Adaptar la llar per dignificar la vida

La discapacitat i la dependència obliguen a adaptar la llar on s'ha viscut sempre. Els canvis, si bé alguns sí que requereixen reconstruir algun espai, molts d'altres passen per adaptar els objectes i mobles que formen part de la vida quotidiana.


Rentar els plats, aixecar-se d'una butaca o dutxar-se són activitats quotidianes i aparentment fàcils. Ara bé, quan la discapacitat o la dependència interfereixen o entren a la vida d'una persona, tots aquells actes que generalment es fan per rutina i sense esforç poden arribar a ser complicats o fins i tot impossibles. A aquest fet obvi i inqüestionable s'hi suma l'envelliment demogràfic actual i l'estoc d'habitatges que no estan preparats per acollir aquest sector de la població. Amb aquests tres punts, doncs, tenim l'escenari que ens requereix adaptar les llars de tota la vida si no volem o podem recórrer a les residències per a persones grans o comprar habitatges nous. L'adaptació, però, no es pot fer a la babalà i requereix d'un estudi previ per detectar exactament quines són les necessitats específiques en cada cas; un estudi que per ser òptim hi han de prendre part els criteris d'un fisioterapeuta o d'un agent dels serveis socials, d'un arquitecte i d'un constructor. Marta Cardona, arquitecta de l'estudi AiA (Arquitectura i Accessibilitat) resumeix la filosofia d'aquests projectes assegurant que "l'objectiu és promoure l'autonomia personal i preservar la dignitat i la intimitat de les persones".

Una tasca multidisciplinar
 
Sumar el coneixement d'un fisioterapeuta, un terapeuta ocupacional, un logopeda o un treballador social al d'un arquitecte i un constructor dóna com a resultat una adaptació adequada i personalitzada. Un exemple d'això és el treball conjunt que fan el Centre de Vida Independent (CVI) i AiA, el qual es basa en una visita a l'habitatge que s'ha d'adaptar (sovint per recomanació dels serveis socials del consistori) per detectar les mancances específiques de la persona amb dependència o amb discapacitat, ja sigui congènita, adquirida o transitòria, la posterior adaptació de l'espai i un seguiment final per analitzar l'evolució i l'habituació de la persona. "Sempre que es fa un canvi s'ha de mirar que sigui cap a millor i que no tingui cap conseqüència negativa, que no provoquis un problema nou", assegura Cardona pensant en, per exemple, que a l'hora de treure una banyera la millor solució no sempre és posar una dutxa arran de terra sinó que, en alguns casos, és bo que estigui uns centímetres alçada perquè així la persona veu on acaba i se li facilita la consciència de l'espai. 
 
Petits canvis, grans solucions
 
Les barres i els passamans són, molt probablement, els recursos estrella per facilitar la vida de les persones a qui se'ls adapta l'habitatge. Es donen molts casos de persones grans amb mobilitat reduïda que no es desplacen per casa seva o no fan determinades tasques quotidianes per inestabilitat i, en canvi, amb un simple suport al llarg del passadís o amb uns agafadors en llocs estratègics de la casa com al bany s'augmenta considerablement la seva qualitat de vida. Un cas similar el trobem amb les alces: en moltes cases hi ha mobiliari que està en perfecte estat però que ha quedat massa baix per a poder-se'n aixecar o poder-lo usar amb comoditat. Aquesta petita problemàtica se soluciona col·locant unes alces sota les potes, de manera que el remei és barat i eficaç. 
 
El punt neuràlgic de la majoria dels canvis: el bany
 
Mantenir la higiene personal en intimitat és amb tota seguretat un dels objectius prioritaris dels que es dediquen a adaptar llars i per aquest motiu les solucions són múltiples. Els fabricants de sanitaris han dissenyat línies específiques pensant en persones amb dificultats motrius com vàters amb diferents alçades o piques que es poden usar si, per exemple, es va amb cadira de rodes. Però més enllà del canvi de mobiliari hi ha termes mitjos com per exemple col·locar un banc davant la pica per fer més còmode la higiene, "però aleshores és possible que quan la persona està asseguda no es vegi el mirall i llavors toca abaixar-lo i habituar-ho tot a aquella alçada", apunta l'arquitecta. Pel que fa a la problemàtica amb les banyeres les alternatives també són variades. La Lluïsa Pla, fisioterapeuta i coordinadora d'assistència del CVI, ens ensenya a través de l'espai real de valoració que s'hi pot col·locar una placa de plàstic per a poder-s'hi asseure, col·locar una cadira giratòria pels casos amb menys agilitat o optar per la dutxa, ja sigui a peu pla, una mica alçada, amb un seient, usant el vàter com a cadira o directament apostant per la cadira de la dutxa, sempre en funció de les necessitats de cadascú.

 
Trucs i eines per facilitar la quotidianitat
 
Per assegurar la vida independent a casa hi ha una sèrie d'eines pensades per a tots els camps. Així doncs, podem trobar des d'una pinta o un aplicador de crema amb un mànec més llarg per a poder-se cuidar amb comoditat fins a unes pinces per a recollir coses del terra. També per salvar les dificultats motrius hi ha ajudes per posar-se, per exemple, les mitges. I a la cuina podem destacar el marbre amb alçada regulable -ja sigui manualment o elèctrica- així com la taula per preparar aliments que disposa d'una guia per agafar objectes i una zona per clavar-hi, per exemple, les hortalisses que volem tallar.

A més a més també existeix una àmplia gamma de coberteria, vaixella i cristalleria que s'ajusten a les característiques de cadascú. Però algunes vegades les discapacitats no són només físiques sinó que també afecten la part sensorial de les persones. Per aquests casos, amplificadors de timbres, comandaments a distància amb les funcions bàsiques, telèfons mòbils amb els números més importants memoritzats o telèfons fixes amb els números més grossos del que és habitual són alguns dels recursos que s'usen per salvar aquesta mancança. 

  
 

Amb el disseny universal tothom hi guanya
 
Pensar en espais amplis i amb una bona comunicació vertical -poder comptar amb ascensors o rampes- no beneficia només aquells segments de la població amb necessitats especials sinó que tothom hi pot sortir guanyant. Tenir una llar amb portes amples no només és recomanable si s'ha d'anar amb cadira de rodes sinó que també resulta més pràctic si en algun moment de la vida s'ha d'anar, per exemple, amb crosses. I el mateix passar per les rampes: "A vegades ens trobem que en l'adaptació d'edificis alguns veïns posen pegues a l'hora de pagar, per exemple, una rampa perquè ells sembla que d'entrada no la necessiten però no pensen que si per exemple tornen de viatge els serà més fàcil pujar la maleta", explica Marta Cardona. I l'arquitecta afegeix: "Per això nosaltres som de la filosofia que no ha d'estar renyit el disseny amb l'accessibilitat". 
 
Un cas similar el trobem dins la llar. Una de les solucions que s'ofereixen al CVI és la instal·lació de llums dins dels armaris o de guies per poder treure enfora la roba que hi ha penjada i poder escollir amb més comoditat què et vols posar; dues solucions inqüestionablement vàlides per a tota la societat. Uns exemples que, sens dubte, ens serveixen com a argument de pes a favor del disseny universal; un disseny en el què tothom hi guanya. 

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.

Berta Balcells Berga
1.

Realment la millor opció és apostar d'entrada pel disseny universal. Els trucs per solucionar problemes són bons... però fer les coses bé d'entrada és el millor!

  • 2
  • 0

Comenta aquest article