Punt d’Equitat Educativa, una eina per combatre la segregació i afavorir l’acollida

Lleida compta des del febrer amb un servei per permetre una atenció més personalitzada de les famílies nouvingudes amb infants amb necessitats específiques

Amb el suport de  

El curs passat, un 60% de l’alumnat que es va matricular a Lleida fora del termini de preinscripció provenia de l’estranger. Per atendre correctament a aquest alumnat, l’Ajuntament de Lleida disposa des del febrer d’un Punt d’Equitat Educativa. Es tracta d’un servei que busca lluitar contra la segregació escolar i detectar de forma precoç les necessitats educatives específiques d’aquests infants, a través d’un treball en xarxa amb els equips d’assessorament i orientació psicopedagògica (EAP) del Departament d’Educació i amb els serveis socials del municipi. 

El Punt d’Equitat Educativa de Lleida té tres objectius principals: afavorir una acollida al centre educatiu d’acord amb les necessitats específiques de l’alumnat nouvingut, garantir una distribució més equitativa d’aquests nens i nenes als centres escolars de la ciutat, i, finalment, permetre una atenció més àgil d’aquelles famílies en situació de vulnerabilitat.

“Aquest Punt suposa passar de les paraules als fets. Lleida és Ciutat Educadora, però no n'hi ha prou en dir-ho, calen accions i projectes per materialitzar-ho i fer-ho visible. El Punt per l'equitat educativa n'és un”, explica Sandra Castro, tinenta d'alcalde i regidora d'Educació, Cooperació, Drets Civils i Feminismes de l'Ajuntament de Lleida.

El cap de l’Oficina Municipal d’Escolarització (OME), Jaume Mor Sancho, explica que aquest servei va néixer a partir de les recomanacions de la Fundació Bofill per lluitar contra la segregació escolar i detectar de forma precoç les necessitats específiques dels nens i nenes amb ‘matrícula viva’, és a dir matriculats fora del termini de preinscripció.

Un 60% de l'alumnat amb ‘matrícula viva’ el curs passat a Lleida provenia de l'estranger

A través d’una atenció personalitzada, les treballadores socials de l'EAP poden detectar de forma molt més ràpida si els fills i les filles de les famílies que arriben a l’OME tenen alguna necessitat específica de suport educatiu o fins i tot una situació de vulnerabilitat socioeconòmica que pugui ser derivada als serveis socials municipals.

“És important que aquest procés d’acollida al centre sigui el més àgil possible, que els infants s'incorporin com més aviat millor al sistema educatiu. Amb el Punt d’Equitat Educativa avancem un mes o fins i tot més en l’acollida. És una millora per les famílies, pel sistema i per la funció que té encomanada la comissió de garanties d’admissió”, assegura Mor Sancho. Des de la seva posada en marxa, han passat per aquest servei gairebé unes 80 famílies, de les quals pràcticament en el 80% s’han detectat necessitats educatives específiques i totes han sigut derivades als serveis socials de la ciutat.

Una atenció personalitzada

Les famílies que arriben al Punt d’Equitat Educativa són derivades directament des de l’OME, quan aquestes acudeixen per inscriure els seus fills o filles a l’escola. A partir d’un qüestionari de cinc preguntes, relacionat amb la situació administrativa i socioeconòmica dels pares i mares, el personal administratiu que s’encarrega de tramitar la sol·licitud de la matrícula detecta una possible situació de vulnerabilitat dels infants.

“És, també, una forma d'apropar el personal de l'administració a la ciutadania. Els Ajuntaments som l'administració més propera, sovint la burocràcia se'ns menja. Des de la regidoria —i des de tot el Govern— també volem impulsar un canvi de rumb en aquest sentit”, afirma Castro.

Laura Marin Barbé, tècnica d’educació i infància de l'Ajuntament de Lleida, explica que les treballadores socials dels EAP del Departament d’Educació es dediquen cada dilluns a atendre a totes les famílies derivades al Punt d’Equitat Educativa al llarg de quatre hores al matí. Aquestes reunions es fan de forma individualitzada amb cada família i en un despatx privat, per tal de garantir-ne la personalització i privacitat del procés.

“La idea és pensar en una ciutat educadora i, per tant, inclusiva”, explica el cap de l'Oficina Municipal d'Escolarització, Jaume Mor Sancho

“L'atenció no es fa a un espai d'oficina. És un espai privat i amb una persona capacitada. Això fa que l'atenció sigui d'una qualitat diferent. Una cosa és que t'atengui un personal administratiu i altra que ho faci un professional: permet identificar altres necessitats, que no són molt grosses per haver-ho dit en un bon començament, però que en una conversa més pausada surten”, assenyala Mor Sancho.

A partir d’aquestes reunions amb les famílies, els EAP detecten l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu i això permet que les Comissions de Garanties d’Admissió els distribueixen a aquells instituts i escoles on tindran una millor atenció, garantint que no hi hagi segregació. Un cop fet això, les treballadores socials dels EAP fan una reunió de coordinació amb el personal tècnic de l’OME i les treballadores socials municipals per valorar altres necessitats i fer la derivació cap als serveis socials.

Serveis interconnectats per a una ciutat inclusiva

Per a Marin Barbé, a banda de permetre una detecció precoç de les necessitats específiques de suport educatiu i de prevenir la segregació escolar de l’alumnat nouvingut, el Punt d’Equitat Educativa també facilita l’acollida a la ciutat en coordinació amb els serveis socials i, per tant, una major eficiència administrativa. “Amb un cost pràcticament zero, perquè són recursos ja existents a la ciutat, s’aconsegueix agilitzar l’atenció a les famílies”, subratlla la tècnica municipal d’educació i infància.

En aquest sentit, quan les treballadores socials dels EAP detecten alguna necessitat econòmica a les reunions personalitzades, les famílies poden ser derivades automàticament als serveis socials, sense que elles mateixes hagin de fer el procediment per demanar l'atenció i sense importar que no s'hagi detectat cap necessitat educativa. “Hem vist que és una acció molt potent i que ens permet fer moltes coses. Avancem tres setmanes o un mes la possible atenció”, assegura Mor Sancho.

“Amb un cost pràcticament zero, s'aconsegueix agilitzar l'atenció a les famílies”, apunta Laura Marin Barbé, tècnica d'educació

Ara, segons Marin Barbé el repte és avançar cap a un major seguiment de les famílies. “Això s'ha d'ampliar cap al seguiment de les famílies que arriben amb matrícula viva al centre. No només amb aquesta primera escaleta del Punt d'Equitat, sinó fer un seguiment continuat i això s'ha de fer amb les escoles”, apunta la tècnica municipal.

Per altra banda, des de l’Ajuntament de Lleida també volen ampliar el servei per incloure-hi una major oferta de recursos educatius a l’estiu o per Nadal, així com altres recursos municipals, com activitats extraescolars o formació per a les famílies.  

“La idea és pensar en una ciutat inclusiva. Hem començat pel més bàsic i, després de nou mesos, ara veiem que el Punt d'Equitat és molt potent com a porta d'entrada per a les famílies vulnerables i de les altres famílies. En deixar de ser només un procés administratiu, s'obren més portes. Si volem ser una ciutat inclusiva i educadora, hem d'estar al dia perquè els agents que fan educació no formal siguin sensibles a l'heterogeneïtat”, clou Castro.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article