Quan la universitat es converteix en un laboratori d’accions innovadores per fer front al canvi climàtic

La UdG aprova un nou Pla d’ambientalització amb l’objectiu de reduir a la meitat les emissions de carboni de la institució de cara al 2030

Amb el suport de  

De quina manera es pot convertir una institució, com una universitat, en un laboratori d'accions innovadores per fer front a l'emergència climàtica? Aquest és el repte que s'ha marcat la Universitat de Girona (UdG), que a finals de setembre va aprovar un nou Pla d'ambientalització, que haurà de servir com a marc per desenvolupar diverses iniciatives transversals a tota la institució per garantir la seva sostenibilitat. L'objectiu: reduir a la meitat les emissions de carboni de la universitat de cara a l'any 2030.

El juliol de 2019 el Claustre Universitari de la UdG va aprovar una declaració d'emergència climàtica. A partir d'aquest fet es va considerar necessari revisar el Pla estratègic d'ambientalització de la universitat, el qual era vigent des de l'any 2000 i va ser un exemple de responsabilitat ambiental pioner entre les universitats catalanes.

Com a resultat de tot aquest procés, es va formar una comissió tècnica amb representants de l'alumnat, el professorat i les diverses unitats de la universitat per tal d'elaborar el nou pla d'ambientalització. Aquest document, que finalment es va presentar a finals de setembre, té com a meta orientar les polítiques dels diversos espais i activitats de la UdG per alinear-los amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i les accions de futur en matèria ambiental i climàtica.

L'objectiu del Pla d'ambientalització és reduir a la meitat les emissions de la UdG de cara al 2030

“El pla té vocació de transversalitat per influir i compartir objectius amb les diverses polítiques de la institució, i no només amb aquelles que, sectorialment, es reconeixen com a polítiques ambientals”, assenyala el tècnic en medi ambient de la UdG, Pep Juandó.

L'objectiu principal d'aquest nou Pla d'ambientalització és reduir les emissions de carboni de la universitat a la meitat de cara a l'any 2030. Per aconseguir-ho, el document fixa tres àmbits d'acció: l'emergència climàtica, la vida al campus i la formació i sensibilització. D'aquests eixos es desprenen accions molt diverses, com ara l'aposta per la reducció i gestió dels residus, la producció d'energia a partir de fonts renovables o la reducció dels desplaçaments als campus.

No obstant això, abans de poder tirar endavant cap mena d'iniciativa, primer cal conèixer una informació molt important: quines i quantes són les emissions de la universitat. Una feina que és més complexa del que sembla.

De l'inventari d'emissions al pressupost de carboni

Si es compara amb una fàbrica o un aeroport, una universitat és un espai poc contaminant. Tot i això, les activitats universitàries generen moltes més emissions de les que es pensen. Segons un càlcul provisional, la petjada de carboni de la UdG és de 16.500 tones de CO₂ equivalent, de les quals un 90% són emissions derivades de la mobilitat, principalment dels desplaçaments quotidians per accedir als campus.

En aquest recompte, però, no només s'han de tenir en compte les emissions directes, com poden ser les que fan els cotxes i vehicles de la flota de la universitat, sinó també les emissions dels vehicles privats d'estudiants i docents o fins i tot dels avions que han d'agafar els investigadors i les investigadores per anar a congressos internacionals, per exemple. Mesurar aquestes dades es torna, llavors, una feina complicada.

La mobilitat suposa al voltant del 90% del total d'emissions de CO₂ equivalent derivades de l'activitat de la UdG

“Un primer pas que fa aquest pla és demanar instruments per poder agafar dades concretes. El més urgent és posar a disposició de la institució i preparar els instruments per calcular la petjada de carboni de la universitat”, aclareix el delegat del rector per al territori i la sostenibilitat, Jaume Feliu.

En aquest sentit, abans de poder reduir a la meitat les emissions de CO₂ de la universitat cal una eina molt important: un inventari d'emissions, és a dir, la comptabilitat de quantes emissions produeix la universitat i d'on provenen. No obstant això, obtenir aquestes dades requereix certes adaptacions, com ara la modificació de les enquestes de mobilitat de la universitat perquè es tingui en compte les dades d'emissions en els desplaçaments o, fins i tot, que s'exigeixi a les agències de viatge contractades per la UdG que donin dades sobre les emissions dels vols d'investigadors i investigadores, per exemple.

Un cop es tinguin totes les dades i s'hagi elaborat un inventari de les emissions anuals de la universitat, llavors podrà passar-se al següent nivell, que és la creació d'un pressupost de carboni, és a dir el nombre de tones de carboni equivalent que la universitat pot emetre durant un any. “Això és una cosa que no s'ha fet mai en cap universitat del nostre entorn”, subratlla Feliu. A partir d'aquest pressupost es podran tirar endavant les accions necessàries per arribar a l'objectiu de reduir les emissions un 50% de cara al 2030.

Una de les accions clau per reduir les emissions és potenciar la mobilitat en transport col·lectiu | UdG

Racionalitzar la mobilitat, el primer repte

Quines són les accions més urgents que s'han de dur a terme per reduir la petjada de carboni de la universitat? Segons Juandó, s'han de desenvolupar accions que, abans que res, “racionalitzin l'activitat per reduir la mobilitat quotidiana d'accés al campus”, com pot ser definir polítiques de teletreball, concentrar l'activitat acadèmica i administrativa setmanal o aplicar metodologies docents híbrides. “Si passem d'una presencialitat mitjana de cinc dies a quatre dies, es pot reduir el 20% de les emissions”, apunta Feliu.

“Si passem d'una presencialitat mitjana de cinc dies a quatre, es pot reduir el 20% de les emissions”, apunta el delegat de territori i sostenibilitat de la UdG, Jaume Feliu

No obstant això, tot i que la racionalització de l'activitat presencial és una mesura molt efectiva i de baix cost econòmic, sí que té un cost social molt alt per a l'alumnat i el professorat. En aquest sentit caldrà prioritzar aquelles activitats que depenen més de la presencialitat i virtualitzar aquelles en què la presencialitat no sigui essencials, com ara les tutories o les reunions.

A més, aquestes mesures hauran d'anar acompanyades d'altres, com poden ser la millora i l'ampliació del servei de transport col·lectiu o, fins i tot, la incidència en el desenvolupament de polítiques d'allotjament als municipis de l'àrea urbana de Girona, ja que molts estudiants han de viure lluny dels campus per culpa de la manca d'habitatge assequible i per aquest motiu un 50% dels desplaçaments que es produeixen a la universitat provenen de fora de la ciutat.

Caminar cap a l'autosuficiència energètica

Un altre dels reptes que planteja el nou pla d'ambientalització és la sostenibilitat energètica. Tot i que des del 2018 la UdG compra energia elèctrica certificada en un 100% renovable de manera consorciada amb altres universitats catalanes, encara està lluny del principi d'autosuficiència energètica. “La universitat genera menys de l'1% de l'energia que consumeix. Això no és demostrar responsabilitat ambiental”, assenyala Feliu.

La UdG vol avançar cap a l'autosuficiència energètica, ja que actualment només genera un 1% de l'energia que consumeix

En aquest sentit, el nou document aprovat per la UdG no només planteja la creació d'un responsable d'ambientalització a cada centre universitari, per tal que puguin prendre mesures per estalviar energies i organitzar l'ús dels edificis perquè siguin més sostenibles; sinó que també s'obre la porta al fet que els grups de recerca puguin posar en marxa projectes de generació d'energia sostenible als campus de la universitat.

“La idea és que el mateix campus sigui un laboratori, una experiència directa del que signifiquen les accions de sostenibilitat i ambientalització. És una oportunitat d'experimentar a la mateixa universitat el que és la generació i el consum d'energia sostenible”, destaca Feliu.

Aquest fet no només permetrà a la UdG caminar cap a una major sostenibilitat i autosuficiència energètica, sinó que també suposarà un impuls per a un altre dels eixos del Pla de sostenibilitat: la formació i sensibilització, ja que promou la implicació de tots els sectors de la universitat (alumnat, professorat, personal administratiu, etc.) en el desenvolupament d'una institució innovadora i sostenible alhora.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article