Gent gran: experiència i il·lusió al servei del país

La participació de la gent gran en associacions i entitats demostra la voluntat que tenen d'exercir la seva ciutadania des de la responsabilitat i l'exigència cívica.

Un dels espais de debat més interessants que existeixen a Catalunya és el Congrés de la Gent Gran, impulsat pel Departament de Benestar Social i Família (aquest any 2011 se'n celebrarà la setena edició). Un esdeveniment que cada any reuneix milers de persones al llarg del territori per participar en sessions on es tracten idees i propostes que tenen l'objectiu de millorar les polítiques de suport a la gent gran.

Els temes més citats en els diferents congressos fets fins a dia d'avui són, entre d'altres, fomentar la participació de la gent gran en els consells de participació dels diferents Departaments de la Generalitat, l'ampliació de la formació per a la gent gran a través de les aules d'extensió universitària o l'exigència de canvis en el sistema de pensions per donar resposta a les noves situacions de pobresa que viuen els nostres avis.

La Llei de la dependència, entre l'esperança i la incertesa

Des del 2006, però, un tema ocupa gran part de les crítiques dels avis que participen en aquest Congrés: la Llei 39/2006 d'atenció personal i atenció a la dependència i les seves mancances. Van ser moltes les esperances que va aixecar aquesta llei, però els resultats han estat moderadament optimistes només. Molts dels usuaris i les seves famílies es queixen del retard en el cobrament de les ajudes o del fet que aquestes arriben quan la persona sol·icitant ja és morta. Des dels Governs que l'han posat en marxa (PSOE a Espanya, Tripartit a Catalunya) es deia que aquesta llei tenia un desplegament difícil perquè en la seva gestió hi intervenien tres administracions diferents (Estat, Generalitat i ajuntaments) i que, per la tramitació de tot plegat es podia alentir.

Per altra banda, es feia notar però que tenia una aplicació progressiva fins el 2015 i que arribaria a cobrir totes les necessitats derivades de la dependència. Tot i això, les queixes cap al Govern espanyol per no haver previst la gran demanda d'usuaris que han demanat accedir a les prestacions que ofereix la llei és una de les grans crítiques que es fan sovint.

Contra el maltractament a la gent gran i més diners per a pensions

Un dels maltractaments més freqüents però menys coneguts de la nostra societat és el que rep la gent gran. Moltes persones que viuen soles, sense xarxes socials i amb rendes baixes pateixen discriminació o rebuig de formes variades. D'aquí que el Congrés de la Gent Gran hagi demanat en moltes ocasions la realització de protocols o programes d'actuació contra el maltractament coordinats amb totes les administracions perquè puguin ser aplicats de forma immediata.

Cal citar, també, les reclamacions que es fan en l'àmbit de l'increment de les pensions mínimes o l'augment de la despesa destinada a polítiques socials per part de la Generalitat.

Envelliment digne i responsable

La preocupació principal de les persones grans del nostre país és l'atenció i la qualitat de vida que rebran quan tinguin problemes de dependència. Per això, se segueix reclamant la necessitat d'augmentar les places de residències i centres de dia, així com millorar la formació dels professionals en els àmbits de l'atenció domiciliària a través d'un servei de proximitat a l'entorn de la persona, la detecció de problemes neurodegeneratius o el desplegament de centres d'atenció integral en l'àmbit rural que donen serveis a la gent gran que viu a les zones menys poblades del país.

També en l'àmbit del transport públic se segueixen reclamant millores pel que fa a la rebaixa dels preus o a l'accessibilitat. I es demana més i millor protecció jurídica per a donar un servei ràpid i eficient, per exemple, a les persones grans que pateixen casos de mobbing immobiliari.

Aportar l'experiència dels anys per a fer avançar el país

Els avis i àvies que participen als Congressos de la Gent Gran resumeixen les seves reivindicacions a través d'aquestes idees: cal seguir treballant per trencar la soledat i l'exclusió de moltes persones grans que viuen amb pensions molt baixes, necessitem dissenyar noves polítiques de benestar que tinguin en compte la diversitat de la població de més de 65 anys del país, hem de fomentar l'envelliment actiu i valorar tot allò que les persones grans poden aportar al progrés del país i, per últim, hem de trencar amb l'estereotip que associa gent gran amb inactivitat i amb ús crònic dels serveis de benestar.