Avançar cap a una alimentació sostenible, el repte de la metròpolis de Barcelona

Redacció

Amb el suport de  

Les ciutats sempre s’han preocupat per l’alimentació de la seva població. No obstant això, avui en dia l’emergència climàtica i la crisi econòmica estan fent que les metròpolis adoptin estratègies per apostar per una alimentació cada cop més sostenible. Per aquest motiu, des de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) impulsen diverses iniciatives i polítiques públiques per tal d’avançar cap a una alimentació arrelada al territori, ecològica i saludable, així com per ajudar als municipis a convertir-se en ciutats cada cop més resilients als canvis i que garanteixin un repartiment just dels aliments a tota la ciutadania.

Fer que els aliments arribin del camp fins a la taula no és un procés senzill a les grans metròpolis. El creixement de les ciutats i de la seva població ha desplaçat, en molts casos, els terrenys agrícoles i ramaders, fent més costosa la disponibilitat i garantia d’aliments de proximitat per a tota la ciutadania. A més a més, els últims anys s’ha fet molt evident que tot el sistema d’alimentació —des de la producció fins a l’elaboració i la venda, passant per la distribució— té una important petjada en el medi ambient. Per aquests motius, en una situació d’emergència climàtica com la que vivim, es fa més necessari que mai replantejar no només el model de consum, sinó també la producció i distribució dels aliments perquè sigui més sostenible.

“Les ciutats estem intentant ser part de la solució”, afirma la vicepresidenta de Desenvolupament Social i Econòmic de l’AMB, Montserrat Ballarín

“Totes les ciutats el que estem fent és intentar no només ser part del problema, sinó ser part de la solució. Això vol dir articular polítiques públiques sobre l’alimentació on es pugui garantir que la població s’alimenti de forma saludable, que sigui alhora sostenible i que sigui també justa, és a dir que arribi a tothom”, explica la vicepresidenta de l’àrea de Desenvolupament Social i Econòmic de l’AMB, Montserrat Ballarín. 

En aquest sentit, Barcelona i tota la seva àrea metropolitana disposen dels elements necessaris per a aconseguir una organització alimentària potent i que avanci en aquests objectius de sostenibilitat i justícia. En els 636 quilòmetres quadrats que configuren la regió metropolitana, no només hi ha infraestructures industrials, de captació d’aigües i de gestió de residus, sinó sobretot dos elements claus per a propiciar una alimentació arrelada al territori: el Parc Agrari del Baix Llobregat i el Parc Natural de la Serra de Collserola. 

La proximitat del riu Llobregat fa que el Parc Agrari estigui ubicat en una posició estratègica per a convertir-se en un dels principals sòls agrícoles de proximitat a l’àrea metropolitana de Barcelona. Per tant, es tracta d’un element de vital importància per a l’abastiment d’aliments per a totes les ciutats que l’envolten i que permet reduir la petjada ecològica d’aquest procés, no només per la disminució d’emissions en la distribució, sinó també per l’ús d’infraestructures per captar aigua i abastir els conreus que el fan encara més sostenible. 

El Parc Agrari del Baix Llobregat i el Parc Natural de Collserola són dos elements centrals del sistema alimentari de l’àrea metropolitana de Barcelona

Per altra banda, al Parc Natural de la Serra de Collserola existeixen àrees prioritàries per a l’agricultura i la ramaderia que esdevenen zones òptimes amb espais conreables o fàcilment recuperables, reconeguts i identificats al Pla especial de protecció del medi natural. A més, el consorci del parc impulsa una sèrie de projectes per dinamitzar, assessorar, subvencionar i brindar facilitats als pagesos i ramaders de Collserola, amb una dotació de gairebé 200.000 euros anuals. Entre les iniciatives que s’impulsen hi ha el servei de silvopastura per al manteniment de les franges de prevenció d’incendis al parc natural, la cessió gratuïta a la pagesia de maquinària i el programa Alimentem Collserola.

El director de les àrees de Planificació Estratègica i Presidència de l’AMB, Salvador Milà, destaca que fins ara a l’àrea metropolitana de Barcelona “l’espai agrari era molt residual” i ara, en canvi, gràcies a les polítiques públiques que s’han impulsat, els ajuntaments “s’han adonat que això pot contribuir també a la seva economia local, a la imatge de qualitat dels seus municipis, a millorar els mercats municipals”, entre altres millores. 

Tot i això, l’àrea metropolitana de Barcelona no disposa només de sòl agrícola per produir aliments de quilòmetre zero, sinó que a més té una indústria agroalimentària que en els darrers anys també s’ha anat adaptant per ser més sostenible. “Tota l’àrea metropolitana i l’Ajuntament de Barcelona treballem per a aconseguir que aquesta indústria agroalimentària sigui veritablement potent i incorpori els elements de la seguretat alimentària i de la sostenibilitat”, apunta Ballarín. Per tots aquests elements diversos, l’àrea metropolitana de Barcelona té un sistema d’organització alimentari privilegiat, que cada dia avança cap a ser més sostenible i saludable. 

Accions per impulsar l’alimentació sostenible 

Per tal de guiar la transformació del sistema alimentari de la metròpolis de Barcelona, l’AMB compta amb un Pla d’acció per a l’alimentació sostenible 2020 – 2023, el qual consta de 32 accions distribuïdes en set eixos d’actuació, que van des de l’ordenació territorial, el planejament urbanístic i les infraestructures alineades amb la rellevància del sistema alimentari, fins a la promoció de dietes saludables i sostenibles accessibles per a tota la ciutadania. “El nostre paper és impregnar els diversos serveis de l’àrea metropolitana perquè implementin aquesta perspectiva d’alimentació sostenible per fer institucions més eficients”, assenyala el responsable de programes d’economies locals emergents de l’AMB, José Luis Haro. 

El Pla per a l'alimentació sostenible 2022-2023 de l'AMB consta de 32 accions distribuïdes en set eixos d'actuació

L’AMB ha activat una línia de subvencions per als municipis i entitats per a la realització de polítiques i activitats en la matèria. L’objectiu d’aquest programa d’ajudes és promoure la transició cap a sistemes alimentaris locals i sostenibles, així com fomentar la producció i ocupació relacionada amb aquest sector als municipis metropolitans i impulsar o consolidar projectes en l’àmbit de les polítiques alimentàries des de la perspectiva econòmica, social i ambiental. “Des de la producció fins al consum, les administracions locals han posat l’alimentació a la seva agenda”, subratlla Milà. 

Amb aquesta mena de subvencions l’AMB preveu que es puguin continuar, i replicar a altres territoris, iniciatives com les que ja s’estan desenvolupant a localitats com el Prat de Llobregat, amb projectes com La Botiga, o a Sant Vicent dels Horts, amb iniciatives de recuperació de sòl agrícola com l’Espai Test Agrari; ambdós amb el suport de l’organisme metropolità. En el primer cas, La Botiga funciona com un servei de garantia alimentària amb un model d’autoservei o venda assistida, on les persones que pertanyen als col·lectius més empobrits del municipi poden accedir als productes ecològics, de temporada i proximitat que ells mateixos escullin. Per altra banda, l’Espai Test Agrari funciona com una incubadora de projectes agraris per a persones que vulguin iniciar-se en la pagesia, oferint-los acompanyament per part de persones capacitades abans de la seva incorporació definitiva al sector.

“Treballem per reforçar el paper que tenen tots els governs locals en el sistema alimentari. En aquest sentit, des de l’AMB ens hi estem implicant tant de manera directa com ajudant als ajuntaments perquè treballin en la creació i en fer polítiques per garantir aquest sistema alimentari de diverses maneres”, assegura Ballarín. La convocatòria de subvencions per a municipis i entitats es troba actualment oberta i ha augmentat el seu pressupost per a aquest 2023, passant dels 150.000 euros que hi havia el 2022 als 200.000 euros d’aquesta darrera convocatòria. 

Una aposta europea cap a la sostenibilitat 

En un context de creixents tensions en els mercats alimentaris globals, relacionades amb la guerra a Ucraïna, diverses regions metropolitanes europees estan impulsant la sostenibilitat integral dels seus sistemes alimentaris locals. “Tota la conjuntura actual acompanya que hi hagi un interès creixent per l’alimentació sostenible”, subratlla David Balbás, tècnic de l’Àrea de Planificació Estratègica de l’AMB. Així, juntament amb l’àrea metropolitana de Barcelona, les regions de Berlin (Alemanya), Budapest (Hungria) i Aarhus (Dinamarca), les àrees metropolitanes de Lisboa (Portugal), Àmsterdam (Països Baixos) i Brasov (Romania), així com la Plana de Lucca (Itàlia), participen des del setembre de 2022 en el projecte europeu FOODCLIC, amb el qual es vol incidir en sistemes alimentaris més sostenibles, saludables i justos a cada territori. 

L'AMB participa en el projecte europeu FOODCLIC juntament amb altres set regions europees

Aquesta iniciativa europea, que es va iniciar el setembre de 2022, està orientada a la recerca aplicada per tal d’identificar, capacitar i enfortir les xarxes d’actors que poden afavorir les polítiques alimentàries locals i regionals. El projecte planteja, fins al febrer de 2027, una cooperació entre diversos agents europeus públics, científics i del sector privat per tal de facilitar que les polítiques públiques alimentàries locals tinguin plantejaments més integrats, incorporin aspectes de sostenibilitat i estableixin connexions entre el món rural i l’urbà. “Volem desenvolupar estratègies per millorar la xarxa d’actors de l’alimentació, així com buscar maneres d’optimitzar les relacions de cohesió entre les diverses parts del sistema alimentari”, afirma Laura Bosch, tècnica de l’Àrea de Planificació Estratègia de l’AMB. 

Entre els resultats esperats s’hi troben el mapatge d’actors i actuacions en matèria de polítiques alimentàries i el desenvolupament de mecanismes i eines que facilitin que des de cada regió o ciutat es puguin adoptar unes actuacions integrades i transversals, incloent-hi els diferents nivells: públic, privat i científic. En el cas de l’àrea metropolitana de Barcelona, el projecte es desenvolupa amb la col·laboració del centre de recerca privat IRSI-Caixa. El pressupost compta amb finançament integral de la UE i té un cost total d’11.182.035 euros, dels quals 739.125 euros corresponent a l’AMB per tot el període de durada del projecte.