Lideratge, recursos i aliances: les claus per ampliar el parc municipal d’habitatge

L’Ajuntament de Sabadell ha impulsat un pla per construir més de 500 habitatges de lloguer assequible


Amb el suport de  

En aquests temps de postpandèmia i de crisi econòmica, l’accés a l’habitatge continua sent un dels elements que més desigualtat genera en la nostra societat. Segons l’informe INSOCAT 14 ‘Habitatge i exclusió residencial’ de 2022, 1,3 milions de catalans viu en un habitatge inadequat —infrahabitatges, en amuntegament o en estructures temporals— i gairebé un milió més ho fa en un habitatge insegur. A més, almenys 18.000 persones viuen en situació de sense llar i sense sostre. És per això que les polítiques d’habitatge constitueixen una línia d’acció prioritària per a molts ajuntaments, com el de Sabadell.

Tanmateix, donar resposta a un repte tan majúscul com aquest no es pot fer de manera fragmentada o aïllada, sinó que requereix la implicació de tothom: del conjunt d’administracions, però també de l’àmbit privat, format tant per les cooperatives o fundacions sense ànim de lucre com pel món empresarial. “Si es volen solucions reals i en un termini raonable de temps, els municipis no podem entomar sols les polítiques d’habitatge”, ja que l’Ajuntament sol no pot “arribar als nivells de construcció, rehabilitació o compra d’habitatges necessaris per donar resposta a la demanda i a la necessitat de la ciutadania”, apunta l’alcaldessa de Sabadell, Marta Farrés. “L’habitatge continua sent motiu de desigualtat i per posar-hi fre estem liderant diverses polítiques”, assegura Farres. “Estem fent molt, però en els diferents àmbits i a nivell de finançament cal aportació de les administracions que en tenen les competències per fer viables promocions d’habitatge amb preus topats com també la implicació de l’àmbit privat. I per això també treballem intensament per aconseguir recursos i teixir aliances”.

“L’habitatge continua sent motiu de desigualtat i per posar-hi fre estem liderant diverses polítiques”, assegura Farres

De fet, Sabadell és un referent en l’àmbit de la col·laboració publicoprivada en la gestió municipal, ja que és on va néixer la primera empresa mixta de capital públic i privat destinada a la construcció d’habitatges de lloguer de protecció oficial: SBD Lloguer Social, SA, una empresa participada per VIMUSA, l’empresa municipal de Sabadell, i CEVASA, una empresa privada. Altres exemples com els d’Habitatge Metròpolis de Barcelona, l’empresa mixta impulsada per l’Ajuntament de Barcelona i l’AMB, es basen, precisament, en aquesta iniciativa sabadellenca.

Aquesta aposta per la col·laboració publicoprivada ha suposat un canvi de paradigma en la gestió municipal, ja que dels més de 1.629 habitatges municipals, 589 han estat construïts i són gestionats per SBD Lloguer Social. “Si no s’hagués apostat per aquest model en el seu moment, la realitat és que Sabadell no disposaria d’aquests gairebé 600 habitatges de lloguer de protecció oficial”, admet el regidor d’habitatge de la ciutat, Eloi Cortés. Els 1.040 habitatges restants del parc municipal són gestionats per VIMUSA, dels quals 241 són Habitatge d’Emergència Social (HES); 480 són Habitatge de Protecció Oficial (HPO); 302 són HPO per a gent gran; i 17 estan cedits a entitats. A més, “la xifra encara ha de créixer”, apunten des de l’Ajuntament, ja que els habitatges adquirits però que s’estan rehabilitant —com els 14 pisos del bloc d’Eduard Brossa— no s’inclouen en el còmput fins que es posen a lloguer. Cal destacar que, després de Barcelona, Sabadell és la ciutat catalana amb més parc d’habitatge públic. 

Construcció de noves promocions

Després de Barcelona, Sabadell és la ciutat catalana amb més parc municipal d’habitatge i, per fer-lo créixer encara més, l’Ajuntament de Sabadell ha impulsat un pla per construir més de 500 habitatges municipals de lloguer assequible, que ja s’ha començat a materialitzar. Es tracta d’un total de vuit promocions que permetran incrementar en un 34% el parc municipal d’habitatges de lloguer protegit, sense tenir en compte altres incorporacions que hi pugui haver derivades, per exemple, de la rehabilitació o de la compra per tanteig i retracte.

Els més de 500 pisos, que sumen una inversió superior als 100 milions d’euros, estaran ubicats a la carretera de Barcelona (21 habitatges), Francesc Layret (32 habitatges), Can Gambús (quatre promocions que sumen 325 habitatges), un complex d’habitatges per a gent gran a La Roureda (100 habitatges) i Ca n’Ustrell (50 habitatges). Es tracta de pisos que tenen entre una i tres habitacions, fet que “permet donar sortida a moltes situacions: joves, famílies monomarentals, famílies nombroses, persones separades...”, apunta Cortés, que recalca que aquesta “barreja” és positiva.

Per la seva banda, amb edificis amb pisos adaptats, espais de relació i activitats perquè les persones grans puguin viure amb plenitud i qualitat de vida, el complex Roureda estendrà el model d’èxit dels complexos que ja funcionen a la ciutat, com són Sant Oleguer, Alexandra i Parc Central. Però aquest és un projecte singular, perquè a part d’incorporar els aprenentatges de construcció i gestió assolits amb el desenvolupament dels altres tres complexos —en el disseny del projecte hi ha participat tant personal que treballa als complexos com responsables de patrimoni de l’empresa o tècnics de la regidoria de Cicles de Vida, entre altres— la construcció es durà a terme alhora que el Pla de Millora Urbana del solar on ha d’anar l’edifici.

Aquest Pla permetrà ordenar la parcel·la, creant zones verdes, camins i places que connectin la ciutat amb el Parc Agrari

Aquest Pla permetrà ordenar la parcel·la, creant zones verdes, camins i places que connectin la ciutat amb el Parc Agrari, i establint les bases per a construir més de 300 habitatges de protecció oficial, convertint-se en un exemple d’un projecte treballat conjuntament des de la perspectiva d’habitatge i d’urbanisme que, a més, deixa a punt parcel·les on construir més habitatge municipal. “És un projecte plantejat en diferents terrasses que respecten el desnivell existent, amb molta presència de verd, vials pacificats, i una bona connexió amb l’entorn ja urbanitzat”, afirma el regidor.

Construccions sostenibles

Tant els habitatges de la promoció de la carretera de Barcelona com els de Francesc Layret són edificis construïts amb fusta, fet que suposa un nou avenç en l’aposta de VIMUSA per la sostenibilitat. A més, gràcies als sistemes utilitzats en el disseny i en la construcció, ambdós edificis tindran una qualificació nZEB (nearly ero energy buiding), és a dir, que tindran un consum d’energia gairebé nul.

De fet, l’edifici de la carretera de Barcelona, que ja s’està construint, ha rebut el Premi a la Sostenibilitat atorgat per l’Associació de Promotors i Constructors de Catalunya, fet que, apunten des de l’Ajuntament, “demostra el compromís de Sabadell no només amb la construcció d’habitatge protegit, sinó amb l’ecologia i la cura del planeta”. Segons el calendari previst, entre finals d’any i el primer semestre de 2023 s’acabarà la construcció d’aquestes dues promocions ja iniciades, mentre que les obres del complex de la Roureda i de Can Gambús, que engloben més de 200 habitatges, es posaran en marxa el 2023. La construcció de les altres quatre promocions es portarà a terme entre 2024 i 2025.

Compra i rehabilitació

La construcció de noves promocions no és, però, l’única aposta de l’Ajuntament de Sabadell per a fer créixer el parc municipal d’habitatge. “La compra d’habitatges ja existents és un element troncal de les nostres polítiques d’habitatge”, explica Cortés, que assegura que això els permet “diversificar el parc d’habitatges i fer que estigui més disseminat arreu de la ciutat”. En els últims tres anys, el parc municipal s’ha incrementat amb un centenar d'habitatges que s'han comprat i rehabilitat, en els quals l’administració local ha invertit uns nou milions d’euros. A més, s’ha tancat un acord amb la SAREB per incorporar 80 pisos al parc gestionat per l’empresa municipal.

En els últims tres anys, el parc municipal s’ha incrementat amb un centenar d'habitatges que s'han comprat i rehabilitat

A Sabadell, el 67% dels pisos són anteriors al 1980 i, per tant, han quedat fora de la normativa sobre aïllament tèrmic. “Calia reforçar la rehabilitació per reduir la pobresa energètica, reduir les emissions i millorar la qualitat de vida dels ciutadans”, afirma el regidor. És per això que l’Ajuntament ha situat la rehabilitació dels edificis com una línia d’actuació fonamental de cara a rebre fons europeus, i a principis de setembre la Generalitat va confirmar que concediria set milions d’euros dels Next Generation per afavorir la rehabilitació de la ciutat. Des de l’Ajuntament calculen que se’n podrien beneficiar uns 400 domicilis de diferents barris com Can Deu, la Roureda, Merinals, Can Puiggener, la Concòrdia, Torre-romeu i barris del Sud.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article