Crear valor social per promoure el bé comú

La Diputació de Tarragona posa a disposició de les entitats una línia de subvencions per ajudar a superar la crisi social i econòmica derivada de la Covid-19

Amb el suport de  

Una societat sense teixit social és una societat dèbil i plena de mancances. El teixit social sosté les dinàmiques col·lectives i es nodreix d’entitats i de persones que les impulsen i les fan tirar endavant. La crisi causada per la Covid-19 ha fet trontollar aquest teixit i, per evitar que es trenqui, la Diputació de Tarragona ha reforçat el seu ajut a les entitats del territori, a través del qual col·labora amb la seva activitat i amb projectes concrets.

“El nostre suport a l'àmbit social no s'atura, i en aquest sentit, continuem augmentant-ne la dotació econòmica amb nous ajuts al llarg dels propers mesos. La crisi no s'ha acabat, ni de bon tros, per la qual cosa cal prioritzar els esforços en els àmbits que més pateixen les conseqüències de la Covid-19”, ha assenyalat Joan Josep Garcia, diputat del servei d'Assistència al Ciutadà de la Diputació de Tarragona.

La Fundació Santa Teresa del Vendrell neix gràcies a un grup de pares d'infants amb discapacitat intel·lectual

D’aquesta manera, les subvencions de la Diputació de Tarragona per a activitats socials realitzades a la demarcació de Tarragona estan dirigides a entitats i fundacions sense ànim de lucre de caràcter social, a favor de les persones i dels col·lectius més vulnerables de la població. Una d’aquestes entitats és la Fundació Santa Teresa, al Vendrell. Es tracta d’una organització, nascuda el 1974, sota la iniciativa d’un grup de pares i mares per donar resposta a les necessitats de les persones amb discapacitat intel·lectual a la comarca del Baix Penedès.

“En qualsevol moment, cadascú de nosaltres pot patir una situació que ens faci ser beneficiaris dels serveis d’entitats com la nostra”, explica José Carlos Eiriz, director de la Fundació Santa Teresa. Per aquest motiu, Eiriz considera que “hi ha una responsabilitat compartida en la recerca dels millors serveis i l’exercici dels drets d’aquestes persones”.

Més ajudes per a l'acció social

Precisament, la línia de subvencions de la Diputació de Tarragona té una dotació de 500.000 euros i té com a objectiu ajudar a superar la crisi social i econòmica derivada de la Covid-19. Aquesta convocatòria vol donar suport a les actuacions que, dins l’àmbit d’acció social, serveis socials bàsics i prestacions d’urgència social es facin en interès dels ciutadans de la demarcació. També inclou els projectes que promouen la inserció social i laboral de persones o col·lectius amb discapacitat, diversitat funcional, o en risc d’exclusió social, que contribueixin a reduir les desigualtats i que promouen la cohesió i inclusió social a la demarcació.

“Hem intensificat el suport a les entitats socials per  contrarestar els efectes de la crisi", diu la presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó

“Des de l'inici de la pandèmia, hem intensificat el suport a les entitats de caire social per tal de contrarestar els efectes de la crisi econòmica. Ho hem fet en el marc del pla de xoc iniciat l'any 2020, que inclou ajuts de tipus econòmic per a entitats i associacions pertanyents a aquest àmbit”, ha destacat la presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó. El Pla de Xoc Covid-19 té una dotació total de 10 milions d’euros. El Pla es va crear per impulsar sectors que han de ser clau en la reactivació econòmica i social de les comarques de Tarragona, com ho són la salut pública, l’ocupació i l’emprenedoria, el turisme, l’educació, la cultura o l’acció social.

Així, durant l’any 2020, més d'una trentena d'entitats i fundacions es van beneficiar d'aquestes ajudes, que es van centrar a sufragar despeses generades per la pandèmia. La convocatòria del 2021 se centra en nous projectes i activitats impulsades per entitats petites, que també serveixin per fer un pas endavant en la crisi social actual. “Som conscients que, ara més que mai, cal fer costat a aquestes entitats, que duen a terme una tasca ingent en pro de la ciutadania en un moment especialment difícil”, assegura Llauradó.

Projectes en benefici de les persones

Recentment, la Fundació Santa Teresa ha impulsat un projecte de formació específic anomenat Restaura’t. “El projecte va adreçat a persones amb dificultats d’inserció i a joves que han tingut dificultats per superar l’ESO, que es porta a terme a l’Escola de Turisme del Baix Penedès, amb l’objectiu de poder-los ajudar a superar el moment de dificultat actual que estan vivint”, assenyala Eiriz.

El projecte ofereix una formació específica que combina els mòduls professionals d’auxiliar de cuina i auxiliar de sala, “buscant  les sinèrgies entre ambdues especialitats i la polivalència dels alumnes”.

El Baix Penedès és la comarca amb l’índex d’atur més gran de Catalunya i un índex de fracàs escolar superior al 18%. Per aquest motiu, mitjançant aquest projecte, explica Eiriz, volen “apoderar a les persones participants, per tal que puguin sortir de la seva situació actual i orientar la seva vida, o bé cap al retorn als estudis reglats o bé cap a la inserció al món laboral com a mà d’obra qualificada”.

La Fundació Santa Teresa va viure una transformació l’any 1993, que va suposar donar-li forma a “un projecte i una lluita compartida” de la comarca del Baix Penedès, implicant a les administracions públiques, al sector empresarial, al món de la cultura, el món educatiu i les pròpies famílies. Actualment, l’entitat també ofereix serveis a persones grans, persones amb trastorn mental, persones amb discapacitats físiques o sensorials, joves amb fracàs escolar i persones en risc d'exclusió social. “Al llarg d'aquest temps, l'entitat ha estat sensible a les necessitats de les persones i del territori, i ha obert la seva mirada a altres col·lectius amb necessitats de suport”, assegura Eiriz.

La persona, al centre de les teràpies

Fa vint-i-tres anys que la María Jesús Lerín va començar a treballar com a voluntària a l'associació Alzheimer de Reus. Ara, aquesta associació es diu Institut Lerín neurocognitiu i ella n'és la directora. El nom de l'Institut, és el nom d'un programa pioner d'estimulació cognitiva que va ella i els seus companys van implementar al Camp de Tarragona. Es tracta d'una teràpia no farmacològica, no convencional i emocional. “Treballem amb les 42 emocions de l'ésser humà. Nosaltres posem la persona davant de tot i tenim una mirada retrogenètica”.

Precisament, els tres pilars del mètode Lerín són: les teràpies cognitives, les teràpies funcionals i les físic-funcionals. “Nosaltres ho treballem a través del centre terapèutic, de la unitat de memòria i del servei d'ajuda a domicili”, diu Lerín.

“Per fer prevenció, comptem amb la xarxa sanitària i de les treballadores socials", explica Maria Jesús Lerín, directora de l’Institut Lerín neurocognitiu

Un dels objectius, explica, és la prevenció. “Per fer prevenció, comptem amb la complicitat de la xarxa sanitària, a través de l'Atenció Primària, i de les treballadores socials, per escoltar a les persones quan venen amb queixes de memòria”, assenyala la directora, que també reconeix que és “importantíssim” cuidar la reserva cognitiva. Per aquest motiu, l'Institut ha impulsat recentment la campanya ‘Cuida't la teva reserva cognitiva’.

Lerín reconeix que, per superar la pandèmia, les ajudes econòmiques de la Diputació de Tarragona han estat indispensables. Paral·lelament, explica que de seguida es va organitzar tot l'equip “des del minut zero”, per intentar continuar amb l'activitat al centre, situat en una de les sortides de Reus. És un edifici blanc i de fusta, de línies modernes, que està rodejat de 3.500 hectàrees de terreny. Encara que no és un dia assolellat, l'edifici llueix impecable i es respira pau i tranquil·litat el matí de divendres que l'anem a visitar.

Ens rep la Margarita Oliva, presidenta de la Fundació Rosa Maria Vivar. Aquesta fundació és l'encarregada de buscar finançament i de fer tasca divulgativa perquè l'Institut Lerín tiri endavant. “Hem destinat el patrimoni familiar a construir aquest centre i posar-ho a disposició de l'Institut Lerín. Aquest és el motiu de naixement de la Fundació Rosa Vivar”, explica Oliva.

Rosa Vivar és la seva mare, que va tenir Alzheimer i va ser una de les usuàries de l'Institut Lerín. El nou centre es va inaugurar l'any 2019. Oliva reconeix que la pandèmia, com a tothom, els ha obligat a fer ajustos a l'hora de treballar. “El centre no estava dissenyat per una pandèmia, però s'ha ajustat molt bé, perquè hi ha molt espai i bons equipaments”. Maria Jesús Lerín li dóna la raó: “Tenim 1.000 metres construïts, en aquesta situació les instal·lacions ens van ajudar molt”.

Així, la Fundació Rosa Vivar s’encarrega de la infraestructura i l'Institut Lerín realitza l'activitat. Una activitat dirigida a 120 usuaris de tots els perfils. “Hi ha 72 persones al centre de dia, unes 40 persones que vénen a fer tallers de memòria, persones sanes com tu i jo que tenen inquietud per conservar la seva reserva cognitiva, però no tenen cap mena d'alteració cognitiva. També tenim unes 40 persones que venen amb alteracions de la memòria, deteriorament cognitiu i primeres fases de la malaltia d'Alzheimer. Totes aquestes persones estan a la unitat de memòria”, assenyala Lerín.

Una persona gran olora fulles de la mà d’una terapeuta / Núvol Blanc

 

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article