Obrir les escoles a la salut mental per trencar amb l’estigma 

Incloure els malestars emocionals al currículum escolar i oferir formació als docents ajuda a trencar el silenci de l’alumnat amb trastorn mental


Les dades sobre malestars emocionals entre els infants i adolescents són alarmants. Nombrosos estudis assenyalen que la salut mental entre aquest col·lectiu no para d'empitjorar, agreujant-se de forma considerable arran de la pandèmia.

Segons el Baròmetre juvenil. Salut i benestar de la Fundació FAD Juventud, publicat recentment, els joves senten que la seva salut mental empitjora cada cop més. Les dades, procedents d’una mostra de 1.500 persones de 15 a 29 anys de tot l’Estat, apunten que més de la meitat (54,5%) considera que ha patit algun trastorn de salut mental el darrer any. A més a més, l’OMS estima que entre un 10 i un 20% dels adolescents experimenten trastorns mentals, i la meitat d’aquests es manifesten abans dels 14 anys. D’altra banda, UNICEF alerta que l’Estat espanyol és on es dona més prevalença de trastorns mentals en infants i en adolescents de tota Europa.

L’increment d’aquests malestars emocionals s’han notat considerablement també als hospitals catalans: a Sant Joan de Déu, els pacients adolescents i infants atesos a urgències per motius de salut mental es van incrementar un 47% en el primer trimestre del 2021, en comparació amb el mateix període del 2020. Vall d’Hebron també ha alertat en aquests darrers mesos que cada cop atenen més adolescents per problemes d’autolesió o intents de suïcidi, i que l’edat d’aquests cada cop és més baixa. A Barcelona, concretament, el 38,6% de les noies i el 20,3% dels nois presenten malestar emocional, segons dades recents de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB).

L’alumnat amb malestar emocional no demana ajuda per la por de ser assenyalat i culpat, i per això opta pel silenci

Totes aquestes xifres són senyals d’alarma, i indiquen que cal fer quelcom, i aviat. On actuar, i com prevenir? Podrien ser les escoles i instituts els espais on abordar aquests malestars? Estan preparats per fer-ho? Segons Obertament, organització que lluita contra l’estigma i la discriminació de les persones que pateixen trastorn mental, els centres escolars han de ser determinants a l’hora d’ajudar a detectar el malestar i saber com actuar, ja que són un dels agents socialitzadors de major importància i pes entre el jovent.

I la millor manera de fer-ho és que la salut mental esdevingui un tema més que es tracti dins del currículum escolar. A més a més, indiquen, també és determinant que els docents tinguin una formació al respecte. Per això, des de fa set cursos, estan duent a terme ‘What’s up: com vas de salut mental?’ un projecte que fomenta la reducció de l’estigmatització i els tabús al voltant de la salut mental a les aules, parlant-ne de forma natural i normalitzada, la qual cosa permet que els joves estudiants tinguin més facilitat per parlar-ne obertament i demanar ajuda. En aquests cursos, 78 instituts de secundària de tot el territori han aplicat el programa. “Els centres escolars poden esdevenir factors de protecció i desenvolupar una tasca de prevenció primària si es converteixen en entorns segurs, on es fomenti parlar-ne de les emocions i de la salut mental, visibilitzant-la també en les aules”, assegura Irene Alabau, responsable del projecte.

El problema recau habitualment en el fet que l’alumnat amb malestar emocional no demana ajuda, per la por de ser assenyalat i culpat. Per això la gran majoria opta pel silenci. Tal com s’ha apuntat al començament d’aquest reportatge, segons un estudi l’estudi de la Fundació FAD un de cada dos joves entre 15 i 29 anys senten que la seva salut mental empitjora, però quasi la meitat d’aquests (49%) afirma no haver demanat ajuda professional. “Treballar la salut mental de manera curricular, integrant-la dins del currículum de diverses matèries, comporta parlar-ne amb diferents referents i en diferents entorns i situacions. Aquesta obertura a l’hora de parlar-ne, facilita la seva normalització i reconeixement, ambdós essencials per trencar les barreres i els estigmes, així com la generació d’espais de visibilització i de confiança de la salut mental i emocional a les aules, millorant l’empoderament dels joves i disminuint l’estigma i la discriminació en general”, assevera Alabau.

Des d'Obertament assenyalen que calen establir millors protocols per “evitar actuacions d’assaig i error”

Per això, el programa fa èmfasi en apropar la salut mental als centres, i que en formi part “de la seva cultura”, apunta la responsable, qui també advoca per establir millors protocols, per “evitar actuacions d’assaig i error”, o que la resposta que doni el centre o el professorat “depengui de la voluntat individual o de la sensibilitat personal dels professionals”.

Dotar d’eines els docents

En aquest sentit, el projecte també es dirigeix especialment als docents, perquè tinguin les eines necessàries per abordar els malestars emocionals dels alumnes, i sàpiguen com respondre. A banda, el programa també incideix en el fet que el professorat mateix tingui coneixements per posar fi a possibles discriminacions: “L’àmbit educatiu encara no és un entorn lliure d’estigma en salut mental”, assegura Alabau.

Segons l’estudi Estigma i discriminació en salut mental a Catalunya (2016), el 18,9% de les persones amb trastorn mental han estat discriminades per part d’algun professor, i el 29,5%, pels companys. La por a ser discriminades fa que el 51,3% d’aquestes persones decideixin ocultar-ho al professorat i el 53%, als companys i companyes. “Això pot comportar la voluntat de retraïment social o abandonament del centre”, incideix la responsable del projecte.

Espais segurs a les aules per parlar-ne

Parlar-ne, formar-se i lluitar per unes escoles lliures d’estigma és importantíssim per avançar. Així ho pensa la Salma H. Mendoza, activista d’Obertament qui participa de les sessions formatives als docents que inclou el projecte ‘What’s up’. “Cal animar al professorat a formar-se o a participar amb els col·lectius que lluiten contra l’estigma i que donen recursos molt necessaris per crear espais segurs a les aules. La seva figura pot ser una ajuda molt gran per totes aquelles alumnes, que com jo a la meva adolescència, hem transitat un trastorn en solitud, pràcticament”, assegura.

“He trobat professorat que m’ha acompanyat i d’altre que no s’ha assabentat, o inclús m’ha criminalitzat”, diu l’activista Salma H. Mendoza 

En el seu cas, la jove va viure “les dues cares de la moneda”. “He trobat professorat que m’ha acompanyat, però d’altre que no s’ha assabentat, o inclús que m’ha criminalitzat”, explica Salma, que té un trastorn d’ansietat i depressió.

En Josep Navarro també coincideix a dir que calen més eines per no generar aquesta sensació d’incomprensió i estigmatització. Navarro, professor d’anglès qui ha participat en una de les formacions del projecte ‘What’s up’, creu que cal una formació sobre salut mental reglada i obligatòria gratuïta per a tot el professorat. “Els educadors són una peça clau en el desenvolupament intel·lectual i emocional dels joves i s’hauria d’adoptar un pla estratègic de prevenció de trastorns mentals en l’ensenyament, ben pautat entre els diversos organismes, i més formació relacionada”, argumenta. El problema actual, diu, és que els docents no saben com actuar davant un cas de trastorn mental: “No hi ha cap protocol clar per a cada situació possible”, admet.

Totes les eines que es posin a l’abast de les escoles seran determinants. Igualment, recorda Salma H. Mendoza, el gran pas endavant ha de venir acompanyat de tota la societat. “Cal fer una feina molt gran per tal de detectar signes de patiment i fer prevenció, perquè fa falta lluitar contra l’estigma envers la salut mental i mostrar que les persones que tenim un diagnòstic som molt més que això, i no és culpa nostra patir o viure el que vivim”, agrega. I conclou: “Cal acompanyar-nos des de la comprensió i l’empatia, no des de la criminalització ni la sobreprotecció”.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article