El desenvolupament de productes tecnològics que facilitin la mobilitat a les persones dependents és un repte de país i una oportunitat per a la recuperació econòmica.
L'estructura demogràfica de la nostra societat ha canviat. Els avenços en el camp de la sanitat, la millora dels hàbits de consum i de prevenció han propiciat un augment de l'esperança de vida com mai s'havia vist. Hem guanyat anys de vida, però per contra, l'augment de malalties lligades al procés d'envelliment (neurodegeneratives, invalidants...) ha fet incrementar el nombre de persones dependents.
La dependència és ja un problema de salut pública, al qual hem de saber donar resposta a través de l'impuls de mecanismes de suport i d'ajuda, que respectin el dret de la persona a ser atesa amb qualitat i des de la proximitat. I aquí no podem oblidar el decisiu paper que pot tenir la tecnologia, i les oportunitats que ofereix a través de la creació de productes i serveis destinats a millorar la qualitat de vida de les persones amb necessitats d'ajuda constant.
Catalunya, pionera en I+D del benestar
Cal, doncs, un suport clar per part de les institucions del país en la potenciació de centres de recerca que investiguin en l'aplicació de tecnologia en l'àmbit del benestar. En definitiva, l'aposta del Govern de la Generalitat de mantenir la despesa en tot allò que faci referència a la recerca és una bona notícia, com ho és l'aparició d'empreses i projectes que, des del 22@, treballen per connectar els serveis socials amb les noves tecnologies de la comunicació. Tot plegat, mostra que la cooperació entre entitats privades i públiques és bàsica per aconseguir un rendiment més eficaç de la inversió i per consolidar una xarxa de treball que enforteixi el sistema de serveis socials català.
El país ha de ser valent i invertir en un sector que està creant ocupació, que necessitarà professionals i que té una importància econòmica evident a través de l'R+D+I i les solucions tecnològiques que es puguin aplicar en l'àmbit de la vellesa i la dependència. Un sector que cal tenir en compte per a preparar la sortida de la crisi.
A més, fa temps que a casa nostra s'investiga en aquest àmbit des de centres de recerca diversos com la Càtedra d'Accessibilitat de la Universitat Politècnica de Catalunya.
Comptar amb la societat civil per a lluitar contra la dependència
El treball en xarxa que haurà de fer el sector públic i el privat, però, no pot deixar de banda la societat civil. Perquè a Catalunya, les entitats, els casals, les mútues i les fundacions han estat històricament els puntals del nostre sistema de benestar social. Elles han arribat on l'administració no arribava i, alhora, han ajudat a enfortir els vincles de relació entre la ciutadania. Així, les polítiques socials que es portin a terme hauran de comptar, també, amb l'experiència i el saber fer de la societat civil i del 3er Sector, clars coneixedors de les necessitats de la ciutadania.
L'engruiximent del teixit social i la organització de la comunitat per a respondre als reptes socials d'una manera integradora és la principal finalitat de les polítiques socials contemporànies. Els nous temps demanen que aquestes polítiques es vagin modificant i adaptant a les noves realitats més individuals i complexes.
El punt clau de les polítiques socials de nova generació segueix sent la lluita contra les desigualtats però, reconeixent les diferències i amb una forta defensa de l'autonomia individual. El repte que tenim com a país, doncs, és donar resposta a les noves demandes –entre elles l'augment de la dependència– i fer un avenç cap a la identificació de quina és la millor solució per cada un dels usuaris dels serveis socials.
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari