VilaVeïna: quan la ciutat posa les cures i la vida al centre

L’Ajuntament de Barcelona crea una xarxa de cures comunitària i de proximitat amb petites unitats als barris per connectar professionals especialitzats, les persones que reben atenció i la ciutadania de cada territori

Amb el suport de  

Com seria una vila que tria acompanyar i aproximar-se al veïnat? Una que aposti per fer la vida més fàcil als seus habitants? Que posa al centre les cures, reconeixent el seu valor social?

Seria semblant a VilaVeïna, una nova iniciativa que està duent a terme l'Ajuntament de Barcelona i amb la qual s'estan construint comunitats de cura que donen servei a entre 10.000 i 30.000 veïns i veïnes de la ciutat, articulades en petites unitats territorials. L'objectiu: donar resposta de forma col·lectiva i compartida a les necessitats de cura que puguin tenir els barcelonins i barcelonines, amb un nou model de cures basat en la proximitat, la corresponsabilitat i la qualitat.

El que VilaVeïna proposa és que en aquestes petites unitats territorials s'uneixin els equips professionals especialitzats, les persones que reben atenció i la ciutadania, formant part d'una xarxa comunitària i corresponsable amb el benestar col·lectiu. Així, la iniciativa aposta perquè es comparteixin tots els serveis i recursos sociosanitaris, amb la qual cosa tothom pugui accedir de forma fàcil i a prop de casa seva quan ho necessitin.

Aquest nou projecte d'innovació social pioner a Europa —que es va començar a desplegar l'octubre passat i ja compta amb quatre oficines als barris de Vilapicina i la Torre Llobeta, el Congrés i els Indians, Provençals del Poblenou i la Marina— dona servei, de moment, a uns 90.000 habitants. L'objectiu, però, és que s'incorporin 12 territoris més durant aquest 2022, arribant d'aquesta forma a unes 320.000 persones, el 12% de la població de Barcelona. El projecte continuarà desplegant-se fins a implantar 115 viles veïnes per tot el territori de la ciutat en els anys vinents.

Dignificar les cures

Durant tot el cicle vital de les persones hi ha moments en els quals la cura és indispensable. Sobretot durant la infància i la vellesa. Moltes vegades, aquestes cures es viuen des d'una sensació de solitud i d'abandonament, tal com evidencien les dades d'una enquesta que va fer l'Ajuntament a dues mil persones dels quatre barris que formen part del pla pilot i que pretenia conèixer la situació de les cures entre el veïnat. Les dades de l'estudi donen fe de la necessitat d'iniciatives de suport amb les cures: el 41% dels enquestats té persones amb necessitats de cura a càrrec seu; el 37% de les persones cuidadores dediquen més de nou hores al dia a les tasques de cura; el 14% se senten angoixades perquè no poden conciliar aquestes tasques de cura amb altres responsabilitats; i el 94% no participen en cap activitat o espai de suport mutu o d'acompanyament en la seva tasca cuidadora. Per això, VilaVeïna pretén posar en marxa accions, activitats i iniciatives que millorin, per una banda, la situació de les persones cuidadores, i per l'altra, la d'aquelles que en un moment donat de la seva vida necessiten suport i ser cuidades.

VilaVeïna orienta els recursos comunitaris per reforçar l'acompanyament de les cures i potenciar les xarxes de suport mutu a la ciutat

“Des de VilaVeïna entenem que en qualsevol moment de la vida pots ser cuidador o pots necessitar cures per motius molt diversos, des d'una malaltia crònica, a un accident, o simplement per la criança dels fills i filles, tot i que ens trobem que molta gent només relaciona les cures amb la gent gran o la dependència”, assegura Núria Salas, coordinadora de VilaVeïna. Malgrat això, explica, el projecte ha tingut una molt bona acollida en els quatre territoris on s’ha implantat fins al moment. “Tothom és molt conscient que hi ha un buit que encara no està cobert pel que fa a les cures. L’estat del benestar no està complet, i falta molt suport encara”, agrega.

Un fet clau, segons admet Salas, és canviar de perspectiva i deixar de veure les cures com una tasca que s’ha de viure de portes endins i de forma individual. “Per això VilaVeïna aposta per afavorir que sorgeixin iniciatives col·lectives davant les cures, teixint llaços entre el veïnat, i promocionant espais de trobada com els grups de criança, de suport emocional, d’autocura, de salut comunitària…”, enumera. 

A banda d’aquests espais grupals, en totes les VilesVeïnes ofereixen també informació i orientació al veïnat per resoldre qualsevol tema vinculat a la cura. Les seves oficines obren dos matins i dues tardes a la setmana —tot i que també atenen de forma telemàtica i telefònica—. Els veïns i veïnes que s’adrecin poden rebre assessorament en temes bàsics com: escolarització, canguratges o espais de suport a la criança; informació sobre espais de participació activa per a gent gran; recursos per a persones cuidadores; acompanyament en temes de dependència i diversitat funcional, entre d’altres. “Una de les coses que més ens ha sorprès a les treballadores del VilaVeïna és adonar-nos-en del desconeixent que hi ha sobre els recursos als quals tenim dret i podem accedir com a veïns i veïnes de Barcelona”, admet Núria Salas. Per això, assegura, que part de la tasca d’aquest nou servei és fer arribar “des de la proximitat del barri, que hi ha algú que et pot acompanyar i informar en tots aquests aspectes”, recalca. 

D’altra banda, VilaVeïna també s’erigeix com un nou servei que aporta connexió entre els agents socials dels barris. “És un projecte que ofereix una vinculació més enllà de la teva competència, per enxarxar tots els serveis i recursos: que tothom sàpiga què estem fent tots els agents del territori i coneguin el mapa de serveis, perquè puguin fer prescripció social, i vincular les persones amb la resta del seu territori”, destaca Salas.

VilaVeïna també ofereix recursos i suport a les famílies amb infants petits a càrrec seu | Ajuntament de Barcelona

Integrar l’acció comunitària al territori 

Així, aquesta nova manera d'entendre les cures a la ciutat, vol orientar els recursos comunitaris per reforçar l'acompanyament de les cures i potenciar les xarxes de suport mutu a la ciutat. Per a Carme Balboa Mus, directora del Centre de Serveis Socials de Porta-Vilapicina, el desplegament del VilaVeïna suposa una visibilització i reconeixement social de la importància de les cures. “Com a societat hem de donar molta importància a les cures, perquè tothom pot necessitar suport o ser cuidador en un moment donat”, explica Balboa. “És cabdal comptar amb suport i saber que no estàs sol. De vegades els professionals no tenim la solució, però les persones el que volen és que les acompanyis”, reflexiona.

En aquest sentit, la directora del Centre de Serveis Socials de Porta-Vilapicina apunta que integrar la mirada comunitària en les cures és indispensable. “A VilaVeïna participen tots els agents socials coordinats per una tècnica: els serveis socials, el CAP, l'associació de veïns, la biblioteca, els centres cívics, etc. D'aquesta manera, treballem de forma comunitària i detectem millor les necessitats del veïnat, oferint uns serveis pròxims a la ciutadania”, assegura Balboa. “VilaVeïna és un projecte on serveis socials cocrea, amb altres agents del territori, activitats i serveis que poden millorar la vida i la cura de les persones. Detectem necessitats del territori per construir i cocrear sinergies conjuntes, perquè amb la mirada i la complicitat de serveis socials, VilaVeïna pot conèixer les necessitats del seu veïnatge, i impulsar activitats que impactin en el teixit del barri”, defensa Balboa Mus.

“Detectem necessitats del territori per construir i cocrear sinergies conjuntes”, diu Carme Balboa, del Centre de Serveis Socials de Porta-Vilapicina

Aquesta forma de treballar, recalca la professional de Serveis Socials, es fa sempre amb una “mirada holística i inclusiva” per englobar a tota la ciutadania del barri. “S'aterra amb participació en taules comunitàries on estan presents tots els agents i amb propostes futures com la preinscripció social. La coordinació de serveis socials i Vilaveïna és una eina d'integració d'aquesta mirada territorial i amplia”, al·lega.

Aquesta mirada fa que els recursos existents en el territori s’enxarxin i es complementin. Per exemple: des del Centre de Serveis Socials de Porta-Vilapicina es va detectar un estat anímic depressiu i amb sentiment de solitud en una dona sola gran. Per aquesta raó, van derivar la dona a les passejades en comunitat, una activitat impulsada per VilaVeïna, que ajudarà a trencar el seu aïllament, així com millorarà la seva salut emocional. Però també passa al revés: una dona va apropar-se al recurs de VilaVeïna a Porta-Vilapicina, i en detectar que no era usuària del SAD van derivar-la a Serveis Socials, perquè valorin si necessita aquest servei d’atenció domiciliària. 

Arribar als col·lectius més vulnerables 

En aquest sentit, una de les principals missions de VilaVeïna, és arribar als col·lectius més vulnerables. Carme Balboa Mus recorda que la majoria de persones que s'adrecen a serveis com VilaVeïna són dones, i en destaca concretament dos col·lectius als quals cal donar especial suport amb aquesta iniciativa: d'una banda, les cuidadores no professionals, “un col·lectiu molt oblidat” que pot adreçar-se a les oficines per demanar assessorament de temes legals i de drets, així com recursos per professionalitzar-se. I també a les famílies monomarentals, un altre perfil que, segons apunta Balboa, està augmentant molt i demanant suport en els serveis municipals. “Són necessaris més recursos per a aquestes persones”, ressalta la directora del Centre de Serveis Socials de Porta-Vilapicina. 

Per a Balboa Mus, aquest apropament als col·lectius amb més necessitats d’acompanyament és una de les aportacions que fa Serveis Socials a VilaVeïna, ja que ajuda a “incorporar la veu de les persones més vulnerables”,  aquelles que “sovint no tenen portaveus que els representin”, i habitualment es mantenen “en silenci”, com poden ser les persones en situació administrativa irregular, o les dones en situació de violència masclista. “D’aquesta manera fem perquè la cura arribi a tota la ciutadania del barri, i que cap persona quedi exclosa”, reivindica la directora.

Introduir en l'agenda política les cures

Visibilitzar i introduir en l'agenda política les cures ha estat un dels principals objectius de l'Ajuntament de Barcelona en els darrers anys. Per això es va presentar el 2017 la Mesura de Govern per una democratització de la cura (2017-2020), una acció amb la qual es va donar el tret de sortida per impulsar noves formes d'organitzar socialment la cura, promovent la corresponsabilitat amb la intenció de garantir el dret a una cura digna i de qualitat. La mesura també anava dirigida a reduir les desigualtats socials i de gènere que impliquen les cures, exercides principalment per dones, i principalment de manera invisible, precària o gratuïta, i quasi sempre, molt poc reconeguda.

Visibilitzar i introduir en l'agenda política les cures ha estat un dels principals objectius de l'Ajuntament de Barcelona

De fet, VilaVeïna no és l'únic recurs municipal que posa al centre les cures a la ciutat de Barcelona. L'any 2019 va néixer Barcelona Cuida, un espai innovador en el fons i la forma que ofereix serveis d'informació i orientació sobre tots els recursos de cures a la ciutat, adreçat a persones cuidadores, a les treballadores de la llar i les cures i a professionals com treballadores socials, infermeres, etc. Des de l'assessorament i formació per professionalitzar les cures, fins a suport emocional o psicològic, o assessorament jurídic a les famílies, l'objectiu de Barcelona Cuida és “aconseguir una cura digna i justa a la ciutat”, indica Nieves Ávila, responsable d'aquest espai, situat al carrer Viladomat 127.

Un altre recurs innovador que dona resposta a les cures des de la proximitat són les Superilles del Servei d’Ajuda a Domicili (SAD), un model que l’Institut Municipal de Serveis Socials (IMSS) ha anat implantant en la ciutat i que aposta per una atenció àgil i flexible dels equips de professionals, reduint els seus desplaçaments i fent que les persones usuàries disposin d’un equip de referència fixe i conegut. Aquest model s’articula al voltant d’equips formats generalment per entre 10 i 12 professionals que atenen entre 40 i 60 persones que viuen en una petita zona. Així, els equips s’autogestionen d’acord amb les prescripcions de les treballadores socials i les preferències i necessitats de les persones usuàries.

Amb tots aquests recursos i nous models d'intervenció es pretén donar un missatge clar a la ciutadania: no estem soles davant les cures. Hi ha tota una xarxa comunitària preparada i amb recursos per sostenir i acompanyar a les persones que ho necessiten. “Cal democratitzar i compartir les cures, és crucial. Per això VilaVeïna actua com un petit poble on tothom pugui estar pendent dels altres, i entre tots ens puguem cuidar”, conclou Ávila.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article