Donar una nova vida a l’horta, cuidar els productors locals

L’Ajuntament de Manresa, amb la col·laboració d’Artés i Navàs impulsen el primer obrador compartit d’horta de la Catalunya Central

Amb el suport de  

A Manresa la indústria hi juga un paper protagonista. No obstant això, la capital del Bages és, també, terra d'horta i de pagesos. “Una de les necessitats dels nostres pagesos és l'aprofitament dels seus excedents”, explica el regidor delegat de Ciutat Verda de l'Ajuntament de Manresa, Pol Huguet. Per poder transformar aquests excedents i donar valor afegit al producte de proximitat, s'ha impulsat el primer obrador compartit d'horta de la Catalunya Central.

A la zona del Bages, la temporada de producció forta d'horta és a l'estiu, sobretot a l'agost. “Precisament, a l'agost és quan hi ha menys manresans perquè marxen de vacances i de turistes, a Manresa, no en venen. Cosa que provoca que a l'estiu s'obrin molts tomàquets que es malvenen o, directament, es fan malbé”, explica Huguet. Per contra, els mesos d'hivern, l'horta produeix poc i els pagesos tenen poca matèria per vendre. “Si a l'hivern els pagesos poden complementar el que venen amb conserves dels productes que tenen, poden fidelitzar els clients”, afegeix Huguet.

La idea de crear un espai agroalimentari compartit és també per facilitar la feina dels pagesos, perquè la puguin planificar millor. “Si jo com a pagès produeixo una certa quantitat de tones de patates, però sé que algú les tallarà per vendre-les per un menjador col·lectiu, potser faré més patates de les que tenia previstes, o potser em plantejo plantar una nova hortalissa que fins ara no tenia tanta sortida”, explica Huguet.

Des del consistori s’havien impulsat diverses polítiques de dinamització agrària fins que ha arribat aquest projecte, que ha comptat amb una acollida “immillorable” per part dels pagesos. “Comences un projecte gros i surten coses bones. No estava previst que els productors s’organitzessin tant i s’hi posessin ells mateixos”, explica, orgullós, Huguet.

“L’obrador l’hem dissenyat amb els productors, que, ràpidament, es van fer seva la idea”, diu Pol Huguet, regidor de l'Ajuntament de Manresa

Així, van iniciar un procés participatiu, amb tots els productors que s’hi van voler afegir. En total, van ser 13 persones i van fer vuit sessions participatives per anar dissenyant com havia de ser aquest possible obrador perquè donés resposta a les necessitats reals dels pagesos. “L’obrador l’hem dissenyat amb els productors, que, ràpidament, es van fer seva la idea. Ha tingut tan bona acollida que han constituït una cooperativa per dur a terme la gestió compartida d'aquest obrador”, assenyala el regidor de Ciutat Verda.

L’obrador compartit ha estat impulsat per Ajuntament de Manresa, amb la col·laboració d’Artés i Navàs; els tres municipis són promotors de la Xarxa per la Sobirania Alimentària de la Catalunya Central (XaSSAC). El projecte té un cost total de 140.000 euros, compta amb el finançament de l’Ajuntament de Manresa, amb 60.000 euros, l’Associació d’Iniciatives Rurals de Catalunya (ARCA), que també hi aporta 60.000 euros, i la Diputació de Barcelona, 20.000. La iniciativa també ha comptat amb el suport tècnic de les tres entitats i de la XaSSAC.

Un obrador flexible per a uns productors diversos

L’obrador és un espai de 130 metres ubicat dins el Mercat de Puigmercadal. Aquest espai permetrà als pagesos treballar en xarxa, organitzar-se i compartir tasques. “El món agrari, sovint es tracta d’un treball molt solitari i competitiu, hem de passar a la cooperació”, assegura Huguet, qui reconeix que la seva competència no són els pagesos locals “sinó les grans superfícies i les grans distribuïdores”. “S’han d'aliar els pagesos locals si volen ser competitius i mantenir l'estructura agrària de la comarca”, agrega.

A diferència d’altres obradors, que estan més especialitzats, aquest nou projecte serà flexible i divers. “Vam anar a veure altres obradors, com el de Montblanc, i un altre al País Basc, que és referent. Però, tant l’un com l’altre són molt especialitzats. El nostre serà més divers perquè el tipus de productors del Bages són molt diversos”, assegura Huguet.

“L'obrador crearà unes sinergies amb els establiments del mercat i de l’entorn”, assegura Huguet

Així, el regidor explica que, dins aquesta diversitat de productors, hi ha els que prefereixen portar els seus productes per vendre’ls i recollir els beneficis, altres que decideixen fer el curs de manipulació d'aliments i emportar-se ells mateixos els productes, etc. L’obrador aportarà la maquinària i el registre sanitari. “Hi haurà, per un costat, tant l'opció de transformació en maquila —que significa que hi ha un cuiner que ho transforma—, com els productors que transformaran el producte ells mateixos, se l’emportaran a casa i ho vendran en els seus canals de comercialització. Alguns productors estan més acostumats a fer la cistella ecològica setmanal, altres venen a la plaça, altres a la finca, etc.”.

Els productes transformats també es vendran a l’obrador, a través dels supermercats, etc. “L'obrador crearà unes sinergies amb els establiments del mercat i de l’entorn. Per exemple, ara s’ha creat un supermercat cooperatiu i ja ens han dit que estan molt interessats a vendre els productes de l'obrador”, assenyala Huguet. En definitiva, hi ha diverses vies de comercialització en aquest projecte i serà el productor que podrà triar quin nivell d’implicació i de relació vol tenir amb la iniciativa.

El relleu generacional del territori rural

A més de fer xarxa, donar valor als productes locals i aprofitar l’excedent, l’objectiu final d’aquest projecte, explica Huguet, és fixar població al territori rural. “Com a administració tenim el paper que tenim i, malauradament, no podem incidir en tot. Un dels grans reptes que tenim és el relleu generacional”.

La vocació de la pagesia s’ha anat perdent i, proporcionalment, hi ha poques persones que es vulguin dedicar al camp. “Amb això hi tenim poc a fer, però sí que podem ajudar al fet que la rendibilitat econòmica de les explotacions existents sigui més alta i, per tant, els pocs joves que s'animin a engegar un negoci tinguin més possibilitats de sortir-se’n”, assevera Huguet. Així és com podran mantenir, i fins i tot, augmentar l'ocupació agrària a la comarca i voltants. Però també hi haurà ocupació en la transformació dels productes, és a dir, en l'obrador mateix.

“El projecte s'adapta a la realitat que tenim aquí, que és diversa i la volem preservar així”

El desembre passat, en una primera fase del projecte, es van enderrocar les restes d'un bar-restaurant que hi havia a l'espai que ara donarà vida a l’obrador. Aquest estiu han començat les obres, i està previst que s’acabin al gener. “Ja tenim contractada la compra de la maquinària, cal portar la nevera, el congelador, i instal·lar-ho. Després es farà un concurs, al qual s’hi podrà presentar qui vulgui. En definitiva, tenim la voluntat d'arribar a l'estiu i que estigui ja tot a punt”, detalla Huguet. I ressalta: “La singularitat d’aquest projecte per dinamitzar el món agrari és que l'estiguem liderant des d'una ciutat de 78.000 habitants. Creiem que només tindrem una alimentació saludable i sostenible si ciutats i món rural deixem de ser mons enfrontats i passem a ser aliats”.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article