Transformar el model de benestar social per apropar-ho a la ciutadania

Redacció

Amb el suport de  

L’Ajuntament de Mataró s’ha plantejat un repte: transformar de cap a peus el model de benestar social del municipi. L’objectiu? Promoure un enfocament comunitari, horitzontal i més proper a la ciutadania, que impulsi la prevenció i la innovació social més enllà de la intervenció davant l’emergència. Per fer-ho, el consistori va engegar el març de 2022 una prova pilot als barris de Rocafonda i el Palau, la qual no només ha suposat una reorganització dels equips tècnics i dels espais on es fa la intervenció social, sinó que també ha reestructurat la forma de treballar conjuntament amb altres agents del territori (centres d’atenció primària, biblioteques, entitats socials, etc.). Un procés de reorganització que, a partir de la reflexió metodològica, l’avaluació i la prova-error, vol capgirar la visió que la població té dels serveis socials i fer que la seva feina sigui més efectiva. 

“Amb aquest nou model hem tornat al territori, després de molts anys d’especialització, on s’atenien casos de tota la ciutat”, explica Pilar Orodea, treballadora social del servei de Benestar Social de Mataró. Per fer la prova pilot d’aquest procés de transformació del model de benestar social del municipi, que rep el nom de Projecte Papallona, s’han escollit els barris de Rocafonda i el Palau. Els motius: pel gruix de població —una mica més de 18.000 persones—, per l’heterogeneïtat de la seva complexitat social i per la diversitat del seu teixit associatiu que fan que sigui un territori privilegiat per testar diversos models d’intervenció social i avaluar el seu funcionament abans d’estendre’ls a la resta del municipi.

“Amb aquest nou model hem tornat al territori”, Pilar Orodea, treballadora social de Benestar Social a Mataró

Tot i això, abans d’implementar qualsevol canvi, el servei de Benestar Social municipal va realitzar una diagnosi social comunitària al territori de Rocafonda-Palau per detectar quins eren els reptes que s’havien de resoldre i amb quins recursos es comptava. Aquesta diagnosi es va dur a terme en dues fases. La primera va consistir sobretot en un procés d’observació i avaluació al carrer. “Vam estar unes quantes setmanes que hi anàvem al carrer matí, tarda, nit i caps de setmana a observar i a conèixer les dinàmiques socials que té el territori i la seva població”, detalla Clara Rodríguez, tècnica de suport especialitzada en benestar social i coordinadora del procés de transformació del servei. Un cop feta aquesta primera diagnosi, les tècniques socials van reunir-se amb agents clau del territori (com entitats, associacions i serveis del territori), per poder captar els reptes que ja havien identificat prèviament els professionals que treballen al territori.

A partir d’aquest procés de diagnosi prèvia, les professionals del servei van poder detectar tres necessitats primordials: la reorganització dels equips tècnics i les seves tasques, l’aproximació al carrer i al teixit comunitari del territori, i la necessitat d’assimilar les àrees d’intervenció social amb les àrees bàsiques de salut.

Reduir la burocratització i adoptar una visió comunitària

“Als serveis socials hi ha un gran mal, no només a Mataró, que és el tema de la burocratització de tot el que és tramitacions i ajudes”, afirma Rodríguez. Per aquest motiu, un dels principals reptes a resoldre amb el nou model de Benestar Social era la reorganització dels equips professional, per tal de poder reduir el temps que les tècniques socials dediquen a fer gestions i tràmits. Orodea assenyala que el que es va fer va ser recuperar l’experiència d’un equip de “l’antiga organització dels serveis socials”, el qual va dissenyar un model de treball que separava el personal en dos grups: uns, els administratius, que es dediquen a tramitar les ajudes i a fer les altres tasques de gestió que necessiten els usuaris del servei; i uns altres, les educadores i treballadores socials, que aboquen la pràctica totalitat de la seva jornada laboral a fer intervenció socioeducativa.

Els referents comunitaris són tècniques socials que treballen braç a braç amb les agents socials del territori

A més, en el marc de la prova pilot que s’està duent a terme a Rocafonda-Palau s’ha creat la figura del referent comunitari, els quals es dediquen exclusivament a treballar conjuntament amb els serveis i entitats del territori en la detecció i anàlisi de les necessitats de la comunitat. “Hem creat figures específiques de referents comunitaris. És una figura que, en l’àmbit de serveis socials, com a mínim al nostre territori, no existia”, subratlla la coordinadora del procés de transformació del model de Benestar Social a Mataró. Actualment, l’equip professional que treballa a la prova pilot als barris de Rocafonda i el Palau està format per quatre professionals que es dediquen a l’atenció de casos concrets i tres tècniques —una educadora i dues treballadores socials— que són els referents comunitaris. “L’aproximació al territori és un dels elements clau: estem allà treballant, al carrer i colze a colze amb la resta d’entitats i serveis”, remarca Rodríguez.

Sortir al carrer i apropar-se a la ciutadania

Un altre aspecte clau de la transformació del model de Benestar Social a Mataró ha sigut la redefinició dels espais d’atenció i intervenció social. Per una banda, s’han repensat els espais que ocupen els serveis socials al centre cívic de Rocafonda-Palau. Per exemple, s’han unificat les tres sales d’entrevistes personals en una única sala per potenciar la intervenció social grupal, s’ha canviat completament el mobiliari i la disposició dels elements per afavorir l’horitzontalitat amb les usuàries i s’ha convertit l’espai dels tècnics per afavorir les dinàmiques de treball de les professionals, entre altres canvis. “L’espai ha canviat completament. Hem generat un espai amable per la ciutadania quan ve a una entrevista amb nosaltres”, afirma la coordinadora del procés de transformació. Per altra banda, s’ha potenciat el treball al carrer i a altres equipaments de la comunitat. “Intentem fer tallers, fer intervencions, fora del centre cívic i del nostre equipament”, assegura Orodea, per qui aquest canvi promou la mirada comunitària des de les entrevistes, als tallers o les intervencions puntuals, per exemple.

“La integració sociosanitària és una de les coses més importants en aquest projecte”, Laura Seijo, regidora de Benestar Social

Un canvi central que ha facilitat aquesta proximitat al territori amb el nou model ha sigut l’assimilació de les àrees de cobertura d’intervenció social amb les àrees bàsiques de salut (ABS), la qual permet una millor coordinació entre els serveis socials i l’atenció primària. “La integració sociosanitària és una de les coses més importants en aquest projecte. Sempre hem treballat molt plegats amb l’atenció primària i hem treballat molt conjuntament amb Salut”, apunta la regidora de Benestar Social i Promoció de la Salut, Laura Seijo. La finalitat d’aquesta mesura és facilitar l’atenció integrada per a la ciutadania, ja que, d’aquesta manera, les tècniques socials poden atendre a la població des dels centres d’atenció primària (CAP) i, en canvi, el personal sanitari pot participar en les sessions d’estratègia del servei de Benestar Social per acabar configurant projectes conjuntament. “Nosaltres, els serveis, som qui ens hem d’organitzar per poder prestar aquesta atenció integral sense que la persona vegi fissures”, reconeix Rodríguez.

Innovació social i governança comunitària

La transformació del model de Benestar Social a Mataró és un procés viu i en marxa, que parteix de la reflexió metodològica i l’avaluació constant a través de l’experimentació. Per aquest motiu, un altre dels elements claus d’aquest projecte és la creació d’un laboratori d’accions de benestar social, un espai on es proposen idees innovadores, les quals es treballen en xarxa amb els agents socials del territori per tal de crear prototips que s’han de testar, validar i aplicar si es dona el cas. “El laboratori és una bona eina que ens ha fet perdre la por a fer coses noves i a equivocar-nos”, destaca Orodea, qui a més de ser treballadora social del servei és també la coordinadora del laboratori.

“Nosaltres avaluem absolutament tot el que fem”, Clara Rodríguez, coordinadora de la transformació del model de Benestar Social

Aquest laboratori té la pretensió de ser flexible, tant en la seva ubicació com en la seva composició de personal, amb la finalitat de poder anar incorporant professionals expertes en les matèries que es treballen, així com a la mateixa ciutadania implicada en cadascuna de les problemàtiques que s’estudien. A més, juntament amb el laboratori, s’ha creat una taula comunitària, que permet treballar conjuntament els reptes i propostes identificats, tant amb les entitats i serveis del territori, com amb la ciutadania. “Incloem tota la xarxa associativa, tota la xarxa d’entitats, tota la població que vulgui participar a treballar conjuntament amb aquests reptes que pactem conjuntament, cadascú des de la seva expertesa”, assenyala Rodíguez.

D’aquesta manera, amb un procés d’innovació que parteix de la reflexió metodològica i amb una governança comunitària, es poden anar avaluant constantment les mesures que es prenen, per determinar quines funcionen i es podrien estendre a la resta del municipi. “Nosaltres avaluem absolutament tot el que fem, perquè és una eina que nosaltres estem fent servir per després veure quins són els resultats. Aquest pilot ha de coexistir paral·lelament amb el model antic, per dir-ho així; el model actual amb el model futur. Sabem que ho estendrem, tenim moltes idees de com ho farem, però encara hem de treballar perquè l’efecte intern sigui el mínim, perquè l’efecte extern sigui el màxim”, afirma la coordinadora del procés de transformació, Clara Rodríguez.