Tinc un TM

A Catalunya hi ha 83.260 persones amb TM (trastorns mentals). En Paco Lozano i en Josep Manel són dues d'aquestes persones. Els van diagnosticar quan tenien 18 anys, i ara passen moltes hores junts al Club Social d'Osona (Barcelona).

A en Paco Lozano li van diagnosticar una malaltia mental als 18 anys, ara ja en té 56. Explica que la seva ha estat una història marcada pels ingressos hospitalaris, per caure i tornar-se a aixecar, per viure en un entorn que no va poder adaptar-se a les situacions que, en molts casos, genera un trastorn bipolar. L'any 2005, després de ser donat d'alta d'un ingrés hospitalari a Vic, va separar-se de la seva dona. Això va significar un cop dur per a ell, que va anar paint, en part, gràcies a vincular-se a diferents recursos comunitaris d'Osona. També en aquesta època va començar a participar en el projecte Jardí Miquel Martí i Pol de la Universitat de Vic (UVic), una iniciativa impulsada per transformar un espai abandonat en un jardí. Avui, encara hi treballa fent-hi tasques de manteniment.

"Aquell any vaig canviar de vida. Ara estic millor. M'he mantingut estable des d'aquell últim ingrés", recorda. En Paco té molts projectes de futur i, darrerament, ha gaudit d'algunes experiències molt enriquidores impulsades per la Fundació Centre Mèdic Psicopedagògic d'Osona: Va ser un dels actors del llargmetratge On són les claus? —que es va estrenar al Cine Club Vic en ocasió del Dia Mundial de la Salut Mental de l'any passat— i també és un dels protagonistes de l'obra de teatre Hamlet, en una nit d'estiu d'Oriol Broggi, que es va estrenar el 30 de setembre de 2010 al teatre L'Atlàntida de Vic. Participar d'aquestes experiències "significa sortir de la rutina, distreure's i passar-ho bé", afirma aquest amant del cinema i dels programes d'esports, a qui li encanta parlar.

En Josep Manel és un dels seus companys d'El Pedrís, que també ha participat en aquests projectes de cinema i teatre. Fa uns dotze anys que està vinculat al Club Social. Hi va un parell d'hores cada dia, de dilluns a divendres. "Per a mi és vital anar-hi cada tarda. És el lloc on em sento més a gust. Si em quedés a casa tot el dia pensaria massa!", exclama. Quan surt d'allà visita un familiar, i cada vespre abans d'anar a dormir mira una pel·lícula. La seva preferida és Màxim risc, protagonitzada per Sylvester Stallone. De fet, aquest és l'actor que li agrada més i quan en parla se li dibuixa un somriure a la cara. Té una memòria extraordinària, sobretot a l'hora de recordar els guions de les últimes pel·lícules que ha vist o d'aquelles que ha visionat més d'una vegada. Les compra i les classifica en un moble del qual té molta cura. Aquesta rutina que ha establert des de fa uns anys l'ajuda a viure amb normalitat: "Estic molt bé, no sento veus i penso en positiu. Si tinc un malestar intento canviar el xip. Tinc molt autocontrol", assegura amb convicció i amb un posat seriós aquest osonenc de 35 anys.