Envellir a Barcelona: l’any 2050 tres de cada deu barcelonins i barcelonines tindrà més de 65 anys

Les polítiques municipals es preparen per donar resposta a diferents reptes en matèria de serveis socials, d’habitatge, cures o participació, entre d’altres


Amb el suport de  

Barcelona envelleix. El pes demogràfic dels veïns i veïnes de més edat augmenta any rere any. Actualment, a la capital catalana hi viuen prop de 350.000 persones de més de 65 anys, el que representa un 21,3% de la població, és a dir, una de cada cinc persones. Però les projeccions de l’augment de l’esperança de vida indiquen que les persones de més edat encara seran un segment de població més gran: l’any 2050, tres de cada deu barcelonins tindrà més de 65 anys i dos de cada deu, en tindrà més de 80 anys.

Per a la ciutat, aquestes xifres suposen un repte decisiu, al qual s’haurà de donar resposta des de diversos àmbits com són els serveis socials, l’habitatge, les cures, la salut, el transport o la participació, entre molts altres. Està preparada la ciutat? Quines polítiques municipals s’han de repensar per donar resposta a la ciutadania que necessita certs suports per la seva edat? I de quina manera s’han d’enfocar tots aquests suports perquè siguin accessibles i sostenibles?

Així, l’envelliment de la població barcelonina esdevé un canvi social i demogràfic “sense precedents”, i afectarà l’estructura social, econòmica, comunitària, institucional i política de la ciutat. “L’escenari és d’una ciutat encara més diversa i complexa, on tindrà un gran pes una nova generació de persones grans actives, i alhora on serà molt més habitual trobar-nos amb persones centenàries i persones amb necessitats de suport i cura. D’aquí la importància que dona l’Ajuntament de Barcelona a les polítiques i serveis adreçats a les persones grans”, admet Ester Quintana, directora de Serveis d’Envelliment de l’Institut Municipal de Serveis Socials (IMSS).

A més a més, les futures generacions que envelliran són més heterogènies que abans, i també caldrà tenir en compte la diversitat d’envelliment, ja que no necessita el mateix una persona de 65 anys que aquelles que en tenen que de 75, o 85 o més anys. I no només és un tema de diferència d’edat, sinó també perquè les persones no envellim de la mateixa manera; influeixen diferents factors com ara la salut, el gènere, la cultura o inclús el caràcter.

Així, aquest canvi sociodemogràfic que viurà la ciutat en els propers vint anys ha de marcar les agendes “d’ara i del futur” de les polítiques públiques, diu Ester Quintana. “Caldrà incorporar respostes a necessitats presents com sobrevingudes, així com anticipar-se a les necessitats futures”. Precisament, fruit d’aquesta reflexió, l’Ajuntament de Barcelona va aprovar la Mesura de Govern d’Estratègia sobre canvi demogràfic i envelliment: una ciutat per a tots els cicles de vida (2018-2030), que té l’objectiu de recollir i sistematitzar aquelles accions en les que hem de començar a treballar ara per afrontar els reptes a mig-llarg termini d’aquest canvi demogràfic sense precedents. En aquest sentit, també s’han impulsat la Mesura de Govern per a la promoció de les persones grans, la Mesura de Govern per una democratització de la Cura i l’Estratègia Barcelona contra la soledat.

“Davant el canvi demogràfic cal preparar-se, aprendre i experimentar per afrontar els reptes”, diu Ester Quintana, directora d’Envelliment

“Tenim gairebé dues dècades per identificar, contrastar i definir unes polítiques locals que contribueixin a la visió anterior, tenint en compte que necessàriament caldrà assumir un doble tempo d’intervenció. Davant el canvi demogràfic, cal preparar-se, aprendre i experimentar per afrontar els reptes d’una ciutat plural i diversa”, afegeix Quintana. L’objectiu, segons apunta la directora de Serveis d’Envelliment és assolir una ciutat per a totes les edats, “amb justícia de gènere i equitat generacional, atenció a la diversitat en els cicles i formes de vida, i fer-ho amb el protagonisme dels diversos grups socials i generacionals”.

Serveis domiciliaris, cabdals per fomentar l’autonomia personal

A Barcelona hi ha prop de 50.000 persones grans, el 60% de les quals són majors de 85 anys, que tenen necessitats de suport per realitzar les activitats de la vida diària. “Des dels serveis socials s’està treballant intensament per facilitar que les persones envelleixin a casa seva dins del seu entorn comunitari habitual, per promoure l’autonomia personal i per evitar situacions de soledat no volguda i aïllament”, recorda Quintana. Per fer-ho possible, l’Ajuntament impulsa diferents serveis d’atenció a les persones a les seves pròpies llars.

Un d’ells és el Servei de Teleassistència, que aquest 2022 va atendre a 109.737 persones o el Servei d’àpats a domicili, que ha proveït aliments a 1.629 persones, amb un total de 745.834 àpats durant tot l’any.
Un altre servei molt necessari i que s’ha reforçat en clau de proximitat i treball en equip és el Servei d’Atenció Domiciliària (SAD), que aquest darrer 2022 va atendre a 21.324 persones.

Una treballadora del SAD entra en una casa d’una persona usuària | Isaac Planella (Ajuntament de Barcelona)

El SAD de proximitat és un projecte d’innovació social que concep diferents illes de servei com a espai coordinador de diferents serveis socials i sanitaris, tant professionalitzats com comunitaris, amb l’objectiu d’evitar situacions d’exclusió i aïllament i garantir la permanència voluntària a la pròpia llar de les persones grans. La millora de la qualitat del SAD ha comportat ajustar els serveis a les necessitats de les persones usuàries, així com garantir una millora de l’ocupació de les treballadores, generant ocupació estable i també distribuint de forma més equitativa les càrregues de treball físic i psicològic dels professionals.

“La majoria de les persones en envellir volen romandre en el lloc on viuen”, assegura Eva Jou, cap d’Atenció Social Domiciliària de l’IMSS

“La majoria de les persones en envellir volen romandre en el lloc on viuen, per tant, l’objectiu dels serveis domiciliaris com el SAD, la teleassistència i els àpats a domicili és donar suport a les persones amb l’objectiu de mantenir-se en el seu entorn habitual i aconseguir el màxim nivell de qualitat de vida, benestar i autonomia”, assegura Eva Jou, cap del Departament d’Atenció Social Domiciliària per a persones grans de l’IMSS. Per aconseguir-ho també calen mesures per a garantir la rehabilitació dels habitatges per a què estiguin adaptats i segurs, així com dotar de productes de suport domiciliari.

Un altre desafiament majúscul al qual ha de donar resposta Barcelona pel que fa a l’envelliment és el que implica les polítiques d’atenció integrades socials i sanitàries, entenent que només d’aquesta manera podrem ser més eficients, donant resposta a les necessitats de les persones per garantir el seu dret a l’autonomia, així com a una cura digna i de qualitat, “que redueixi les desigualtats socials i de gènere que ara mateix caracteritzen la provisió i la recepció de les cures”, posa en el focus Ester Quintana.

Un altre repte és la innovació en els models d’atenció

Un altre dels reptes als quals Barcelona ha de donar resposta és l’atenció a les persones grans quan ja no poden mantenir-se en el seu entorn habitual o necessiten una atenció continuada. “Cal tenir present que no tothom voldrà anar a viure a una residència”, recorda Àngels Campos, cap del Departament d’Atenció Residencial i Diürna i Alternatives Habitacionals.

Campos creu que és cabdal treballar per potenciar les actuacions i estratègies necessàries “que permetin la permanència en l’entorn més proper, promovent l’autonomia per envellir a casa”. Entre altres, Campos assenyala que cal millorar l’oferta i l’especialització dels centres de dia que permetin l’atenció a la persona i alhora la permanència en l’habitatge habitual, donant suport a les persones cuidadores.

D’altra banda, també des de l’Ajuntament s’està donant suport a fórmules d’habitatge alternatives. Una d’elles és la important dotació d’habitatges amb serveis per a persones grans de la ciutat. Actualment, hi ha 1.433 habitatges, una xifra que està prevista augmentar en 475 habitatges més fins al 2024, arribant a un total de 1.908 habitatges. Són habitatges adaptats, pensats per envellir-hi, i a un preu assequible que disposen de serveis complementaris per donar resposta a les necessitats de la gent gran, entre els quals serveis de geriatria i neteja. Tanmateix, s’estan fomentant altres formes d’habitatge compartit i de cooperatives d’habitatge.

Per últim, es vol repensar i millorar el model d’atenció per fer residències més adaptades a totes les diversitats de les persones grans, amb serveis més personalitzats i defugint del model hospitalari i hoteler. Així la tendència és a implementar “models residencials ‘com a casa’, personalitzats i estructurats en petites unitats de convivència que facilitin la continuïtat de l’estil de vida de les persones grans”, argumenta Campos.

Una de les apostes de l’Ajuntament, en aquest sentit, és el Model d’habitatge compartit assistit, ubicat en una nova promoció que s’està construint als espais de l’antiga Clínica Quiron de Gràcia, i que té prevista la finalització i entrega durant el primer trimestre de 2025. “Aquest edifici suposarà una prova pilot d’un nou model mixt, que combina 83 habitatges amb serveis per a persones grans, amb un habitatge compartit assistit que disposarà de 15 places d’allotjaments on s’acolliran persones amb un alt grau de dependència funcional o cognitiva i que necessiten supervisió i atenció continuada per a les activitats de la vida diària”, apunta Campos.

Aquest habitatge compartit assistit tindrà espais comuns: cuina, menjador, saló, bugaderia, terrassa amb jardí terapèutic i espais per a les famílies per mantenir la privacitat amb la persona usuària, etc. i cada persona tindrà la seva pròpia habitació. “La finalitat és oferir a les persones usuàries dels habitatges amb serveis que ja no poden viure soles de forma autònoma una alternativa residencial i finalista. L’atenció estarà fonamentada en el Model d’Atenció Centrat en la Persona (ACP), que impulsa la realització d’activitats significatives, el manteniment del projecte vital i els mecanismes per fomentar la presa de decisions, així com el foment de la participació de les persones usuàries i familiars en l’atenció”, afegeix la cap del Departament d’Atenció Residencial i Diürna i Alternatives Habitacionals.

També hem d'aconseguir entorns comunitaris de cura

D’altra banda, a Barcelona també s’estan impulsant altres projectes que volen incloure una atenció de qualitat a les persones grans, com el Radars, un servei d’acció comunitària que va néixer el 2008 al districte de Gràcia i que avui en dia ja s’ha estès a tots els districtes de la ciutat. El Radars té l’objectiu de prevenir situacions d’aïllament social o de soledat no desitjada, de manera conjunta amb els veïns i veïnes, comerços, farmàcies, persones voluntàries i equipaments. “Es tracta de transformar els barris en comunitats de cura més humanes, segures, participatives i solidàries”, explica Ester Quintana.

Entre aquestes noves formes d’entendre la cura d’una forma més comunitària, també cal assenyalar VilaVeïna, una nova iniciativa que s’està impulsant a Barcelona que articula les comunitats perquè siguin agents de cura i suport de les persones que cuiden d’altres amb necessitats especials d’atenció. De moment, ja funcionen 16 oficines de Vilaveïna repartides pels deu districtes de la ciutat, que donen servei a 320.000 veïns i veïnes. L’objectiu d’aquest projecte és donar resposta de forma col·lectiva i compartida a les necessitats de cura que puguin tenir els barcelonins i barcelonines, amb un nou model de cures basat en la proximitat, la corresponsabilitat i la qualitat.

En definitiva, conclou Quintana, “viure l’edat madura o l’envelliment en plenitud significa, també, l’oportunitat de participar en la vida social i comunitària, exercir la ciutadania activa i ser agent en el mateix entorn. No podem pensar en com abordar l’envelliment de la població sense les pròpies persones grans”. Tot recordant que, a més a més, a Barcelona també hi ha un gran nombre d’equipaments de proximitat distribuïts pels deu districtes com són els casals i espais de gent gran, instal·lacions esportives, centres cívics, casals de barri, escoles d’adults i d’extensió universitària, biblioteques, i d’altres que contribueixen a promoure un envelliment actiu i saludable, com a principal política de prevenció i de promoció de la dependència.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article