L’empoderament feminista, el motor del desenvolupament comunitari

Dones emprenedores de les zones rurals de l’Equador combaten el masclisme i la desigualtat social gràcies a la seva autonomia econòmica

Sense autonomia econòmica no hi ha igualtat de gènere, i el masclisme i la violència contra les dones continua perpetrant-se. Partint d’aquesta premissa, milers de dones de Loja, al sud de l’Equador, s’han format en emprenedoria, sobirania alimentària, reconeixement de drets i incidència política. L’objectiu: l’empoderament de les dones, teixir xarxes de suport mutu i aliances que les permetin ser independents dels seus marits, o les seves famílies, per ser lliures econòmicament si estan patint situacions de violència masclista.

Per presentar com l’empoderament feminista està aconseguint transformar a poc a poc la vida de moltes d’aquestes dones, quatre de les activistes que estan liderant aquest moviment social han visitat Catalunya la setmana passada. Les dones, convidades per l’ONG per al desenvolupament SED i l’Agència Catalana de Cooperació, –els quals donen suport a un programa de capacitació en drets i autonomia econòmica de les dones de Loja–, han organitzat diferents actes a Barcelona i Girona, on han pogut reunir-se amb diferents col·lectius i entitats, i també han visitat tres escoles, en les quals han explicat les seves experiències d’emprenedoria feminista i capacitació.

Per a elles, la transformació feminista des de les comunitats és cabdal per revertir situacions de violència masclista, en uns entorns on la violència encara està “generalitzada”, com apunta Lorena Rodríguez Manchay, presidenta d’Acción Feminista por la Paz, l’entitat feminista amb més presència a la zona de Loja i que organitza les accions més significatives en aquest àmbit.

Rodríguez Manchay comparteix algunes dades molt preocupants de la violència masclista a l’Equador. “Cada any al nostre país 7.000 nenes són mares. Nenes a les quals l’estat obliga a parir, en negar-nos l’accés a un avortament segur a les dones, que s’han de sotmetre a avortaments clandestins”, denuncia. L’avortament a l’Equador només està permès en casos de violacions, però abans de les 12 setmanes de gestació, però moltes nenes no són conscients que estan embarassades fins molt més tard, asseguren les activistes.

Per això, accedir a un avortament lliure i segur és una de les principals reivindicacions dels grups feministes del país, i també posar fi a una altra dada molt preocupant: Rodríguez apunta, amb dades de la fiscalia del seu país, que cada 11 minuts violen a una dona a l’Equador. “Aquestes violacions i incests es donen sobretot en l’àmbit familiar, però moltes dones no denuncien als seus agressors per la falta d’autonomia econòmica”, admet alarmada l’activista.

“Moltes dones no denuncien als seus agressors per la falta d’autonomia econòmica”, adverteixen les activistes

Autonomia per lluitar contra la violència

Per lluitar contra aquestes xifres i perquè les dones puguin ser lluny dels agressors, asseguren les dones, és cabdal guanyar autonomia econòmica i empoderar-se. Segons elles, els projectes de capacitació i formació com el que s’està desenvolupant a Loja permeten “enfortir els drets de les dones, impulsar-les perquè puguin tirar endavant i tenir un millor estil de vida lluny de la violència”, afirma Cecilia Encalada Castillo, presidenta de Red de Mujeres Emprendedoras de Puyango, una organització que reuneix i dona suport a les dones que decideixen emprendre a Puyango, un dels cantons de la província de Loja, que es destaca per ser una regió ramadera i productiva.

Les dones, que provenen de diferents parròquies rurals, han trobat en la Red de Mujeres Emprendedoras de Puyango suport per a les seves emprenedories, amb equipaments, capacitació, formació i amb una escola de lideresses. El col·lectiu organitza expofèries amb els productes que les dones conreen, com el cafè, el blat de moro o la iuca, i també amb artesanies. “L’emprenedoria amb perspectiva feminista ha permès que es faci més visible la participació de les dones, perquè abans sempre eren els homes qui emprenien, i les dones només els acompanyaven, i no eren elles qui guanyaven diners”, apunta Encalada, qui admet que el canvi ha estat “una dura lluita”, perquè encara està estès en aquesta regió que la dona sigui qui es dedica a la llar. “Ara les dones se senten felices amb el que estan fent, i són molt més independents. També se’ns respecta més, saben que estem més organitzades”, remarca la dona.

Així ho creu també la Diana Guayllas Sánchez, tècnica de projectes a FEPP, una organització equatoriana que realitza programes de desenvolupament en diverses zones rurals del país, i que coordina, junt amb Acció Feminista por La Paz i la Red de Mujeres Emprendedoras de Puyango, el projecte de capacitació i empoderament de les dones a Loja. Segons Guayllas, el projecte ha arribat a unes 8.800 dones, i des de la seva organització, s’ha intentat fer molt d’esforç en transmetre educació en drets a les dones, una qüestió que, assegura, està “a zero” sobretot en les zones rurals.

Així, la seva organització també ha treballat per fer incidència en polítiques públiques a través de l’elaboració de l’Agenda de la Dona, un document que es presenta als municipis i que recull les problemàtiques i les propostes per donar resposta davant la violència masclista. “Veiem un avenç significatiu pel que fa a incidència en polítiques públiques i empoderament econòmic”, afirma Guayllas, qui també admet que la lluita feminista, en aquest cas, les ha ajudat a empoderar-se i organitzar-se. “La lluita col·lectiva és molt àmplia i ens ha permès fer xarxes amb moltes dones i col·lectius”, destaca.

Les quatre líders socials van estar una setmana a Catalunya presentant els projectes que estan desenvolupant a Loja, la regió de l’Equador de la qual provenen | Silvia Rodríguez Gómez 

La joventut, a totes amb la lluita feminista

Un dels col·lectius que està prenent força en les lluites feministes a Loja és el de la joventut. Per representar-les, ha viatjat també a Catalunya Deisy Idrobro Cabrera, portaveu de la joventut d’Acción Feminista por la Paz, des d’on organitzen accions globals estratègiques per visibilitzar la lluita feminista i les demandes més urgents. Sobretot, detalla Idrobro, ara mateix s’estan centrant a demandar la despenalització de l’avortament en casos de violació, i que no es penalitzi a les dones que avorten de forma clandestina.

Per aconseguir-ho, han creat una plataforma, batejada com ‘Hola’, en la qual participen molts moviments i que té per objectiu incidir estratègicament i políticament en la construcció d’una llei garantista per a l’avortament sense terminis, i que sigui “justa i reparadora per als sectors més vulnerables”, apunta l’activista. “Està clar que tot i que patim una vulnerabilitat individual, la violència masclista forma part d’una realitat col·lectiva, i això és el que volem assenyalar. Per això és important començar des de petits a tenir consciència feminista, els homes i les dones, per acabar amb aquest sistema”, reivindica.

“La lluita feminista i l’autonomia econòmica ens fan sentir millor, i així creix la nostra autoestima”, destaquen les dones

Una llar per a les víctimes de violència masclista

Una altra de les reivindicacions de les dones, i que han traslladat durant la seva visita a Catalunya, és la construcció d’una casa d’acollida per a dones i fills víctimes de violència masclista a Loja. “La majoria d’elles han de continuar vivint amb els seus agressors, patint una revictimització a les seves llars”, assegura Lorena Rodríguez, d’Acción Feminista por la Paz. La idea és que a la casa d’acollida les dones també puguin rebre capacitació, i formació en emprenedoria econòmica. En aquest sentit, Rodríguez demanda als organismes internacionals un suport “estructural” per fer possible aquesta casa d’acollida.

Aquesta casa, i molts dels projectes que ja realitzen des d’aquestes organitzacions, apuntalen un canvi de paradigma perquè les dones visquin lliures de violències masclistes en aquesta zona del sud de l’Equador. “L’educació i la formació és la clau, perquè les dones i els homes apostin pel canvi social. El moviment feminista és una nova alternativa de fer política, i el que volem és generar consciència en la societat civil de què qui ostenta el poder és un sistema patriarcal que ens travessa, a les dones i als homes també”. Rodríguez també vol recordar que les iniciatives que impulsen “sorgeixen des de les pròpies dones” que “amb recursos o sense” s’han organitzat per donar resposta davant la inactivitat dels governs. “La lluita feminista i l’autonomia econòmica ens fan sentir millor, i així creix la nostra autoestima”, conclou.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article