Sentiments desnonats

Por, fàstic, ràbia i plor són les quatre emocions més viscudes, sobretot en relació a les clàusules abusives, les cartes del banc, l'augment de quotes, la pressió pels pagaments, la citació judicial i el lliurament del pis. En quant als sentiments, els que més sorgeixen en el procés són tristesa, ansietat, mal humor, desànim i abatiment. Tot això va acompanyat de la pèrdua d'identitat que està associada a la pèrdua de treball i de la llar, i la pèrdua de l'esperança i la indefensió.

Aquests són alguns dels resultats que es van donar a conèixer el passat 19 de març i que s'extrauen d'un estudi dirigit per Juan Ramis-Pujol, professor del departament de Direcció d'Operacions i Innovació de ESADE. L'estudi sospesa elements econòmics, de gestió del procés de desnonament, sociològics i psicològics; a més, s'han estudiat vuit casos en profunditat i es detallen les emocions i sentiments que s'associen a aquests moments crítics del desnonament.

 

Emocions i sentiments

"La paraula indefensió és la que millor defineix la situació dels afectats pels desnonaments hipotecaris i, en cas de no tancar-se correctament el procés, la situació és d'autèntic drama", assenyala Ramis. Després de realitzar les entrevistes als afectats per a l'estudi, Ramis ha pogut comprovar que a un primer nivell els afectats deixen de poder resoldre els problemes pràctics de la vida, "és el moment en el qual la situació precària emocional comença a afectar al pensament i a la capacitat d'acció", puntualitza. En un segon nivell, "el món se'ls esfondra, perden els punts de referència bàsics que ens ajuden a tots a situar-nos en la vida". Aquestes dues fases les denomina Ramis com ‘doble col·lapse'. Per a les entrevistes, també va utilitzar el mapa d'emocions i el de sentiments perquè els afectats poguessin escollir les que havien viscut en els diferents moments del procés. 

 

Des de l'experiència de la Plataforma d'Afectats per l'Hipoteca (PAH), Montserrat García, portaveu de la PAH de Badalona i també afectada per desnonament, diu que la majoria de persones que s'apropen a demanar ajuda se sent culpable i fracassada per no poder pagar, "sobretot la gent que té avaladors, ja que el deute recau sobre ells". En aquesta localitat barcelonina compten amb un psicòleg voluntari que atén a qualsevol persona que ho necessiti: "el que fem és el que anomenem ‘alcohòlics anònims', en cada assemblea ens reunim tots en rotllana i cadascun explica el seu cas i entre tots intentem aconsellar. Si hi ha algun cas de gent que manifesta idees suïcides, el psicòleg parla amb ells, però la tècnica en grup ens va bastant bé", explica; i afegeix: "el més important de la nostra labor a la plataforma és la unió de les persones i l'empoderament. Es triga molt de temps en aconseguir coses, però cada dia aconseguim petites victòries i això a la gent l'empodera molt. La unió fa la força".

En el cas del Miquel, un dels molts mallorquins afectats per el desnonament i que va col·laborar amb Ramis com afectat en l'estudi, ell va tenir moltes sensacions creuades, "primer incredulitat perquè no creus mai que puguis arribar a una situació d'aquest tipus, et dóna la sensació d'estar vivint una pel·lícula de la teva pròpia vida", apunta. També afirma que ha desenvolupat estrés i depressió a causa de tot el procés. "Si algú en aquesta situació et diu que no li ha afectat psicològicament, menteix; una casa no només són quatre parets i si te la treuen et quedes al carrer. Tot això et produeix molta angoixa i depressió, entre d'altres coses".

 

El procés

El procés de desnonament hipotecari s'inicia quan la persona deixa de pagar l'hipoteca, que és quan el banc realitza una denúncia d'execució hipotecària que es resol en procés judicial tancat. Al no poder pagar el deute del pis, el banc procedeix a subhastar l'habitatge i, si ningú l'adquireix, el banc se la queda pel 60% de la taxació. Si la persona ha agafat advocat d'ofici, li queda per pagar el deute de la diferència de la taxació, més interessos. Si no l'ha agafat, al perdre el judici ha de pagar els costos de l'advocat contrari. "Moltes vegades, si el banc veu que hi ha poca diferència en el que ha de pagar el deutor, de costos judicials diu que són 100.000 euros, o més; llavors la família es queda sense pis, amb el deute del judici i amb el pagament de la diferència de la taxació", explica García. Després, al subhastar el pis, el jutjat dóna un termini de cinc dies hàbils per entregar les claus. Si no s'entreguen es fa el llançament de l'habitatge, que és el desnonament.

La PAH és un dels recursos més valorats per les persones en procés de desnonament per l'ajuda que presten. "Vaig demanar un préstec i el vaig pagar durant 12 anys, però em vaig quedar a l'atur i vaig poder seguir pagant", comenta Miquel. La seva situació va empitjorar al patir artrosis en els dos malucs i, encara que li han concedit el 33% de discapacitat i segueix cobrant l'atur, "a casa som cinc persones que depenen del meu atur, que és de 682 euros al mes, però el proper mes se m'acaba i començaré a cobrar l'ajuda del Govern de 426 euros, i tot això s'agreuja perquè ha pujat l'aigua, la llum, el transport públic...". Miquel va acudir a la PAH de Mallorca després de passar pels serveis socials, "on no vaig rebre cap tipus d'ajuda", diu, i després es va apropar a Cáritas, on sí el van escoltar i el van intentar ajudar; però "el que jo necessitava era assessoria jurídica, i per això vaig acudir a la PAH".

 

L'ajuda de Cáritas i la PAH

Un altre organisme que assenyala l'estudi i que també han valorat molt positivament els participants en les enquestes és Cáritas. Margalida Maria Riutort, secretària general de Cáritas Mallorca, comenta a Joia Magazine que en aquesta entitat estan vivint molta preocupació pel tema de l'habitatge, ja que "és un factor clau en el desenvolupament d'una família i la situació de desnonament està afectant molt emocionalment a tot el nucli familiar". Segons Riutort, "el desnonament és una conseqüència claríssima de pèrdua de treball i de poder adquisitiu". El procés que solen seguir a Cáritas és el d'acompanyament, estudien cada cas a nivell individual i "o bé es busca un habitatge alternatiu o bé s'aconsegueixen ajudes econòmiques per a obtenir allotjament, amb la idea que hi hagi un mínim de sostenibilitat". Riutort assenyala la importància de l'acompanyament individual o familiar en aquest tipus de processos: "aquest acompanyament és molt important per a nosaltres perquè vol dir que comptem amb les capacitats de cada persona. És molt important que estem al costat dels afectats, però no dirigint-los, sinó acompanyant-los". Aquest servei l'ofereixen a través de tècnics professionals o voluntaris, i també tenen cursos de cuina, d'economia domèstica, d'aprofitament d'aliments, i de recerca de feina. Però aquest organisme no només s'ocupa de desnonaments, sinó que atén a qualsevol persona en situació de pobresa, així que l'ajuda psicològica que ofereixen s'estén a totes les persones que tinguin problemes d'habitatge, inclosos els desnonaments.

A diferència de Cáritas, la PAH pot ajudar específicament a persones en procés de desnonament. El primer que fan és acollir-los, parlar amb ells sobre en quin punt està la seva situació i fer-los veure que "no són culpables, que estem tots en la mateixa situació i que entre tots aconseguirem fer moltes coses", descriu García. Després els revisen tota la documentació per veure què es pot fer. Segons García, atenen molta diversitat de casos: "si arriba una persona que ens diu que la desnonaran la propera setmana, l'únic podem fer és intentar parar el desnonament, però si arriba una persona que sap que dintre de dos mesos no podrà pagar l'hipoteca, doncs es fan números, anem a plantejar-li-ho al banc, i mirem si el seu cas entra en la Llei de Guindos, que ningú sol entrar perquè diu que si el teu pis val més de 120.000 euros no et poden donar la dació en pagament". El funcionament d'aquesta plataforma no és només d'ajuda a l'afectat que acaba d'entrar, sinó que "els diem que nosaltres els ajudarem, però en la mesura que ells s'ajudin a ells mateixos; aquí som tots afectats, així que jo t'ajudo a tu però tu també m'ajudes a mi", especifica García.

 

Els culpables

Segons l'estudi dirigit per Ramis, els bancs generen una pressió excessiva sobre els afectats. "Això ve donat per la relativa força dels mateixos, emparats per la llei, així com per la indefensió dels afectats. Aquesta pressió ha sigut identificada com un dels esdeveniments col·lapsants per als afectats", explica. A més, les administracions públiques, segons Ramis, no han estat a l'altura de les circumstàncies, ja que els afectats haguessin necessitat recolzament per la seva part. Així mateix, el poder executiu no ha sabut revertir a temps la situació d'indefensió.

En el cas del Miquel, creu que no ha rebut la suficient informació per part de les administracions, situació que s'ha agreujat pel desconeixement del llenguatge jurídic que utilitzen els bancs, l'administració i els jutjats. Miquel relata que el banc no l'ha ajudat en res, al contrari, "va amb molta xuleria i prepotència; els serveis socials de l'ajuntament el mateix, has d'estar en una indigència total perquè et facin cas". Admet que ell també té part de culpa en aquesta situació, però que els bancs "es van tancar en banda i no van voler escoltar absolutament res". Però el problema que Miquel veu és que ha canviat el concepte de pobresa: "els pobres d'ara no són els que es coneixen tradicionalment, els nous pobres som nosaltres".

Un agreujant de la situació que pot inclús afectar més que els altres és el rebuig per part d'amics i familiars. García diu que s'ha arribat a barallar amb molts amics perquè "creuen que no vull pagar l'hipoteca i aquí està la fallada, que hi ha molta gent que creu que primer s'ha de pagar l'hipoteca i després menjar"; inclús hi ha molts avaladors que no entenen que si el seu avalat no pot pagar, el banc anirà a cobrar-los a ells.

 

L'experiència dels afectats

Fase 1: incapacitat de fer diagnòstic primerenc per falta d'experiència prèvia o per falta d'informació.

Fase 2: es veu afectada la creació de sentit i costa discernir, pensar i raonar. Es poden prendre males decisions.

Fase 3: aparició d'algun esdeveniment paralitzant: creix la pressió de l'entorn i hi ha més dificultat per pensar. Se sol mostrar en forma de depressió.

Altres casos: es pot romandre de forma perllongada en situació d'inacció o depressió (situació de ‘doble col·lapse'). En període post-desnonament hi ha un nivell d'estrès posttraumàtic molt elevat.

Destacats: 

 

"La paraula indefensió és la que millor defineix la situació dels afectats pels desnonaments hipotecaris", Juan Ramis-Pujol.

 

"El més important de la nostra labor a la plataforma és la unió de les persones i l'empoderament", Montserrat García

 

"Els pobres d'ara no són els que es coneixen tradicionalment, els nous pobres som nosaltres", Miquel Coll.

 

"És molt important que estem al costat dels afectats, però no dirigint-los, sinó acompanyant-los", Margalida Maria Riutort.