Els vetlladors, figura clau per a l'escola inclusiva

El concepte d'educació i d'escola han evolucionat molt al llarg de les darreres èpoques i des de fa anys es treballa per aconseguir una escola inclusiva. Però, en què consisteix aquest model educatiu? Lèxicament 'inclusiu', 'incloure', significa posar una cosa dins una altra, comprendre una part. Aquesta definició adaptada al món educatiu ens ve a dir que és una escola on tots els alumnes, per diferents que siguin, poden aprendre junts; en el mateix centre i en la mateixa aula. Perquè això sigui així i perquè la formació sigui fructífera per a tots els alumnes (els que no tenen cap dificultat i els que presenten alguna discapacitat) hi ha una figura clau: la del vetllador, aquella persona que està en tot moment amb un alumne que per una sèrie de motius necessita sempre algú al seu costat, ajudant-la, donant-li suport i guiant-la. Si bé actualment ja estem força familiartizats amb aquest paper, la seva implantació va ser fruit d'una evolució de dècades en el sistema educatiu.

Les bases del model actual

A Catalunya el camp de l'educació especial ha presentat transformacions i canvis en les darreres dècades i els canvis han girat al voltant de tres lleis fonamentals: la Constitució espanyola de 1978, la LISMI I la LOGSE. Als anys seixanta i setanta, l'existència d'un model clínic d'aproximació a l'educació especial es basava en una concepció patològica de la discapacitat i a un model clínic en la intervenció. A Catalunya va tenir lloc l'explosió en la creació de centres d'educació especial des de les associacions de pares i es va obtenir així una autèntica xarxa de centres segregats paral·lela als ordinaris. Durant els darrers anys de la dècada dels setanta van començar a aparèixer les primeres iniciatives a Catalunya dels pares i els professionals destinades a la integració dels infants amb discapcaitat a l'escola ordinària. La societat comença a tenir consciència del fet que les condicions d'exclusió eren desfavorables per al desenvolupament de les persones amb discapacitat.

L'educació especial en la dècada dels vuitanta a Catalunya queda marcada per la recuperació de parcel·les d'autogovern de la Generalitat. Pel que fa a l'Ensenyament, es reconeix a la Generalitat la competència plena i rep les transferències l'any 1981. En aquests anys l'educació especial passa per un moment de forta creativitat, inversió, iniciatives emprenedores que suposen canvis en el sistema educatiu. Per això es duen a terme un conjunt de mesures orientades a fer que els infants amb alguna discapacitat puguin ser atesos tan a prop com sigui possible del seu domicili. També hi haurà iniciatives relatives a l'adaptació de la resposta educativa a les necessitats dels alumnes mitjançant el currículum. El resultat va ser, a Catalunya, una opció a favor d'un únic marc curricular per a l'ensenyament obligatori per a tots els alumnes, i que quan fos necessari podria adaptar-se a l'alumnat amb necessitats especials. El centre d'educació especial 'El Margalló' de Vilanova i la Geltrú va ser el primer en reconvertir-se en centre ordinari.

Les conseqüències positives d'aquesta etapa han estat: la major sensibilitat dels equips de professors cap a l'atenció a la diversitat, alguns canvis metodològics, la transformació del mestre d'educació especial en mestre de suport en col·laboració amb la resta de l'equip, la millora de l'autoestima dels alumnes i el canvi de la imatge social de les persones amb discapacitat. Així avui dia entenem l'educació inclusiva com que tots els nens d'una determinada comunitat aprenguin junts, independentment de les seves condicions personals, socials o culturals, inclosos aquells nens que presenten discapacitat, per afrontar el dret a l'educació, la igualtat d'oportunitats i la participació.*

El paper dels vetlladors

La tasca que duen a terme els vetlladors és clau perquè el model d'escola inclusiva funcioni. La Fundació Pere Tarrés, així com altres entitats, té més de 300 monitors i monitores que acompanyen nens i nenes hiperactius o amb dificultats motrius durant l'horari escolar per afavorir la seva integració en les escoles ordinàries. L'objectiu és que l'alumne s'integri dins del grup que conforma la seva aula i alhora es treballen aspectes com l'autoestima personal i els hàbits de la vida quotidiana que inclouen aspectes com la higiene, corregir la postura, comunicar-se o interactuar. Són alumnes que, per les seves necessitats especials, sense el suport d'aquesta figura haurien de continuar la seva formació en escoles especials. A l'entrevista que el social.cat va fer a la vetlladora Cinta Bayerri es veu clarament com treballen aquestes persones.


* Extret de: Persones amb discapacitat. Una ullada al passat per a construir el futur. Generalitat de Catalunya. Departament de Benestar i Família