Ressaca laboral


Són carreres d'alts vols que han fet que de l'afició s'hagi passat a un ofici, però hi ha problemes amb els quals cal implicar-se per haver volgut tenir un treball que comporta riscos. Estrés, falta de son i obstacles per conciliar la vida laboral amb la familiar són només algunes de les dificultats que un pilot o un metge poden trobar al llarg de la seva trajectòria.
 
"Sóc un impresentable perquè sóc incapaç de seguir unes classes de tennis", diu entre rialles el comandant Joan García Ferrer, de Spanair. Treballar 13 hores seguides no deixa marge per practicar esport, tampoc per estar amb la família, però el més sorprenent és que no té ni temps per fer turisme. "He estat més de cinc-centes vegades a Venècia però no he pogut conèixer la ciutat", remarca. I és que, segons ell, hi ha molt de mite en una professió que encara utilitza un dels primer convenis, dels anys seixanta, per regular la seva activitat.
 
Com els controladors aeris, ells no fan tampoc vacances a l'agost. "Fa 15 anys que hi treballo i encara no he tingut unes vacances en el mes d'agost". I és que problemes com aquest, la programació de les vacances, anar a recollir els nens a escola o no poder assistir a cap festa de cap d'any, diu Joan, "són les principals causes que fan que entre els pilots tinguem un alt índex de divorcis".
 
La Comissió Europea ja va assenyalar a principis de 2011, en un informe, la manca de mesures que pateix Espanya per lluitar contra l'estrès laboral. Un problema que genera entre el 50 i el 60% de les baixes laborals en tota la Unió Europea (UE). Aquest augment està més justificat, diu Albert Mariné, responsable del Consouling del Servei de Prevenció de Riscos Laborals del Parc Taulí de Sabadell (Barcelona): "Molts dels oficis actuals requereixen un nivell de concentració mental molt important, exigències elevades i treball en grup", cosa que, segons el doctor, moltes vegades fa que s'adoptin rols on no queden clars els nivells de responsabilitat i decisió que comporten.
 
La ressaca dels accidents
 
Que hi ha molt  més accidents de cotxes que d'avions és una informació que les estadístiques confirmen diàriament, però el fet cridaner que és l'accident aeri, "i sobretot després de l'11-M", diu el comandant, "fa que tothom vulgui opinar i creure que sap". I és que des de l'accident del vol JK 5022 de Spanair a l'aeroport de Madrid, el 2008, amb destí Gran Canàries i que va deixar a 154 morts, "he vist passatgers que avisaven les hostesses per no obrir els slaps i l'hostessa córrer per dir-m'ho", diu entre dent García Ferrer. Es queixa de la poca confiança que moltes vegades el passatger té en la tripulació. Un altre factor més d'estrès junt amb el d'haver de repassar la famosa llista de seguretat abans d'enlairar-se, on, explica, ha arribat a comptar fins a vint interrupcions "entre controladors, altres avions que entren a la pista i personal de cabina. Per això és tant important tenir capacitat de concentració i abstracció".
 
El nivell d'estrès que arriben a assolir professionals com els pilots d'avió ha fet que, encara que sigui una de les carreres més mitificades, molts treballadors hagin de buscar la baixa. "He vist companys amb un any de baixa per depressió, encara que als sis mesos ja estaven bé, però el prospecte del medicament diu que té conseqüències al cap d'un any", explica Joan, i recorda que està en joc perdre o no la llicència. "Per això és tan important que tinguem una assegurança. Per si un dia ens la treuen, per exemple perquè tinc un os de la mà mal curat i m'impedeix moure bé l'stick del control".
 
Els metges tampoc se salven de la mala salut mental que els pot suposar la pràctica del seu ofici. Es calcula que un de cada deu metges pot patir un episodi relacionat amb una malaltia psíquica o una conducta additiva que pot perjudicar l'exercici professional o causar errors i negligències. A Espanya, des de 1998, aquest col·lectiu disposa del Programa d'Atenció Integral al Metge Malalt (PAIME). Aquí els asseguren el tractament i la confidencialitat necessaris perquè es pugin reincorporar a la seva professió amb totes les garanties. De moment, només disposen de tres unitats d'ingrés hospitalari a Barcelona, València i Navarra, però després de 12 anys en actiu es calcula que uns 2.500 metges han superat el trastorn.
 
Per especialitats
 
Els psiquiatres són els més afectat pel seu treball, segons recullen les dades de la Unitat Clínica del PAIME a la capital catalana, i van per davant dels anestesiòlegs, els pediatres i els metges interns.
 
Els cirurgians també hi destaquen. Les eternes hores que poden arribar a passar en un quiròfan o el fet d'haver comès un error fa que, segons un equip de científics de la Clínica Mayo a Rochester (Estats Units), s'elevi entre ells l'índex de pensaments suïcides.
"Encara que està fortament associat amb la depressió, el risc que aquests especialistes pateixin una malaltia mental al llarg de la vida és similar a la mitjana. Aquesta observació suggereix que altres factors poden contribuir a l'augment de riscos de suïcidi entre els metges", diu Tait Shanafelt, un dels científics d'aquest estudi, en les seves conclusions, i afegeix que l'accés als medicaments letals i el coneixement de la seva forma és el gran problema.
 
I si es diferencia per sexes, les metgesses tenen un 6% més de possibilitats de desgast professional que els homes. Mayte Lázaro, presidenta del Sector d'Especialitzada de la Confederació Estatal de Sindicats Mèdics (CESM), va explicar, durant el IV Congrés Mundial de Salut Mental de la Dona, que els metges "treballen entre un 30 i un 50% més, en hores, que qualsevol altre funcionari, cosa que comporta que la investigació l'hagin de fer en el temps lliure". Un altre problema per a la convivència entre professió i família en un sector "clarament femení", assenyala Lázaro.
 
De cine
 
Tant sonats són l'excés de treball a què porta el sector sanitari i l'opressió a la qual estan sotmesos a vegades els seus professionals que la productora Tamagaz Films va estrenar, a principis d'any, el curt La pesadilla de Claudia, on s'explica la història d'una metgessa sotmesa a un assetjament laboral per part d'un superior. El guionista del curt, el doctor José Manuel Solla, va remarcar en el IV Congrés Mundial de la salut Mental de la Dona, que "el 73% de les persones assetjades i que són professionals sanitàries són dones". I un final, en el qual la protagonista escull l'opció de canviar de treball, "per ara és el final més esperançador que hem aconseguit", va lamentar la psiquiatra Dolores Crespo durant el debat acalorat que es va produir entre personal sanitari després de la visualització del curt a Madrid.
 
També a la telefonia
 
El pacte que va signar la Unió Europea l'any 2008, pel qual es reconeixia que la salut mental està sent afectada pel nivell de treball i l'obsessió per a la productivitat constant, recomanava millorar l'organització de lideratge, i incloure xecs anuals de riscos psicosocials. Una cosa que ja ha començat a posar en marxa l'empresa de telefonia Orange, que ha arribat a un acord amb el Comitè sindical europeu per realitzar una enquesta sobre estrès laboral entre els 150.000 empleats que la operadora té repartits per tota Europa, 3.200 dels quals són espanyols.
 
És potser el fet de què a França s'han suïcidat 25 treballadors d'Orange durant el 2010 que la empresa s'ha plantejat complir una iniciativa que quedava emmarcada dins l'acord europeu sobre l'estrès laboral. Mariné recorda la metodologia que hi ha per tractar de millorar el clima laboral i els procediments de treball "més lligats a les possibilitats reals i no excessivament autoritaris". Recomana fomentar la participació i repartir als treballadors una guia que els faciliti adoptar el rol que han d'exercir en el seu lloc.
A Espanya, la tècnica de WONT, desenvolupada per la catedràtica de Psicologia Social, Marisa Salanova, indaga en els instruments de diagnòstic i també en aquesta metodologia compacta, "on no tan sols es treballen els aspectes negatius per minimitzar-los, sinó també els positius que afecten als treballadors amb la finalitat de potenciar-los", diu Salanova. Una tècnica que, de moment, frena la mala salut mental de molts treballadors.
 
Els jutges també vigilen la seva salut mental
 
A finals de 2010 el poder judicial també va voler remeiar la factura que li passa el seu treball i va firmar un conveni amb el Govern central per crear i fer el seguiment d'un sistema de prevenció de riscos laborals i de vigilància de la salut mental per als membres de la carrera judicial.
 
Aquest conveni insisteix en l'aplicació de les mesures necessàries en la prevenció de riscos derivats de l'activitat laboral i inclou una sèrie de clàusules on es fa un èmfasi especial en els períodes de gestació, maternitat i lactància de les magistrades espanyoles.

Escrit per: Beatriz Castillo

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article