La participació ciutadana: clau en la construcció dels nous serveis socials

L’Ajuntament de Barcelona, a través de diversos projectes, aposta per posar el coneixement de la ciutadania al centre


Amb el suport de  

Compartir mirades, inquietuds, anhels i desitjos. Acompanyar la ciutadania de tots i cadascun dels districtes de Barcelona. I no només acompanyar-la, sinó anar un pas més enllà i fer-la protagonista de les accions i la vida que s’obre pas als barris. Comptar amb la veu i l’experiència dels veïns i les veïnes per continuar teixint xarxes de suport. Aquest és l’objectiu que es proposa l’Institut Municipal de Serveis Socials (en endavant IMSS).

Per fer partícips als ciutadans i ciutadanes, però, cal canviar la manera d’entendre i atendre les seves necessitats, posant la mirada també en les seves potencialitats. “Per garantir que les persones tenen les eines i recursos adequats al seu abast, hem de saber de primera mà quines són les problemàtiques o situacions que es donen en l’actualitat, com viu cada persona aquesta circumstància i generar opcions per a que la persona decideixi el seu procés”, assenyala Susana Martín, tècnica del Departament de Planificació i Processos de l’Àrea de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI de l’Ajuntament de Barcelona. Per aquest motiu, Martín considera que la participació de les persones en els serveis “ha de ser un eix central per orientar els dispositius”.

De quina manera s’inclou l’opinió sobre l’atenció que reben les persones ateses als Centres de Serveis Socials (CSS)? Pel que fa a projectes, l’any 2022 es van portar a terme els grups focals per continuar recollint la perspectiva i la visió de les persones i per incloure la participació de les persones als diferents Centres de Serveis Socials.

S’han fet quatre grups focals, amb persones que ja participen en altres grups amb temàtiques concretes en els diferents centres de serveis socials

S’han fet quatre grups focals, amb persones que ja participen en altres grups amb temàtiques concretes en els diferents centres de la ciutat. A tal efecte, es van delimitar quatre situacions diferents: persones adultes soles, dones que han patit violència masclista, persones que han assistit als grups VINE (grups de primera atenció que informen i assessoren) i persones ateses a diferents CSS al districte de Nou Barris. Es tracta, doncs, de grups amb molta diversitat.

L’objectiu d’aquests grups és analitzar l’atenció rebuda en els Centres de Serveis Socials, des de l’accés a la finalització de l’atenció per tal d’incorporar aspectes de millora així com altres informacions d’interès en relació al procés. La metodologia emprada en els grups és de naturalesa qualitativa mitjançant dinàmiques portades a terme per expertes.

“Els resultats ens han permès conèixer i recollir la mirada de les persones ateses i les seves propostes de millora i també pensar en la importància a mitjà i llarg termini de continuar incorporant la participació d’una manera més estructural en els Centres de Serveis Socials i a altres accions i projectes de l’IMSS”, explica Martín.

Agilitzar i humanitzar els tràmits

Les propostes de millora que han destacat les persones assistents als grups s’hi troba la d’agilitzar i humanitzar els tràmits, Es remarca la necessitat de tenir un suport que orienti sobre on buscar i què i com fer les coses, ja que pot costar entendre bé allò que et demanen; és important l’acompanyament en l’accés als tràmits i l’entesa de la documentació, especialment aquells tràmits que s’han de fer per internet.

“Es tracta d’ajustar els recursos que tenim a les necessitats actuals. Reorientar i reformular les eines perquè es puguin adaptar millor a la realitat amb l’acompanyament i suport professional”, destaca Martín Des de l’IMSS, s’està preparant una jornada interna de reflexió per valorar els resultats de les diferents accions de participació i com continuar millorant els dispositius.

Relacionar-se de manera diferent

La promoció de la participació de les persones s’ha de posar en relació a altres iniciatives, com ara el projecte ‘Comunitàriament’ que s’emmarca en el Pla d’Actuació IMPULSEM 2020 – 2023 de l’IMSS per construir una nova visió i futur dels Serveis Socials. Així, en aquests dos últims anys s’ha estat treballant fent un acompanyament als Centres de Serveis Socials per aprofundir en una metodologia de treball que construeixi o consolidi la incorporació de la perspectiva comunitària en els diferents nivells d’intervenció.

“Un cop identificades les oportunitats que tenia cada Centre de Serveis Socials, s’identifica una acció que permeti un abordatge col·lectiu davant d’aquelles necessitats detectades en l’atenció individual”, assenyala Loida Mejias, tècnica referent del programa ‘Comunitàriament’.

L’altra prioritat, destaca Mejias, era incorporar els veïns i veïnes. “Era important que per desenvolupar l’acció poguéssim comptar amb ells”, assegura. Per fer-ho, les expertes tenien clar que s’havien de relacionar “de manera diferent”. Com? Per exemple, generar espais de trobada col·lectius, adequació d’espais més acollidors dins el centres, etc., destaca Mejias.

D’aquesta manera, uns dels pilars del projecte ‘Comunitàriament’ es basa a incorporar la ciutadania en les diferents fases del procés de treball: diagnòstic, disseny, desenvolupament i avaluació de les accions dutes a terme en els Centres de Serveis Socials, per abordar en clau col·lectiva els problemes individuals.

“No partíem de zero, sinó que es tractava d’aterrar el marc d’intervenció comunitària als Centres de Serveis Socials de Barcelona, assenyala Mònica Marín, referent tècnica d’Atenció Grupal i Comunitària. “Per tant, ens hem de poder adaptar al territori i identificar els agents clau per construir conjuntament les accions, afegeix.

L’objectiu d’aquests grups és analitzar l’atenció rebuda en els Centres de Serveis Socials | Ajuntament de Barcelona

Mirada conjunta

Un cop ha quedat clar que la incorporació de la ciutadania és un pas clau per construir de forma col·lectiva accions de millora, cal saber ara, de quina manera s’ha incorporat la participació ciutadana.

“Ha estat i és tot un procés. Cal tenir en compte que hi ha diferents graus i moments de participació: assistència, col·laboració, implicació i organització. Per exemple: una veïna pot assistir a una festa de barri, pot fer una col·laboració puntualment realitzant un taller o pot estar en la comissió organitzativa de les festes”.

El projecte ‘Comunitàriament’ ha tractat diferents temes amb la ciutadania

Una de les accions del ‘Comunitàriament’ ha estat realitzar unes converses amb ciutadania per tractar diferents temes, ja sigui sobre habitatge, criança, etc., incorporant els sabers i coneixement dels veïns i veïnes, en definitiva, les seves veus, i emfatitzant que la necessitem per saber com la podem acompanyar millor des dels serveis socials, assegura Mejias.

Després d’aquest procés de construcció conjunt amb la ciutadania, tant Mejias com Marín asseguren que s’han potenciat noves relacions i enfortiment dels vincles. “Per nosaltres és molt important generar espais de trobada amb veïns i veïnes que permetin la generació de vincles i suport mutu. Des d’aquesta perspectiva, la veu de les persones ha de ser recollida també en el disseny de processos. I així ho hem fet”, expliquen.

Així és com s’han establert altres formes de relacionar-se, afavorint la cocreació d’iniciatives de naturalesa diversa. “Ara quan s’han de fer propostes, ja pensem conjuntament. Hem fet una activitat de festes de barri de manera conjunta: professionals i ciutadania. I hem construït la proposta conjuntament, potenciant la unió i la proximitat entre unes i altres”, assegura Mejias.

“De quina manera et podem ajudar?”

La relació des de diferents espais ha donat pas a la unió, enfortir el vincle. I des d’aquest vincle, les coses han començat a fluir. “La gent ha valorat molt positivament que se’ls preguntés com ha estat l’atenció rebuda i quines millores poder incorporar per donar una resposta més ajustada a les seves necessitats. , destaca Marín.

Mejias li dona la raó: “Quan comparteixes humanitat des d’un altre lloc, el vincle canvia i la gent es relaxa i pots acompanyar des d’una altra manera. Les participants, ho han viscut amb molt d’agraïment. Quan les persones se senten escoltades i valorades es mostren agraïdes”.

A vegades, reconeixen, han tocat temes complicats, com l’habitatge: “Després de les converses, les persones que estaven molt preocupades amb el tema, han valorat molt positivament l’espai de posada en comú: la trobada amb l’altre, el fet de parlar-ne”.

L’acompanyament emocional al centre

La mirada horitzontal, reconeixen, els ha donat grans moments amb les veïnes. I en aquesta mirada horitzontal ha entrat en joc la participació ciutadana. “A partir d’unes necessitats, busquem persones que s’hagin trobat en la situació i que vinguin, no només a explicar-la, sinó també a fer acompanyament. Ens ha quedat demostrat que les persones, sigui en l’àmbit que sigui, necessiten acompanyament emocional”, explica Marín.

La mateixa mirada conjunta també ha ajudat als i les professionals a incorporar altres sabers, que són els sabers de les persones destinatàries. “Aquest fet ens ha enriquit i ha tingut un impacte transformador: La ciutadania ha passat de subjecte passiu a actiu”, destaca Marín.

La mirada comunitària fa de la participació ciutadana un punt central

Aquest canvi, que incorpora la mirada comunitària i fa de la participació ciutadana un punt central, afecta, òbviament, a l’organització dels serveis socials, amb tot el que això implica. “Des de l’IMSS també s’han d’afavorir aquests canvis. Hem de poder assentar unes bases i identificar elements que puguin acompanyar els i les professionals. Hem de sortir dels despatxos i canviar el xip. Tot i que, en certa manera, ja es feia. Però ara es fa intencionadament”, assevera Marín.

“En general, podem dir que hi ha una bona predisposició per continuar en aquesta línia. El que es respira són ganes i motivació per fer les coses diferents”, conclou.

En aquesta línia, la participació ciutadana en el grup focal els dona la raó i destaquen que, gràcies al “canvi de xip” s’han produït canvis tant en la mateixa persona, en la visió que es té dels serveis socials, en la relació amb els i les professionals, i han generat vincles entre la població i el territori, ja que han pogut ampliar la xarxa de relacions i trencar amb la soledat. És a dir, el fet de reunir-te amb gent, empodera les persones i fa que tinguin més energia per poder tirar endavant.

“El fet de fer coses diferents i fer diferents tipus d’activitat els ha servit per sortir al barri i engrescar-se. Per exemple: implicar-se en les activitats de preparació de festes del barri, comissió de festes, etc.”. Una altra de les conclusions que ha sortit del grup focal és que el professional de serveis socials està més pròxim i afavoreix una visió dels serveis socials i són coneixedors del que fan. Ho saben perquè, ara, ciutadania i professionals van de la mà, sumant experiències.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article