persones usuàries puguin conèixer a més d’una treballadora de referència —solucionant el problema que tenen ara amb les substitucions, ja que a ningú li agrada tenir a casa a una desconeguda.

Les Vilaveïnes, d’altra banda, tenen l’objectiu “d’activar altres recursos per a la cura d’aquestes, de manera que aprofitem la xarxa i la comunitat també com actius en la cura de les persones”, afegeix la responsable del nou model del SAD. Per exemple, implicar les persones que passen moltes hores soles en activitats dels casals o altres espais dels seus barris. A més, aquest nou model de cures incorpora també la petita infància i les persones amb discapacitats en edats intermèdies. “Les Vilaveïnes dibuixaran una visió de la necessitat global de cures que hi pugui haver en una zona per tal de millorar el benestar i la qualitat de vida de les persones tant de les persones cuidadores com de les persones que necessiten ser cuidades”, conclou Marta Juan.

Transformació digital

El robot social ARI té un programa d’intel·ligència artificial connectat a diverses fonts per poder fer preguntes i donar respostes

En el marc del tercer i últim bloc estratègic de la mesura de govern d’innovació social i que té per objectiu desenvolupar projectes de transformació digital que millorin l’atenció a la ciutadania, es crea el robot social ARI (Assistent Robòtic Intel·ligent), un dispositiu que pretén millorar l’atenció que reben les persones grans que viuen soles a casa. El robot, possible gràcies a un conveni amb la fundació Mobile World Capital Barcelona i que ja s’està testejant de manera rotatòria en diversos habitatges de persones grans o dependents, té mobilitat per seguir a les persones i un programa d’intel·ligència artificial connectat a diverses fonts per poder fer preguntes i donar respostes. Així, el dispositiu pot preguntar a la persona si ha dormit bé, o recordar-li que ha d’agafar les claus i posar-se una jaqueta abans de sortir de casa perquè han baixat les temperatures.

Amb aquests i altres projectes, l’objectiu de la mesura és, doncs, marcar un full de ruta estratègic per aconseguir un model de gestió més eficaç i eficient, així com possibilitar la prestació d’uns serveis públics amb la màxima qualitat, amb una reducció de les càrregues administratives i una optimització del temps de resposta a la ciutadania, i sota els principis de transparència i el bon govern. Tot això redundarà en una millora de la qualitat de vida dels ciutadans i ciutadanes, així com en ampliar la seva capacitat de participació i implicació en la vida pública, ja que tindran un millor coneixement dels drets i serveis als quals poden accedir.