Acompanyament preventiu sobre addiccions i sexualitat, una porta d’entrada per a la promoció de la salut a la universitat

Redacció

Amb el suport de  

L’orientació al voltant de diversos aspectes sobre la vida sexual i afectiva, així com sobre el consum de drogues i pantalles, funciona com una porta d’entrada per a la promoció de la salut global del jovent. Així ho expliquen el psicòleg Sergi Garcia i la llevadora Marta Hernández, que són els professionals responsables del servei d’atenció psicològica d’addiccions i salut afectiva i sexual de la Universitat de Girona (UdG). Una iniciativa que es va posar en marxa el febrer de 2022 des de la Unitat de Compromís Social de la UdG, amb la col·laboració del Centre Jove de Salut de l’Ajuntament de Girona, com a estratègia per apropar l’atenció psicològica i afectivosexual gratuïta i de qualitat a la comunitat universitària.

El consum de drogues, la sexualitat i l’ús intensiu de pantalles i jocs d’apostes són algunes de les pràctiques que condicionen més la salut dels joves a Catalunya. Un 17% de l’estudiantat de secundària afirma haver consumit cànnabis el darrer mes i un 2,5% presenten un consum problemàtic, segons l’enquesta sobre l’ús de drogues a l’ensenyament de secundària  (ESTUDES) de 2021. A més, el 3,4% de l’alumnat de secundària de 14 a 18 anys té un possible trastorn de joc patològic i un de cada quatre alumnes presenta un ús compulsiu d’internet. Per altra banda, l’Observatori de Drets Sexuals i Reproductius destaca al seu informe de 2020 que un 50% de les persones que han demanat fer-se proves d’infeccions de transmissió sexual (ITS) no les han pogut fer i assenyalen que massa sovint la informació sobre l’anticoncepció d’urgència que reben és falsa.

Un 17% de l’alumnat de secundària afirma haver consumit cànnabis el darrer mes

Per aquests motius, i per apropar al jovent universitari una atenció integral de la seva salut, la Universitat de Girona (UdG) ha signat un conveni amb el Centre Jove de Salut de l’Ajuntament de Girona per poder oferir un servei d’atenció psicològica d’addiccions i salut afectiva i sexual al campus de Montilivi. El servei es va posar en marxa el febrer de 2022 i ofereix consultes gratuïtes per part de professionals del centre municipal, amb l’objectiu d’acompanyar als i les estudiants universitaris i informar-los sobre el consum responsable de substàncies, les conductes addictives envers les apostes o les pantalles, realitzar proves d’infeccions de transmissió sexual i assessorar sobre l’embaràs o l’ús de mètodes anticonceptius, entre altres temes.

“Nosaltres no fem un tractament de patologia ni fem diagnòstics. Fem un acompanyament preventiu i psicoeducatiu i el que busquem és potenciar les capacitats d’aquelles persones per evitar que aquell problema esdevingui una situació greu”, explica el psicòleg Sergi Garcia, que és qui s’encarrega de les consultes relacionades amb addiccions; qui a més assenyala que en el cas que es detecti una situació greu, el que fan és adreçar-los als serveis especialitzats.

En aquest sentit, la llevadora Marta Hernández, que està a càrrec del servei sobre salut afectiva i sexual, recorda que pel que fa als temes relacionats amb la salut sexual el servei de referència a tota Catalunya són les unitats d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva (ASSIR), però apunta que en molts casos l’alumnat de la UdG que està empadronat a altres municipis té moltes dificultats per ser atès en aquestes unitats i per això mateix l’oferta d’una atenció gratuïta al mateix campus és una millora per la prevenció i la promoció de la salut d’aquest jovent. “Molta població de la UdG no té els seus centres sanitaris de referència a Girona, sinó a altres municipis. Entre setmana són aquí i el cap de setmana l’ASSIR no està obert, per tant, es queda penjada en algunes qüestions”, assenyala. D’altra banda, el servei està obert a totes les persones, indistintament de la seva identitat i orientació sexual. “Lamentablement, l’estereotip de vincular la salut sexual amb la ginecologia i, per tant, a les persones amb vulva encara és un llast que hem de superar”, indica Hernández.

Tot i que la majoria de l’estudiantat s’apropa al servei universitari perquè tenen algun problema de salut o volen resoldre un dubte concret, l’objectiu final d’aquest servei és que aquesta atenció serveixi com a porta d’entrada per a una tasca de promoció de la salut en un sentit més ampli. “Hem de tenir en compte que són persones sanes. O sigui, no estem parlant d’atendre malalties, sinó que són uns àmbits on el que busquem és la promoció de la salut”, subratlla Hernández.

ITS i cànnabis, els principals motius de consulta

El servei està obert a tots els estudiants de la UdG i els professionals atenen cada dijous a l’aulari comú del campus de Montilivi, però s’ha de demanar cita a través d’un formulari en línia. Tot i que existeix l’opció de fer una consulta virtual, des de l’equip de professionals del servei recomanen que la primera consulta sigui presencial. En el cas de les consultes sobre addiccions, es fa un seguiment a través de sessions continuades i a llarg termini. Garcia explica que, en principi, es contempla que una persona pugui fer un màxim de deu sessions d’una hora cadascuna, en les quals es treballen eines i habilitats, a través d’una perspectiva integral que té en compte també les emocions i els pensaments, per tal de canviar les conductes problemàtiques i addictives relacionades amb drogues, pantalles o jocs d’apostes. 

El servei està obert a tot l’estudiantat de la UdG i atenen cada dijous a l'aulari comú del campus de Montilivi

Pel que fa a les consultes relacionades amb temes de salut afectiva i sexual, en canvi, l’enfocament preveu sessions més puntuals i d’una durada estimada de vint minuts, tot i que en casos concrets es poden programar més d’una consulta. En aquest aspecte, el servei no només ofereix orientació sobre mètodes anticonceptius o la interrupció voluntària de l’embaràs, sinó que també ofereix la possibilitat de fer cribratges per descartar infeccions de transmissió sexual o proves d’embaràs, així com el subministrament de mètodes d’anticoncepció d’emergència, preservatius o productes de salut menstrual.

Entre febrer i juny, el servei de psicologia ha realitzat al voltant de 40 sessions, on s’ha brindat atenció regular a vuit estudiants, mentre que el servei de salut afectiva i sexual ha fet prop de 30 consultes amb 23 persones diferents. Garcia destaca que la majoria de joves que s’han apropat al servei d’addiccions feien consultes relacionades amb el cànnabis i amb l’abús d’aplicacions de xarxes socials. “No vol dir que els problemes principals causats per les drogues a la comunitat universitària sigui pel cànnabis, però sí que és la que genera més demanda (de fet, l’alcohol és la droga més consumida, però està molt més normalitzada). Quan parlo d’aplicacions de xarxes socials em refereixo bàsicament a Instagram i TikTok, que afecta el rendiment acadèmic, procrastinació, estar-se molta estona al mòbil i no posar-se a estudiar o fer el treball, coses com aquestes”, afirma el psicòleg.

Hernández, en canvi, apunta que la gran majoria de consultes al servei de salut afectiva i sexual demanaven fer-se proves d’ITS. “No tant per simptomatologia, com per consciència que en algun moment hi ha hagut risc. Ja sigui perquè no s’ha utilitzat un preservatiu o mètode de barrera, aquest s’ha utilitzat tard, com perquè s’ha trencat”, comenta. A més, la llevadora afegeix que també ha rebut moltes consultes relacionades amb la salut menstrual, gràcies a una campanya que va fer l’Ajuntament de Girona per fomentar l’equitat menstrual, la qual consistia a regalar mètodes de recollida sostenibles, com copes menstruals i compreses o salvaslips de roba reutilitzable. “Vam fer un abordatge més educatiu en relació amb la menstruació i va haver-hi una bona acollida. Això fa que comencis a parlar de qüestions que normalment no et trobes que parlin i d’aquí sorgeixen altres temes”, detalla Hernández.

El repte: convertir-se en referents

Tant Garcia com Hernández, els quals treballen també al Centre Jove de Salut de Girona, destaquen que la possibilitat d’atendre directament al jovent universitari és molt gratificant, ja que els hi permet aprofundir en la promoció de la salut i treballar amb una mirada molt més àmplia de la sexualitat i les addiccions. “Estem en una franja d'edat on comences a actuar com vols, a prendre decisions importants i on et planteges més seriosament la teva persona. Hi ha molta més consciència que en altres etapes. Per això ens agrada aquest punt del col·lectiu universitari, perquè la feina que fas et permet aprofundir molt més. És molt gratificant”, afirma la llevadora del servei de salut afectiva i sexual de la UdG.

Ara el repte, segons els professionals que porten el servei, és introduir-se totalment en la comunitat universitària i generar una major demanda dels i les estudiants. “Volem arribar a un punt on s’estabilitzés el servei i que, a partir d’aquí, puguem plantejar-nos créixer i que la comunitat universitària ens tingui com a referents quan hi hagi problemàtiques com les que pretenem acompanyar”, assenyala Garcia.