Apostar per l’habitatge digne, una prioritat a la metròpolis Barcelona

L’AMB impulsa diverses estratègies per assegurar un parc públic d’habitatge assequible

Amb el suport de  

Garantir el dret a un habitatge digne i assequible per a la població de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Aquesta és una de les prioritats de l'AMB, qui està impulsant diferents estratègies i aliances per assegurar un parc públic d'habitatge que respongui a les necessitats de la ciutadania. A banda, l'ens també està desenvolupant un pla amb el qual garantir la rehabilitació del parc actual d'habitatges de l'àrea metropolitana, posant èmfasi sobretot en la necessitat de garantir l'eficiència energètica als edificis més vells.

Pel que fa a garantir habitatge digne i assequible, una de les grans apostes de l'AMB durant el mandat 2019-2023, és la posada en marxa de la primera societat mixta d'habitatge de lloguer assequible a Espanya i que s'ha presentat fa tot just dues setmanes. Habitatge Metròpolis Barcelona (HMB) construirà un total de 4.500 habitatges de lloguer assequible a Barcelona en els pròxims 8 anys. La meitat dels pisos es construiran a la ciutat de Barcelona i l'altra meitat, a la resta de la metròpolis. La nova empresa d'habitatge aposta per un model pioner de gestió publicoprivada: Habitatge Metròpolis Barcelona està participada en un 25% per l'AMB, un 25% per l'Ajuntament de Barcelona i les constructores privades Cevasa i Neinor, conformen el 50% restant de la societat.

Durant la primera fase d'aquest nou operador es construiran 640 habitatges a Barcelona (concretament, als barris de la Sagrera, La Marina, i Sant Andreu), Sant Boi de Llobregat, Montgat i Sant Adrià de Besòs. La construcció d'aquests habitatges està previst que allotgin al voltant de 1.600 persones aproximadament.

Pel que fa a l'adjudicació dels nous habitatges, es seguiran els mecanismes habituals de les dues administracions públiques. Respecte al preu, les persones adjudicatàries pagaran el preu de lloguer d'HPO vigent en cada moment, que actualment és, com a màxim, de 8,95 euros el metre quadrat. D'altra banda, en el cas de les llars vulnerables que tinguin dificultats per pagar el lloguer, les administracions podran subvencionar les quotes, segons apunta l'AMB.

Antonio Balmón, vicepresident executiu de l'AMB, ha afirmat que la constitució d'aquesta societat mixta és “la culminació d'un esforç ferm per impulsar polítiques metropolitanes d'habitatge de lloguer assequible que responguin a les necessitats reals dels ciutadans i facin front a l'emergència habitacional”. Així mateix, Balmón ha destacat el valor d'HMB com un exemple de col·laboració dels sectors públic i privat, un fet que, segons el vicepresident de l'AMB, és una “fórmula valuosíssima” per poder oferir a la ciutadania polítiques públiques d'habitatge digne i assequible.

Tots aquests habitatges, així com els posteriors promoguts per Habitatge Metròpolis Barcelona, es destinaran al lloguer protegit, per sota del preu de mercat, però amb una qualificació permanent, la qual cosa evitarà la desprotecció i la pèrdua d'habitatge de lloguer assequible o de renda social en el mercat. “Hem d'assegurar que el parc públic d'habitatges estigui en mans públiques, propiciant un règim jurídic d'habitatge protegit”, opina Begoña Antonell, consellera delegada d'HMB i coordinadora econòmica i financera de l’Oficina Tècnica de Gerència de l'AMB.

D'altra banda, l’AMB va subscriure un protocol de col.laboració amb el Mitma i la Generalitat per fomentar la construcció d’habitatge de lloguer assequible o social, que es concreta en el foment de la promoció de 1.206 habitatges per part de l’IMPSOL/AMB.

L’any 2021, ja s’ha rebut en base a aquest protocol la notificació de la subvenció de 5,4 milions d’euros concretats en els 327 primers habitatges, en vuit promocions a finalitzar abans del 2025. Antonio Balmón ha destacat que “la contribució econòmica del Ministeri és un reconeixement a la solvència i experiència de l'AMB en la promoció i gestió d'habitatge protegit”.

Habitatges que vetllen per les persones

D'altra banda, l'AMB està fomentant un nou model de construcció amb habitatges sostenibles, inclusius i flexibles. Ho fa a través de l'Institut Metropolità de Promoció de Sol i Gestió Patrimonial (IMPSOL) ‒entitat pública dependent de l'Àrea Metropolitana de Barcelona i que ha posat a l'abast de la ciutadania més de 5.000 habitatges públics fins al moment‒. L'IMPSOL, que ha desenvolupat 102 promocions i més de 5.100 habitatges repartits a tots els municipis de l'àrea metropolitana des del 1992, aposta per aquesta nova de construcció que vetlla per les persones que hi viuran dins, així com de tota la societat, apostant per posar al centre l'interès públic de les construccions que provenen de les administracions.

L’AMB fomenta la construcció d’habitatges sostenibles, inclusius i flexibles a través de l’IMPSOL

Els habitatges, tant de venda com de lloguer assequible, tenen una alta qualitat arquitectònica, i vetllen per la sostenibilitat, fomentant la incorporació de materials reciclats i reciclables, sans i saludables, com l'estructura de fusta de l'edifici PISA de Cornellà, el que permet que siguin edificis que redueixen la petjada ecològica i minimitzen les emissions de CO2 i la demanda energètica posterior, gràcies a l'augment d'aïllaments, que alhora permeten la ventilació creuada de les estances. D'altra banda, també es fa ús d'instal·lacions d'alta eficiència energètica mitjançant el sistema d'aerotèrmia per a calefacció i la producció d'aigua calenta. A més a més, la producció d'electricitat es fa a través de les plaques fotovoltaiques per als serveis comunitaris.

Inclusius i amb perspectiva de gènere

Els habitatges de l'IMPSOL volen reflectir i ser flexibles amb els models de família, que han canviat molt en els darrers anys. Així, els habitatges s'han dissenyat tenint en compte tant el model tradicional de família com les noves maneres de viure, que trenquen les jerarquies espacials i els repartiments de rols i poder tradicionals.

Així, es flexibilitzen els usos dels espais, amb l'eliminació dels passadissos i l'existència d'estances més diàfanes que impliquen que totes les peces de l'habitatge tenen dimensions similars. D'aquesta manera, els espais no tenen una funció assignada, sinó que poden esdevenir una habitació, una oficina o un menjador. També, gràcies a l'amplitud de les estances es possibilita que totes les activitats puguin ser efectuades per dues persones alhora, un fet que permet posar en valor les tasques domèstiques, i donant-li la visibilitat que es mereixen.

D'altra banda, la cuina esdevé un espai cabdal de l'habitatge: serà un espai central i obert a partir del qual s'articulen la resta d'estances. Així, deixa de ser un espai petit on només podia romandre una persona (habitualment, la dona) i fent una tasca que restava invisibilitzada i segregada.

“Hem apostat per un canvi de paradigma pel que fa a la construcció, perquè són edificis que estaran construïts més de cent anys, i s'ha de ser molt flexible, perquè no sabem com viurem d'aquí a cent anys”, explica Josep Maria Borrell, coordinador tècnic de l'IMPSOL. “Com a administració pública hem de ser pioners en promoure una construcció que vetlli per l'interès general, tant pel que fa a la reducció de la petjada ecològica, com garantint les noves maneres de viure”, assegura Antonio Balmón, vicepresident executiu de l'AMB.

Ara mateix l'IMPSOL ha construït i entregat aquest 2021 més de 200 habitatges a Montgat, Cornellà de Llobregat i Molins de Rei, però té en fase d'execució o projecte 13 promocions més.

Promoció de l’IMPSOL a Molins de Rei | AMB, Pascual-Ausió-Fernández SCP 

La rehabilitació, una eina cabdal per millorar les condicions de vida de la població

Una altra de les potes estratègiques de l'AMB és la de millorar les condicions de vida de la ciutadania a través de facilitar instruments per garantir la rehabilitació dels edificis més antics, i que normalment, no compleixen els requisits d'eficiència energètica.

En aquest sentit, l'AMB ha posat en marxa el Pla Metropolità de Rehabilitació d'Habitatges, ja que segons estima l'ens, a la metròpolis (sense comptar Barcelona), hi ha uns 400.000 edificis que necessiten rehabilitació. El Pla, que té una durada de deu anys (2020-2030), vol posar èmfasi en els habitatges construïts abans del 1980, i segueix les línies del Reial decret impulsat aquest estiu pel Govern espanyol i que té per objectiu regular el procediment per a la certificació energètica dels edificis.

Segons l'AMB, el pla vol donar suport i ajuts a la rehabilitació a través de subvencions sobretot a aquelles comunitats de veïns amb més dificultats per realitzar despeses. “S'ha de tenir en compte les rendes dels veïns, així com la capacitat d'autogestió i la tipologia dels edificis”, explica Jose Antonio Artímez, director del Consorci Metropolità de l'Habitatge, ens de l'AMB i de la Generalitat de Catalunya encarregat d'impulsar la rehabilitació.

Artímez defensa que cal fer pedagogia perquè el ciutadà entengui la importància de la rehabilitació dels edificis, i que apostin per l'eficiència energètica. No només perquè es pot estalviar els seus consums de llum, gas o aigua, sinó també per reduir la petjada ecològica. “Un 40% de les emissions de gasos d'efecte hivernacle provenen dels edificis”, explica, tot recordant que els cotxes suposen un 30%. “Amb tot el que s'està fent perquè els cotxes deixin de contaminar a Barcelona, també hem de fer-ho amb les polítiques de rehabilitació i des de les administracions hem de vetllar perquè el ciutadà percebi la importància de reduir la contaminació als edificis”, assegura Artímez.

“Després de fer una rehabilitació, el grau de confort de les persones és molt més gran”, conclou el director del Consorci Metropolità de l'Habitatge.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article