Els casos de violència masclista i les seves denúncies no han deixat d’augmentar progressivament els últims anys a Catalunya. Almenys així ho reflecteixen les dades del Departament d’Interior, que mostren com en el primer semestre de 2022 les víctimes ateses pels Mossos d’Esquadra han crescut un 17% respecte al mateix període de 2021 i un 21% en comparació amb el 2019. Tant des de l’administració com des de les entitats socials i juristes especialitzades en violència de gènere s’assenyala que aquest increment es deu sobretot a una major consciència social i una millor detecció dels casos. Però, què passa quan les víctimes ja han fet el pas endavant de denunciar o demanar ajuda? Com és l’atenció que se’ls hi brinda des de les institucions públiques i els recursos especialitzats? I, sobretot, quins són els reptes als quals s’ha de fer front per millorar l’atenció a les víctimes de violència masclista?
L’estiu de 2021 Catalunya es va tenyir de negre. Només en dos mesos (juliol i agost) va haver-hi cinc feminicidis a tot el país, gairebé el doble que l’any anterior en el mateix període de temps. A partir d’aquells fets, la consellera d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge, va convocar una reunió del grup d’anàlisi de feminicidis a principis de setembre de l’any passat amb l’objectiu de revisar el circuit d’atenció integral a les víctimes de violència masclista. Fruit d’aquell procés, es va presentar l’octubre de 2021 un nou Protocol d’Actuació davant dels Feminicidis; i, un any després, la Comissió Nacional per a una Intervenció Coordinada contra la Violència Masclista va aprovar finalment un nou protocol marc d’intervenció en situacions de violència masclista, el qual ha de servir de guia per coordinar totes les tasques de prevenció que fan les administracions locals catalanes.
S’han registrat deu feminicidis a Catalunya en els primers deu mesos de 2022
La directora general per a l’Erradicació de les Violències Masclistes, Laia Rosich Solé, explica que la finalitat d’aquests instruments és actualitzar el marc d’intervenció de les situacions de violència masclista i millorar la coordinació entre els diversos recursos i institucions implicades. “La intenció no és crear trenta mil protocols. Justament la intenció és coordinar el millor possible”, subratlla la directora.
El repte és immens, tant pel que té a veure amb la prevenció d’aquests delictes com per l’abordatge diligent dels casos que no s’han pogut evitar. En aquest primer semestre de 2022 s’han reduït els feminicidis respecte al mateix període d’anys anteriors: si comptem fins a octubre, enguany s’han registrat deu víctimes mortals per violència masclista, mentre que l’any passat en van ser 13. No obstant això, el nombre de denúncies ha augmentat un 16% en l’àmbit de la parella i un 12% en l’àmbit familiar, entre el 2021 i el 2022; així com s’han incrementat també en el mateix període el nombre de detinguts, gairebé un 24% en els casos de parelles i un 20% entre familiars.
“Nosaltres valorem que aquests augments són sobretot perquè hi ha una millor detecció, autodetecció i probablement facilitat a l’hora de demanar ajuda”, afirma Rosich, qui a més apunta que avui en dia equipaments com els Serveis d’Informació i Atenció a les Dones (SIAD) o els Serveis d’Intervenció Especialitzada (SIE) estan més a l’abast de la població. Aquesta diagnosi és compartida per algunes educadores socials i juristes que treballen directament amb víctimes de violència masclista. L’advocada especialitzada en violència de gènere Paula Narbona, qui forma part de l’equip de l’advocada Carla Vall, assegura que les dones cada vegada més s’atreveixen a fer un pas endavant per demanar ajuda quan pateixen alguna situació de violència i fins i tot a presentar denúncies contra els seus agressors. “Moltes situacions abans s’amagaven per vergonya o simplement estaven completament normalitzades”, comenta Narbona.
“Que la dona conegui els seus drets i els vulgui fer valdre no vol dir que es respectin”, apunta la directora de projectes d’in via, Irene Andrés
No obstant això, que es denunciïn o es detectin més casos no implica necessàriament que aquests s’estiguin atenent de forma adequada. “El fet que la dona conegui els seus drets i els vulgui fer valdre no vol dir que es respectin”, destaca l’educadora social i directora de projectes I+D+i de l’Associació in via, Irene Andrés, qui adverteix també que l’engranatge institucional no està avançant a la mateixa velocitat que les demandes i necessitats de la població. Tant Narbona com Andrés ressalten que el circuit d’atenció a les víctimes de violència masclista no ha millorat substancialment l’últim any. Tot i que Narbona destaca que els equips especialitzats dels Mossos d’Esquadra estan cada vegada més formats, també admet que encara es troben amb serveis molt saturats i amb una assistència insuficient per poder ajudar a les víctimes a superar les situacions en què es troben. “Sí que veig que hi ha un compromís, però no s’estan donant les respostes que es necessiten”, subratlla Andrés, per qui un dels problemes és que s’està treballant “de forma molt generalista”.
Concretament, els principals reptes que s’haurien d’abordar per millorar el circuit d’atenció a les víctimes de violència masclista, segons aquestes dues especialistes, són: millorar la formació de les professionals de la xarxa, augmentar places i flexibilitzar els recursos per poder donar cabuda a totes les situacions que es presenten, reforçar l’atenció sanitària bàsica —sobretot pel que fa a salut mental—, millorar la reparació a les víctimes, l’atenció a les dones al sistema judicial i, fonamentalment, apostar per la prevenció adreçada a homes i adolescents.
La formació dels equips d’atenció, el principal repte
“Fa falta formació a tot arreu”, assegura Narbona. Una millora de la formació que, segons les fonts consultades, és necessària a tots els nivells del circuit d’atenció a les víctimes de violència masclista. En primer lloc, perquè cal que les professionals estiguin preparades per poder atendre els casos més complexos de violència, com assenyala la directora de projectes de l’Associació in via. “Trobo que hi ha poca preparació dels equips per fer front a situacions complexes, que el que fan és revictimitzar la dona, perquè en realitat no pot entrar al circuit”, apunta Andrés, qui afegeix que en aquestes situacions —quan una víctima de violència masclista es queda fora del circuit— són normalment les entitats socials les que acaben fent-se càrrec dels casos més complexos.
“Fa falta formació a tot arreu”, assegura l’advocada Paula Narbona
Precisament per evitar aquesta revictimització, Rosich apunta que un dels principals objectius del nou protocol marc d’intervenció és el d’establir mecanismes de millora continua per prevenir la violència institucional. Tot i això, i encara que Andrés reconeix que “s’està fent un esforç institucional tremend per estar a l’altura de les necessitats socials”, la directora de projectes d’in via insisteix que el problema principal és que aquests esforços haurien d’anar acompanyats “amb un procés formatiu obligatori” per a totes les persones que estan atenent casos de violència masclista, tant dins com fora del circuit. Una anàlisi que comparteix també Narbona, qui subratlla que, si no s’està prou format, no es poden entendre “els processos que ha pogut passar una víctima” ni es pot valorar un informe psicològic o la simptomatologia de la víctima; factors que no s’han d’obviar a l’hora d’atendre una dona que ha patit violència masclista.
En aquest sentit, Andrés destaca que cal formar els equips d’atenció que treballen al circuit per tenir en compte, concretament, totes les interseccions de desigualtats socials i problemàtiques que afecten els casos més complexos de víctimes de violència masclista, com poden ser les dones que presenten una “patologia dual”, és a dir que pateixen conjuntament un trastorn mental i consum addictiu de substàncies. “Hi ha una sensibilització en l’àmbit institucional i hi ha molt de compromís, però a mi em fa l’efecte que estem treballant d’una forma molt generalista encara i que aquestes circumstàncies afegides que presenten algunes dones no se sap ben bé com abordar-les”, subratlla la directora de projectes I+D+i d’in via.
“Hem de poder adaptar-nos a les necessitats de les dones, no al revés”, afirma Irene Andrés, directora de projectes de l’Associació in via
Segons Rosich precisament el nou protocol marc és un intent d’incidir “en el treball en xarxa i en la interseccionalitat”. No obstant això, Andrés —qui representa al Col·legi d’Educadors i Educadores Socials de Catalunya (CEESC) a la Comissió Nacional per a una Intervenció Coordinada contra la Violència Masclista, on s’ha debatut i aprovat el nou marc— assegura que el protocol era l’oportunitat d’abordar totes les interseccions que presenten les dones i, tot i això, no ho ha vist reflectit. “Jo crec que els equips del circuit i el protocol sí que aborden la casuística més general, però hi ha algunes dones que s’estan quedant despenjades, com sempre”, subratlla Andrés.
Per aquests motius, a banda de millorar la formació dels equips del circuit a tots els nivells per tal que puguin donar resposta a cada circumstància que se’ls hi presenti, la directora de projectes I+D+i d’in via considera que “hi ha un deure institucional” d’ampliar places i, a més, ser flexibles perquè els recursos puguin donar cabuda a totes les casuístiques existents. Per una banda, Andrés considera que sí que s’està fent una aposta institucional per millorar en aquests aspectes, però afirma que no té clar si això va acompanyat de recursos econòmics que permetin dur-ho a terme i, per aquest motiu, al final són entitats com l’Associació in via les que acaben absorbint els casos als quals el circuit no pot donar resposta. “Hem de poder adaptar-nos a les necessitats de les dones, no al revés”, assegura la directora de projectes I+D+i d’in via.
L’abordatge de la salut mental: una tasca pendent
Un dels serveis públics que és crucial que es reforci és l’atenció sanitària bàsica, ja que a efectes pràctics és la porta d’entrada al circuit d’atenció per a moltes dones que han patit alguna situació de violència masclista. “El primer contacte que tenen les dones és o a través del CAP, quan tenim casos de violència física, o bé a través dels SIAD”, explica Narbona, qui afegeix que en els casos de violència psicològica és menys comú que siguin derivades des de la xarxa sanitària, ja que falta molt coneixement de com funciona aquesta violència psicològica, tant al sector públic com privat. Però, tot i ser el primer ‘para-xoc’ per a les dones que han sigut víctimes de violència masclista, a la xarxa sanitària manquen encara moltes eines per poder entendre tota la complexitat dels casos i brindar una millor atenció.
“El primer contacte que tenen les dones és o a través del CAP o a través dels SIAD”, afirma l’advocada Paula Narbona
“El que et puc dir és que la resposta institucional pel que fa al suport psicològic és pràcticament inexistent”, assevera Andrés, qui assenyala que és crucial que es brindin eines als CAP perquè, més enllà de receptar ansiolítics quan una dona demana ajuda per situacions d’ansietat o depressió derivades de la violència masclista, es pugui derivar aquestes dones als serveis de salut mental per ser ateses per professionals de la psicologia. La directora de projectes I+D+i d’in via assegura que aquesta atenció psicològica és clau no només per arribar a detectar més casos de violència masclista, sinó sobretot per ajudar a les víctimes a adquirir eines psicoemocionals per poder sortir dels cercles de violència i evitar que aquestes situacions es tornin a repetir. “Si donéssim un èmfasi a la salut mental, les persones que poden estar vivint situacions de violència tindrien més recursos psicoemocionals per fer-hi front, marxar, denunciar i podríem deixar de veure aquestes situacions”, afirma Andrés.
La directora general per a l’Erradicació de les Violències Masclistes reconeix que s’ha de donar resposta de forma més ràpida i integral quan les dones acudeixen al CAP o al SIAD amb símptomes de deteriorament de la salut mental, com ansietat o depressió, arran d’una situació de violència masclista. “Sabem que en molts casos les dones tenen aquesta voluntat de demanar ajuda. En aquests moments és on s’ha de poder respondre de forma ràpida”, afirma Rosich. La directora de projectes d’in via va un pas més enllà i assenyala que per fer una millor atenció també s’hauria de fer un acompanyament emocional a les professionals que treballen al circuit. “Com a acompanyants dels processos de recuperació psicoemocional d’aquestes dones rebem un impacte”, admet Andrés.
Facilitar la denúncia i afavorir la reparació a les víctimes
Millorar l’atenció psicològica de les víctimes de violència masclista, sobretot a través de la formació dels professionals de la xarxa sanitària, no només tindria efectes positius sobre la salut mental de les dones que han patit situacions de violència, sinó que també pot ajudar a millorar l’abordatge que fa la policia i el sistema judicial d’aquests casos, específicament a l’hora de posar una denúncia. “Quan la violència és psicològica o és sexual i la prova no és tan evident, necessitem una denúncia molt ben feta i que aquella primera atenció estigui també molt ben feta, perquè quan la dona decideix fer el pas, si et trobes amb uns serveis on l’atenció és molt freda o que igual et posen en dubte el que estàs denunciant o li estan traient importància, moltes es fan enrere i després poden retirar la denúncia”, explica Narbona.
“La violència psicològica és la gran desconeguda del sistema judicial”, afirma Irene Andrés, directora de projectes d’in via
En aquest sentit, perquè les denúncies puguin ser efectives i els informes policials tinguin efectes positius als judicis, cal una major sensibilització i formació als equips d’atenció dels Mossos d’Esquadra i als treballadors del sistema judicial perquè tinguin en compte la violència psicològica que pateixen les víctimes. “Encara no s’entenen les conseqüències psicològiques de la violència que condicionen moltíssim el fet d’elaborar una bona denúncia, tenir un discurs coherent i organitzat i que un jutge se’l cregui”, subratlla Andrés, per qui “la violència psicològica és encara, avui en dia, la gran desconeguda del sistema judicial”.
Un dels reptes que es va plantejar el Departament d’Igualtat i Feminismes l’agost de 2021 va ser el d’ajudar a millorar les eines de valoració de risc dels Mossos d’Esquadra, les quals, segons Narbona, encara s’han de revisar i actualitzar perquè tinguin en compte els efectes de la violència psicològica. “Les ordres de protecció són complicadíssimes d’obtenir. Al final els jutges es basen molt en aquesta valoració de risc que fan els Mossos i costa molt que hi apreciïn risc. Perquè no ho fan si no hi ha, per exemple, una convivència i hi ha hagut algun acte de violència física molt immediat al moment de denúncia”, assegura l’advocada.
Més enllà de fer efectives les denúncies i ordres de protecció, el sistema judicial també hauria de centrar-se a fer una correcta reparació de les víctimes. En aquest aspecte, Narbona assenyala que les indemnitzacions que s’estan donant a les dones que han patit agressions sexuals “són justetes” i considera que s’hauria d’ampliar el marc de protecció de les dones, així com la responsabilitat estatal sobre aquestes, per poder fer una correcta reparació. “Se les hauria de considerar víctimes de terrorisme. En el sentit que, malgrat que estan previstes dintre de l’estatut de la víctima i que se’ls hi aplica, l’Estat no es fa càrrec de la seva reparació”, suggereix Narbona. Per a l’advocada, aquest canvi suposaria que la reparació de les víctimes de violència masclista no depengui directament de les capacitats econòmiques que tingui l’agressor o no. I, a més, obligaria a l’administració pública a no desentendre’s d’aquesta responsabilitat.
Cap a una prevenció dirigida als homes i adolescents
Des del Departament d’Igualtat i Feminismes apunten que l’aprovació del nou protocol marc d’intervenció suposa un canvi de paradigma en l’abordatge institucional d’aquestes situacions de violència masclista, ja que actualitza uns mecanismes que partien del primer document que va aprovar l’Institut Català de les Dones l’any 2009 i que havia quedat desactualitzat en relació amb els canvis normatius, tant d’àmbit català, com estatal i europeu. No obstant això, el període que s’obre ara en el treball per erradicar les violències masclistes està ple de reptes, no només pel que fa a la millora del circuit d’atenció a les víctimes, sinó també per un aspecte crucial: la prevenció.
“Se les hauria de considerar víctimes de terrorisme”, proposa l’advocada Paula Narbona
Narbona assenyala que moltes vegades les polítiques de prevenció s’han centrat massa en les dones i considera que, en canvi, aquestes s’haurien d’adreçar directament als homes i, més concretament, als adolescents. “Fins que no comencem a realment fer formacions a les escoles, que crec que és la base, sobre el que està bé i el que no està bé a una relació afectiva i sexual, no canviarem la situació”, subratlla l’advocada. En aquest aspecte concret, més enllà d’un protocol general com pot ser el nou marc que s’ha aprovat, Narbona apunta que cal posar èmfasi en elaborar instruments que serveixin per a contextos específics, com les escoles —on aquests protocols són “completament insuficients”, segons l’advocada— o les entitats socials, que en molts casos s’han hagut d’acollir a guies que no estan fetes expressament per elles i les situacions que poden patir, i això fa que no siguin efectives a l’hora de posar-les en pràctica.
No obstant això, la directora general per a l’Erradicació de les Violències Masclistes afirma que l’aprovació del nou protocol marc és un pas crucial, ja que ha de servir de guia per a l’elaboració d’altres documents sectorials, tant per a l’àmbit públic com privat. Un marc d’intervenció que el que pretén apuntalar quatre eixos centrals: la prevenció estructural, la prevenció situada (en cada cas o en sectors concrets), la reparació i l’establiment de mecanismes per garantir la no repetició de les situacions de violència masclista. Aquest últim aspecte és on el departament vol fer especial incidència, ja que és clau per a avançar cap a l’erradicació d’aquestes violències. “Aquest és un dels reptes més importants que tenim com a Govern”, assegura Rosich.
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari