Cap a un model d’acció social comunitària a Barcelona

El projecte Comunitàriament i el Centre de Vida Comunitària Trinitat Vella donen forma al nou model d’atenció social a la ciutat

Amb el suport de  

Els reptes i les necessitats socials canvien a mesura que la societat també ho fa. Per poder donar resposta a les noves necessitats de la ciutadania, cal trobar nous abordatges que responguin de manera col·lectiva als reptes actuals. Els i les professionals dels serveis socials de l’Ajuntament de Barcelona conscients de les limitacions que aporten les respostes individualitzades, aposten pel treball comunitari. Com ho fan? El  projecte Comunitàriament i el Centre de Vida Comunitària Trinitat Vella són dos exemples que expliquen aquest nou model d’atenció. 

Un nou model que empatitza amb la necessitat de compartir mirades i complicitats entre els professionals de serveis, els equipaments dels territoris i la ciutadania. Un nou model que involucra i atorga un rol més actiu a les veïnes: “Ens cal generar estratègies que promoguin l’autonomia de les persones, afavorint la seva vinculació als barris, i creant relacions diferents amb les professionals de serveis socials”, assegura Cecília Roig, professional de l’equip del Comunitàriament. Precisament, aquest projecte busca millorar la perspectiva comunitària dels centres de serveis socials (CSS). Per fer-ho, el Comunitàriament aposta per generar altres espais des d’on relacionar-se.

D’aquesta manera, es propicien oportunitats d’autoorganització, apoderament i participació per part de la ciutadania perquè identifiquin quines són les necessitats reals i vigents a l’entorn i al barri concret.

La pandèmia ha fet que algunes persones hagin quedat aïllades del seu entorn.“El nou plantejament no surt arran de la pandèmia, però, les situacions de crisis fan evidenciar la necessitat de repensar-nos des de respostes més comunitàries. Per aquest motiu, les treballadores dels serveis socials municipals busquem arribar a tota la ciutadania i a tot el teixit associatiu d’un territori en concret, perquè ningú quedi exclòs”, explica Roig.

Generar espais de relació

La metodologia de treball dels serveis socials representa un canvi en el posicionament de la institució, que potencia la relació entre centres de serveis socials, i facilita la incorporació d’aquests canvis en la manera de fer dels diferents equips.

“Quan hem començat a treballar aquesta perspectiva amb els centres ens hem adonat que hi ha accions que són susceptibles de remarcar o identificar com a quelcom que té cabuda estructuralment. És a dir, no com una iniciativa aïllada que fa un centre o un professional, sinó com una metodologia que es pot replicar en altres centres o inclús incorporar-ho a l’estructura com a model d’atenció de l’Institut Municipal de Serveis Socials (IMSS)”, assenyala Roig.

Com es tradueix la nova perspectiva comunitària en els centres de serveis socials? aquest nou enfocament actua com a “generador” d’espais de relació, i impulsarà xarxes veïnals. “El nostre propòsit és generar relacions a diferents nivells: de la ciutadania entre ella, entre professionals i entre ciutadans i professionals. Generar relacions i enxarxar la gent és part del nostre encàrrec”, assegura Roig.

Amb tot, aquesta professional reconeix que aquest canvi d’enfocament cap a la mirada comunitària no està resultant tan fàcil de dur a la pràctica. “Crec que està costant perquè el model de serveis socials -i gairebé el de totes les estructures de país-, ens situa des de la resposta, des del donar, no des d’escoltar o, treballar potencialitats”.

A més, Roig considera que aquest nou model de relació “implica canviar el rol de les treballadores i, per tant, sortir de la zona de seguretat, on tot ho tens controlat, perquè tens una cartera de serveis, i ets gestor d’aquesta cartera i tu coneixes tot allò que pots oferir. Ara, en canvi, ens situem en un espai nou, d’incertesa, un espai de creació i de fer coses noves”.

Un centre pioner que té en compte les diversitats

Hi ha espais que propicien les relacions ciutadanes i les respostes col·lectives a problemes col·lectius. Al districte de Sant Andreu s’ha posat en marxa el Centre de Vida Comunitària Trinitat Vella, que és un d’aquests espais. L’equipament, precisament, està pensat i dissenyat per afavorir la vinculació entre les persones, promoure la seva autonomia i arrelar-les al territori. “Volem que la ciutadania que entri a l’equipament pugui decidir tot allò que pot passar-hi dins”, explica Marina Torrent Martínez, directora de l’equipament.

Justament fa un mes que s’ha inaugurat aquest projecte pioner, ubicat al barri de Trinitat Vella. Es tracta d’un equipament de política social comunitària, perquè l’integren diversos serveis públics d’acció social, com són els serveis socials, els Punts d’Informació i Atenció per a Dones (PIAD), Barcelona Activa, el Servei de Dinamització Juvenil, el Servei d’Interculturalitat, VilaVeïna i l’Espai de coneixement vinculat a la universitat. Per aquest motiu, esdevé un lloc ideal per generar noves relacions des d’una mirada conjunta i transversal sobre el veïnat del barri. “Aquest impuls nou, aquesta nova manera de treballar compartida, va arrencar fa un any i mig, és el projecte mare d’aquest equipament. Anem incorporant les accions de manera conjunta amb els serveis que estem dins. Això és com el centre de l’R+D!”, explica, rient, Torrent.

“L’objectiu del Centre de Vida Comunitària Trinitat Vella és poder anar més enllà d’un servei”

L’objectiu que persegueixen en aquest centre és “poder anar més enllà d’un servei”, per fer-ho, incorporen a la ciutadania. “Estem parlant d’una atenció individual, grupal, i, ara també, comunitària. Per tant, és una aposta que si surt bé, la podríem replicar i podria afectar de manera positiva a la resta de centres de la ciutat”, assegura.

Per implementar la nova mirada comunitària i engegar aquesta prova pilot, detalla Torrent, s’ha anat parlant amb persones que tenen càrrecs de direcció en les diferents àrees; de drets socials, de diferents districtes per tal que tots aquests professionals puguin compartir mirades i recursos i generar complicitats. “Cal molta coordinació. Hem treballat, durant tot l’any passat, mitjançant reunions amb els tècnics, grups focals de ciutadans, amb veïns i veïnes, entre altres, per demanar-los que és el que volen que acabi passant en aquest equipament”.

Gràcies a aquest nou model d’atenció, les persones poden teixir xarxes per arrelar-se al territori, i assolir autonomia: “Estem molt acostumats, des de la lògica del consum, que quan un prepara una activitat, l’altre ve i la fa. Però, quan trasllades la responsabilitat al ciutadà, ja canvies els rols; ara són ells qui han de liderar”.

Aterrar aquests canvis requereix temps i també d’infraestructures adients. “Hem fet una cuina i una sala polivalent. Tenir aquests espais ens facilita molt la feina”, explica Torrent.

L’equip del Centre de Vida Comunitària Trinitat Vella compta amb un dinamitzador, una integradora social i tres persones d’acollida. “Per nosaltres és molt important el moment d’entrada; com atenem o com cuidem. Aquest primer moment en el qual preguntem als ciutadans què volen fer”. A més, les veïnes que s’adrecin a l’equipament també trobaran suport emocional amb professionals de referència que els escoltaran.

“El nostre repte és arribar a les persones del barri no organitzades per fer-les protagonistes”

Les persones del centre no s’aturen. “Volem començar a provocar certes accions per fer que les persones vinguin. I un cop vinguin, saber com les vinculem perquè trobin interessos i activitats comunes”. Una d’aquestes accions és un casal d’estiu per a mares: “Van venir dues mares del barri i ho van demanar de cara l’estiu. També, per exemple, estem mirant d’impulsar una tarda de jocs en família perquè puguin venir i així coneixem les famílies dels infants i quins interessos tenen”, assegura Torrent.

En aquest sentit, la Trinitat és un barri amb un teixit associatiu molt potent. “Hem de trobar els punts, com a l’escola, a la mesquita a resar, etc. per arrelar a tothom al barri”. Els professionals de l’acció comunitària saben que han de sortir al carrer, a la plaça, anar a buscar els ciutadans. “El nostre repte és arribar a les persones del barri no organitzades per fer-les protagonistes”.

El Centre de Vida Trinitat Vella, que acaba d’obrir les seves portes, té en compte totes les diversitats | Ajuntament de Barcelona

El Centre de serveis socials d’Horta connecta passat, present i futur

El centre de serveis socials d’Horta està situat al barri que duu el mateix nom. L’edifici que alberga aquest equipament havia estat escola i ambulatori. Si les parets parlessin, explicarien mil i una històries a les veïnes. La directora del centre, Júlia Laorden, juntament amb el seu equip, volien obrir el centre a la gent del barri, però com? “Es va anant perfilant la idea de fer una connexió entre passat, present i futur del centre. Una professional de l’equip va proposar utilitzar el fil conductor de la història de l’edifici i tirant el fil hem planificat una jornada de portes obertes al barri”.

Aquest fil conductor els ha ajudat a fer un tomb per la vida. Per la vida del barri, de les seves veïnes, dels seus carrers. “Estem connectant amb entitats i serveis del barri amb història, amb les persones que atenem per si volen oferir algun testimoni oral, aportar fotos, i participar de l’organització”, explica Laorden. La directora del centre també reconeix que connecten amb el present: “mostrant el que fem, a banda de l’atenció individual, com són les presentacions de projectes i taules rodones amb experiències de la gent que ha participat en aquest projecte, i ho connectem amb el futur obrint altres possibilitats en el procés de creació, construcció i execució del centre”.

“Hem fet una activitat amb un Centre Residencial d’Acció Educativa, amb el que no havíem fet res”, assegura Laorden

És la història d’un barri que uneix diferents generacions. En aquest cas, l’acció comunitària ha acompanyat l’equip del centre d’Horta i les ha dut a passejar per la història, de la mà de les seves veïnes, comunitàriament. Ha estat un viatge transversal, en el temps i a través dels diferents col·lectius. En el procés de contactar amb entitats i serveis, afirma Laorden, “va sorgir la possibilitat de planificar una activitat amb un Centre Residencials d’Acció Educativa (CRAE) per a infants i joves de 0 a 18 anys que tenim al costat i amb el que no havíem fet res conjunt fins ara”.

Així, es va organitzar una activitat tirant el fil de l’interès dels nois del CRAE i d’un grup de nois i noies vinculat al centre de serveis socials. “Es va organitzar una activitat conjunta que va anar molt bé. Una oportunitat per apropar-nos a nous perfils d’adolescents i joves al servei i poder fidelitzar la relació amb els professionals. Crear ponts i teixir sinergies”, assenyala, amb convenciment, Laorden.

D’aquesta manera, la perspectiva comunitària els ha permès, d’una banda, conèixer millor el barri i les possibilitats que té i, de l’altra, les professionals han obert la mirada més enllà de l’atenció individual. Pel que fa als i les ciutadanes, segons Laorden, “tenen més present les relacions i les possibilitats de connexió, hem creat ponts i hem afavorit que les persones que atenem se sentin part del barri”. En paral·lel, les professionals expliquen que “a part de conèixer millor el territori on treballem, hem aconseguit més cohesió d’equip per compartir el procés”. L’acció comunitària ja és una realitat a diferents barris de Barcelona.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article