“Hem creat un espai segur i lliure d’estigma per a dones que consumeixen drogues”

La cooperativa Metzineres busca generar unes “condicions de possibilitat que evitin el fracàs” a les dones que sobreviuen a diverses violències

Al número tres del carrer de la Lluna, a l'epicentre del Raval, dos grans porticons de fusta custodien l'espai de les Metzineres. Travessar el llindar d'aquesta porta significa entrar en un entorn d'aixopluc. El creuem. Metzineres és un projecte que neix amb l'objectiu d'oferir informació, atenció i recuperació a les dones, vulnerabilitzades de múltiples maneres, que han estat o estan en processos de violència masclista i que consumeixen o han consumit drogues.

L'entrada està formada per un espai diàfan. A la paret de l'esquerra hi ha una pissarra plena de tota mena de recomanacions, desitjos i dibuixos de les persones que formen part del projecte. Les metzineres no hi són, han marxat a un jardí autogestionat del barri, on acostumen a fer les activitats. Avui toca paella. Actualment, Metzineres la componen 330 persones, tant amb formació acadèmica com amb experiència vivencial. “Aquest és un dels nostres valors més rellevants. Els rols de participants i treballadores són igual d'importants i necessaris per al nodriment col·lectiu. De fet, aquest és, precisament, el nostre punt fort”, explica l'Aura Roig, l'alma mater del projecte. 

El naixement de Metzineres té molt a veure amb la seva biografia personal. Roig és antropòloga i va fer la tesi doctoral sobre dones que consumien heroïna de manera no problematitzada. A partir d'aquí, la seva experiència laboral i vital la va portar fins a Vancouver. En aquell moment, allà hi havia l’única sala de consum de tot nord Amèrica i el Canadà. Una sala pionera. “Quan arribo allà, descobreixo que allò no és una simple sala de consum, sinó que forma part d'una visió molt més àmplia de reducció de danys”, explica Roig.

Buscant models pioners pel món

La sala de Vancouver li va obrir els ulls: “No és una estratègia concreta de com usar drogues sinó que és una mirada que s'enfoca en el fet d'acceptar que la gent consumeix substàncies i que tenim dret a cuidar-nos. És a dir, allà tots els albergs incorporen la reducció de danys, perquè, al final, la majoria de persones que viuen al carrer també consumeixen substàncies i, el fet d'estar al carrer fa que no tinguis un espai segur per consumir les substàncies. I no només la gent que viu al carrer, la majoria dels ciutadans també en consumeixen, de substàncies. Però n'hi ha que tenim casa i tenim la sort de fer-ho allà, amb intimitat i higiene”, assenyala Aura Roig.

Amb aquesta idea, Roig continua el seu periple. Vola fins a Colòmbia, com a assessora tècnica en una fundació, amb l'objectiu de dissenyar i posar en marxa els primers programes d'assessorament per a persones que s'injecten drogues. “A Colòmbia tot estava per inventar. I això té la seva part bona i la dolenta. La dolenta és que no tens referents ni complicitats i has de canviar molt la mentalitat, perquè segons com, creuen que estàs animant al consum. La part emocional és que no hi havia barreres, podies començar de zero”, assegura.

“Les substàncies sovint són un instrument que utilitzem per millorar el benestar, per lidiar amb els traumes, pel dolor, pel plaer...”, diu l'antropòloga Aura Roig

El projecte a Colòmbia va començar a caminar i Roig va marxar cap a Costa Rica. “Allà ens demanen fer tota la investigació darrere del model nacional de reducció de danys de Costa Rica. Això ho vam fer el meu company Andrés i jo. Vam anar a buscar les millors pràctiques que tenien a veure amb la mirada més holística de reducció de danys”.

Una mirada holística, que, assegura Roig, “no està centrada en les drogues sinó que té a veure amb habitatge, amb les violències de tota mena i amb els problemes estructurals”. “Les substàncies sovint són un instrument que les persones utilitzem per millorar el benestar, per lidiar amb els traumes, pel dolor, pel plaer, per moltes coses diferents”, considera.

La llavor arriba a Barcelona

Amb aquesta mirada holística i amb el convenciment que tothom necessita un espai segur per descansar, l'any 2017, després de les experiències de Vancouver, Colòmbia i Costa Rica, l'Aura arriba a Barcelona. Li encomanen fer la primera recerca sobre dones que s'injecten drogues i que participin en recursos de reducció de danys. “Arran d'aquesta investigació vam veure com havien passat els anys i les dones continuaven fent el mateix, en les mateixes sales, com el dia de la marmota”, explica Roig. Amb tot, l'antropòloga reconeix que en el moment que van néixer les sales de consum a Catalunya “era molt important salvar vides”. “Aquella era la resposta que es necessitava en aquell moment. Però trenta anys més tard aquestes sales no s'han articulat en altres espais. I l'estigma ha apartat les dones de tota la resta de serveis”, destaca.

La taula llarga, situada a l'entrada de l'espai diàfan ja fa estona que ens acull. L'Aura ha arrencat el motor i no s’atura. Però és un motor que no fa soroll, sinó que omple l'espai d'idees i reflexions. Tornem al 2017. Roig i les seves companyes creen la Xarxa de dones que usen drogues (Xadud). “Vam crear la Xadud com un espai de trobada, on, per primera vegada, les dones es miren entre elles. Fins ara les dones que fan servir drogues sempre havien estat en recursos molt masculinitzats, on elles representen només un 15% dels usuaris. Per això, solen anar-hi, però no solen quedar-se, perquè no ho perceben com a un espai segur”, explica Roig.

La Generalitat distingeix el projecte Metzineres com a Servei d'Intervenció Especialitzat en Violències l’any 2021

Metzineres va continuar sota el paraigua de la Fundació Salut i Comunitat, tot i que, finalment van optar per fer-se autònomes, perquè el  projecte era “molt agosarat per la fundació”. Però, com que caminar soles és molt difícil si no tens un paraigua darrere, el col·lectiu va anar un temps de la mà de la fundació ICEERs. “Elles feien molta feina amb política de drogues des de les plantes medicinals: cànnabis, ayahuasca, etc. Des de fora pot semblar que no tenim res a veure, però també compartim aquesta visió de posar les persones al centre i que necessitem apropar-nos a la realitat de les drogues des d'una complexitat que tingui molt a veure amb el context i que estigui lliure de prejudicis”, explica.

Amb elles van caminar fins que es van constituir com a cooperativa l’any 2020, amb l’Alícia Nieto, que és l’artista que dissenya totes les il·lustracions i la imatge de Metzineres i l’Andrés, que ara ja s’ha desvinculat del projecte. Tot i ser cooperativa, reben el suport de l’Associació Episteme, Intervenció i Acció Social. Seguint amb la cronologia,  l'any 2021 el col·lectiu assoleix una fita important: la Generalitat les distingeix com a Servei d'Intervenció Especialitzat en Violències (SIE). “Això ha estat una molt bona notícia per a nosaltres. Fins ara, tots els serveis de reducció de danys penjaven només de drogodependència. Això vol dir que el problema l'enfocaven només en les substàncies. Ara ja no”, explica, amb orgull, l'Aura. “Al final és reconèixer que el problema no són les drogues, sinó les violències. I això és fonamental perquè ens permet tenir una jurista, una treballadora social, més educadores de les que hi havia, psicòloga, infermeres i tècniques comunitàries, que són les dones amb experiència viscuda”, indica. 

Treballadores i participants, metzineres totes

A les metzineres no els agrada distingir entre treballadores i participants, perquè, en major o menor mesura, explica Roig, “totes o quasi totes estem a les dues bandes”. “Jo he tingut el privilegi de poder relacionar-me amb les substàncies sense problemes relacionats, la puc provar, la puc analitzar, sé més o menys el que estic consumint, tinc un entorn segur, etc. Si un dia tens un mal viatge tens persones que t'acompanyaran, però hi ha persones que no tenen aquesta sort. Hi ha persones que estan al carrer, que tenen diagnòstics de salut mental, que venen de famílies desestructurades i entorns molt complexos”.

Aquest espai l'han creat, precisament, per oferir confort i suport. Un lloc lliure d'estigma. “Hem de ser molt curoses perquè, al final, estem parlant d'un tema molt estigmatitzat com són les drogues. Com si fossin una sola cosa. Com si diguéssim: el menjar és dolent. No, no és així. Si em poso fins dalt de sucre sí que és dolent, però si de tant en tant em menjo una tauleta de xocolata fins i tot pot ser beneficiós”, assevera Roig.

Tenir en compte el context

“L'única informació que ens han donat és que les drogues són dolentes i no s'han de provar. Això fa que tinguis desconeixement, que no sàpigues el que t'estàs ficant i que una cosa que té els seus riscos passi a estar en mans d'un mercat completament opac que, el que menys li preocupa és el benestar de les persones participants”, assevera l’Aura Roig.

L'antropòloga reconeix que és molt important, doncs, entendre el context i oferir espais de possibilitat a qui no els té. Per això, des del col·lectiu lluiten per apropar la informació a les participants. “Hem d'intentar que aquest tema deixi de ser opac. Hem d'apropar, per exemple, el col·lectiu d'Energy Control, que analitza les substàncies de persones consumidores de drogues que estan al carrer. Perquè si no, al final només coneixen el col·lectiu les persones que ja tenen privilegis, que poden programar els seus consums, etc.”.

Al col·lectiu metzineres preval el policonsum. Drogues legals i il·legals: benzodiazepines amb heroïna, cocaïna amb alcohol. La situació del cànnabis l'utilitzen, a vegades, per reduir altres consums més problematitzats. “Aquesta interacció ens ha servit molt amb la presa de contacte del no estigma: quines substàncies suposen un problema per a tu i quines no. Per a algunes persones certes substàncies seran un problema i per a altres seran una manera de reduir riscos”, assegura Roig.

Més activisme, menys assistencialisme

Tenen una agenda que treu fum. Només cal mirar el calendari d’activitats que tenen a la paret: dilluns, taller de perruqueria, dimarts, cosmètica natural, dimecres noves tecnologies, divendres, paella, i dissabte, sessió de pel·lícules.

L'únic espai tancat del local és el despatx de les treballadores, i tampoc ho és del tot, perquè no hi ha porta. Des d'aquest despatx s'està treballant una base de dades acurada i extensa, que, segons explica Roig, no existia i que les ajuda a fer una fotografia més real de les necessitats de les persones. “El 80% de les dones de Metzineres estan en situació de sense llar. Un 50% en situació de sense sostre. Al voltant d'un 30% fa sexe per supervivència, i al voltant del 15% es consideren treballadores sexuals. Tenim un 40% de dones psiquiatritzades. I un 100% que han viscut múltiples situacions de violència”.

“Sense les necessitats bàsiques cobertes, ningú pot lluitar pels seus drets”

Així, quan parlem de violència no estem parlant només de violència per part de les seves parelles. “Hi ha una quantitat molt elevada de dones que han viscut violència durant la seva infantesa. També les que han viscut violència institucional, criminalització policial, penitenciària, judicial. I també per part dels serveis sociosanitaris”.

Un lavabo, un parell de dutxes i unes poques lliteres per descansar a la sala del fons. Tot i que  Roig assegura que a Metzineres no fan tasca assistencial, també assenyala que “sense les necessitats bàsiques cobertes, ningú pot lluitar pels seus drets”. Per això, han condicionat l'espai segons les necessitats que han anat expressant elles.

El projecte l'estan dibuixant amb les participants, tenint en compte sempre com se l'imaginen elles. “Evidentment, volem que això només sigui una llavor, perquè veiem que tenint un espai com aquest, on estar tranquil·les, és fonamental, però també necessites habitatge, necessites feina, etc.”.

Per aquest motiu, han anat incorporant tota aquesta transversalitat. “Nosaltres ens articulem amb tothom que podem. Hi ha dones que només volen estar amb nosaltres. Hem cuidat molt la relació amb elles. Per això, a vegades, el que fem és de pont, perquè puguin arribar a altres bandes on nosaltres no tenim els recursos. És a dir, les ajudem a navegar en tot això. Perquè el sistema és molt gran i intimida. A vegades tampoc són tractades com toca”, aclara Roig.

“Aquí hi ha dones que han vingut i primer han estat receptores de serveis i activitats, i ara estan integrades a l'equip”

Continuem cap al fons del local i trobem un espai d'intercanvi de roba. Allà cadascuna agafa i deixa el que necessita o ja no necessita. Al costat mateix d'aquest espai, que recorda un camerino, amb tot de peces a la disposició de les artistes, hi ha l'espai de consum. Una llitera i una taula amb una farmaciola.

Davant mateix d'aquest espai hi ha les taquilles. N'hi ha 60, alguna d'oberta deixa entreveure les pertinences d'alguna de les noies. “Hem de pactar constantment amb elles”, diu, rient, Roig. Avancem fins al final del local i just abans de trobar-hi el pati, hi ha les lliteres i unes fotos artístiques que donen caliu al local. Són les fotografies de ‘Disseny per a la Inclusió’, una col·laboració de les Metzineres amb el l’Associació Ojalá Projects i que ha implicats al museu Disseny HUB de Barcelona i altres escoles de disseny. Traiem el cap al pati. Unes plantes dibuixen jardins verticals. Rentadora, assecadora i estenedor. En aquest patí hi conviuen elements pràctics i decoratius.

“Aquí hi ha dones que han vingut i primer han estat receptores de certs serveis i de certes activitats, i ara estan integrades a l'equip: s'encarreguen del manteniment i neteja, altres que duen els tallers, altres que acompanyen a les participants, perquè, realment, són les que més eines tenen. I t'ajuden a tocar terra i per a nosaltres és un aprenentatge i una ajuda brutal. És el pilar. Ens connecta amb les participants directament”, destaca Roig.

La paella ja deu estar a punt.                                          

 L’espai diàfan i acollidor creat per les Metzineres | Social.cat

La paella dels divendres

El sol de gener escalfa el jardí comunitari, a tocar de la rambla del Raval. Ambient de divendres tranquil. Una tranquil·litat que s'acaba quan les noies veuen arribar l'Aura. Arrenca aplaudiments de les Metzineres, que ja estan deixant reposar l'arròs. L'Aura ens presenta la Concepción. “Ella és la que ens cus les calces a totes”, diu rient.

La Concepción ja no consumeix cap substància. Demana cervesa sense alcohol. La seva filla també és del col·lectiu, i acaba de posar sal a la paella. Demanen un altre aplaudiment per ella i la sal. De tot en fan una festa. Una festa en un entorn d'aixopluc. “És important veure que algú pensa en tu, que et pregunta com estàs”, diu la Soraya, una altra metzinera. Seu al respatller del banc, al costat de la seva parella. Va saludant altres companyes que es van afegint a l’esdeveniment. Li demano si es porten les canes. Em diu que sí, però que m'hauria d'il·luminar una mica la cabellera. Li demano, precisament, perquè la Soraya és experta en la matèria; és l'encarregada del taller de perruqueria.

Fa un parell d’anys que forma part del col·lectiu. “Les vaig conèixer de casualitat, en una època en la qual ja havia tocat fons. Ja més avall no podia anar. Estava a la zona Franca, no sortia d'allà. Sempre consumia, un consum massa extrem. El meu cos no em responia i em quedava dormida pels portals”, assegura la dona, que en un moment de la conversa relata com va haver de fer-se càrrec de la seva família amb només 13 anys.

Finalment, la Soraya va aconseguir sortir de la zona Franca i va venir cap al Raval. Llavors es va creuar amb una antiga companya de fatigues, la Luana, i la va acompanyar a conèixer el projecte. “Metzineres és el més similar a una casa i una família. Són persones que et pregunten: Com estàs? Has menjat alguna cosa? Què necessites?”.

Parlen, gesticulen, es miren, es respecten. Arriba una treballadora del col·lectiu, la Marta. “Aquesta pequeñaja fa molt bona feina, m’ha presentat als seus pares i tot!”, diu la Soraya.

“Aquí no fem fora ningú”

La Soraya explica que en altres equipaments et demanen “de tot” per entrar. “Per exemple: necessites una targeta i t'han de derivar des de serveis socials. I jo no sabia ni què era una treballadora social. I necessitava descansar. A Metzineres et reben i et tracten bé. Això et fa veure que sí que hi ha persones que es preocupen de nosaltres”.

“No estem parlant de necessitats, estem parlant de drets”, assevera Roig

Roig explica que elles no demanen res a les noies quan entren, només els ofereixen té o cafè. “Aquí tampoc sancionem ni fem fora ningú”, diu. Quan van obrir l’equipament, esperaven 50 persones i les vam tenir en una setmana. “Això et demostra la necessitat que hi havia i encara hi ha”. Ara reivindiquen un edifici que es pugui obrir durant les 24 hores del dia. Tot i que el consistori ja reconeix el projecte, també demana que l’Ajuntament de Barcelona faci “una aposta real” per elles. Volen continuar creant espais que siguin flexibles a les necessitats de les persones. “Busquem generar unes condicions de possibilitat que evitin el fracàs”.

Metzineres no és un servei sinó un model d'abordatge. “Un model d'abordatge que incorpora la reducció de danys, la perspectiva de feminisme interseccional, i també la perspectiva de drets humans. No estem parlant de necessitats, estem parlant de drets”, assenyala Roig.

La Soraya va veure clar que Metzineres era el seu lloc. “I mira que he passat per molts, tinc molt recorregut per comparar. I aquest recurs és el que millor recull totes les necessitats de les persones en cada situació, i amb la intimitat que ens mereixem”. 

“Jo vaig començar a consumir d'una manera descontrolada. A Metzineres consumeixes d'una manera cuidada”, diu la Soraya

La Soraya ara viu entre el carrer i la casa de la seva cosina. “El que a mi em porta a perdre recursos o a no arribar a tal ajuda o altre, és el tema del consum. Però això ho anem treballant a Metzineres. Aquí pots aprendre a consumir i fer-ho en un entorn segur i, a la llarga, ho deixaré. Ho vull deixar”, diu la dona. Fa cinc anys que consumeix crac. “Jo vaig començar a consumir d'una manera descontrolada, però a Metzineres consumeixes d'una manera cuidada. Potser si les hagués conegut abans, el problema no seria tan gran. Tot i que, soc conscient que, al cap i a la fi, això és una addicció. Porto anys consumint, però crec que no importa els anys que trigui en deixar-ho. Tinc les eines i sé que ho acabaré fent. Somio amb aquest dia”, diu la Soraya, amb la mirada nostàlgica.

Té la certesa que està en el lloc que volia estar. “Metzineres no té a veure amb el consum, sinó amb la vida”.

Les noies riuen i mengen i continuen els aplaudiments.

La fundadora de Metzineres, Aura Roig, amb la Koral | Marc Asensio

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article