Qui té cura de les cuidadores?

La Covid-19 ha fet aflorar les condicions laborals precàries de moltes treballadores del tercer sector, que han sigut essencials durant tota la pandèmia


​​Els treballadors i les treballadores del tercer sector han sigut essencials des de l'inici de la pandèmia. La crisi social i sanitària generada per la Covid-19 ha posat en tensió els serveis d'atenció a les persones més vulnerables, una sobrecàrrega de feina que sovint ha recaigut sobre els i les professionals del sector. Des dels sindicats, critiquen que, amb les ajudes que s'han donat des de les administracions, s'han ampliat els serveis d'atenció, però en cap cas s'han millorat les condicions salarials i laborals dels treballadors; sobretot en l'àmbit de l'atenció a la infància, joves i famílies en situació de risc. La Confederació culpa d'això a la Generalitat, que manté congelat des de fa 12 anys el finançament de les entitats que gestionen serveis de titularitat pública. Mentrestant, els treballadors i les treballadores del tercer sector han de continuar treballant, amb una major pressió, amb més usuaris, sovint en condicions precàries i sense el reconeixement social que mereixen.

Durant els mesos de confinament domiciliar per la pandèmia, els més de 100.000 treballadors i treballadores del tercer sector a Catalunya van haver de doblar torns amb horaris extenuants i molts cops van haver de quedar-se a dormir als centres de treball. Ara, dos anys després de l'inici de l'estat d'emergència, els sindicats denuncien que, si aquests serveis d'atenció a les persones en situació vulnerable s'han mantingut oberts al llarg de tota la crisi sanitària, ha sigut únicament gràcies a la implicació dels i les professionals. “Qui té cura dels cuidadors? En realitat si funciona un recurs, funciona sempre per implicació personal nostra, perquè fem hores de més i ens impliquem més del que ens hem d'implicar”, es queixa el responsable d'Acció Social a UGT-Serveis Públics, Antonio Gutiérrez. 

“En realitat si funciona un recurs, funciona sempre per implicació personal nostra”, critica el responsable d'Acció Social a UGT, Antonio Gutiérrez.

Ara, dos anys després de la declaració del primer estat d'alarma, les professionals del tercer sector encara atenen més usuaris del que feien abans, en uns serveis externalitzats que ja estaven sobrecarregats abans de l'aparició de la Covid-19 i tot això pel mateix salari; com denuncia la coordinadora del Sector d'Intervenció Social i Atenció a les Persones de CCOO, Virgínia Juárez. Els sindicats, però, insisteixen que les condicions laborals precàries són una realitat que arrosseguen al sector des de fa molts anys i que la pandèmia no ha fet més que aflorar i empitjorar.

Des de la CGT Sector Social afirmen que fa molt de temps que han de fer front a una pèrdua progressiva de drets laborals, amb professionals dels serveis socials que fan hores extres no pagades, amb contractacions per sota de la categoria laboral exigida, amb “jornades eternes” amb horaris canviants i, sobretot, amb l’exigència d’una disponibilitat incompatible amb la vida personal. Unes condicions laborals que desgasten les plantilles i que són conseqüència del tracte abusiu per part de les “empreses-fundacions i falses cooperatives del tercer sector”, segons el sindicat anarquista. 

No obstant això, el president de La Confederació, Joan Segarra, defensa que les entitats són les principals interessades en millorar les condicions laborals dels seus treballadors i les seves treballadores; però subratlla que es troben en una situació important d’infrafinançament des de, almenys, fa dotze anys. Recentment, la patronal ha calculat que caldria un increment de 180 milions d’euros en el finançament dels serveis que gestionen per poder avançar cap a una millora integral de la prestació dels serveis com de les condicions laborals de les plantilles. Segons l'anuari 2021 de La Confederació, un 25% de les entitats del tercer sector de Catalunya va tancar el 2020 amb pèrdues, de les quals un 49% es devien a sobrecostos.

La patronal calcula que caldria un increment de 180 milions d'euros en el finançament dels serveis que gestionen

Un punt en el qual tot el tercer sector està d'acord, tan patronal com la majoria de sindicats, és que s'ha d'avançar cap a l'equiparació salarial entre els i les professionals dels serveis de gestió pública directa i aquells i aquelles que treballen per a serveis de gestió indirecta o concertada. Des de La Confederació consideren que aquesta desigualtat de salaris és de prop d'un 32%, però subratllen que “la responsabilitat és de l'administració”, ja que es tracten de serveis de titularitat pública. “És obligació del Govern garantir la qualitat del servei i això passa, entre altres coses, per les millores de les condicions dels professionals, a través d'aquesta millora de tarifes. Per tant, ha d'haver-hi millora de tarifes sí o sí”, assegura Segarra.

Els sindicats, tot i que reconeixen que l’administració té part de la responsabilitat, consideren que és la patronal la primera que hauria de millorar les condicions laborals de les treballadores del sector i critiquen que els pocs increments que s’han fet recentment en el finançament de les entitats s’han fet servir per ampliar serveis o contractar personal, en lloc de per millorar les condicions laborals del sector. “S’han augmentat pressupostàriament algunes coses, però perquè estem desbordats, ja que els usuaris són el doble del que hi havia abans de la pandèmia. És impossible atendre a totes aquestes persones amb els recursos que hi ha. Has de fer una dotació més àmplia, però no millores les condicions de treball nostres. L'única cosa que fas és ampliar el servei.”, assenyala Juárez.

Un exemple paradigmàtic d’això és la situació que viuen les treballadores i els treballadors de l’àmbit de l’acció social amb infants, joves, famílies i d’altres en situació de risc, que des de fa més de tres anys negocien un nou conveni col·lectiu que suposi millores salarials.

CCOO i UGT denuncien que les treballadores dels serveis socials concertats estan desbordats | Augusto Magaña

Un conveni encallat

El desembre de 2018 els sindicats CCOO i UGT van seure amb La Confederació per negociar un nou conveni laboral per a l’àmbit de l’acció social amb l’esperança que s’arribaria a un acord. No obstant això, després de més de tres anys i sis reunions, la possibilitat d’un nou conveni sembla encara molt llunyana. Contrari al que ha passat amb les taules salarials del conveni col·lectiu de tallers per a persones amb discapacitat intel·lectual i del tercer conveni col·lectiu d’atenció precoç, que es van tancar a finals de 2021; en el cas de l’acció social les dues bandes es mantenen fermes en les seves reivindicacions.

Per una banda, els sindicats demanen un increment salarial d’un 3% per cada any de duració del conveni i l’actualització urgent d’una classificació professional que és obsoleta i es manté sense canvis des del 2012; entre altres demandes. Per l’altra banda, la patronal subratlla que no faran cap augment substancial a les taules salarials fins que no hi hagi un increment dels preus de les tarifes i mòduls dels serveis públics que gestionen les seves entitats i sosté que haurien d’anar junts, patronal i sindicats, a demanar al Govern que compleixi amb els seus compromisos de millora de finançament del sector.

Després de tres reunions entre el desembre de 2018 i el gener de 2019 les negociacions es van estancar i van quedar temporalment aturades a conseqüència de l’inici de la pandèmia. El novembre de 2020, però, una notícia va tornar a sacsejar les negociacions: el Govern va aprovar el Decret Llei 39/2020, que contempla l’augment de preus públics d’alguns serveis socials concrets així com altres mesures per fer front a les conseqüències de la Covid-19. A l’article 13 d’aquesta normativa s’especifica puntualment que la finalitat d’aquests increments “és la de propiciar, necessàriament, una millora de les condicions laborals i retributives de les persones treballadores professionals en la Xarxa de Serveis Socials d'Atenció Pública”. 

Els sindicats demanen un increment salarial d’un 3% per cada any de duració del conveni

Ràpidament, els sindicats van tornar a demanar seure amb la patronal per negociar com es traslladaria aquest increment de les tarifes (que CCOO i UGT calculen que és del 3% per als serveis implicats) a les taules salarials del conveni. La resposta de La Confederació, però, els va tornar a decebre: la patronal va proposar un augment salarial del 0,5%. Des de La Confederació ho justifiquen, per una banda, perquè van decidir repartir aquests increments de tarifes entre tots els serveis inclosos a l'àmbit de l'acció social, fins i tot aquells que no estaven contemplats al decret llei, i d'aquesta manera, l'increment passava de ser de prop d'un 3% a una mitjana de l'1,7%. Per altra banda, segons consta a les actes de la negociació, la patronal també volia restar d'aquests increments de tarifes la pujada de l'1,2% dels salaris que van fer a l'anterior conveni i que no es va veure acompanyat en el seu moment per un augment de les tarifes públiques.

Els sindicats, però, es van mantenir ferms en la seva demanda: un increment del 3% dels salaris per al 2020 i del 3% per al 2021. “Nosaltres el que insistim és que el decret llei diu que aquests diners han d'anar íntegrament per als treballadors i per millores laborals”, apunta Juárez. Aquestes exigències dels sindicats no van ser acceptades per La Confederació, que, tot i això, va recomanar a les seves entitats fer un augment salarial de l'1,5% per al 2020, a partir de l'increment de tarifes provocat pel decret llei. Segons el representant de FEDAIA a la junta directiva de La Confederació, Joan Muntané, la majoria de les entitats, un 75%, han seguit aquesta recomanació; tot i que no hi ha xifres exactes.

Durant un procés de mediació amb el Departament de Treball, que va acabar sense acord el novembre de 2021, la patronal va fer la seva darrera proposta: un increment salarial del 2,1% a repartir entre els anys 2019 i 2022 i un pla de millora salarial del 32% pel període del 2022 fins al 2025, amb el condicionant d'una millora substancial i estructural de les tarifes per part de la Generalitat. Una proposta que va ser rebutjada pels sindicats, que exigeixen pactar unes taules salarials a l'alça i sense condicionants per permetre que els serveis que van per licitació vegin incrementat el seu pressupost i per pressionar a l'administració que augmenti les tarifes. “Nosaltres podem renunciar al 3% del 2019, però sempre que ens garanteixin, segons com, un 6% pel 2023 o 2024. Han de ser imaginatius: són ells qui ens han de convèncer a nosaltres. L'única manera de desbloquejar això és: una part ara i pactem el 2023”, ressalta Gutiérrez.

El conveni d'acció social es troba encallat des del 2018 | Elisenda Rosanas (ACN)

Millorar el finançament o canviar el model? 

Per La Confederació, totes les opcions per desencallar la negociació d’aquest conveni i, en general, de millorar les condicions laborals del tercer sector passen per un increment dels preus públics dels serveis que gestionen. “En altres moments de la història, nosaltres vam incrementar tarifes a partir d’una promesa del Govern, del departament d’aquell moment, que no és el mateix que ara, d’incrementar algunes tarifes. Després, això no es va complir i això el sector ho va pagar molt car i no ho tornarà a fer”, assenyala Segarra.

El president de la patronal demana, en primer terme, que es compleixin els compromisos adquirits per l’anterior Govern d’augmentar les tarifes dels serveis públics gestionats per les entitats, com va quedar signat a l’Acord per una Catalunya Social, el Pla Estratègic de Serveis Socials i el Pla de millora del Sistema d’Atenció a Infants i Joves. Segarra insisteix que, tot i que als pressupostos de la Generalitat per al 2022 no es veuen reflectits aquests compromisos, encara no s’ha de donar per perdut aquest any i considera que “hi ha altres mesures” per fer efectives aquestes millores de finançament.

La Confederació demana un pla plurianual i interdepartamental de millora de les tarifes dels serveis públics

En aquest sentit, des de La Confederació demanen un pla plurianual i interdepartamental de millora de les tarifes dels serveis públics gestionats per les entitats, que ajudi a revertir l'infrafinançament del sector i avançar cap a l'equiparació salarial entre les professionals dels serveis de gestió pública i aquells que treballen als serveis concertats. Finalment, Segarra recorda també que hi ha dues lleis sobre la taula, la Llei d'Acció Concertada i la Llei del Tercer Sector, que haurien de servir per aconseguir un finançament estable i digne per a les entitats del tercer sector.

No obstant això, els sindicats consideren que la millora de les condicions laborals del tercer sector passen per un canvi radical del model de gestió dels serveis d'atenció a les persones vulnerables. Des de la CGT aposten per revertir totes les externalitzacions i privatitzacions dels serveis de la cartera de serveis socials i assenyalen que, mentrestant, “cal exigir a les administracions públiques que vetllin perquè no existeixi precarietat en cap dels serveis”. CCOO i UGT també estan d'acord amb el fet que tots els serveis socials haurien de ser públics, però assenyalen també que és un canvi molt difícil que passi a curt termini. Per aquest motiu, Juárez considera que es podria plantejar un sistema híbrid, com el que existeix a educació o sanitat, on sigui l'administració qui pagui directament a les treballadores i que les entitats s'encarreguin només de la gestió.

Els sindicats consideren que la millora de les condicions laborals del tercer sector passen per un canvi radical del model

Sigui com sigui, tant la patronal com els sindicats demanen a la Generalitat que mogui fitxa. Ja sigui per complir amb els compromisos de l’anterior Govern i buscar vies per millorar el finançament de les entitats, com per plantejar alternatives que garanteixin un model de gestió dels serveis socials que sigui just per als treballadors i les treballadores, així com eficient per atendre a totes les persones en situació de vulnerabilitat i garantir els seus drets.

El Social.cat va contactar amb el Departament de Drets Socials per conèixer les mesures que s’implementaran per millorar la situació de finançament i les condicions laborals del tercer sector. Al tancament d’aquesta peça encara no havíem rebut cap resposta.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article