El Centre d’Urgències i Emergències Socials de Barcelona: el servei que mai tanca la porta

Un equip de 93 professionals brinda atenció psicosocial permanent a les persones que pateixen des d’un sinistre fins a la pèrdua sobtada de l’allotjament


Amb el suport de  

Barcelona compta amb un servei que atén de forma permanent, les 24 hores dels 365 dies de l’any, qualsevol crisi social sobrevinguda: el Centre d’Urgències i Emergències Socials (CUESB). Amb una norantena de professionals —entre professionals del treball social, psicologia i personal qualificat—, aquest servei cobreix les necessitats bàsiques i de suport emocional de les persones que pateixen una situació sobtada, des d’un sinistre fins a la pèrdua de l’allotjament, no només a la capital catalana, sinó també a una vintena de municipis de l’àrea metropolitana. A més, des d’aquest novembre el servei compta també amb un nou equipament: el Centre d’Acolliment d’Emergències, el qual serveix per donar sostre i aixopluc a la ciutadania que es vegi afectada per fenòmens meteorològics, emergències sanitàries i altres situacions no previstes. 

El CUESB és un centre de primera resposta que integra dos serveis principals d’atenció permanent: el Servei d’Urgències Socials i el Servei d’Emergències Socials. D’aquesta manera, el centre es constitueix com a única porta d’entrada a la qual es pot adreçar qualsevol persona —telefònicament o presencialment— quan es trobi en una situació de vulnerabilitat social sobtada i urgent; especialment infants, gent gran o persones que hagin patit maltractaments, entre altres.

“Estem oberts les 24 hores del dia, els 365 dies de l’any”, afirma la cap territorial del CUESB, Juani Soriano

“Nosaltres estem oberts les 24 hores del dia, els 365 dies de l’any. Una de les nostres principals funcions és complementar els altres serveis socials quan estan tancats”, explica la cap territorial del centre, Juani Soriano. En aquest sentit, i com a servei adscrit a l’Institut Municipal de Serveis Socials (IMSS) de l’Ajuntament de Barcelona, el CUESB atén a la ciutadania en el moment del primer impacte davant d’una situació d’urgència social que suposa la pèrdua d’accés a una necessitat bàsica, com pot ser l’allotjament o l’alimentació, o per la pèrdua sobtada d’autonomia per dur a terme les activitats de la vida diària, entre altres, per després poder derivar cada cas al servei social bàsic o especialitzat que en sigui competent a cada municipi.

Més enllà d’atendre les urgències socials quan els serveis socials competents estan tancats o no poden assumir-les, el centre també brinda suport psicosocial a la ciutadania quan han sigut víctimes d’un sinistre (incendis, explosions, inundacions, etc.), una situació d’emergència per violència masclista, davant de l’activació d’un pla de protecció civil i quan s’activen operatius per condicions climatològiques extremes.

Com assenyala Soriano, el CUESB és l’únic servei social de la ciutat que fa intervenció immediata en aquests casos i acompanyen als cossos competents —Mossos d’Esquadra, Guàrdia Urbana o bombers— quan es produeix qualsevol situació d’emergències socials per fer l’acompanyament emocional necessari per a les víctimes o familiars. “Som un equip especialitzat en tot el que és la intervenció de primers auxilis psicològics per poder donar una primera resposta i permetre d’alguna manera que el trauma que estan vivint les persones en aquell moment compti amb un suport professional si és necessari, per poder-se sobreposar mínimament a la situació”, afirma la cap territorial del centre.

Qualsevol persona pot adreçar-se presencialment o telefònicament al CUESB | Martí Petit

Un servei per fer front a una demanda creixent

El 2021 el CUESB va atendre un total de 37.000 persones, un 42,3% més que el 2020. D’aquestes persones, 2.134 van ser atesos en un total de 254 emergències socials, mentre que el gruix, 35.584 persones, ho van ser per urgències socials sobtades. Tot i això, s’espera que aquest 2022 puguin ampliar-se encara més aquestes xifres, no només a conseqüència de la crisi socioeconòmica derivada de la Covid-19, sinó també pels efectes del conflicte entre Ucraïna i Rússia, que ha provocat un gran desplaçament de persones sol·licitants de protecció internacional cap a Barcelona. “Aquest 2022 ha estat molt marcat per la crisi d’Ucraïna. Hem fet un dispositiu específic, hem tingut un equip treballant 24 hores durant uns mesos per atendre totes les persones i ens hem coordinat amb la resta de l’engranatge que s’ha muntat a la ciutat, com el SAIER i el dispositiu de la Creu Roja a la Fira”, remarca Soriano.

El 2021 el CUESB va atendre un total de 37.000 persones, un 42,3% més que el 2020

Per donar resposta a tota aquesta diversitat d’urgències i emergències socials, el CUESB compta amb un equip format per 93 professionals de perfils diversos: professionals del treball social, psicologia i personal qualificat, com tècnics d’intervenció logística. “La possibilitat de tenir tres categories professionals intervenint alhora davant d’un mateix fet dona aquesta riquesa de tenir la possibilitat de veure una mateixa situació des de tres àmbits diferents”, destaca un dels directors adjunts del centre, Nacho Paraire. La cap territorial del servei assenyala, a més, que els professionals acostumen a treballar per parelles i que sempre s’intenta promoure la “interdisciplinarietat” per poder abordar cada problemàtica des d’una visió “holística i integral” que permeti donar-li una millor resposta.

Així mateix, per poder fer una intervenció tan homogènia com sigui possible davant la diversitat d’emergències i urgències que es presenten i per tal d’evitar duplicitats i interferències entre serveis, el CUESB disposa d’uns protocols interns que permeten que els professionals tinguin una base documental sobre com s’ha de procedir en cada cas. “Aquest és un servei que està totalment protocol·litzat, perquè som un servei d’urgència que no podem improvisar i no podem actuar de manera improvisada en les nostres intervencions, a causa de la naturalesa tan delicada de les situacions que atenem”, apunta una de les directores adjuntes del CUESB, Laura Leyva.

Obert sempre a la població

Existeixen dues vies generals per accedir als serveis d’atenció psicosocial i cobertura de les necessitats bàsiques que ofereix el CUESB. Per una banda, en el cas de les emergències socials —com la mort sobtada d’un familiar per autòlisi, un accident de trànsit, un incendi o qualsevol altra mena de sinistre— són els Mossos d’Esquadra, la Guàrdia Urbana, els bombers o el SEM els que activen als professionals del CUESB per a brindar suport emocional i social a la ciutadania afectada. En el cas de les urgències socials, en canvi, aquestes persones no només poden ser derivades per part dels cossos d’intervenció, sinó que poden acudir presencialment a la seu del centre (al carrer Llacuna, número 25, de Barcelona) o trucar al telèfon d’atenció urgent (900 703 030).

“Nosaltres no som un servei finalista”, explica Nacho Paraire, director adjunt del CUESB

Quan la persona afectada demana ajuda directament al centre, el primer pas que fa el professional que l’atén és avaluar si es tracta d’una situació que competeix al CUESB, ja que aquest centre només assumeix situacions que són d’urgència i que s’han donat de forma imprevista. A partir d’això, si es detecta que es tracta d’una situació d’urgència social sobtada, un o una professional del treball social o psicologia fa una primera entrevista d’exploració, ja sigui al domicili de la persona o a la seu del centre. En aquesta entrevista la professional no només brinda l’atenció psicosocial necessària, sinó que també fa una valoració dels recursos dels quals disposa la persona, per detectar si es troba en una situació de vulnerabilitat alta o si compta amb alguna xarxa de suport, familiar o social, que pugui socórrer-la.

En el cas que la persona no disposi dels recursos suficients per fer front a la pèrdua sobtada d’una necessitat bàsica, el CUESB fa una primera actuació de xoc per cobrir necessitats bàsiques com l’allotjament, l’alimentació o la roba. “Sempre treballem amb el dol a major o menor escala, perquè entenem les situacions d’urgència o d’emergència social com una pèrdua personal, material o humana. Llavors aquí és on fem aquest acostament psicològic i emocional, primer, i, alhora, mentre s’explora la situació, es detecten les necessitats bàsiques que cal cobrir per aquesta persona”, detalla Paraire.

Un cop la persona afectada té totes les seves necessitats bàsiques cobertes i s’ha fet una primera atenció emocional, la professional que l’ha atès redacta un informe que ha de servir per poder derivar aquesta persona cap al servei social bàsic o especialitzat que sigui competent en el seu cas. “Nosaltres no som un servei finalista. És a dir, les persones no acaben la seva intervenció amb nosaltres, perquè nosaltres som el primer pas, moltes vegades, per acabar sent derivades a altres recursos que puguin continuar fent aquesta tasca de cobertura de les necessitats socials”, subratlla Paraire. Aquesta derivació es fa sempre de manera immediata, el primer dia hàbil després de l’atenció brindada pel CUESB.

 Els equips d'atenció del CUESB acostumen a treballar per parelles | Carlota Serarols

Atenció a les necessitats bàsiques

Entre els recursos que pot oferir el CUESB no només hi ha l’allotjament, sinó també l’alimentació, medicació o roba. Tot i això, Soriano apunta que la gran majoria de les intervencions que es fan al centre, tant en el cas de les urgències com de les emergències, acaben suposant l’activació d’algun recurs d’allotjament. Per fer front a aquesta necessitat, el centre no només pot oferir a la persona afectada algun allotjament en una pensió o hotel a través del proveïdor amb el qual l’Institut Municipal de Serveis Socials tingui conveni, sinó que també disposa de certs equipaments propis que serveixen per donar resposta a les situacions d’urgència més vulnerable.

Aquest novembre s’ha inaugurat un nou espai: el Centre d’Acolliment d’Emergències (CAE)

A la mateixa seu del CUESB s’ubica també el Centre d’Estades Breus (CEB), el qual disposa de set habitacions amb diferents capacitats on es poden acollir fins a 100 persones i on també hi ha espais adaptats per a famílies. A més, el centre també disposa de dues habitacions ubicades a la planta baixa de l’edifici, on estan les oficines i els despatxos dels professionals del CUESB, les quals es destinen a persones que tinguin alguna dificultat de mobilitat afegida, trastorns de salut mental o qualsevol altra situació de vulnerabilitat extrema que faci indispensable tenir-les el més a prop possible de les treballadores. “Les persones que pernocten al centre solen tenir un perfil molt més vulnerable i per les quals estar en una pensió no seria el recurs adequat, perquè no tenen l’autonomia suficient”, expressa Leyva.

Per altra banda, aquest novembre s’ha posat en marxa el Centre d’Acolliment d’Emergències (CAE), un nou equipament que pretén donar cobertura a les necessitats bàsiques de sostre, alimentació i atenció psicosocial en el cas d’emergències que resultin de fenòmens meteorològics, emergències sanitàries i situacions no previstes, com l’arribada massiva de migrants o sol·licitants de protecció internacional per guerres, canvi climàtic o qualsevol altre motiu. Aquest vol ser un espai de primera acollida que permeti mentrestant poder valorar les necessitats i posar en marxa els recursos adients. Per exemple, el CAE es posarà en marxa com a Centre d’Acolliment Nocturn d’Emergència per a les persones sense llar quan s’activi la fase preventiva de l’Operació Fred.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article