La ignorància del pèndul


La hipnosi clínica a Espanya desperta la curiositat en teràpies contra el dolor, les fòbies i l’ansietat per la seva efectivitat en les suggestions que se centren en un focus d'intervenció concret i d'autocontrol. Una pràctica amb la qual encara la legislació actual no dóna cap títol oficial. 
 
"Agafa el pèndul per la cadena deixa'l quiet i digues-li mentalment que es mogui de forma circular", diu amb la mirada quieta Maria José Serrano, psicòloga i himnóloga des de fa quatre anys després de realitzar el postgrau que ofereix la Universitat de Barcelona (UB). "El pèndul es comença a moure perquè el teu cervell li envia missatges a la teva mà per a que faci uns petits moviments que som incapaços de percebre", remarca i revela que això és el que no expliquen tots els hipnotitzadors que es dediquen a fer show. 
 
Són moltes les associacions internacionals que s'han proposat poder definir el procés que es viu durant la hipnosi coincidint totes en centrar-se en la capacitat de suggestió de la persona i l’habilitat del hipnotitzador per "influir en la percepció, sentiments, pensaments i conducta, demanant-li que se concentri en una idea", segons diu la Society of Psichological Hipnosis de la American Psichological Association (APA), una de les associacions més importants a nivell internacionals. 

Història
Aquesta activitat que ara omple les consultes privades del psicòlegs, a la mitologia grega volia dir personificació de la son. Es va començar a practicar al 1829 amb Cloquet, qui va extirpà per primer cop un tumor de pit utilitzant com a única anestesia el son hipnòtic. També van començar a experimentar amb aquesta tècnica el conductista Pavlov, W. James i Freud, qui es va adonar que no era bo suggestionant als seus pacients i es va dedicar al psicoanàlisi.  
Més proper és el cas del Premi Nobel de Medicina, el navarrès Santiago Ramón y Cajal qui es va atrevir a publicar dos contes basats en la suggestió i la hipnosi: La casa maldita i El fabricant de la honradesa, durant la seva Càtedra a la Universitat de València. I és que aquest científic, arran dels seus experiments en el camp de la ment, va publicar un article, al 1886, a la Gaceta Médica Catalana amb el títol Dolores del parto considerablemente atenuados por la sugestión hipnótica, i va posar com a exemple a la seva dona Silveria Fañanás, al néixer el seu últim fill. 
 
Les nombroses mentides que embolica a aquesta teràpia clínica es canalitzen, algunes, mitjançant els diferents col·legis de psicòlegs i metges de les províncies espanyoles a través d’un formulari on es pot informar d'una activitat sospitosa. Javier Urra, president de la Comissió Deontològica del Col·legi de Psicòlegs de Madrid, explica a JOIA que han rebut informacions d’experts dient que hi ha psicòlegs practicant hipnosi sense saber les seves tècniques i altres psicòlegs que practiquen les regressions sense saber-ho "perquè utilitzen unes tècniques de relaxació que si la persona és susceptible entra en un ambient d’hipnosi i això té el seu risc". "Des de la Comissió -inclou- denunciem i valorem si s'han de sancionar als companys per iniciar un expedient d'ofici".
 
I és que el que molts pacients van buscant com a últim recurs "no és més que un complement a un tractament psicològic", afirma Xavier Pellicer, psicòleg clínic del centre mèdic Teknon de Barcelona i membre de la Iternational Society of Hipnosis. En aquest mateix sentit, Antonio Castel, psicòleg de la Unitat del Dolor del Hospital Joan XXIII de Tarragona, remarca amb força que "tot el que es pot curar amb hipnosi també es pot curar sense ella". El que fa en aquesta Unitat del Dolor és una petita part de tot un procediment mèdic creat per un equip de professionals que tracten a malalts de fibromiàlgia. "Es basa en la suggestió i això s'aconsegueix a base d'entrenament, això és el que faig jo. Sóc el seu entrenador", diu de forma clara Castel, qui porta onze anys practicant la hipnosi en aquest hospital.
Aquí, han pogut comprovar, gràcies a ressonàncies magnètiques, que el dolor s'emmagatzema al cervell i la suggestió pot actuar sobre ell. Per això, ensenyen als seus pacients a regular la intensitat del dolor i a que aprenguin auto-hipnosi. Una teràpia que porta a terme en grups de sis pacients durant 14 sessions amb seguiments de sis a 12 mesos, "però que no pot funcionar si s'abandona qualsevol fàrmac o tractament mèdic que s'estigui utilitzant per al tractament de la malaltia", especifica.
 
La utilització de la hipnosi a la Unitat del Dolor del Joan XXIII és pionera a Espanya i els han guanyat el Premi Fundació Grünenthal a la investigació en el dolor 2007 de la Universitat de Salamanca. 

Tractaments alimentaris
 
Xavier Pellicer també tracta a pacients amb dolor però s'ha especialitzat en trastorns alimentaris. A la Teknon atén a pacients amb bulímies, anorèxia i a persones amb sobrepès. Segons explica Pellicer a JOIA, "són menys hipnotitzables les anorèxiques restrictives, després les anorèxiques purgatives i per últim les bulímiques", i remarca que aquest últim grup té més capacitat per a la suggestió que la resta de població.
Amb el trastorn de l’anorèxia el missatge que envia el himnóleg és més subtil: "Se li demana a la persona que visualitzi una escena en la que es veu realitzant una activitat que li agrada i després que es visualitzi sopant", argumenta i inclou que "s’explica com el sopar aporta energia per poder realitzar aquesta activitat al dia següent". I és que, per a Pellicer, la clau de la utilització de la hipnosi en aquest tipus de trastorns consisteix en augmentar la motivació per al canvi, millorar l’autocontrol, corregir creences irracionals i tractar les experiències traumàtiques, ja que "un 20% de les noies amb trastorns alimentaris han sofert al passat una experiència traumàtica i dissociativa". 

Autocontrol
 
Són teràpies com aquestes les que ajuden a desmitificar les reaccions que pot provocar l'estat hipnòtic. "Mai faràs sota hipnosi una cosa que no faries sense ella", reafirma Serrano quan explica que els seus pacients, sota la suggestió, són capaços de no escoltar les obres que estan fent després de descobrir unes ruïnes romanes al carrer Cristòfor Colom de Tarragona on ella té el despatx. Maria José utilitza aquesta teràpia clínica en tractaments per deixar de fumar, contra l’estrès, l’ansietat, el insomni, i les fòbies, ja que, segons Castel, "és més fàcil poder practicar una bona hipnosi si el focus d'intervenció és cada cop més concret i no una cosa abstracta".
 
El Col·legi Oficial de Psicòlegs de València és el que més esforços està concentrant per desmitificar, junt amb el psicòleg i professor titular de la Universitat de València, Antonio Capafons, mitjançant els Grups de Treball de Hipnosi Psicològica, amb el qual intenten detectar a aquells himnólegs legos que utilitzen la hipnosi sense estar qualificats professionalment, un gran perill i frau per a Serrano i Castel, qui coincideix en recomanar que sigui un professional preparat per fer això, encara que a Espanya no existeix el títol oficial d’himnoterapeuta, himnóleg o tècnic en regressions hipnòtiques. El cas contrari de Regne Unit on tenen una legislació específica per exercir aquesta pràctica.
 
Encara que hi ha gent que creu que és la cura miraculosa per a molts dels mals que ens provoca el tipus de vida que portem, no totes les persones són susceptibles de suggestions. Capafons, qui practica la Hipnosi Desperta, on la persona manté els ulls oberts i està mental i físicament activa per a que li permeti poder realitzar qualsevol activitat quotidiana a la vegada que experimenta una suggestió; recomana, en la pàgina web del Col·legi de Psicòlegs de València, no practicar hipnosi quan: Encara havent desmitificat totes les mentides que emboliquen aquest tractament, el pacient es mostra poc inclinat, si el pacient sofreix un trastorn psicòtic, ni per a persones que volen practicar regressions només per recuperar informació que ja no recorda, ja que "aquesta informació que es recupera pot ser veritable o inventada pel propi pacient", diu Serrano després d'advertir que encara hi ha persones que li venen dient que creuen poder saber el que els va passar en altres vides. 
 
La imaginació del cine
Aquesta teràpia encara continua sent distorsionada pel cinema, com amb la pel·lícula El Gabinet del doctor Galigari (1919), de Robert Wiene, qui explica la història d'un il·lusionista que té a la seva disposició a un jove que porta 23 anys sota hipnosi i pot predir el futur, o la més actual La quarta fase (2010), de Olatunde Osunsanmi, on diferents persones afirmen mitjançant hipnosi haver tingut un contacte amb extraterrestres. Les novel·les també han fantasiejat i ficcionat aquesta activitat, com Sybil de Flora Rheta, publicat al 1973, on s'explica com la terapeuta Conrleia Wilbur tracta amb hipnosi a una noia amb múltiples personalitats. Unes històries que alimenten la imaginació de l'espectador i el lector i tapen la hipnosi com un altre tipus de tractament psicològic. 
 
Intentar controlar la nostra ment és una cosa que encara se’ns escapa de les nostres mans però que la hipnosi clínica intenta fer-ho a base de suggestions. Unes tècniques que encara queden molt lluny per tota la ignorància que embolica a una teràpia psicològica que s'ha posat de moda entre anònims, personatges famosos i celebritats.


Text: Beatriz Castillo

Reportatge publicat al nº1 de la revista JOIA Magazine de la Salut Mental

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article