L’aposta de Barcelona per rehabilitar un parc d’habitatges “envellit i vulnerable energèticament”

L’Ajuntament es fixa l’objectiu de rehabilitar 15.000 habitatges gràcies als fons Next Generation


Amb el suport de  

A Barcelona, nou de cada deu edificis es van construir sense normativa energètica. Això vol dir que, en el moment de la construcció, no es va tenir en compte cap criteri d’eficiència energètica, i, per tant, són edificis en els quals, de forma estructural, es malgasta energia. Però no només això: només consten grans reformes en el 10% dels edificis del parc d’habitatges de la capital catalana.

Aquestes són algunes de les dades que ha posat de manifest el darrer estudi de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona (O-HB), sobre l’estat físic i energètic del parc d’habitatges de la ciutat, i en el qual es conclou que el parc d’edificis de la ciutat està “envellit” i és “vulnerable energèticament”. Aquesta diagnosi mostra que un 81% dels immobles obtindrien una qualificació energètica E o inferior.

La dada bona: hi ha molt marge de millora, i en aquest sentit, l’informe apunta que el 85% de les rehabilitacions d’edificis serien viables i subvencionables per les convocatòries d’ajuts dels fons europeus Next Generation, que ja estan obertes des del passat 28 de juny, i que suposen més de 71 milions d’euros destinats a rehabilitació, 41 dels quals provindran dels ajuts europeus Next Generation. Aquesta és la quantitat més gran que s’ha destinat per a aquest tipus de rehabilitacions.

El 85% de les rehabilitacions que necessita Barcelona podrien subvencionar-se amb els fons Next Generation

Així, amb la intenció de fer front a la vulnerabilitat energètica i gràcies a aquests fons europeus, l’Ajuntament té l’objectiu de rehabilitar 15.000 habitatges de Barcelona —des d’ara i fins al 2026—, per fer-los més eficients energèticament, menys contaminants, i en afegit, més confortables per als seus propietaris. Les subvencions poden arribar fins al 80% del cost, i, per tant, l’Ajuntament creu que aquesta és un molt bona oportunitat per impulsar la rehabilitació a tota la ciutat. “Des del Consorci de l’Habitatge de Barcelona, les subvencions més altes que estàvem donant cobrien un percentatge mig d’un 30-40% de l’actuació que fos, i ara es donen subvencions fins al 80%. El missatge és clar: aquest és un tren que passa ara”, insta Anna Rigalt, cap del Departament de Foment de la Rehabilitació de l’Institut Municipal de l’Habitatge de Barcelona (IMHAB), tot recordant que si no es duen a terme ara les actuacions corresponents, “els edificis seguiran necessitant rehabilitar-se d’aquí a uns anys”.

Les subvencions dels Fons Next Generation per a la rehabilitació del parc d’habitatge —que es poden sol·licitar fins al 30 de juny de 2023— actuaran en tres línies diferents: habitatge, edifici i barri. Per facilitar les tramitacions dels ajuts, l’Ajuntament de Barcelona ha posat en marxa l’Oficina de Rehabilitació Municipal —situada al carrer Pujades 350, al districte de Sant Martí—, que té la missió d’acompanyar les persones i comunitats de veïns que vulguin tramitar les subvencions. “Volem incidir en què les comunitats de veïns no faran soles tot aquest procés, estaran acompanyades pels professionals de l’oficina i facilitarem la gestió de les subvencions”, assenyala la cap de Rehabilitació de l’IMHAB.

A banda, també s’ha signat un acord de col·laboració amb el Col·legis d’Arquitectes de Catalunya (COAC), el Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Barcelona i el Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida. Seran els encarregats de validar els projectes de la línia d’edificis. A banda, cal assenyalar que aquestes subvencions estaran exemptes de tributació fiscal a la Renda.

Rehabilitar un habitatge energèticament permet un estalvi de 620 euros l’any de mitjana | Redacció

Requisits per accedir als ajuts en la línia d’habitatges

Per tal d’accedir als ajuts en el cas de la línia d’habitatges cal complir amb certs requisits: les obres de rehabilitació seran subvencionables fins a 3.000 euros, i amb l’obra caldrà reduir el consum d’energia primària no renovable com a mínim en un 30%, així com reduir la demanda energètica anual de calefacció i refrigeració del 7%.

Segons càlculs de l’Ajuntament, rehabilitar un habitatge energèticament permet un estalvi de 620 euros l’any de mitjana en la factura de la llum, i permet reduir l’emissió de CO2 en 811 quilograms per habitatge rehabilitat. “D’aquesta manera podem donar resposta al Pla Clima, el full de ruta que s’ha establert a la ciutat per reduir la contaminació i fer front al canvi climàtic”, apunta Rigalt. Aquest pla contempla centrar els esforços en el sector de la mobilitat i el transport, com a principal emissor de gasos amb efecte d’hivernacle, però també incideix en la millora energètica dels edificis com una altra de les accions prioritàries a impulsar a la ciutat, donat que els edificis, tant els residencials com els comercials o de serveis, representen un volum significatiu pel que fa al consum d’energia i emissions.

Les obres de rehabilitació seran subvencionables fins a 3.000 euros en la línia d’habitatges

I quins són els canvis que necessitarien majoritàriament els edificis de la ciutat, per assolir una major eficiència energètica? Segons l’informe de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona, aïllar tèrmicament els edificis seria l’estratègia més rendible econòmicament.

Incidir en els barris que més ho necessiten

Una de les línies previstes per aquesta convocatòria d’ajuts vol incidir en els barris que més poden necessitar les rehabilitacions. Per fer-ho, s’actuarà en l’àmbit del Pla de barris, i en sis barris de Regeneració Urbana més: la Pau, Canyelles, la Trinitat Vella, el Congrés i els Indians, Can Peguera i el Besòs i el Maresme, amb una població de 87.500 habitants i, aproximadament, 350 edificis i 11.000 habitatges.

Aquesta línia d’ajuts s’emmarca en l’estratègia de regeneració urbana en barris vulnerables amb un parc residencial degradat per desplegar-hi mesures socials, ambientals i econòmiques que contribueixin a millorar les condicions d’habitabilitat del veïnat i a reduir les desigualtats.
“Hem trobat que les comunitats que s’avenen a fer rehabilitacions són aquelles que estan formades, que tenen un administrador de finques, i una capacitat de gestió més àgil, i l’objectiu ara és arribar amb aquesta convocatòria totes les altres comunitats”, agrega Rigalt. Per això, torna a incidir, cal remarcar que el consistori acompanyarà i guiarà a totes les comunitats que ho necessitin, per tal fer accessibles els ajuts a tothom i arribar a les llars que més ho necessitin.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article