L’aposta de Barcelona perquè el parc públic d’habitatge sigui pioner i de qualitat

Redacció

Amb el suport de  

Barcelona és líder en la promoció d’habitatge públic en tot l’Estat espanyol. Concretament, ja són més de 2.100 els habitatges públics construïts des del 2015. Però l’aposta de la ciutat per garantir el dret a l’habitatge construint obra pública vol, a més a més, anar més enllà: moltes de les promocions fetes o en construcció a la ciutat són pioneres pel que fa a innovació arquitectònica i de construcció, la qual cosa ha permès que vàries d’aquestes promocions rebin destacats premis i reconeixements internacionals.

És el cas de la promoció de Can Fabra, al barri de Sant Andreu de Barcelona, que alberga 44 pisos de lloguer social destinats a joves d’entre 18 i 35 anys, amb una superfície mitjana de 64 metres quadrats i grans espais comuns. Impulsat per l’Institut Municipal d’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona, es tracta del primer edifici d’habitatge públic que s’edifica a l’interior d’una nau industrial. Concretament, la promoció ha conservat l’estructura exterior d’una de les naus del recinte fabril de la Fabra i Coats, aprofitant l’estructura original d’aquesta antiga fàbrica tèxtil construïda el 1903, i que ara alberga també equipaments culturals i educatius.

El cas de Can Fabra és paradigmàtic perquè ha aconseguit donar resposta a dos reptes importants, segons destaca Mercè Berengué, de l’estudi Roldán+Berengué Arquitectes, qui ha liderat el projecte. “Mai s’havia fet res igual en edificis patrimonials, i només per a casos destinats a equipaments culturals o educatius. I volíem demostrar que es podia donar resposta a dos objectius molt rellevants: recuperar patrimoni històric i fer habitatge social de manera sostenible. S’ha demostrat que era possible, el resultat és innovador i col·loca l’Ajuntament de Barcelona com a capdavanter en l’àmbit arquitectònic”, explica l’arquitecta.

La promoció de Can Fabra ha estat la guanyadora del Premi FAD d’Arquitectura 2021

I així és, perquè aquesta promoció ha rebut més de 20 guardons, alguns d’ells de gran prestigi, com el Premi FAD Arquitectura 2021, el Premi AVS 2020 a la millor edificació en obra nova, el premi d’habitatge plurifamiliar AIT-Award, l’Advanced Architecture Awards 2020 o el Premi Mapei 2020. A més a més, Berengué destaca que l’edifici s’està estudiant en moltes facultats d’arquitectura, i en diferents fòrums professionals relacionats. L’arquitecta creu que, en part, els reconeixements van lligats a què la proposta arquitectònica d’aquesta promoció posa molt en valor la nau original en la configuració de l’espai comunitari. “Hem sumat els valors contemporanis a tota la memòria i significacions que ha tingut l’edifici pel barri. Així, les nostres respostes constructives, projectuals i espaials estan en consonància amb l’origen de la nau i en com es feia servir abans”, admet.

A banda, destaca, s’ha de sumar el valor social de l’obra: “És un valor afegit fer un projecte d’habitatge social. Per a nosaltres l’arquitectura té molta capacitat de transformar la vida de les persones i estem en un moment on la gran necessitat global de moltes ciutats és dotar-les d’habitatge social”, diu l’arquitecta.

Tot i que Berengué recorda que l’obra pública és de les més exigents, l’arquitecta també creu que l’habitatge públic està suposant un revulsiu per al sector, ja que esdevé pioner en utilitzar noves formes de construcció i materials, sobretot pel que fa a la sostenibilitat. “Tot el que es promogui des de l’administració pública ha de ser exemplar en tots els sentits, i sempre s’hauria d’innovar en els edificis que faci l’administració, perquè les construccions privades puguin prendre l’exemple”, afegeix. En el cas de Can Fabra, la rehabilitació ha permès reciclar el 56% de la superfície total. És a dir, només s’ha hagut de construir un 44% d’obra. A banda, la fusta és l’element central de la construcció, un dels materials més sostenibles. “És un projecte campió en tots els paràmetres de sostenibilitat”, explica Berengué, qui desitja que aquest tipus de promocions que parteixen de la rehabilitació d’edificis en desús es pugui replicar molt més. “L’interès que ha generat demostra que val la pena apostar per això”, remarca.

La promoció municipal més gran de l’Estat

Una altra de les promocions més destacades que està impulsant l’IMHAB és l’Illa Glòries. Es tracta del conglomerat habitacional municipal més gran de tot l’Estat espanyol. 238 pisos que podran acollir més de 800 veïns de la ciutat. La inversió per a aquesta promoció és de 44 milions d’euros, més del que l’Incasòl —l’ens per a la promoció d’habitatge públic de la Generalitat— ha invertit en tot el 2021 en habitatge públic. Dels 238 habitatges, 125 s’adjudicaran en règim de lloguer, i 113 en dret de superfície, fórmules que permeten que la titularitat de l’habitatge sempre sigui pública, i evitar d’aquesta manera que acabin en el mercat privat.

Els habitatges d’aquesta promoció, la construcció de la qual s’allargarà durant dos anys i mig, es construiran tenint en compte la perspectiva de gènere. Així, desapareixerà qualsevol jerarquia entre les estances per adaptar-les a nous models familiars i de convivència.

Diferents models per a un objectiu: ampliar el parc públic d’habitatge

L’aposta de construcció d’habitatge social promoguda per l’Ajuntament de Barcelona es pot mesurar en xifres: mai abans la ciutat havia tingut un volum d’obra pública com actualment. Concretament, hi ha 2.115 habitatges que es troben en diferents fases en aquests moments. Per aconseguir-ho, s’estan impulsant també altres fórmules de construcció, com l’habitatge industrialitzat, que permet escurçar terminis de finalització de projectes, i les licitacions dels quals inclouen criteris de sostenibilitat. Ara mateix, al Districte de Sant Martí s’han resolt quatre licitacions que es construiran sota el model d’habitatge industrialitzat, i que permetran ampliar el parc públic d’habitatge en almenys 151 habitatges.

Així mateix, l’Ajuntament també impulsa les construccions industrialitzades modulars APROP, fetes amb contenidors marítims reciclats. Actualment s’està construint una promoció d’aquest tipus a Glòries, que es traduirà en 42 allotjaments que serviran per atendre l’emergència habitacional de més de cent persones vulnerables. Es tracta de la segona promoció d’aquestes característiques promoguda per l’Ajuntament, després de la que es va fer al Gòtic, inaugurada al 2019 i que compta amb 12 allotjaments.

A Barcelona hi ha més de 600 habitatges de promocions público-comunitària

D’altra banda, l’Ajuntament també està treballant en diverses promocions público-comunitàries amb el teixit cooperatiu de la ciutat, així com amb diverses entitats socials. Hi ha més de 600 habitatges en règim cooperatiu en els quals ja hi viuen veïns i veïnes, en un model de cogovernança que permet que els edificis responguin a les necessitats de qui els habita, i que també permet combatre l’especulació mitjançant les cessions d’ús de sol de més de 70 anys per als membres de les cooperatives que impulsen les obres. Així, el conveni amb entitats sense ànim de lucre per a l’adjudicació dels solars (Conveni ESAL) ha permès engegar gran part dels projectes, “així com donar continuïtat a la política de promoció del cohabitatge que ja es venia treballant durant la primera i la segona licitació de sòl públic”, tal com indica l’IMHAB. Darrerament s’han inaugurat seguint aquesta forma de construcció els edificis de la Chalmeta, situada al barri de la Marina del Prat Vermell, i el Pla de Cirerers, a Roquetes.

A més a més, i per seguir donant resposta al repte d’ampliar el parc públic d’habitatge, l’Ajuntament de Barcelona i l’AMB han constituït Habitatge Metròpolis Barcelona, la primera societat mixta d’habitatge de lloguer assequible a tot l’Estat. Aquesta societat, en col·laboració amb NICRent Residencial, construirà 4.500 pisos a tota l’àrea metropolitana i Barcelona, en un termini de vuit anys.