Barcelona reforça l’habitatge social a través del tercer sector

Redacció

Amb el suport de  

Tenir un lloc on viure amb dignitat no hauria de ser un luxe per a alguns, sinó una realitat per a tothom. Malauradament, la pandèmia de la Covid-19 ha exacerbat una situació que ja era delicada, i el nombre de persones que es troben en situació de sensellarisme o amb dificultats per afrontar les despeses vinculades al lloguer i la llar segueix augmentant. Per tal de combatre i revertir aquesta realitat, l'Ajuntament de Barcelona persegueix des dels darrers anys l'ampliació del parc públic d'habitatge com a mesura per garantir el dret a l'habitatge digne de totes les persones i combatre, alhora, la gentrificació i l'especulació immobiliària.

En aquest sentit, l'Ajuntament de Barcelona dona ara un nou impuls a l'aliança amb el sector de l'habitatge sense ànim de lucre tot incorporant dos nous sòls i un edifici de titularitat municipal al conveni signat el passat 2020 amb l'Associació de Gestors de Polítiques Socials d'Habitatge (GHS) i les entitats més representatives del sector –la Coordinadora de Fundacions d'Habitatge Social (Cohabitac), la Xarxa d'Economia Social i Solidària (XES) i la Federació de Cooperatives d'Habitatge de Catalunya—, el qual preveia la construcció d'un miler de pisos nous, el 60% en règim de lloguer i el 40% destinat a iniciatives de cohabitatge.

Després d'aquesta incorporació, ja són 567 habitatges en 14 promocions assignades a les entitats que formen part del conveni de promoció delegada sense ànim de lucre. En concret, les tres noves promocions són una de 80 pisos dedicada a cohabitatge; una de promoció de lloguer de 38 habitatges a càrrec d'una fundació; i una darrera de promoció de lloguer de 85 habitatges, oberta tant a fundacions com a cooperatives de lloguer.

Després d'aquesta incorporació, ja són 567 habitatges en 14 promocions assignades a les entitats que formen part del conveni

Per aquestes noves promocions, ara s'ha obert el termini perquè les cooperatives i fundacions interessades puguin fer les seves propostes a desenvolupar-hi, que seran avaluades per respectives taules de valoració. La decisió serà delegada a una comissió formada per l'Ajuntament de Barcelona i la GHS, òrgan encarregat de validar o no l'assignació proposada. 

Les promocions incorporades en la primera fase del conveni es van ja assignar la passada primavera a les fundacions i cooperatives beneficiàries, i actualment es troben en els treballs previs a les obres, com la redacció del projecte i la sol·licitud de llicències, de manera que puguin començar els treballs entre mitjans del 2022 i principis del 2023.

Enfortir el sector i agilitar terminis

Més enllà de teixir una aliança publico-comunitària per ampliar el parc d'habitatge assequible, l'objectiu d'aquest conveni és doble. Per una banda, amb els nous projectes l'Ajuntament pretén enfortir les fundacions de l'habitatge social i les cooperatives d'habitatge, diversificant així el ventall d'agents en el sector. I és que, com més potent sigui el sector sense ànim de lucre, més capacitat tindran de crear habitatge social i assequible a Barcelona i a la resta del territori.

La promoció delegada permet agilitzar l'ampliació del parc protegit a través de la promoció i la rehabilitació

Per altra banda, la promoció delegada permet agilitzar l'ampliació del parc protegit a través de la promoció i la rehabilitació, ja que, en ser una entitat sense ànim de lucre la promotora dels edificis d'habitatges en lloc de l'administració, els processos de redacció de projectes i d'adjudicació d'obres no estan subjectes als llargs processos de licitacions. De totes maneres, el conveni regula el control municipal i la transparència sobre la gestió dels sòls i dels projectes, alhora que garanteix que la titularitat del sòl i dels edificis sigui 100% municipal.

La cessió, que es realitza per un període de 99 anys, suposa un impuls econòmic en el sector de la construcció i rehabilitació d'habitatges, ja que s'estima que farà falta una inversió d'uns 150 milions d'euros pel conjunt dels 1.000 pisos previstos al conveni, fet que alhora suposa la creació de prop de 1.600 llocs de treball.

Canvis i millores al conveni

Així, seguint el model de ciutats com Amsterdam, Viena, Berlin i altres ciutats europees, el conveni signat ara fa poc més d'un any es consolida com a marc de col·laboració publico-privada-social per contribuir a donar resposta a les necessitats d'habitatge social de la població de la ciutat. I és que, del miler de pisos nous en solars i edificis municipals per rehabilitar que es construeixin arrel del conveni, un 60% seran d'habitatges de lloguer –d'aquests, un terç es reservaran per joves i un 5% per a persones amb discapacitat intel·lectual–, mentre que l'altre 40% es destinaran a iniciatives de cohabitatge, és a dir, habitatge cooperatiu assequible en cessió d'ús.

Del 60% d'habitatges de lloguer, un terç es reservaran per joves i un 5% per a persones amb discapacitat intel·lectual

Tant els projectes d'habitatges cooperatius com els de lloguer protegit seran avaluats pel consistori i hauran de complir una sèrie de requisits: celeritat i industrialització en la tramitació, construcció i rehabilitació dels habitatges; capacitat tècnica i econòmica per garantir-ne l'execució d'obra; preus protegits de lloguer i de quotes de cessió; i criteris d'emergència climàtica i de foment dels lligams comunitaris, entre d'altres.

Tanmateix, després d'un any de vigència del conveni, Ajuntament i entitats han acordat introduir-hi algunes millores per contribuir a fer-lo més útil. Així, s'introdueix la possibilitat d'incrementar la subvenció municipal als projectes del 7% fins al 16% per a noves construccions no superiors a 15 habitatges i per a finques a rehabilitar. Aquest canvi beneficiarà especialment projectes singulars com els cohabitatges per a persones grans i per a persones amb discapacitat, totes elles promocions de menys de 15 habitatges.

Aquestes millores incideixen en els principis de transparència i objectivitat en el procés de selecció i designació dels projectes a les entitats beneficiàries, i a llarg termini la inversió municipal retornarà a futurs projectes de promoció delegada. És a dir, un cop les entitats hagin amortitzat els crèdits que hauran assumit per la promoció d'habitatges –a més de pagar el cànon– hauran de destinar el 50% dels resultats de l'explotació a l'Institut Municipal de l'Habitatge o l'òrgan que es decideixi, que al seu torn els utilitzarà per finançar noves promocions delegades d'habitatge.