Barcelona aposta per la fusta per a ampliar el parc públic d’habitatge

Redacció

Amb el suport de  

L’Ajuntament de Barcelona està apostant per la fusta com a material principal per a la construcció del nou parc públic d’habitatge. L’Institut Municipal de l’Habitatge (IMHAB) ha posat en marxa ja sis promocions, que suposaran un total de 283 habitatges, amb estructures i façanes elaborades amb fusta laminada i altres materials de baix impacte ambiental. Un nou model d’industrialització de l’habitatge que pretén no només reduir la petjada de carboni en la construcció de nous espais residencials de propietat pública, sinó que també busca l’optimització dels recursos i la reducció del temps d’elaboració a través de l’impuls del treball conjunt entre arquitectes, dissenyadors i constructors des del primer moment. Està previst que els primers pisos s’entreguin a inicis de 2024.

Quatre de les sis promocions d’habitatge industrialitzat que s’estan elaborant principalment amb fusta s’estan posant en marxa al districte de Sant Martí —51 habitatges a la plaça de les Glòries, 42 habitatges al carrer Pallars, 40 més al carrer Lola Iturbe Arizcuren i 24 al carrer de Binèfar— i les altres dues ho faran al districte de Sant Andreu —56 pisos al carrer Fernando Pessoa i 70 més al carrer de Víctor Colomer—. El director de serveis tècnics de l’IMHAB, Juan Carlos Melero Sánchez, explica que la gran majoria de les propostes que es van presentar al concurs de projecte i obra —45 de 79— van escollir la fusta com a material principal en la construcció de les façanes i estructures d’aquests edificis sobretot pel seu baix impacte ambiental, ja que és un dels materials que genera menys emissions de CO₂ i consumeix menys energia en el seu procés de fabricació. 

“La producció de CO₂ que es genera en el procés de manipulació de la fusta en realitat és menor que tot el CO₂ que l’arbre ha captat al llarg de la seva vida útil”, subratlla Melero Sánchez. A més, la fusta també té un avantatge pel que fa a la seva versatilitat en la construcció, ja que es pot adaptar tant a edificis de poca alçada com a aquells de més de cinc plantes. “Ara estem construint edificis de deu plantes amb fusta i, quan treballes amb aquestes alçades, l’alternativa és pràcticament només el formigó o l’acer”, apunta Melero Sánchez. 

De les sis promocions fetes amb fusta en marxa a Barcelona, quatre són al districte de Sant Martí i dues a Sant Andreu

En aquest sentit, l’IMHAB ha introduït en el plec de condicions del concurs de projecte i obra d’aquestes promocions la sostenibilitat dels materials de construcció com un dels punts millor valorats, només per sota de la qualitat arquitectònica, igualat amb la reducció del termini d’execució d’obra i per sobre de l’oferta econòmica i de la millora del manteniment. Melero Sánchez explica que la normativa actual regula sobretot que els edificis tinguin poc impacte ambiental pel que fa a les emissions que es produeixen un cop ja construïts, però “no hi ha cap normativa que et digui o t’impedeixi que tu treballis amb materials molt contaminants” i per aquest motiu van decidir introduir la sostenibilitat ambiental com un dels aspectes més importants a tenir en compte a l’hora de presentar els projectes de construcció. 

Tot i això, el director de serveis tècnics de l’IMHAB deixa clar que han valorat l’impacte ambiental dels projectes presentats al concurs de forma “objectiva”, a partir de quatre variables: les emissions de CO₂ que es produeixen en la fabricació dels materials, l’energia que es consumeix en aquest procés, la generació de residus i la incorporació d’elements reciclats. “La sostenibilitat no la valorem en funció d’intencions, sinó que la valorem d’una manera automàtica”, afirma Sánchez Melero. Per garantir aquesta objectivitat en la valoració de la sostenibilitat dels materials, l’IMHAB ha treballat juntament amb l’Institut Tecnològic d’Edificació de Catalunya (ITEC) que té una base de dades en la qual s’especifica quants quilos de CO₂ s’emet en la fabricació d’una tona de cada material de construcció, com pot ser el formigó, la fusta o l’acer. 

Optimització dels recursos i industrialització del procés 

Tot i que la construcció amb fusta és més sostenible que la que es fa amb altres materials, pot arribar a ser un 10% més cara que la construcció tradicional amb formigó, maons i acer. Per contrarestar aquest possible sobrecost, l’IMHAB ha implementat una forma de concurs de projecte i obra on s’obliga a treballar conjuntament l’arquitecte redactor del projecte i l’empresa constructora des del primer minut, per, d’aquesta manera, optimitzar els recursos i reduir el temps de l’obra. “Quan tu incorpores l’industrial en el procés de disseny, segurament tindràs estalvis. Això nosaltres ho hem pogut comprovar, nosaltres hem tingut estalvis”, assevera Melero Sánchez.

A més, l’aposta per la fusta com a principal material de construcció ha permès també industrialitzar part del procés, contribuint també d’aquesta manera a accelerar el procés de construcció dels habitatges. “La fusta et permet també fer una part important del treball en un taller i fabricar la fonamentació de l’edifici alhora que estàs fent les parets i sostres en un taller. Això amb l’estructura tradicional no passa”, assenyala Melero Sánchez, qui afegeix que la construcció amb fusta permet encavalcar processos, disminuir el temps de construcció i, per tant, reduir despeses rellevants, com els mesos de contractació del personal de l’obra.

Antecedents i altres fórmules d’habitatge

L’aposta per la fusta en la construcció d’habitatges a Barcelona és visible més enllà de les promocions de nou parc públic que estan actualment en marxa. El director de serveis tècnics de l’IMHAB apunta a un clar precedent, com és el cas de la promoció de 46 habitatges per a jovent que es va fer a l’antiga nau industrial de Can Fabra, a Sant Andreu. Aquest projecte —que va guanyar el Premi FAD d’arquitectura i interiorisme del 2021— va consistir en l’aprofitament de les dues plantes de cinc metres d’alçada de la nau industrial per afegir-hi a dins dues plantes més de dos metres i mig d’alçada, amb estructures de fusta. D’aquesta manera no es va superar el pes estructural que es va preveure en el seu dia en la construcció de la nau, però es va poder segmentar més l’espai per poder incorporar més habitatges. 

A més, les construccions d’estructures i façanes amb fusta estan molt presents també en les promocions de cohabitatge que impulsen a la ciutat entitats socials i cooperatives, a través de convenis amb l’Ajuntament de Barcelona com és el Conveni ESAL, que regula la cessió de sòl públic per a la construcció de projectes d’habitatge cooperatiu. Així, s’han construït ja a Barcelona edificis d’habitatges cooperatius com La Balma o Cireres, els quals han estat impulsats per Sostre Cívic. De fet, Cirerers és avui en dia de l’edifici més alt construït a l’Estat espanyol amb estructura i façana de fusta.