Com desitgis

 “Em van portar en limusina de compres per Madrid, vaig comprar tot el que volia com si fóssim rics”. Així explica Laura, una noia rosa de 16 anys, com fa ser fer realitat el seu desig. Es va trobar amb la psicòloga Cristina Pozo, amb una vareta màgica a la ma, al costat de la limusina i li va dir que aquell dia el seu desig es faria realitat. Va obrir la porta d’aquell llarg cotxe i es va trobar amb totes les seves amigues dins.

A Laura li van diagnosticar amb 14 anys un limfoma de burkitt. Va passar quatre mesos ingressada a un hospital amb sortides puntuals que li concedien els metges. UN dia Cristina es va apropar a Carmela, la seva mare, i li va dir que volia fer realitat un desig que tingués Laura “una cosa que li fes molta il·lusió i li fes feliç. Un premi per tot el que estava superant i aconseguint”, explica Carmela. Cristina Pozo és psicòloga de la Fundació Pequeño Deseo. Aquesta entitat privada té a les seves esquenes més de 2250 desitjos complerts a nens que estan passant per una malaltia greu o crònica. Ara han publicat un estudi que argumenta, de forma empírica, el que ja sabien: “les emocions positives augmenten la tolerància al dolor, milloren l’estat de salut i ajuda a superar la malaltia”, explica Cecilia Del Valle, psicòloga també d’aquesta fundació.

Per a Del Valle és molt important el recolzament i consells dels metges però també el de les infermeres o professors d’escola d’hospital, “perquè són persones properes als nens que ens poden indicar quins nens estan més desanimats en aquest moment i necessiten una empenta”. És per això que segueixen les indicacions dels metges, ja que “no sempre és bon moment per plantejar el compliment del desig perquè si és un nen que acaba de ser diagnosticat la familia encara està assimilant la notícia”.


Investigar el desig
Un cop han plantejat als pares la intenció de fer realitat el somni del seu fill, Cristina Pozo i Cecilia Del Valle es converteixen en investigadores per arribar a saber què és el que els fa més il·lusió. Es fan passar per voluntàries que escriuen contes, periodistes que redacten articles per revistes juvenils o científiques que realitzen enquestes per estudis clínics. I així, com diu Cristina, realitzen el seu treball “que és fer que el nen somií”.
La coordinadora de tots els desitjos és Elena Pérez, ella s’encarrega de mantenir la comunicació entre les diferents seus que tenen obertes: Barcelona, Madrid, Sevilla Astúries i València. Així, diu, “si un nen que està a Madrid el que desitja més é sanar a veure un partit del Barça, ens posem en contacte amb els nois de la fundació a Barcelona per que rebin a la familia i els atenguin durant la seva estància a la ciutat Comtal”.


Gran part del treball d’aquets professionals és secret fins el gran dia del desig però aconsegueixen involucrar als pares i els converteixen en còmplices de la sorpresa, cosa que provoca “que el desig afecti positivament al nen però també als pares i sigui aire fresc i sortir de la rutina d’hospital”. Després d’aquest dia, han comprovat que el record de realitzar el desig dura fins “9 mesos després, sobre tot en aquells nens que el desig no era material”, explica Del Valle. Ara estudien com implantar noves tècniques que els ajudin a mantenir el record viu com la creació de murals, escriure un diari, o àlbums fotogràfics del desig.


Desitjos amb ajudes en espècies
Per complir el desig la fundació compta amb ajudes puntuals en “espècies” com serveis d’avió, hotels o trasllats però també disposen d’efectiu econòmic a través de la col·laboració d’empreses i socis que donen ajuda cada any. “És demanar ajuda per a cada un dels desitjos”, explica Elena, qui intenta involucrar a les empreses i pesones que formen part d’un desig per aconseguir que la sorpersa tingui el menor cost econòmic possible. Malgrat tot, la fundació és privada i organitza també esdeveniments per recaptar fons.
Entre els complidors de desitjos es mouen molts voluntaris, com els de Astúries. Laura vol ser una d’aquestes voluntàries quan sigui gran: “Des de que vaig entrar al hospital vaig veure com de bé es portaven amb mi i tinc clar que vull ajudar a altres nenes que han passat pel mateix que jo”. Fins que arribi aquest moment, diu que recorda el seu desig cada cop que entra en una botiga a comprar-se roba.


Tipus de desitjos
La Fundació Pequeño Deseo diferencia entre quatre tipus de desitjos: conèixer, anar, tenir o ser alguna cosa. Així, amb aquest nou estudi que acaben de publicar, han comprovat que els desitjos que es basen en “conèixer, anar o ser alguna cosa tenen un efecte més positiu i permanent en el temps que els que desitges tenir alguna cosa”, explica la psicòloga Cecilia Del Valle.
Amb tants desitjos com imaginació tinguin els petits és amb el que es troben a la entitat, puntualitza Elena Pérez, la coordinadora de desitjos. Conèixer a Iker Casillas, Pablo Motos, o a Mickey Mouse, ser arqueòleg, nedar entre dofins, muntar en globus, viatjar a Nova York, o conèixer a Pare Noel a Lapònida, són alguns dels desitjos que ja s’han complert.