Xifres històriques d’ampliació del parc públic de lloguer

Redacció

Amb el suport de  

El senyor Rafael Blasco i la seva dona Maria Rosa Pedreny fa gairebé 43 anys que viuen al carrer Diputació 48 de Barcelona. “Tota una vida”, diuen a l’uníson. Però aquests darrers anys no tot han estat flors i violes: “El propietari no feia reparacions ni manteniment de la finca, i hi havia molts problemes d'humitats i goteres”, explica en Rafael. És per això que, quan el 26 de novembre de 2021 l'Ajuntament de Barcelona va comprar la finca, van sentir que es treien un pes de sobre.

I és que, per tal d'ampliar el parc públic d'habitatge de la ciutat i evitar l'especulació, una de les polítiques que implementa l'Ajuntament de Barcelona és la compra d'habitatge del mercat privat per dedicar-lo a habitatge públic, i aquest 2021 l'Ajuntament ha assolit xifres històriques d'ampliació del parc d'habitatge públic de lloguer, amb rècords tant de promoció d'obra nova com de compra d'habitatge existent.

A través de les diverses adquisicions, l'Ajuntament ha comprat aquest any 13 finques senceres que, sumant-hi pisos individuals, signifiquen que l'Institut Municipal de l'Habitatge i la Rehabilitació (IMHAB) ha aconseguit 388 habitatges més de lloguer públic que donaran llar a prop de 1.000 persones. En total, la inversió municipal ha estat de vora 65 milions d'euros.

L’Ajuntament de Barcelona ha comprat 13 finques senceres aquest darrer any, que afegint-hi els pisos individuals sumen un total de 388 habitatges

L'adquisició d'aquestes finques ha estat possible perquè aquest darrer any l'Ajuntament de Barcelona ha intensificat l'exercici del dret a tanteig i retracte, pel qual pot intervenir en la compravenda d'un immoble per tal d'aconseguir tres objectius: per una banda, aturar l'especulació —ja que, a diferència d'altres compradors, l'Ajuntament no persegueix rendibilitat econòmica—; per altra, evitar que els habitatges passin a mans de fons d'inversió; i, per última, ampliar el parc d'habitatge de lloguer assequible de la ciutat, especialment en barris amb preus més elevats, tensats i gentrificats, com l'Eixample o Gràcia.

L'ús del tanteig i retracte es du a terme després de valorar les característiques de l'edifici, el seu estat i localització, així com el fet que el preu estigui una mica per sota del preu de mercat, és a dir, inferior a la mitjana del preu per metre quadrat estipulat en les accions de compravenda realitzades en el barri en qüestió.

Així, amb els habitatges adquirits, s'ha assegurat el lloguer públic per a 300 famílies, sigui al mateix habitatge o en un altre, en cas de grans rehabilitacions i redistribució del nombre d'habitatges de la finca. Alhora, s'han afegit al parc d'habitatge públic prop d’un centenar d’habitatges buits que es podran adjudicar a famílies amb necessitats de lloguer social o assequible. D'aquesta manera, s'estima que en tot el parc adquirit aquest 2021 hi visquin un miler de persones.

Lloguer assequible a més barris

L'edifici on viuen en Rafael i la Maria Rosa és una de les cinc finques que l'Ajuntament de Barcelona ha comprat aquest darrer any a l'Eixample. Tot i ser un barri molt cèntric i amb una disponibilitat de sòl per construir escassa, les adquisicions fetes aquest darrer any en el barri sumen 99 habitatges al parc públic. A la Vila de Gràcia, un barri especialment dens, amb poca presència d'habitatge públic i on es requereixen grans inversions, l'Ajuntament ha adquirit dues finques de 17 habitatges.

A més, en aquest 2021, també destaca la incorporació al parc municipal de la promoció de quatre edificis de Torre Baró pertanyent a Regesa, de l'antic Consell Comarcal del Barcelonès, una compra que persegueix una millor gestió i l'equiparació dels drets de les persones residents com a inquilines del parc públic municipal.

En total, la inversió municipal ha estat de gairebé 60 milions d'euros, és a dir, 156.000 euros de mitjana per cada habitatge, incloent-hi les estimacions de rehabilitació necessàries en cada finca. Aquests preus de compravenda són de mitjana un 34% inferiors al preu mitjà actual de mercat. En la majoria dels casos, es tracta de finques que no requereixen grans rehabilitacions ni presenten greus deficiències, de manera que les intervencions necessàries són essencialment de millora.

La inversió municipal ha estat de gairebé 60 milions d'euros, és a dir, 156.000 euros de mitjana per cada habitatge

L'únic cas on serà necessària una gran rehabilitació és la promoció de Mont-ral i Letamendi, a Horta, uns treballs que durà a terme una fundació d'habitatge social, després de la inclusió d'aquesta finca al conveni de promoció d'habitatge social i assequible amb les entitats del sector de l'habitatge social i cooperatiu. Com a cas oposat, s'hi troba la darrera compra realitzada, al carrer del Torrent de les Flors, a la Vila de Gràcia, una finca d'obra nova on no serà necessària cap intervenció tècnica abans de l'adjudicació dels habitatges a noves unitats familiars.

Així, des del 2015, l'Ajuntament de Barcelona ha ampliat el parc públic a través de la compra de 1.234 habitatges, amb una inversió acumulada de 129 milions d'euros. Territorialment, aquests habitatges es distribueixen a Nou Barris (391), Sants-Montjuïc (239), Ciutat vella (158), Horta-Guinardó (107), l'Eixample (144), Sant Andreu (70), Sant Martí (62), les Corts (34) i Gràcia (23).

Beneficis per als llogaters

En Rafael i la Maria Rosa expliquen que, més enllà de la deixadesa en què l'antic propietari havia abandonat la finca, quan es va aprovar el decret llei 7/2019 de mesures urgents en matèria d'habitatge i lloguer es van trobar amb què se'ls va intentar apujar el lloguer de manera il·legal. Així, amb la compra de l'edifici per part de l'Ajuntament de Barcelona, la parella espera que “no hi hagi especulació ni pujades de lloguer que no siguin legals”.

I no només això, sinó que gràcies a aquest canvi de mans de la propietat el lloguer de la Maria Rosa i en Rafael ha disminuït una mica, ja que ja no s'han de fer càrrec de l'IBI. Tanmateix, com afirma la Maria Rosa, estan pendents que els puguin rebaixar el lloguer una mica més, perquè “tots els llogaters de la finca estem jubilats, i tot i que la nostra renda és força alta, la pensió de jubilació no ho és tant”.